Etiqueta: MONUMENTS

A principis de febrer d’enguany, vam anar a visitar el conjunt episcopal de la Seu d’Ègara, aprofitant que era dia de visita gratuïta.

Situat a tocar del Parc del Vallparadis, es un lloc arqueòlogic que ha tingut activitat ininterrumpidament, des de l’època ibèrica (V a.c.) fins el dia d’avui, va ser declarat monument nacional el 1931, i el 1985, be de interès històric i artístic, actualment es part del museu de Terrassa.

Situat  a on va estar la antiga vila iberoromana d’Ègara, s’hi ha trobat restes ibèriques i romanes des de el V a.c., fins el III d.c., sobre tot sitges i enterraments.

També s’han trobat estructures paleocristianes del S.IV, i restes del Bisbat visigot  d’entre el V al VIII, en que es va començar a construir el complex episcopal, primer, al sud del recinte, en el lloc on actualment esta la Basílica de Santa Maria, es va construir una basílica que mes endavant va ser ampliada per fer la Catedral.

Catedral d’Ègara: L’antiga catedral ocupava el espai de la Basílica de Santa Maria i de la Rectoria, incloïa les residencies eclesiàstiques; queden restes dels murs, la base del baptisteri, el absis de la capçalera i fragments de mosaic del paviment. 

La Rectoria: Situada al cantó sud-oest del recinte, actualment es el punt d’entrada per fer la visita i on es troba el centre d’interpretació, on s’hi exposa el retaule gotic de Sant Pere (incomplert); al seu subsòl estan les restes del Baptisteri de la Catedral del S. V, a partir del X hi  va haver-hi residencies religioses, i va mantindre la funció de rectoria fins el 1800.  

Basílica de Santa Maria: Acabada la visita a la Rectoria, i al centre d’interpretació, (audiovisual inclòs), es pot visitar aquesta Basílica; que, com ja he explicat abans, en el seu lloc havia estat la Catedral; l’edifici que veiem ara, molt mes petit, es del segle XII, d’estil romànic, amb campanar de dos pisos a sobre del cimbori al creuer; el absis de la capçalera  era de la Catedral, així com algunes seccions dels murs, al seu subsòl,s’han trobat lapides sepulcrals romanes i medievals, i també una pedra d’altar del segle X; el altar de la basílica es alt medieval i darrera seu es pot veure una talla gòtica de la Mare de Deu del XIV,  i les pintures murals de la Passió de Crist, del X; en una absidiola lateral esta representat el martiri de Sant Thomas Becket, del XI; i al altre cantó, els retaules gòtics, de Sant Miquel, i dels Sants Abdó i Senen.

Temple de Sant Miquel: Esta entre les dues esglésies, tot i haver estat restaurat  entre el S.X i XI, es el que mes conserva el disseny original, del segle VI, planta quadrada de creu grega, l’absis es d’exterior poligonal (8 cares),  el cimbori central esta sostingut per 8 columnes de les que 4 tenen capitells tardo romans, y el paviment es original del VI, al absis es poden veure pintures murals dels segles VI-X i XI; la façana sud va ser reconstruïda al XVII.                                                                                                   Era un temple funerari, tot i que, al segle XIX, es pensava quera un baptisteri; te una cripta (la de Sant Celoni), amb capella absidal trilobada, la tomba va ser profanada; es creu que va ser panteó d’un Sant no identificat.

Al voltant de Sant Miquel hi ha tombes episcopals del S.VI, i carolíngies del IX.

Església parroquial de Sant Pere: Actualment, es l’edifici mes gran del complex; desd’el principi va ser edificada com església parroquial d’Ègara, per reservar la Catedral per litúrgies importants, i actualment continua com església parroquial del barri de Sant Pere, antigament el poble de Sant Pere de Terrassa.

L’edifici actual es romànic, del segle XII, però mante algun mur original del VI, i l’absis, preromànic del IX, que conserva pintures preromàniques, ocultes per un retaule de pedra del X; en el mur nord, es poden veure pintures gòtiques del XIV, i en aquest lateral , estan afegides la capella de Sant Valentí, amb un retaule barroc del XVII, i la capella del Santíssim del XIX. 

Font de Sant Nebridi: Darrera l’església de Sant Pere, esta la font de Sant Nebridi, construïda el 1950, per commemorar els 1500 anys del bisbat.

Tot seguit, os deixo la llista dels bisbes d’Ègara coneguts, extreta de la Viquipedia:

• Ireneu fou el primer bisbe de la nova diòcesi d’Ègara, cap al 450. (v. 450 – d. 465)
• Nebridi, segon bisbe, esmentat per Isidor de Sevilla(a. 516 – d. 540)
• Taür (segle vi, a. 546)
• Sofroni (segle vi, a. 589 – d. 592)
• Tigridi (segle vi, v. 589)
• Ilergi (segle vii, a. 599 – d. 610)
• Eugeni (segle vii, a. 633)
• Vicenç (segle vii, a. 653)
• Ilergi (599, a. 610)
• Joan, el darrer bisbe egarenc conegut, que assistí al Concili de Toledo del 693 (a. 683 – d. 693)

I una mini biografia de Sant Nebridi, de la mateixa font:

    Sant Nebridi (final del s. V – ca. 545) va ser el segon bisbe d’Ègara.

Procedia d’una família il·lustre que va donar quatre bisbes.                                                         El 6 de novembre de 516 signa les actes del concili de Tarragona en últim lloc, la qual cosa indica que feia poc que havia estat consagrat bisbe d’Ègara. També assistí al Concili de Girona (517) i el II Concili de Toledo del 527 . Probablement assistí al Concili de Barcelona de 540, però el 546, al Concili de Lleida, ja trobem el bisbe Taür.

Durant el seu episcopat es van construir tres esglésies noves com a seu, antecessores de les actuals esglesies de Sant Pere de Terrassa. Isidor diu que va ser escriptor eclesiàstic, però la seva obra no es conserva.

Venerat com a sant, figura així en tots els documents posteriors, com en santorals i llibres litúrgics visigòtics, tot i que no se sap res de la seva canonització