Etiqueta: POBLES BONICS

Categorías
CATALA POBLES AMB ENCANT RUTES I ITINERARIS VISITES GUIADES VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

VISITA A CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Castelló d’Empúries es un poble de l’Alt Empordà, entre Figueres i Roses, que va ser molt important a l’època medieval; al segle XI  va passar a ser la capital del Comtat d’Empúries , en lloc de Sant Martí d’Empúries que estava massa al abast dels atacs pirates; tot i que al segle IX ja s’esmenta el nom de Castelló en algun document.

El seu terme, a mes del poble, inclou el Parc Natural dels Aiguamolls del Empordà,  Empuria brava“la Venècia catalana” urbanització creada el 1975 amb nombrosos canals, i el Butterfly park, un parc dedicat a les papallones, aus exòtiques, lloros i fins i tot ratpenats .

EL RENTADOR I LA BASILICA.

El poble guarda bastants llocs interessants que val la pena de de visitar, per fer-ho e pot aparcar davant el dispensari i l’escola Joana, al carrer del Rentador, allí, com indica el nom del carrer, trobarem El Rentador, un safareig públic de meitat de XIX d’estil neoclàssic-romàntic; des d’aquí agafem el carrer Marin cap a l’esquerra i arribem al Ecomuseu la Farinera, instal·lat el 2004 en un antic moli hidràulic del XIV, que en segle XIX va convertir-se en una fabrica de farina; a finals del segle XX es va renovar el edifici per fer hi el museu.

Estem al carrer de la Fruita, i tot seguit tombem a la dreta per el carrer Carbonar, o esta el Convent de Santa Clara, d’entre el XVII i XVIII, d’estil barroc, actualment de propietat municipal,  al costat esta el Hotel Palau Marcel·lí; i al final del carrer sortim a la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, on veurem la Creu de terme, gòtica del XV, aquest no es el seu lloc original, l’hi van posar al 1963; al se davant esta la Basílica de Santa Maria, coneguda com la Catedral del Empordà, gòtica d’entre el XIII i el XV, sobre una de romànica del XI, en els segles XVII i XVIII es van afegir capelles laterals d’estil barroc, te un interessant retaule d’alabastre, i també un museu parroquial.

Sortint de la basílica cap a la dreta, veurem uns porxos, es la Sala de Contractació i Duana, gòtica del XIV reformada el XX, al altre costat esta la plaça Joan Alsina  presidida per la Fontana; i cap a la part del darrera de la basílica esta el Mirador del Paller d’en Melino, que dona sobre el Rec del Moli, que corre paral·lel a l’antiga muralla; donem mitja volta i a la dreta, pugem per el carrer dels Capellans, un xic mes amunt arribem al carrer del Portal de la Gallarda, que va fins a la única porta que resta de la muralla , del segle XIII, tenia un pont llevadís per salvar el Rec del Moli; tornem enrere i tombem a la dreta per el carrer del Portal Nou, que ens porta davant de la Casa Gran, un casal gòtic del XIV de una família de la baixa noblesa. 

Des d’aquí anem a l’esquerra per el carrer Consol, que seguim fins el carrer Comalac, on veurem el Convent de Sant Bartomeu, fundat el segle XIII per Sant Pere Nolasc, per el frares mercedaris; seguim per el Comalac fins arribar al carrer Verge on girem a l’esquerra, i en arribar al carrer Prat de la Riba l’agafem girant a la dreta, fins arribar a la plaça dels Homes, on veurem l’oficina d’informació turística, instal·lada a la Casa del Consell i Llotja del mar, un edifici gòtic del XIII al XIV, que havia estat seu del Ajuntament fins el 1987; anem fins el fons de la plaça i agafem cap a la dreta per el carrer de Comas Sola per on arribem a la plaça de la Moneda i seguint tot recte agafem el carrer del Call jueu, al Puig Mercadal, en arribar al carrer de les Peixateries Velles, girem a la dreta i arribarem davant la antiga Sinagoga, que va funcionar entre els segles XIII i XV.

Continuem per el carrer Peixateries fins arribar a la plaça de Jaume I, lloc on s’aixecava el antic castell comtal del que no queda res; anat a la dreta, al final de la plaça trobem la Cúria, edifici gòtic del XIV, que era el equivalent als tribunals actuals, i que encara conserva la Presó medieval, amb algun grafit dels presos de l’època, actualment, des el 2009 es el Museu d’Història Medieval; seguim per el carrer de la presó, uns metres fins la primera travessia, carrer de la Moneda, on girem a l’esquerra, i seguim dues travessies fins a la plaça del Joc de la Pilota, on trobem el Convent de Sant Domènec, d’estil barroc d’entre el XVI i XVIII, va ser utilitzat com Palau Comtal, actualment es la seu del Ajuntament, cal destacar el pati porticat, antic claustre del convent; sortim cap a la dreta per el carrer Catalunya fins arribar a la plaça Curtidors, on veurem un campanar, que pertany al Convent de Sant Agustí, possiblement aixecat el XIV i reformat el XVII, actualment tancat , la part del claustre esta habilitada com a piscina terrassa del Hotel Canet que esta al costat del ajuntament.

PATI DEL PALAU COMTAL.

Aquest convent esta al carrer Calabro, que agafarem fins arribar al final, a la intersecció amb el carrer de Santa Clara, on girarem a la dreta, poc abans d’arribar al riu ( Muga), trobem, a la dreta, la Torre Carlina, una torre militar del segle XIX; seguim fins el pont, on tornarem a girar a la dreta per el carrer de Joan Güibas, paral·lel al riu, y arribarem al Pont Vell, un pont gòtic de set ulls destruït y reparat diverses vegades des del segle XIII, al XVIII va ser reconstruït totalment; aquí podem donar per acabada la visita, podem tornar a entrar a la vila per el carrer del pont que ens dura al costat del ajuntament, o recular fins el carrer de Santa Clara i resseguir-lo fins a la intersecció amb el carrer del rentador on havíem començat la visita.

Per mes informació podeu dirigir-vos a l’oficina d’informació turística : 972156233 turisme@castello.cat

La de Empuriabrava 972450802 turisme@empuriabrava.cat

I el Butterfly park 972450761 info@butterflypark.es

Categorías
CATALA POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

PASSEIG PER COTLLIURE

Cotlliure es un preciós poble costaner del Rosselló, a la sub-comarca de la Marenda, mes coneguda com la Costa Vermella, entre Argelers sur  Mer i Port Vendres ; el seu origen es remunta al segle VI a.c., amb la fundació, per els ibers Sordons, del Castrum Caucoliberi (Port de Illiberis (Elna)); tot i que s’hi ha trobat restes prehistòriques i de la segona edat del ferro; i també de grecs i romans.

Actualment la seves principals fonts d’ingressos, son, la pesca i les conserves, sobre tot d’anxoves, la viticultura,(els seu vi te denominació d’origen Collioure),  una mica de oliveres, i el turisme, també es un lloc molt visitat per els pintors, seguint l’estela de Picasso, Dalí, Matisse, i d’altres.

S’hi pot arribar amb cotxe, per la AP7,(a França A7), sortint al Volo, i agafant la D618 direcció Argelers, i allà la D114 ens conduirà fins al centre de la vila; també s’hi pot anar per la costa des de Portbou, es una carretera amb moltes corbes, però amb vistes magnifiques de la costa Vermella; un altra opció es el tren, des de Portbou-Cervere.

ESGLESIA SANTA MARIA DELS ANGELS.

Si hi anem amb el cotxe, podrem aparcar al pàrquing de Le Glacis, amb accés des de Boulevard General Charles Degaulle ( D114 ), situat al costat del castell Reial; iniciem el recorregut al Boulevard General Charles Degaulle, a l’entrada del pàrquing, pugem fins a la rotonda, a l’esquerra veurem un Sant Crist molt gran al cap damunt d’un esglaons, al costat de l’església Luterana Reformada; tombem a la dreta i baixem per la rue de la Republique, i passem al cantó esquerra per agafar la rue du Jardins Navarro, per anar al cementiri, on hi ha tombes de caiguts a la II guerra mundial i las de Antonio Machado, i la del novel·lista Patric O’Brian; retornem a la rue de la Republique, fins al cap d’avall, estarem davant l’ajuntament, a la place 8 de mai du 1945, on els diumenges celebren el mercat setmanal, envoltada de botigues ; cap a l’esquerra arribaríem a l’estació de ferrocarril, i a la dreta esta el Moll del Almirall( Quai de l’Almiraute); per el voral de la dreta arribarem a l’entrada del Castell Reial, les primeres referencies d’aquest castell son del segle VII, els segles XII i XIII va passar dels Comtes de Rosselló a la Corona d’Aragó i després a la de Mallorca, que al segle XIV va integrar-se, de nou, a la Corona d’Aragó, al segle XVI va canviar un parell de vegades de mans, francesos, catalans, passant definitivament a mans franceses al XVIII amb el tractat dels pirineus; els francesos van reformar i reforçar totalment el castell.

Sortint del castell creuem el Moll de l’Almirall, i arribarem al Boulevard Boramar, entre la muralla de la vila i la platja del Port d’Amunt  que descriu un arc, cap al mig del bulevard veurem un antic canó d’artilleria, i al extrem de la platja l’Església de Santa Maria dels Àngels, del segle XVII, edificada sobre una anterior romànica, el campanar es una  torre de la muralla que fa de far, i esta sobre el aigua, conté un retaule barroc;  darrera l’església, en una petita península, que havia estat un illot, veurem la Capella de Sant Vicenç de Cotlliure, del segle XVIII; reculem i entrem a la Vila Vella, que encara conserva els carrerons de traçat medieval, amb recons molt bonics; encara conserva 3 portals de l’antiga muralla, sobre un d’ells, en un balcó, es pot veure la Capella de la Mare de Deu del Bon Succés; sortim de la vila vella, tornem cap el mar, per el Boulevard Camille Pelletan, al costat esquerra del Moll de l’Almirall, que esta farcit de restaurants; a l’alçada de l’entrada al castell creuem al altre costat i seguim el camí vora mar als peus del castell, que ens porta al altra costat del mateix, fins al Port i platja d’Avall, a tocar del Boulevard Charles Degaulle; entre la platja i la Rue Democratie, (que es la continuació del Bv. Charles Degaulle), està l’Esplanade François Bernadi, cap a la meitat d’aquesta veureu el Carroussel de Cotlliure,  i la Tour d’Avall, una antiga torre de guaita, des d’aquí es veu una bonica panoràmica del castell, la Vila vella i l’església; a l’altre costat del carrer esta el Raval el barri al sud del castell.

PLATJA D’AVALL, EL RAVAL, FORT S. ELM I MOLI.

La Rue Democratie, acaba en una corba a l’esquerra on comença la Route de Port Vendres, si seguim recte, entrem al Impasse du Musée, un carreró on, a dreta tenim l’antiga església del Convent de Sant Domingo, gòtica, dels segles XIII-XIV, que al segle XVIII va ser utilitzada com arsenal, i actualment com a celler; al costat esquerra, veurem les restes del claustre gòtic del convent; avui integrat a Vila Pams, seu del museu d’art modern;  si seguim el carreró cap al final, arribarem a unes escales que ens duran fins el Moli de Cotlliure,  o Moli de la Cortina, del segle XIV, es el moli de vent mes antic del Rosselló , originàriament era moli fariner fins al segle XVIII que va deixar de funcionar, al 1990 va ser restaurat i ara funciona com a moli d’oli, des de la seva ubicació, (les Cortines), es gaudeix de molt bones vistes de la zona; per darrera el moli passa el camí del Fort de Sant Elm, fortalesa de vigilància, originada en una torre medieval de guaita, circular, que es va fortificar amb muralles el segle XVI; es una bona caminada, també s’hi pot arribar amb cotxe, el camí arrenca de la carretera de Port Vendres; al tornar a baix, a la rue Democratie, podem visitar el Raval; i tornar al pàrquing de Le Glacis.

Per la rodalia de la vila hi ha altres llocs interessants, com les Bateries, de la II Guerra Mundial, que estan a la costa a tocar de Port Vendres; o la Tour Madaloc, també dita del Diable, una torre de guaita romànica del XIII, al la falda nord del Pic Tallferro, al límit amb Port Vendres; o els diferents masos repartits al voltant de la vila.

Podeu demanar mes informació a l’oficina de turisme : tel (França) 33468821547, o a contac@collioure.com

Categorías
CATALA FETS HISTORICS POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

LLIVIA

Llívia es un bonica vila de la Cerdanya, que te la particularitat de que esta situat en territori francès, però que pertany a Espanya, l’explicació d’aquest fet la trobem al segle XVII, quan es va firmar el tractat dels Pirineus, per el que Espanya cedia a França, el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i part de la Cerdanya (el que anomenem l’Alta Cerdanya), en el tractat parlava de pobles (villages) i Ciutats (cites), però Llívia es va poder escapar adduint que era una vila (ville), que no s’esmentaven en el tractat.

VISTA PARCIAL DE LA VILA I EL PUIG DEL CASTELL.

El poble actual esta als peus del Puig del castell, on havia estat el castell, des d’el segle IX fins el XV , tot i que, des de l’època romana, en que van fortificar un castrum (Castrum Libyae), que hi van haver fortificacions allí dalt, se sap de un castell roquer, visigòtic del segle VII, que van reforçar  i ampliar el musulmans en la seva curta estada de 50 anys, i van canviar el nom per Medinet el Bab; al segle XIII va ser, novament, ampliat i reformat;  i al segle XV, va ser destruït per ordre del rei de França; actualment nomes queden restes de muralles i les bases d’alguna torre.

El nucli antic de la vila esta qualificat com Conjunt Històric, amb carrers empedrats i costeruts; esta presidit per l’església, fortificada de Nostre Senyora dels Àngels, d’estil gòtic tarda d’entre els segles XVI i XVII, al exterior disposa de dues torres rodones a banda i banda de la façana; i a l’interior te 5 capelles laterals, dues a la dreta i tres a l’esquerra; el recinte de l’església estava, també, fortificat, encara resta part de la muralla i la torre de Bernat de So, del XIV, i refeta el XVI.

ESGLESIA, MUR EXTERIOR I TORRE DE BERNAT DE SO.

Davant de l’església esta la Casa de la Vila, seu del Museu Municipal, i també del Museu de la Farmàcia, a la que va ser la Farmàcia Esteve, que va funcionar des de finals del segle XIV o principi del XV, fins el 1926, essent una de las mes antigues d’Europa, conté una col·lecció de pots de ceràmica, blaus i blancs, dels segles XVI i XVIII, i caixes renaixentistes.

A l’esplanada de l’església, es veu una creu de ferro sobre una base de pedra, es la Creu de Toret, una creu de terme del segle XVIII, que estava a les afores de la vila, sobre una columna de pedra.

La part moderna de la vila esta bastant orientada al comerç de cara als francesos, amb botigues de licors i altres productes que a França son mes cars.   

Categorías
CATALA FETS HISTORICS FIRES I MERCATS POBLES AMB ENCANT

FIRA DEL AVET D’ESPINELVES.

Entre el 6 i el 14 de desembre, al poble d’Espinelves, celebren la Fira del Avet; que a passat a ser una de les visites “obligades” per el pont de la Puríssima.

Espinelves es un bonic poble situat a les Guilleries, prop del Coll de Revell, per l’autovia C25, des de la que tenim una bonica panoràmica del poble, amb l’església al cap de munt.

AVETS DARRERA L’ESGLESIA DE SANT VICENÇ.

Com ja indica el nom, aquesta fira va començar el 1981, com un mercat d’avets de Nadal, criats a la contrada (Masjoanis i Excelsia), però degut a la elevada concurrència, a anat sumant activitats, i ara també podrem trobar d’altres productes nadalencs, com figuretes de pessebre, i tota mena de guarniments, productes d’alimentació, i una mostra d’artesania i d’oficis. 

A mes s’hi faran activitats per els mes joves, com taller de màgia, taller de flors, decoració de galetes, tir amb arc i passejades amb poni.

Es podran visitar exposicions de pintures, de fotos… i de caganers.

Els dies 3, 4, 6, 8, 9, 10 i 11, a les 12 i les 17, es podran veure espectacles itinerants, i el dia 5 cantada de nadales.

Podeu informar-vos a L’Ajuntament , 938849230, o al mail : ajuntament@espinelves.cat

Historia d’Espinelves, extret de: http://www.espinelves.cat/poble-i-entorn/historia/

La primera notícia històrica sobre Espinelves és de l’any 943, època en què hi havia una església i parròquia en funcionament, dedicada a Sant Vicenç, i segons sembla, es trobava en una vila o gran explotació rural anomenada Espinelves.

El nom d’Espinelves sembla derivar d’Espines albes, és a dir, Espines blanques.

El poble d’Espinelves va a cavall de la història de l’església. És un dels pocs pobles del romànic que encara es conserven a Catalunya, i on hi podem trobar peces úniques de l’art d’aquella época i en un perfecte estat de conservació

La silueta del campanar de l’església romànica dóna una fisonomia inconfusible al poble, que enfilat a l’esquerra de la riera se’ns presenta petit i acollidor. La localitat ha guardat amb cura un aspecte net i agradable, amb les cases d’ estructura de pedra, els carrers pavimentats amb lloses i les edificacions més modernes que armonitzen amb el conjunt. La història d´Espinelves gira al voltant de la seva església: Sant Vicenç d´Espinelves.Original del segle XI-XII, fou ampliada amb una segona nau i absis al S.XVII

Cal destacar el seu magnífic campanar de planta cuadrada, de tres pisos, amb finestres bessones i capitells trapezoidals, i també la Verge, del S.XV, dedicada al Roser.

El retaule de l´anomenat mestre d´Espinelves és actualment al Museu Episcopal de Vic. Fa pocs anys fou objecte d´una acurada restauració

Els primitius termes parroquials estaven adscrits o assignats a un dels grans termes dels castells amb que es va repartir el país es del moment de la seva restauració pel comte Guifré el Pilós, a partir de 879. El terme d’Espinelves estava adscrit al territori del castell de Sant Llorenç i després, al de Meda.

Un document de 1133 ens diu clarament que s’edificà al Puig de Castellar d’Espinelves una fortalesa amb el seu castell i vivenda, que el cavaller Bertran de Merola, amb la seva muller Beatriu i els seus fills varen cedir a Pere Udalard de Sentfores.

Es tractava d’un castell secundari, sotmès al de Meda, però que comptava amb drets propis i edificacions de les que forçosament n’ha quedat rastre. Desapareixeria molt aviat car no es parla mai d’ell en la documentació a partir dels segles XIII i XIV.

Els Masos i la Jurisdicció d’Espinelves

Coneixem les notícies més antigues sobre els masos gràcies a la domcumentació de Sant Llorenç del Munt. Els priors de Sant Llorenç posseïen a 1337 varis masos d’Espinelves. Es pot dir que el prior de Sant Llorenç del Munt passà a ésser el senyor efectiu del terme. Segons un fogatge del segle XIV, en aquests temps, en ple despoblament, la parròquia d’Espinelves tenia 11 famílies, totes elles de domini eclesiàstic.

En canvi, la jurisdicció de la justícia del lloc va passar a mans dels vescomtes de Cabrera, creats comtes d’Osona, el 1356, quan el rei li va donar tots els drets reials d’Osona.

A finals del segle XV Espinelves s’havia unit a Sant Sadurní d’Osomort i els dos llocs formaven una sola batllia.

A principis del segle XIX es va fer la divisió provisional de Catalunya en províncies. Espinelves es vegé directament afectada en aquest moment car es va incloure a la província de Girona i el partit judicial de Santa Coloma de Farnes, trencant així la seva tradicional adscripció a la vegueria i després al corregiment de Vic.

L’estancament de la població a la primera meitat del segle XX i la forta davallada dels darrers anys són deguts a la manca de mitjans de vida que ofereix la població, sobretot pel jovent.

Categorías
CATALA LLEGENDES POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

LA SEU D’URGELL

Un altre vila amb historia, per la, que quasi segur, que hi hem passat per anar a Andorra, però que molts pocs l’hem visitat.

La Seu d’Urgell, (antigament Urgell), seu del Bisbat d’Urgell , cap del antic comtat d’Urgell, i actualment capital de la comarca de l’Alt Urgell.

Segons la tradició va ser fundada l’any 1699 a.c., per Hèrcules l’Egípcia; però l’origen històric el trobem en un assentament de finals de l’edat del bronze al turó de Castellciutat, i posteriorment al poblat ibèric d’Arse d’Urgi, que seria l’Orgellia romana, que va ser destruïda per els sarraïns al VIII, el que va propiciar la construcció de la Vicus Sedis Urgelli, on avui s’aixeca la vila actual; al turó de Castellciutat es va construir i fortificar el Castell de Ciutat (d’aquí el nom), on els comtes d’Urgell van fixar la seva residencia. 

Passejant per la vila, podrem visitar la Catedral romànica de Santa Maria del XII, feta aixecar per el bisbe Sant Ot, es la 4ª de una sèrie de catedrals construïdes entre el segle V i el XII;  en la seva façana sud trobarem el claustre i l’església  romànica de Sant Miquel, del XI.

Plaça dels oms, catedral i casa consistorial.

A tocar de la catedral, esta la plaça dels Oms, on trobem l’antic hospital del segle XV i la Casa Consistorial, sobre unes restes romanes i adossada a l’església de Stª Eulalia, romànica, del segle XI; també val la pena passejar per  els carrers Major i el dels Canonges, amb dos porticats, essent el dels Canonges, que passa pel darrera del Palau Episcopal, es el mes antic; en el carrer Major trobarem el Portal d’Andorra, del XIII, que com el seu nom indica, era la sortida per agafar el camí que duia a Andorra.

Porxos del carrer Major.

També es poden visitar, l’església gòtica de Sant Domènec, del XV, que, actualment, acull una sala d’exposicions; la Biblioteca de Sant Agustí a l’església gòtica del mateix nom del XVI, on es combina l’arquitectura moderna de vidre i acer amb la gòtica; o el  Palau Episcopal, gòtic del XV, residencia del bisbe i copríncep d’Andorra.

La vila, tanmateix,  es la seu de una important industria lletera: la fabrica de formatges i mantegues “Cadí”.

Podeu ampliar informació a la oficina de turisme : 973351511, o per mail info@turismeseu.com

   La llegenda de «La pixarrada del diable» :

Fa molts anys, quan el bisbe Ermengol va prendre possessió del Bisbat d´Urgell a la Seu d´Urgell, es va dedicar a la construcció de camins i ponts per millorar les comunicacions. Va fer arreglar el camí que va des de la Seu a Oliana i va fer construir els ponts del congost que hi ha prop d’Organyà, on una roca té una taca verda que s’accentua els dies d’humitat i que es coneguda com «La pixarrada del diable.» Volia construir tres ponts per poder travessar bé el riu Segre en aquell indret i va portar fusters i mestres d’obra de tots els voltants. Es van beneir els llocs on s’havien de construir les pilastres i van començar a fer feina. Al dia següent de fer-les apareixien enderrocades sense cap motiu explicable. El bisbe va pensar que això podia ser obra del dimoni i juntament amb els canonges de la Seu d’Urgell, una nit van anar a veure que passava. Hi va haver una tempesta forta i després va venir la calma. A mitjanit va aparèixer una figura horrible, vermella com una brasa amb una capa de fum i una barrina de foc. El bisbe Ermengol li ordenà que es rendís en nom de Déu. El diable llençà la barrina i va caure sobre un gingebre. L’agafen i el pengen en una roca al final del congost on moltes persones el van a veure mentre duren els treballs. El dia de Nadal es van inaugurar els ponts amb la presència de molt personatges importants: senyors , canonges… Quan va començar a passar la gent, el diable va pensar que si creixia el riu Segre seria la seva venjança. Per això va fer una gran pixarrada, però solament va quedar una ratlla marcada a la roca com a senyal de la seva ràbia. Ges 2 Temes i Mites tema 3 7 Des d’aquells moments, aquesta ratlla verdosa i humida que es veu a la penya que marca les acaballes del Congost dels Tres Ponts, anant cap a la Seu, es coneguda amb el nom de La Pixarrada del Diable.

Categorías
CATALA LLEGENDES POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

MONTFALCÓ MURALLAT

Si os agraden les viles medievals, no podeu deixar de visitar Montfalcó Murallat, al terme de Les Oluges, comarca de la Segarra; la mostra mes ben conservada de una vila closa medieval a Catalunya.

CARRER PORXAT, AL FONS LA PLAÇA.

S’aixeca sobre un turo per sobre de la confluència del riu Sió i la riera de Vergós; construïda el segle XI, d’estil romànic, el seu nom original era Montfalcó d’Oluja, i junt amb el castell d’Oluja, era part de la Marca de Berga, territori fronterer amb els musulmans, pertanyent al Comtat de Cerdanya, i que el segle XII passa a dependre dels comtes de Barcelona.

La vila, envoltada per la muralla de 8 metres d’alt, te un únic portal d’accés, del que parteix un carrer que dona a la plaça, envoltada per les 15 cases de pedra, i de la que parteixen els altres carrers de la vila,que disposava d’un forn i una cisterna comunitaris; en un extrem de la vila, s’aixeca l’església, romànica, de Sant Pere, del segle XII, molt modificada en el decurs dels anys. 

CUBICOL DEL FORN COMUNAL.

Si voleu mes informació, o sol·licitar una visita guiada, podeu adreçar-vos a l’oficina comarcal de turisme de la Segarra, a Cervera; al tel: 973531303, o per mail:   turisme@ccsegarra.cat

Llegenda del setge de Montfalcó.

Aquest poble té la seva pròpia llegenda. Es diu que els habitants de Montfalcó Murallat van sofrir un setge després de perdre una batalla en camp obert i refugiar-se dins de la fortificació. La població va resistir, per això els assetjadors van optar per enganyar-los amb una curiosa estratègia que consistia a llançar missatges amb els seus catapultes. Aquests missatges subversius anaven lligats a pans, amb l’objectiu de sembrar la discòrdia entre els assetjats, tal com havia fet de manera reeixida el Cid Campeador a València.

No obstant això, la resposta de Montfalcó va ser enviar missatges encara més desafiadors lligats a peixos frescos. Veient això, els assetjadors es van resignar a continuar assetjant i van aixecar el cèrcol sobre la vila. La llegenda conta que aquests peixos havien arribat a la fortificació a través d’un túnel que arribava fins a Les Oluges, amb el qual se subministraven de queviures.

Categorías
CATALA LLEGENDES POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

CALAF I EL SEU MERCAT.

Avui vull parlar-vos de un  altre poble interessant, Calaf, a la sub-comarca de l’Alta Segarra, a l’Anoia.

Calaf es un nom d’origen amazic, amb el que va ser batejat el pla on s’aixeca la vila duran la dominació musulmana; territori que va ser reconquistat, possiblement, per Guifre el Pilós, a finals del segle IX; i va aixecar el castell, termener, de Calaf; durant el segle XI es va anar formant la vila al voltant del castell, i entre el XII i XIII es va anar consolidant el Mercat de Calaf, del que segur heu sentit parlar, i que en el XVII consolida la vila com un important centre de comerç.

Del castell, semi enrunat, queden tres portals de la muralla, tot i que van ser modificats el segle XV.

L’església parroquial, dedicada a Sant Jaume, es d’estil renaixentista, del segle XVII, s’aixeca al centre de la vila, i conte la cripta amb las restes de Santa Calamanda, patrona de la vila; també del segle XVII es la ermita de Sant Sebastià, aixecada al punt mes alt de la vila, per celebrar la fi de la pesta.  

També, a la part alta de la vila, trobem l’antic hospital, gòtic, del XVI, adossat a la muralla de la vila, avui dia reconvertit en centre cívic.

LA PLAÇA GRAN.
  • En el centre del poble trobem la Plaça Gran, porxada, i originaria del segle XIII, on, des del segle XIII fins a meitat del XX, s’hi celebrava el mercat; en la mateixa plaça, en la primera meitat del segle XX, van arribar a obrir fins 40 botigues, de les que, actualment, s’han restaurat i museïtzat 8, que es poden visitar amb visita guiada, prèvia reserva; aquestes son: l’escola infantil, una impremta, una bodega, una pastisseria/colmado » Cal Mestres», dues merceries, «Garriga» i «Cal Cisteller», un “colmado”»Cal Sala» i un “ultramarinos”»Cal Feu».
BOTIGA HISTORICA.

També, en el casc antic, podrem veure algunes cases senyorials, com la Casa Abadal, del XVII, també coneguda com ca la Practicanta, o Can Cortadellas, edifici neoclàssic del XVIII; i, repartides per la vila, diverses escultures de les trobades internacionals d’escultors que van començar a finals de segle XX, com la Twister Seat.

Si voleu informar-vos millor podeu trucar a l’oficina de turisme 938680833, o per mail: calaf.turisme@calaf.cat

Llegenda del Mercat de Calaf, extret de :                           http://www.xtec.cat/crp-anoia/anoiaguapa/altasega/titol4.htm

Han passat bastants segles des que el vescomte de Cardona atorgà a Calaf el «privilegi» de cel·lebrar mercat el dissabte de cada setmana.

Va assolir gran renom per la concorrença de marxants i compradors, però degut a un fet llegendari ha esdevingut conegut a tot el país:

Un dia boirós i fred de l’hivern succeí un fet llegendari…

Ningú sap en quin any s’escaigué, peró la tradició oral s’ha encarregat de fer-ho arribar als nostres dies:

La Plaça Gran de la vila era plena de gom a gom . Era dissabte, dia de mercat i els vilatans parlàven. El fred tan intens que glaçava les paraules tot just sortides de les boques i només es sentia el silenci.

Al migdia, quan el sol va fer acte de presència, totes les paraules es desglaçaren alhora i ompliren tots els racons de la plaça d’una cridòria i un xivarri mai vistos.

Des d’aleshores, s’ha fet popular l’utilització de la següent dita per anomenar els llocs on es produeix un gran xivarri:

«Sembla el Mercat de Calaf!»

Categorías
CATALA LLEGENDES POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

SANT JULIÀ DE VILATORTA

Avui vull parlar-vos de un  altre poble amb encant, aquesta vegada a Osona, es Sant Julià de Vilatorta, situat al límit de la Plana de Vic amb las Guilleries; al costat de Calldetenes i de Folgueroles.

Antigament, també era conegut com Sant Julià de les Olles, doncs era un important centre de fabricació de ceràmica vidriada; en el segle XVII hi havia 27 forns d’aquesta ceràmica; avui dia, el mes de maig s’hi celebra la Fira del Tupí, (un tupí, era una olleta en la que s’escalfava el vi)

MONUMENT AL TERRISSAIRE.

En el seu terme abunden les fonts, la mes coneguda es la font de la Noguera, mes coneguda com Set Fonts, pels set brocs que hi ragen, la font original del segle XVIII, tenia 5 brocs, els altres dos es van afegir el 1933,  quan es va construir el parc de las 7 Fonts, un lloc ideal per passejar o anar a prendre alguna cosa a l’ombra dels nombrosos arbres, també s’hi poden veure els safarejos on, antigament, les dones del poble rentaven la roba.

La vila esta documentada des del segle X; per sobre de les Set Fonts, estan les ruïnes del casal fortificat dels Bellpuig,  del segle XII, conegut com el Castell dels Moros ; ja en el nucli antic del poble, carrers d’aires medievals, sobretot a la Sagrera, i l’església de Sant Julia d’estils romànic i barroc, construïda el segle XI sobre una anterior del X, i amb modificacions en els segles, XVI, XVII i XIX.

CASAL NURIA.

Entre finals del XIX i principi del XX, va ser un lloc d’estiueig per a famílies benestants, per el que es poden veure nombroses cases senyorials, moltes d’elles modernistes i noucentistes; del mateix segle XIX, es el col·legi del Roser, propietat de la Fundació Puig i Sunyer, en un gran edifici modernista que inclou una torre i una capella; o prop del centre, el Casal Nuria, un casalot del segle XVIII, reformat el XX, per el arquitecte local, Josep Pallàs, en estil noucentista, a la façana principal te uns grans balcons de fusta d’estil alpí o nòrdic, amb les galeries decorades amb pintures al fresc; i las façanes laterals amb esgrafiats.

Dins del terme de la vila, destaquen, la  Masia l’Albareda, del segle XIII, inclosa en el patrimoni de Catalunya; i al seu costat esta la capella de Sant Roc; també el Castell de Sant Llorenç del Munt, del segle IX, que el segle XI va passar a ser un monestir fortificat; va ser refet en el segle XX .

A tocar de Vilalleons, en el turo de Montagut, o de Puig l’Agulla, s’aixeca el santuari de la Mare de Deu de Puig l’Agulla, del segle XVIII, d’estil barroc, construït en el lloc on la llegenda situa la troballa de la Mare de Deu.

Per Pasqua Florida, es fan les caramelles del Roser, tradició des de 1590, i declarades patrimoni d’interès nacional.

LLEGENDA DE LA MARE DE DEU DE PUIG L’AGULLA, extret de:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-de-puig-lagulla

El document més antic que recull la llegenda de la Mare de Déu de Puig-l’agulla és un manuscrit de l’any 1584, escrit per Joan Antoni Marfà, rector de Vilalleons, que explica que va copiar-la d’uns antics documents, dels que no precisa la cronologia.

Segons la llegenda, un ermità de Montagut anomenat Ramon Ferrer, va tenir una revelació al veure, de nit, baixar del cel una intensa claror a la muntanya. Se li va aparèixer un vellet que li va dir que si l’acompanyava li indicaria el lloc on trobaria un gran misteri diví. En arribar a aquest indret, on avui hi ha el santuari, va veure a cinc pacífics lleons que van cavar a terra fins a arribar a un mur de pedra, però no va trobar res. Temps després, Ramon Ferrer va tornar al mateix lloc després de somiar-hi; els lleons van enderrocar el mur de pedra i van trobar la imatge de la Mare de Déu.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar