Per a les vacances del 83, els meus pares van ser convidats per uns amics, la família Vizcaino, que vivien en un poble de Còrdova, Hinojosa del Duque, a la comarca de los Pedroches, on, el meu pare, va estar treballant muntant una fàbrica de tovalloles.
Com que jo havia estat una vegada allí amb la meva mare, quan encara era allí el meu pare, per a el casament d’una de les seves filles; em van incloure en la invitació; així que entre tots vam convèncer als pares de la Marisol, perquè la deixessin venir, i ens vam anar els quatre amb el 127 del meu pare.
Sortim d’hora, per a agafar l’AP7 en direcció a València, passada aquesta, vam deixar l’autopista a Alzira, per a dirigir-nos a Banyeres de Mariola,(el meu pare també havia treballat allí) prop d’Alcoi, ens va dur a la Venta el Borrego, als afores del poble, a dinar i reservar habitacions per a passar la nit; després de deixar l’equipatge a les habitacions, vam sortir a passejar pels voltants, la posada tenia una bassa-piscina, però no ens hi vam banyar malgrat que feia bastanta calor; més tard, el meu pare, ens va dur a Alcoi a una gelateria que coneixia, per a provar el granissat d’orxata, boníssim; vam passegar una mica per Alcoi, i vam tornar a la Venta per a sopar i ficar-nos al llit.
L’endemà, ens vam aixecar aviat, i després d’esmorzar, seguirem el viatge, per dirigir-nos a la serra de Cazorla i entrar a la província de Jaén, passant per Úbeda, Linares i Andújar, i des d’allí dirigir-nos a Villanueva de Còrdoba i Pozoblanco, on vam parar a dinar en un restaurant que el meu pare coneixia; després de dinar vam fer la resta del camí fins Hinojosa del Duque on vam arribar a casa dels Vizcaino a l’hora de la siesta; després de les salutacions, abraçades i petons de rigor, ens vam instal·lar a les habitacions que ens van assignar, pels meus pares i jo, dues habitacions en el pis de dalt i la Marisol una a la planta baixa; la casa era molt gran, no recordo les habitacions que tènia, però si que tenia dues plantes amb habitacions a dalt i a baix.
No recordo l’ordre cronològic dels llocs als que ens va dur el meu pare; però sí que vam anar un dia a visitar Còrdova, on vam visitar la Mesquita-Catedral, el barri de la Juderia, i l’Alcázar dels Reis Cristians, a mig dia ens va dur a dinar a un restaurant de la Juderia anomenat el Caballo Rojo, on vam menjar molt bé.
Altres dies vam anar als pobles pròxims a Hinojosa, Priego de Còrdoba, Villanueva de Còrdoba i Pozoblanco, en aquest últim la Marisol va comprar·se unes sabates i un “bolso” a joc, molt bonics i bé de preu.
També vam recorrer el poble i els seus voltants, vam anar a la piscina municipal algunes vegades; i la Marisol i jo, a un terreny amb hort que tenien els Vizcaino, als afores del poble, que tenia una bassa-piscina, on ens banyàvem; a les tardes, excepte el dia de Còrdova, fèiem la siesta, i sortíem al vespre, a prendre alguna cosa en algun dels nombrosos bars del poble; hi havia un que tenia unes olives “gegants” boníssimes; també vam anar a un pub i al cinema a l’aire lliure on, crec recordar, feien West Side Story.
El retorn a casa, el vam fer d’una tirada, parant només per a anar al lavabo i per a dinar (no recordo on).
Extracte de Wikipedia: Hinojosa del Duque, fundada en els primers anys del segle XIV arran de la repoblació duta a terme pel Consell de Còrdova a la Comarca dels Pedroches, va rebre el seu nom de les característiques particulars del lloc on es va situar. Aquesta zona, en la qual, segons Ramírez i de les Casas-Deza,3 abunda el fonoll, donaria a aquesta població el seu primitiu topònim: Finojosa del Pedroche (1316). La vila del patrimoni reial d’Hinojosa, que a mitjan segle XV passaria de dependre del Comtat de Belalcázar, es coneixeria a partir de 1533 amb l’actual denominació – Hinojosa del Duque- en adquirir la categoria de duc el titular en aquest moment d’aquest comtat, don Francisco de Sotomayor, per casament amb donya Elvira de Zúñiga, III duquessa de Béjar.
Hinojosa ja tènia tradició de manufactura tèxtil; i a la fi dels 70, una empresa tèxtil d’Arenys de Munt, va decidir muntar una fàbrica de tovalloles en aquest poble; amb telers de l’empresa on treballava el meu pare de muntador, sent ell qui va muntar les maquines, posteriorment, quan la seva empresa va fer fallida va estar un temps treballant en aquesta fabrica fent el manteniment d’aquestes maquines; com que una de les filles dels Vizacaino treballava en aquesta fabrica des del principi, li va oferir al meu pare allotjar-se a casa de la seva família, i naixent així l’amistat entre ells; més endavant van venir al nostre casament, i nosaltres vam anar al del seu fill menor.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 