Etiqueta: MODERNISME

Categorías
CATALA POBLES AMB ENCANT VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

RUTA PER EL MODERNISME DE REUS

Aquí os presento una bonica ruta, a peu, per la ciutat de Reus, capital del Baix Camp de Tarragona, i ciutat natal d’en Gaudi (i d’en Buenafuente), veient gran part dels nombrosos edificis modernistes (i algun altre que no ho es).

Lo normal es començar visitant l’oficina de turisme i demanar un planell, però seguint aquest itinerari estalviareu recorregut; anant amb el cotxe privat, entrareu per la carretera de Salou, sortint de la AP7, i entrareu a la vila per una avinguda,Av. Macià, que mes endavant passa a ser Av. Mª Fortuny, arribareu a una rotonda passat un pàrking, davant del Centre Comercial La Fira, agafeu la avinguda a l’esquerra, Av. Sant Jordi, que va paral·lela al Parc Sant Jordi (a la dreta), arribareu a un altre rotonda on veureu l’entrada al Pàrking de la Plaça de la Llibertat, podeu aparcar allà, ( a Reus es pot aparcar tot el dia per 4,50 €).

A la sortida del pàrking, a la dreta, agafeu el carrer Ample que os dura a la Casa Ramón Vendrell del 1912, reculeu per tornar a la Plaça de la Llibertat; i al límit d’aquesta veureu la Placeta del Pintor Fortuny  amb una estàtua del pintor, i presidida per un bonic edifici neoclàssic; tombeu a la dreta tot agafant la Av. Prat de la Riba on passareu per davant de l’església de Sant Joan, d’estil neogòtic, de 1931;mes enllà veureu la Casa Sarda, del 1896; finalment arribareu a les Escoles Prat de la Riba,del 1911,que fan cantonada amb el Passeig Sunyer.

Agafeu el Passeig Sunyer cap a l’esquerra, passareu per la Plaça de les Oques, amb una font rodona coronada per l’escultura del “Nen de les oques”, continueu per el passeig i a la banda dreta, a la cantonada amb el carrer Doctor Ferran, trobareu l’Estació enològica, un espai de descoberta de vermuts i vins en un edifici modernista del 1906; entreu per el carrer Dt Ferran, tombeu per el primer carrer a l’esquerra (carrer de l’Escorxador) hi trobareu l’Escorxador, del 1889, actualment es la biblioteca central de Reus, tombeu a l’esquerra per el carrer Doctor Frias, i sortireu a l’estació d’autobusos Reus centre.

CASA NAVAS, PL. MERCADAL.

Des de l’estació d’autobusos aneu a l’esquerra, de nou per el Passeig Sunyer i torneu a la Plaça de les Oques, gireu a la dreta per el carrer de Sant Joan, on primerament veureu la Casa Gasull del 1911 i tot seguit la Casa Rull, del 1900, que te uns jardins visitables; gaire be al davant esta la Oficina d’informació turística i tot seguit el Dispensari Antituberculós del 1926; seguida de la Casa Grau, del 1910 , la Casa Tarrats del 1892 i la Casa Sagarra del 1908; i arribareu a la plaça Prim, presidida per una estàtua eqüestre del General, allà podreu veure el Teatre Fortuny i el Casino, avui un Viena; seguiu per el Raval de Jesús (que seria la continuació del carrer San Joan), i a la cantonada del Carrer Jesús (esquerra), veureu la Casa Munné de 1904, contínua per el carrer Jesús on veureu la Casa Iglesias del 190; desembocareu a la Plaça Mercadal, on, a la cantonada, hi trobareu la Casa Navàs, del 1901, molt ben conservada, visitable amb reserva prèvia; doneu la volta a la plaça en sentit horari, i a la següent cantonada veureu un modern edifici de formes quadrades, es el Gaudi Centre, un centre d’interpretació de la vida i l’obra del geni modernista, i també oficina d’informació turística; seguiu donant la volta i a l’altre cantonada esta la Casa Piñol de 1910; acabeu la volta i torneu a la Casa Navàs.

Continueu per el carrer Major, i veureu el  Centre de Lectura, ubicat en Casal dels Marquesos de Tamarit, es visitable; tot seguit arribareu a la plaça de Sant Pere, on veureu l’entrada a l’església i el campanar de la prioral de Sant Pere gòtica del 1569, es visitable(el campanar de pagament); rodejant l’església, al costat de l’escultura el Vent, veure un pòrtic que dona accés a la Plaça de les Peixateries Velles, porticada i  ocupada totalment per bars i restaurants, ideal anar-hi a l’hora del vermut; sortiu per l’altre pòrtic al Raval de Sant Pere, i aneu a l’esquerra, al cap de poc estareu davant de la Casa Homdedéu del 1893, esta una mica deixada; uns metres mes enllà veureu la Casa Anguera del 1905 “la casa de les roses”.

CASA ANGUERA , LA DE LES ROSES.

Una mica mes enllà el carrer gira a l’esquerra i passa a dir-se Raval de Pallol, just en aquest punt, a la dreta, veureu la Plaça de la Sang davant de l’Església de la Sang, barroca del XVIII; seguiu per el Raval de Pallol i, a l’esquerra veureu el Passeig del Camp, al començament d’aquest, al terra veureu uns vidres a traves dels que es pot veure les restes de la muralla medieval de la ciutat, el perímetre de la muralla, avui el marquen els ravals; seguiu per el Raval de Pallol i, desprès d’un altre gir a l’esquerra, arribareu a la Plaça de Catalunya, on, a l’esquerra, a la cantonada amb el carrer Vallroquetes, veureu l’edifici de la Fabrica J. Rius i Gatell del 1918, seu del museu del vermut; i just al darrera esta el museu arqueòlogic de Salvador Vilaseca, torneu al davant de la plaça Catalunya i agafeu el carrer Galanes que os dura, de nou, a la plaça Mercadal, al Gaudi centre, tombeu a la dreta per el carrer Monterols, i veureu la Casa Laguna del 1904; seguiu el carrer i arribareu a la Plaça Prim, tombeu a la dreta per el Raval de Santa Anna, on veureu la figura satírica del Jueu del Raval, i al davant el Banc de Reus, mes endavant el raval gira a la dreta i, la següent cantonada a l’esquerra, veureu la Casa Serra del 1924, torneu enrere, i a la cruïlla amb el carrer de Santa Anna veureu la Casa Marco del 1926.

Continueu per el carrer de Santa Anna i a la següent cruïlla (carrer la Selva) veureu l’escultura Gaudi nen, continueu recte per el carrer Sant Vicenç i trobareu la Casa natal d’en Gaudi, seguiu fins el següent carrer i trobareu les Bodegues Rofes, reculeu fins a la cruïlla, i a la dreta del carrer de Santa Anna, agafeu el Carreró Nolla, del 1799; sortireu al Raval de Santa Anna, tombeu a la dreta fins a la Plaça Prim, i novament a la dreta per el carrer Llovera, on veureu el Palau Bofarull barroc del 1770, que acull l’escola de musica, i es visitable; la Casa Bartoli del 1903, a l’esquerra entreu al carrer Boule on veureu l’Espai Boule en unes antigues cotxeres de diligencies de finals del XIX ; torneu al carrer Llovera on encara veureu tres cases modernistes mes, la Casa Querol 1901, la Casa Tomas Jordi 1909 i la Casa Punyed  de 1900, finalment arribareu a la plaça Llibertat, on encara podreu veure las Columnes del Kursaal al costat del accés del pàrquing.

Per mes informació: Oficina de Turisme de Reus: infoturisme@reus.cat   tel 977010670.

Categorías
CATALA VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

RUTA MODERNISTA PER TERRASSA.

Desprès de la fira modernista de Terrassa, vull proposar-vos una ruta per els edificis modernistes d’aquesta ciutat.

Com a punt inicial, proposo el Parc de Sant Jordi, doncs trobareu lloc per deixar el cotxe en el pàrquing de la propera plaça del Progrés, o en algun carrer dels voltants.

El Parc de Sant Jordi, en ple centre de Terrassa, es un espai enjardinat, amb un estany, un amfiteatre, glorietes, un xiringuito i la Masia Freixa, del 1905-1910, d’inspiració gaudiniana, sobre la fabrica tèxtil d’en Josep Freixa, que hi va fixar la seva residencia familiar; actualment  es la seu del Síndic de Greuges de Terrassa i de la Oficina de Turisme.

Sortiu del parc per el carrer de Volta, fins a la Rambla, i tombeu a l’esquerra, arribareu al Vapor Aymerich, del 1907; actualment seu de Museu Nacional de la Ciència i la Técnica de Catalunya.

Reculeu per la Rambla, per l’esquerra, dues travessies, i pugeu per el carrer de la Rasa, en pocs metres veureu la Quadra i la xemeneia de la fabrica Izard, aquesta Quadra,del 1921, era la nau de tints de la fabrica, actualment, acull la Sala Moncunill; seguint per el mateix carrer de la Rasa, arribareu a la fabrica i magatzem Marcet i Poal, de 1914 i 1920, que acull l’escola Lanapa; i un xic mes enllà, la Quadra del Vapor Ventalló, del 1897, l’única que resta en peus de les tres que havia.

Sortireu a la plaça Saragossa, on veureu el magatzem de Joaquim Alegre, del 1904, que acull el arxiu Tobella; seguiu per el carrer del Camí Fondo, fins a la plaça Verdaguer, on veureu el Magatzem Corcoy, del 1900, reformat el 2019.

Reculeu fins la plaça Saragossa, i a la cantonada del carrer de Sant Pere, veureu el magatzem Torras o Cal Sastre d’Olesa, com es coneixia popularment, del 1914; a la vorera contraria del carrer Sant Pere, una mica mes avall, veureu l’Hotel Peninsular, també dit Hotel Pompidor, per el nom els propietaris, del 1903, i al costat  el Círcol Egarenc, antic casino de 1887, que compartia alguns salons amb l’hotel.

Torneu a la plaça Saragossa, i agafeu el carrer del Teatre (a la dreta), i veureu el Teatre Principal, l’edifici es de 1911, reformat el 2011, però el original era del 1866; i una mica mes enllà la Casa Jacint Bosch, del 1912, actualment seu dels Minyons de Terrassa.

Al final del carrer del Teatre esta la cruïlla amb el de Sant Pau, tombeu a la dreta, i veureu el magatzem de Pasqual Sala, de 1893, actualment seu del Institut Industrial; mes avall veureu el magatzem d’Emili Matalonga, del 1904.

CASES CONCEPCIÓ MONTSET I BALTASAR GORINA.

Sortireu al carrer de la Font Vella, gireu a l’esquerra, i, a la vorera de dreta, veureu el Gran Casino del Foment, del 1920, actualment ocupat per una botiga d’Abacus; a davant esta la Casa Concepció Montset, del 1907, i just al costat la Casa Baltasar Gorina del 1902, que actualment es la seu d’una empresa de seguretat.

Aneu cap a la Mutua de Terrassa, i passeu per el pont del Passeig, des on podreu veure part del parc de Vallparadis, just passat el pont, a l’esquerra de l’ Avinguda Jacquard, veureu la Casa Baumann, del 1913, seu del Servei de Joventut i Lleure Infantil; darrera seu podreu veure la Cartoixa de Vallparadis, gòtica i romànica; seguiu per l’Avinguda Jacquard, i al final, a la confluència amb carrer Colom i Carretera de Castellar, esta l’edifici de l’Escola Industrial, del 1907, també conegut com el Palau d’indústries, actualment es l’escola d’enginyeria de la UPC. 

GALERIA VITRALLADA, CASA ALEGRE DE SAGRERA.

Torneu a recular fins al carrer de la Font Vella, i aneu en direcció a la Plaça Vella, aproximadament a la meitat del carrer, a la dreta, veureu la Casa Alegre de Sagrera, de principis del XIX, però reformada al modernisme el 1911, actualment forma part del Museu de Terrassa.

Seguiu fins a la Plaça Vella i tombeu a la dreta per el carrer dels Gavatxons, sortireu a la plaça de la Font Trobada, on veureu el Magatzem Cortés i Prat del 1897, d’estil eclèctic, actualment els baixos estan ocupats per botigues; aneu a l’esquerra cap el Raval de Montserrat, a l’esquerra, fent cantonada amb el carrer Cremat, esta l’edifici, neoclàssic, del antic Ajuntament, original del 1835, i reformat els 1901 i 1904, mes tard va ser institut industrial i seu de l’associació excursionista de Terrassa.

Per el mateix carrer Cremat , gireu a la dreta al carrer Joan Corominas, i sortireu davant d’un Viena que esta instal·lat en l’edifici de la Societat General d’Electricitat, del 1908; torneu cap el Raval de Montserrat , davant del actual Ajuntament, un edifici neogòtic del 1900-1902; en el mateix Raval, en direcció a la Rambla, veureu el Mercat de la Independència, del 1903-1906, que separa el Raval del carrer de la Goleta, i que encara esta en funcionament; en el mateix Raval, davant del mercat estan la Casa Joaquim Freixa de 1894, d’estil Historicista, i la Confiteria de la Vídua Carné, del 1908, que actualment es la Farmàcia Albinyana; seguin el carrer una mica mes avall, sortireu a la Rambla, on podreu donar per acabat el “tour”.   

Categorías
CATALA FIRES I MERCATS VISITES RECOMENABLES

FIRA MODERNISTA DE TERRASSA

Els propers dies 9,10 I 11 de Maig, a Terrassa, celebren la fira Modernista, que, enguany arriba a la vintidosena edició; es una de les mes importants de la seva temàtica, i amb gran nombre d’activitats.

PARELLA EN UNA PARADETA.

Enguany estarà especialment dedicada a la dansa; però també es faran diferents espectacles, tant itinerants, com localitzats, (alguns d’ells amb reserva prèvia); musica, recreacions històriques, conferencies, exposicions, tallers d’arts aplicades, visites guiades (amb reserva prèvia);  també activitats esportives, mostra i desfilada d’autos i motos d’època, mostres gastronòmiques, activitats i tallers infantils, el clàssic mercadet de paradetes d’artesania i gastronomia; tot amb personatges amb vestits com els d’aquella època.

ELS AUTOS D’EPOCA.

Podeu infirmar-vos a l’oficina de turisme, tel: 937397019, o al e-mail : turisme@terrassa.cat

 Aquí os deixo el enllaç per veure el programa.

Fira Modernista de Terrassa 2025
Categorías
CATALA FESTES POPULARS FETS HISTORICS FIRES I MERCATS

FIRA MODERNISTA DEL PENEDÈS.

Entre el 26 i el 27 d’abril, a L’Arboç del Penedès, celebren la Fira Modernista del Penedès.

Aquesta vila malgrat no ser molt gran, conta amb mes d’una vintena d’edificis modernistes, com ara : l’edifici Les Amèriques, Cal Gallart, la pastisseria la Confiança, o el Castell Bellesguard.

SENYORES D’EPOCA.

Duran la fira, pel nucli antic, principalment al carrer Major,  es podran veure personatges vestits d’època, com els Amics del rei Josep o “Las chicas de oro”; i també las puntaires, que son tota una institució d’aquesta vila, on conten amb l’escola de puntaires i el Museu de puntes de coixí; a mes, es farà una gimcana per els edificis modernistes, i a la casa de cultura es podran visitar dues exposicions del col·leccionista local Josep Plana; una il·lustracions de Ramón Mir, i l’altre de cartells i segells de les fires de Barcelona i Sevilla del 1929.

El dissabte 26, al mati, es podrà veure una exposició de cotxes i motos antics a la Rambla Gener.

El diumenge 27 de maig, al mati, es podran fer visites guiades a La Giralda, i a la Masia de Cal Gallart (escola Joliu), a carreg dels alumnes del Camp Joliu, que també presentaran el projecte “racons de L’Arboç”.

LA GIRALDA DEL ARBOÇ.

Duran  els dos dies, es faran, el  mercat modernista, tallers infantils, i una marató d’espectacles al carrer, amb, concerts, exhibicions de dansa, números musicals, titelles, màgia i teatre de carrer, amb la participació de La Baldufa, Xarop de Canya, L’Elenc i L’embruix, entre d’altres.

Per informacio podeu trucar a l’ajuntament: 977670083, o per e-mail a: turisme@arbocenc.cat

Les puntes de coixí i L’Arboç, extret de:

https://larbocturistic.cat/museu-de-puntes-al-coixi

La introducció de la punta al coixí al nostre país es pot afirmar amb certesa que fou en el transcurs del segle XIII-XIV, segurament al cap de poc temps d’iniciar-se a França o Itàlia.

De ben segur fou també en aquest segle XIV en el qual es va iniciar la confecció de les puntes al coixí a l’Arboç; les primeres referències escrites que trobem de la confecció de punta al coixí a l’Arboç daten del l’any 1498, on trobem en uns capítols matrimonials que la núvia deixa com a dot uns “llançols randats”, és a dir, fets de punta al coixí; la qual cosa es fa suposar que si al segle XV la punta al coixí va assolir prou rellevància econòmica com per a generar referències escrites, significa que en aquell moment ja hi havia una tradició i ja feia temps que aquest art es practicava a l’Arboç. Per tant, per deducció històrica, es por afirmar que aproximadament durant el segle XIV, es va iniciar a l’Arboç la pràctica i perfeccionament d’aquesta artesania.

També es desconeix de quina manera va arribar i qui va portar aquest art a l’Arboç; pel context històric i pels moviments migratoris succeïts durant els segles XIV i XV es de suposar que a l’Arboç hi arribés una o varies famílies procedents de Flandes (actual Bèlgica) o de Venècia, (actual Itàlia) que el practicaven. En veure la població local que les puntes al coixí podien ser una font d’ingressos amb una certa importància, de seguida molts arbocencs van aprendre aquest art.

Durant els segles XVII i XVIII la punta al coixí, poc a poc, va esdevenint una font d’ingressos cada cop més important per a moltes famílies arbocenques. De fet, ja a finals del segle XVIII es pot afirmar que la punta al coixí s’havia consolidat com a una indústria artesana i una font d’ingressos molt important per a molts nuclis familiars.

Així, la indústria de la punta al coixí a l’Arboç, que ja es troba plenament consolidada a finals del segle XVIII, es professionalitza i s’internacionalitza durant el primer quart del segle XIX; tant es així que l’any 1827 una delegació d’arbocencs van anar a l’exposició de Paris a mostrar les seves puntes amb una clara intenció d’obrir mercats.

Va ser així, superant les circumstàncies, amb molt esforç i fent les coses molt ben fetes des del punt de vista estratègic, econòmic i artesà que la indústria de la randa arbocenca esdevé un referent a nivell nacional.

Durant tot el segle XIX i fins al primer terç del segle XX l’Arboç es converteix en un centre de distribució de puntes i els randers de l’Arboç venen el seu gènere arreu.

L’any 1920 es considera un dels punts àlgids de la indústria de la randa a l’Arboç, ja que s’organitza al poble la “I Exposició Local de Puntes al Coixí”, on els randers més importants del moment (p.e. Casa Rosa Cinta, Vives, etc) hi van exposar els seus productes com un aparador que va atraure a nombrosos empresaris del sector.

Les puntes de l’Arboç eren conegudes per tres qualitats bàsiques, la seva finor, la seva delicadesa i la originalitat dels seus motius ornamentals. 

A l’Arboç es feien les peces més difícils i complicades que només les mans més expertes podien teixir. La fama que van agafar les puntes de l’Arboç va fer que avui es pugui afirmar que no hi ha cap casa reial europea ni cap governant del segle XX que no tingui una punta al coixí feta a l’Arboç; moltes puntes fetes a l’Arboç decoren encara molts palaus i estan incorporades als tresors nacionals de molts països.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar