Un cap de setmana entre finals del 77 i principis del 78, el meu amic Esteve, em va proposar acompanyar-lo, amb el meu 850, a ell i a la Silvia a Puigcerda on havia reservat una habitació en un Hostal, amb la intenció de passar el diumenge a la Molina.
EL 850
Així que el dissabte a la tarda sortim, els tres, rumb a Puigcerda, agafant l’Autovia de l’Ametlla (actual C17) a Mollet, anàvem molt bé fins que, en sortir de Ribes de Fresser, en la primera corba de la Collada de Toses, vaig notar que el cotxe no frenava, vaig pensar que s’hauria quedat sense liquid de frens, com que sàvia que a dalt de la Collada hi havia una estació de servei on podria comprar liquid, i que tot el trajecte fins alla era de pujada, i el fre de mà actuava als dos o tres “clics”, vaig decidir no parar fins a arribar a dalt.
VISTA DE LA CERDANYA DESDE LA COLLADA
Quan vam arribar a dalt, ja havia enfosquit, vaig parar a la bencinera, i vaig anar a mirar el dipòsit del liquid de frens, per a la meva sorpresa estava ple, és a dir que el problema no era la falta de liquid, allà dalt no hi havia ni mecànic ni lloc per a quedar-se, i menys un dissabte a la nit, així que vam decidir baixar, a poc a poc, fins a Puigcerda, anar a l’Hostal, i l’endemà, amb llum de dia, mirar si podia solucionar el problema.
Així que baixem cap a Puigcerda, de nit, en segona i canviant a primera en les corbes més tancades i amb mes pendent; per sort no hi havia trànsit, per la qual cosa vam fer el trajecte pràcticament en solitari, de fet, el més problemàtic va ser el tram dins de Puigcerda, per si se’ns creuava algun vianant d’improvís; finalment vam aconseguir aparcar en una plaça pròxima a l’Hostal, on ens vam dirigir, per a agafar l’habitació, havent sopat i fet una passejada, ens vam anar a dormir.
El diumenge, després de desdejunar, vaig anar fins al cotxe i vaig estar una estona mirant, per a intentar veure quina era la causa del problema, però no vaig veure res d’anormal, després d’assegurar-me que no hi havia cap taller obert en diumenge, vaig suggerir el tornar a casa amb tren, malgrat que no sabia com ho faria perquè em reparessin el cotxe; però l’Esteve em va dir que creia que si havíem arribat fins a Puigcerda des de Ribes, bé podíem arribar fins a casa si anàvem a poc a poc i amb cura, i jo vaig estar d’acord; és ben cert que la joventut no te percepcio del perill.
Així que vam pujar tots tres al cotxe i vam emprendre el viatge de tornada; l’Esteve em va dir que podíem passar per la Molina, que des d’allí hi havia una carretera secundària que pujava a la Collada, i així ho vam fer, després vam baixar fins a Ribes, igual que vam fer la nit anterior per a baixar a Puigcerda, en segona i baixant a primera en alguns moments, vam tenir sort i no hi havia a penes trànsit; passat Ribes vam parar a dinar a la vista d’una bonica cascada prop de la planta de Aigua de Ribes; havent dinat vam tornar a la carretera; passat Ripoll ja vam trobar una mica mes de trànsit i vam formar una mica de cua, perquè en les zones planes i baixades deixava molta distància al vehicle de davant, i anava bastant lent ( segona en les baixades), i només accelerava en els trams de pujada, estic segur que més d’un conductor em va maleir els ossos; finalment vam arribar a Mollet, on, en lloc d’agafar l’Autopista, vam anar per la carretera de Santiga, per a poder mantenir la baixa velocitat i així vam aconseguir arribar a Sabadell, sans i estalvis, el diumenge a la tarda.
CASCADA PROP DE RIBES.
El dilluns vaig dur el cotxe al mecànic, que va descobrir que la bomba de fre estava avariada, va posar una nova i problema resolt.
EL POBLE DE MONTSENY.
LA MONTSE TOCANT LA GUITARRA.
UNA BRUIXA.
PORTE SONNERIE, MANOSQUE Finalment vam emprendre el viatge de tornada, aquesta vegada sense problemes, només una mica de “cangueli” a la frontera , perquè portàvem algunes revistes porno, que en aquella epoca no estaven autoritzades a Espanya, i que algun dels companys habia fet un “porro” de lavanda, però no ens van posar pegues i arribem a casa sense novetat.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 