Etiqueta: VACANCES

Categorías
CATALA FETS HISTORICS VACANCES VISITES RECOMENABLES

MALTA, VALLETTA i les TRES CIUTATS

 Per parlar-vos de l’actual capital de Malta, La Valeta (Valletta), tinc que parlar-vos primer  del Gran Port de Malta (Il-Port il-Kbyr) i de les Tres Ciutats.

La zona del Gran Port, es un port natural que ja van aprofitar els fenicis, grecs i, sobre tot, els romans; el marge esquerra d’aquest port , format per petites penínsules i badies, es conegut com Las Tres Ciutats o Kottonera, que son, Il-Birgu (Vittoriosa), Bormla o Bir-Mula (Cospicua) i Isla (Senglea); Valletta esta al marge dret, davant de les tres ciutats.

D’aquestes tres ciutats, la mes antiga es il-Birgu; on ja s’hi van establir els fenicis, i mes tard els romans, que ja hi van aixecar un castell, com demostren las restes d’una torre; però el creixement mes important va ser a partir del 1530 amb la arribada dels Cavallers de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem (Hospitalers), que mes tard serien coneguts com  de l’Ordre de Malta, que van traslladar la capital de Mdina a Birgu, que van fortificar, amb el Fort de San Angel ( San Anglu), conjuntament amb Isla, amb el Bastió de Sant Miquel (San Michelle)(1551), i també van aixecar el Fort de Sant Elm (1533), a la punta nord de la península de Scebberras, al lloc on havia una antiga torre de vigilància;  cosa que els va permetre resistir el  setge a que els van sotmetre el turcs l’any 1565, tot i que Sant Elm va caure, va fer perdre molt de temps als turcs, cosa que va permetre l’arribada de la ajuda de la marina catalana-aragonesa; havent derrotat als turcs, el gran mestre Jean Parrisot de la Valette, l’any 1566 va fer construir la nova capital a l’altra banda del Gran Port, a la península de Scebberras, de 56 mts d’altura, entre el Gran Port  i Marsamxett, completament fortificada, i refent el Fort de Sant Elm; en el seu honor la van batejar com a Valletta, traslladant-hi el l govern l’any 1571.

Van rebatejar a Il-Birgu com a Vittoriosa i a L’Isla com a Citta Invicta o Senglea; i, ja en el segle XVII, van ampliar Bormla i la van rebatejar com a Senglea, tot i que els autòctons les continuen dient per el se nom original; també en el segle XVII,  es va aixecar una línea defensiva per la part  terrestre per protegir les tres ciutats anomenada Línea Cottonera; i al embocament del port , enfrontat amb el Fort de Sant Elm, van aixecar el Fort Rikasoli (Forti Rikazli in Karkala)(1670); i ja en el 1723, el Gran Mestre Manoel de Vilhena, va fer construir una fortalesa a la Illa Manoel per controlar l’accés al port de Marsamxett: el Fort Manoel.

Desprès del “rollo” històric que vos he clavat, faré la descripció de la visita a La Valeta (Valletta); esta construïda a la meitat nord de la península de Scebberras, a llevant esta el Gran Port (IL-Port IL-Kbir), a ponent el port de Marsamxett, i la meitat sud (la que connecta amb la resta de l’illa), esta ocupada per un suburbi anomenat Floriana (Il-Furjana), per tant per arribar-hi amb vehicle s’ha de travessar aquest suburbi, i agafar el Triq(carrer) Sarria, que arriba prop de la entrada a Valetta, a la dreta d’aquest carrer veureu l’església de Sant Publi (Publiju)(1768), i a l’esquerra el passeig il-Mall i el parc de la independència, al final del carrer veureu el monumet a l’Independència, i la plaça de la font dels Tritons, (il- Funtana tat-Tritoni), una font monumental amb tres tritons de bronze, del 1955; a prop estan diversos aparcaments, l’estació d’autobusos i l’oficina de turisme; i en línea recte, passada la font, esta el accés a la Bieb il Belt (Porta de la Ciutat) d’entrada a La Valetta, situada a la cortina de muralla de la Porta Real; traspassant la porta estareu al Triq Republika, el carrer mes important, que arriba fins el Fort de Sant Elm; a la dreta veureu un edifici modern que es el Parlament de Malta, com a curiositat comentar-vos que els panells decoratius del sostre estan fets a Torelló; al costat del Parlament, veureu la plaça del Teatre Real (Pjazza Teatru Rjal), on podreu veure les restes del teatre de l’Opera, bombardejat a la segona guerra mundial, actualment s’hi fan actuacions al aire lliure al estiu; al costat esquerra davant mateix de la plaça del teatre, veureu un gran palau, d’estil venecià, amb balconades verdes, es il Palazzo Ferreria, del XIX, aixecat on estava l’antiga ferreria dels cavallers.

PARLAMENT DE MALTA.

Seguiu pel mateix carrer i a l’esquerra veureu el Museu Arqueòlogic,(1959) instal·lat al antic il-Berga ta’Provenza (alberg de Provença)(1574, refet en estil barroc el XVII) un dels 8 albergs que tenien els Cavallers segons la llengua que parlaven.

Uns metres mes enllà, a la dreta trobareu la Kon-Katidral ta’San Gwan (cocatedral de Sant Joan)(1577) que, a mes era l’església conventual dels Cavallers, es un edifici barroc amb exterior bastant sobri, però, per amb un interior del barroc mes recarregat, amb parets folrades d’or, compta amb una capella per cada grup lingüístic dels Cavallers,(8 en total) i amb un Oratori no menys ornamentat, on s’exposen dues obres de Caravaggio, la Decapitació de Sant Joan Baptista i Sant Jeroni escrivint; la catedral te la façana principal a la Pjazza ta’Katidral, a la dreta del Triq Republika, però l’acces, (de pagament i amb controls de seguretat) es fa per una porta lateral, al mateix carrer  Republika.

Seguint per el mateix carrer, arribareu a una gran plaça al bell mig de la ciutat, es la Misrah San Gorg (Plaça Sant Jordi), a la dreta veureu el Palazz tal’Gran Mastru (Palau del Gran Mestre), (1574) d’estil manierista; actualment es la seu del President del Govern; i a l’esquerra en un altre gran edifici del XVII, Il Istituto Italiano di cultura del XX.

Una mica mes avall, a l’esquerra veureu l’església i Monasteru santa Katerina del XVIII; i davant mateix, un altre palau, conegut com Casa Rocca Piccola, del 1580, actualment es un museu; prop del final del carrer, guireu a la dreta per el North Street fins al Triq it Tramuntana, on podreu veure la Sacra infermeria, el antic hospital dels Hospitalers de 1574 , actualment es el Palau de congressos Mediterrani.

Des de allà, a l’esquerra, agafeu el carrer Saint Elmo Place, passareu per davant del  Fort San Elmo , ( 1533, 1567)on es pot visitar el museu de la guerra; actualment es l’acadèmia de policia; davant del fort esta la  Misrah San Elmo (plaça Sant Elm); seguiu per el mateix carrer i  passareu pel costat de la French Courtain (cortina francesa (muralla)) just on comença la Saint Elmo Bay; al altre costat de la badia el carrer gira a la dreta i pren el nom de San Bastjan, i allà, a ma esquerra podreu veure Il-Berga ta’Bavaria (Alberg de la llengua Anglo-Bavara)1696, actualment es la Lands Autority.

El Triq San Bastjan acaba a Marsamxett Road, amb bones vistes del port de Marsamxett i la illa Manoel; en aquest carrer, al costat esquerra, trobareu la House of Catalunya (no es un error es així, mig angles mig català); un conjunt de tres cases, per acollir el Priorat de Catalunya, a part del Alberg d’Aragó, des d’el 1692, actualment acull el Ministeri d’economia; per el lateral del edifici, passa un carreró, el Triq l’Arcisqof, que surt a la Misrah Independenzia, on veureu il Berga ta’Aragón,(alberg de la llengua d’Aragó, Navarra i Catalunya)( sona curiós que els aplegessin per la llengua, per que ara a l’Aragó es parla castellá i a Navarra eusquera, pero a l’edat mitjana eran aragones medieval i navarres medieval, amb dos molt similars al catalá i el occitá), es  el mes antic, del 1571, i l’únic que conserva l’estil manierista; actualment es la seu del ministeri per l’ igualtat; al costat, ja en el Triq Punent, es pot veure l’església del Pilar.  

Seguiu per el Triq Punent en sentit sud, i a la cantonada amb Old Theatre street, veureu la Katidral ta’San Pawlu (Catedral (anglicana) de Sant Pau) de 1844; edificada sobre el terreny que ocupava el Berga ta’Germania (Alberg d’Alemanya) de 1575; continueu el carrer Old Theatre cap a llevant, i de seguida veureu la Basílica del Karmel del 1570, en estil neoclàssic; i mes endavant el Manoel Teatru, del que agafa el nom el carrer, barroc de 1731; una mica mes endavant sortireu a la Misrah San Gorg, passeu el Palau del Gran Mestre, i sortireu al Triq Il Merkanti (carrer dels Mercaders).

En el carrer Merkanti, cap a l’esquerra (sentit nord) trobareu moltes botigues i parades de tot tipus; cap a la dreta (sentit sud) desprès de passar per les terrasses de diversos bars i restaurants, arribareu davant del il Berga ta’Italja (alberg d’Itàlia) del 1571, reformat  el XVIII en estil barroc, i actual seu del Museu Nacional de Belles Arts, i davant mateix esta il Palazzo Parisio , barroc del 1740; a continuació del alberg d’Itàlia, i fen cantonada amb la plaça Jean de la Vallette, esta la Knisja santa Katerina tal Iltalja (l’església de santa Caterina d’Itàlia); al final del carrer esta la Knisja tal Vittorja (església de la Victoria) la mes antiga de 1570; al seu costat (a la dreta) esta la seu de l’Associació de l’Ordre de Malta.

A la cantonada esquerra del final del Triq Merkanti, esta il Berga ta’Kastilja (alberg de la llengua de Castella, Lléo i Portugal) del 1573 reformat en estil Barroc el 1740, actualment acull l’oficina del primer ministre; davant del alberg esta la Misrah Kasilja (plaça Castella), si la travesseu cap a llevant, arribareu als Upper Barrakka Gardens, creats el 1661 per els cavallers italians, pero no van ser d’us public fins el 1864; alli veureu el Mirador new Huevones, i davant d’aquest la Saluting Battery , una bateria amb vuit canons, que cada dia a les 12 fan una salva de salutació; des d’aquest mirador es te una magnifica vista del Gran Port  i de la Cottonera; a la part dreta del mirador hi ha un ascensor (de peatge), que baixa fins a l’entrada del port.

VISTA DEL GRAN PORT DESDE UPPER BARRAKKA GARDENS.

Un cop a baix, veureu l’entrada al moll del ferry i el de creuers, i una mica mes a l dreta el accés a Valletta water front, uns edificis repartits en tres blocs las Pinto Stores, l’església d’Egipte i las Furni Stores, actualment son restaurants i llocs d’esbarjo;  malgrat el seu nom estareu en el terme de Floriana.

Del Port surten ferrys per anar a la Cottonera, amb preus econòmics, (també s’hi pot anar amb el bus línea 1, que surt de l’estació d’autobusos  davant de l’entrada a la ciutat i va fins a Senglea),  las tres ciutats estant juntes com si fossin una sola, allí podreu visitar: la Basílica de Maria Bambina, els Gardjolas Gardens, i el Fort Sant Michelle a Senglea; l’església de la Immaculada, la St Helen’s Gate i la Línea Margherita a Cospicua; i el Fort de San Anglu, l’alberg de França, el palau del inquisidor, i el War museum a Birgu.

Categorías
CATALA FETS HISTORICS VACANCES VISITES GUIADES VISITES RECOMENABLES

MALTA, VISITA A MDINA

Malta es un país de la Unió Europea, situat en un arxipèlag al sud de l’illa de Sicília; l’illa principal, amb el nom del país, ha estat habitada des de la prehistòria, i ocupada per quasi totes les civilitzacions que van navegar per la mediterrània: fenicis, grecs, cartaginesos, romans, bizantins, àrabs, normands, sicilians, catalano-aragonesos, que el 1530 la van cedir als cavallers de l’ordre de Sant Joan (hospitalers), que mes tard seria l’ordre de Malta, fins el 1798 en que Napoleó la va espoliar i incorporar a França, fins el 1800 que va ser alliberada per els britànics, que el 1814 la van incorporar al seu imperi, fins que el 1964 l’hi van concedir la independència.

De resultes d’aquesta barreja de civilitzacions, el idioma maltès esta basat en l’àrab amb quelcom d’italià i d’angles.

La ciutat de Mdina (Medina) esta situada a la part central de l’illa, i va ser fundada pels fenicis l’any 770 a.c. amb el nom de Maleth (refugi), va ser la capital de l’illa fins el 1530, en que els hospitalers van traslladar la capital a Birgu, a la costa; l’any 1693 va ser parcialment destruïda per un terratrèmol, i els hospitalers van reconstruir la ciutat, amb edificis barrocs, van reforçar la muralla que l’envolta i van eixamplar el fossar.

PORTA DE VILHENA, CARA INTERIOR, escut de vilhena i figures de Sant Pau, Sant Publi i Santa Agatha.

Per visitar aquesta ciutat, s’ha de travessar la ciutat veïna de Rabat (Suburbi en àrab), i passant una rotonda amb una estàtua de Sant Pau (san Pawl) arribem als jardins Howard, davant l’entrada a la ciutat emmurallada, travessem el fossar (enjardinat), per un pont de pedra, que abans era un pont llevadís, i arribem a la porta de Vilhena o dels cavallers, doncs nomes ells estaven autoritzats a entrar o sortir per aquesta porta, (la resta tenien que fer-ho per la Brama Grecka (porta greca), que esta dins del fossar, i que podríem considerar com la porta de servei).

Passada la porta de Vilhena, a la dreta veureu l’entrada al Palazzo Vilhena o Palazzo Pretorio, que es va fer construir aquest gran mestre d’origen portugues, al fer reformar la muralla i la porta d’acces; actualment es la seu del museu nacional d’història natural, i també disposa d’una oficina de turisme; al seu costat estan les dependencies de la policia, i l’ajuntament.

Davant de la policia s’ha de girar a la dreta i la primera a l’esquerra, agafant el Triq (carrer) il Villegaignon, a la cantonada veureu la capella de santa Agatha de S. XV, anexa al St. Peter’s monastery, un convent de monges benedictines; passat el convent , a la dreta esta el Palazzo Testaferratta, actualment seu d’un banc, i a l’esquerra el Palazzo Prelato, seu d’un hostal; i novament a la dreta el Palazzo Magisteriale o casa del Magistrat.

Al costat de la Casa del Magistrat s’obre la Pjazza San Pawl (plaça Sant Pau), i al fons d’aquesta veureu la Kon Katidral’ta San Pawl (con catedral de Sant Pau), edificada entre 1697 i 1702, amb dues torres, estil barroc,  (com tots els edificis rellevants de la vila), i un interior esplèndid amb nombroses pintures a sostres i parets, unes ornamentades capelles laterals, un preciós orgue del segle XVIII, i un terra format per acolorides lapides de cavallers i prelats.

CAPELLA DE SANT PUBLI , CATEDRAL DE S. PAWL.

Al costat dret de la plaça veureu el Museu de la Catedral, en un antic seminari jesuïta, amb una important col·lecció d’art religiós; i al costat esquerre, el Palazzo Gourgion i el Bishops Palace, (palau episcopal); al altre costat del Triq il Villegaignon esta el Palazzo Santa Sofia; seguiu per el mateix carrer i, a la següent travessia, veureu, a la dreta la capella de San Rokku (sant Roc), i a l’esquerra, una escultura de la Madonna del Carmel col·locada a la cantonada de la Knisja ta Lonzjata Madona ( església de la Anunciació de la Verge).

Seguiu per el mateix carrer, i a la dreta veureu el Palazzo Falzon, un edifici medieval de dos pisos, que acull la fundació Gollcher; a l’esquerra esta la Casa Tesoriere amb una petita plaça, si seguiu endavant arribareu al final del carrer i la muralla, resseguiu-la cap a l’esquerra i estareu al Triq l’Imhazen que va paral·lel al carrer per el que havíeu vingut, però arran de la muralla, on trobàreu el Museu d’Història dels Cavallers de Malta;  a l’esquerra veureu la Casa Isabella, i uns metres enllà el Triq San Pietru, agafeu-lo i, desprès el primer a la dreta, que es el Triq San Nikola, seguiu-lo fins arribar a la capella de San Nikola, que esta a la cantonada amb el Triq Mesquita, agafeu-lo cap a l’esquerra i sortireu a la Pjazza Mesquita, una plaça amb palmeres, seguin per el mateix carrer, sortireu a la cantonada amb el carrer principal (Triq il Villegaignon), tombeu a la dreta i tornareu a la Porta de Vilhena.

Per la part exterior de la ciutat, podeu visitar el jardins Howard, on podeu llogar carruatges de cavalls per visitar l’entorn, o passejar per ells fins arribar a la rotonda de l’estàtua de sant Pau, i al altre banda, ja en el terme de Rabat, podreu visitar les restes d’un Domus Roma, pertanyent a la vila romana de Melite, que també era el nom de la illa en aquells temps; també es pot visitar Rabat amb una gran quantitat de esglésies i catacumbes.  

Categorías
CATALA FETS HISTORICS POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

CALATAYUD

Un altra vila interessant de la província de Saragossa, es Calatayud, que per habitants, es la segona ciutat de la província, a uns 80 quilometres de Saragossa, en direcció a Madrid, a la riba del riu Jalón.

Si bé a prop estan las restes ibero romanes de Bilbilis, la ciutat va néixer al voltant del castell musulmà, aixecat per el emir Ayyub Ibn Habib Al Lajmi, de fet el nom deriva de Qal at Ayyub ( castell d’Ayyub); aquest castell es coneix avui amb el nom de Castillo de Doña Martina.

Sortint de la A2, entrareu per l’antiga NII, passant per davant de la Academia de Logistica de exercit de terra, un cop entreu a la vila, veureu, a la dreta, la plaça de braus, el Coso de Margarita, del segle XIX; uns metres mes endavant, a la dreta, podeu girar per el Paseo San Nicolas de Francia, que passa per davant del Hotel Monasterio, que com es pot endevinar per el nom, esta instal·lat en un antic monestir; i una mica mes enllà veureu el pàrquing públic del Sepulcro, un bon lloc per deixar el cotxe.

Seguint a peu per el mateix passeig, s’arriba  a la Puerta de Zaragoza, una de les portes de la muralla del segle XIX, quan tenia el nom de Puerta de Sonajas;  passant per aquesta porta, s’entra a la plaça del Sepulcro, davant de la Colegiata del Santo Sepulcro, barroca del XVII, però que encara conserva part del claustre mudèjar del XIV; seguint cap el sud oest, arribareu a la plaça del Carmen, i agafant el carrer Sancho y Gil, arribareu a la plaça de los Mesones, on veureu el famós Mesón de la Dolores, fundat el 1800 com a posada de San Anton, en un edifici del XVI.

MESON DE LA DOLORES.

Seguiu uns metres mes i sortireu a la Plaça de España, i seguint per el carrer Vicente de la Fuente, arribareu a la plaça de Santa Maria, davant la Colegiata de Santa Maria la Mayor, de estil mudèjar d’entre els segles XII i XIV, amb una portada renaixentista del XVI; a la part del darrera, on esta el claustre mudèjar, al 2006, es va instal·lar el museu de la Colegiata, (entrada 2€); una mica mes amunt, per el carrer Desamparados, arribareu a l’església mudèjar de San Andres, del XV; una mica mes enllà veureu el Teatro Capitol, que també es cinema.

Des de allà arrenca el carrer de la Cuesta de San Andres, que es l’accés al antic barri jueu, que es correspon amb l’actual barri de la Consolación; aquest barri  va creixa al voltant de castell d’ Ayyud o de Doña Martina, doncs els jueus es van arribar junt amb els musulmans, d’aquí neix un altre teoria sobre l’origen del nom de la vila: (Qal at yahud vol dir castell dels jueus);  no es va constituir en Aljama fins el segle XI, i va ser la segona “juderia” en importància de l’Aragó, nomes superada per la de Saragossa, va arribar a tenir fins 7 sinagogues, de las que queden restes de tres; la Sinagoga Mayor, es va reconvertir en la ermita de la Consolación; la part alta del barri estava delimitada per la muralla amb la porta d’accés al castell de Torremocha.

PUERTA DEL TERRER.

Si baixeu per la Ronda Puente Seco, arribareu a la plaça de la Fuente de los 8 caños del XVI i d’estil renaixentista, davant mateix de la Puerta del Terrer, també renaixentista, de finals del XVI, amb dues torres cilíndriques unides per un arc de mig punt, actualment es la seu del Centro de estudios Bilbilitanos; estareu, novament, a la antiga NII, i, al altra banda veureu el Museu de Calatayud, instal·lat, des del 2007, en el convent de las Carmelites, un edifici barroc del XVII.

Per la mateixa NII antiga, una mica mes avall veureu una benzinera, passada aquesta, al altra banda, desemboca el carrer Barazar, si l’agafeu , tornant a entrar al casc antic de la vila, passareu dues places, Marcial i Dario Perer, i estareu a l’Avenida de San Juan el Real, on davant del jutjat de 1ª instancia, veureu la església barroca de San Juan el Real, d’entre el XVII i el XVIII; darrera de l’església, esta la plaça del Fuerte, amb un bonic quiosc al mig; travessant-la arribareu a la NII, reconvertida en passeig; si l’agafeu cap a l’esquerra, passant la plaça Del Justicia de Aragón, arribareu al Monasterio de la Inmacualda, i ja estareu a la cantonada del Paseo de San Nicolas de Francia,  prop del punt de sortida.

Per informació podeu trucar a la Oficina de Turismo de Calatayud, 976886322.

Informació sobre la famosa Dolores: 

María de los Dolores Peinador Narvión (Calatayud, 13 de mayo de 1819-Madrid 12 de agosto de 1894), fue una mujer española convertida en mito popular y protagonista de novelas y dramas teatrales, zarzuelas, operetas y algún poema sinfónico, y películas cinematográficas.

La Dolores fue hija de Blas Peinador (gallego y teniente de los Reales Ejércitos) y de Delfina Manuela Narvión; por su parte, María Dolores, descrita en su mocedad «alta, rubia, de ojos azules, que más por el señorío de su porte y su gentileza, atraía por la sugestión de su mirada».​

Citan a un ciego (‘Pascualón’) como autor o al menos cantor-recitador de la primitiva copla popular. Aunque algunos autores relatan el episodio del ciego cuando «una guapa moza, donairosa y alegre» le preguntara en tono cariñoso por la causa de su ceguera y le diera una limosna, los versos equívocos de la copla popular eran: «Si vas a Calatayud, pregunta por la Dolores, que es una chica muy guapa, y amiga de hacer favores» (y el equívoco era ‘qué tipo de’ favores). La versión del texto que recogió Iribarren se publicó en El Español del 13 de octubre de 1945 con el título «Cómo nació la canción de La Dolores», artículo firmado por Gregorio García Arista. ​ Los estudiosos del tema sitúan la aparición de la copla anónima en el Calatayud de mediados del siglo xix, y la consideran responsable de que Dolores Peinador se trasladase a Madrid. ​

Categorías
CATALA FETS HISTORICS POBLES AMB ENCANT VISITES PATRIMONI

ZARAGOZA CENTRO

En el últim post, vaig parlar-vos de la Aljaferia, on, si bé s’hi pot anar amb el cotxe propi, doncs hi ha un aparcament a prop, i també amb transport públic,  vull proposar-vos una ruta, a peu, visitant diferents llocs del barri “Centro”.

Com a punt de sortida, recomano la Plaza España, davant de la Puerta Cinegia, a la cruïlla del carrer Don Jaime I, carrer del Coso ( que fa de separació entre el Casco i Centro), i el Paseo de la Independencia, on, a les voltes del seu costat esquerra, hi ha la Cafeteria Las Vegas, un local amb solera on tenen un Croissants boníssims, que podeu menjar-vos amb una xocolata, i també un molt bon pernil ibèric; desprès agafeu el primer carrer a l’esquerra, San Miguel, que desemboca a la plaça del mateix nom, on veureu l’església mudèjar de San Miguel de los Navarros, del XIV, de la que, del seu subsòl, parteix un túnel, amb cel·les, que arriba fins a las Tenerias al costat del riu Ebre.

Per la part de darrera, agafeu el següent carrer paral·lel al de San Miguel (Balmes), i arribareu a la Plaza de los Sitios, on, a més del monument de los Sitios de Zaragoza, al mig de la plaça enjardinada; estareu envoltats d’edificis destacats, com el Hospital de la Creu Roja, l’escola d’arts aplicades, la delegació d’Hisenda i el Museo de Zaragoza , d’art i belles arts, un edifici Neo renaixentista, d’entrada gratuïta; si sortiu de la plaça per el carrer Sanclemente, tornareu al paseo de la Independencia, on just davant, veureu las galerias Independencia, conegudes com “el Caracol” per la seva distribució en espiral.

BASILICA DE SANTA ENGRACIA.

Si torneu a la vorera esquerra, una mica mes endavant, veureu la basílica Neo renaixentista de Santa Engracia, del XIX, que conserva la portada renaixentista del XVI, del antic monestir malmès a los sitios; uns metres mes enllà arribareu a la Plaça d’Aragó i tot seguit a la plaça Paraiso, on acaba el paseo de la Independencia, a l’esquerra, creua’n el paseo Constitución, veureu la seu central de la Fundacion Ibercaja, que en el seu interior guarda el Patio de la Infanta, única resta d’un antic palau

 renaixentista del XVI, l’accés es per el carrer del darrera (San Iginacio de Loyola) i costa 2€.   

MUSEU IAACC PABLO SERRANO.

Torneu cap a la plaça Paraiso, i a la cantonada entre Gran Via i Paseo Pamplona, veureu el Paraninfo Universitari, un edifici neoclàssic regionalista del XIX, que havia estat la facultat de medicina i infermeria, i ara es el museu de ciències naturals; seguiu per el Paseo Pamplona i un parell de travessies mes endavant, veureu, a la dreta, la Puerta del Carmen,  neoclàssica del XVIII, molt malmesa a los Sitios; darrera seu comença (o acaba) la Avenida Cesar Augusto; seguiu avançant per el Paseo María Agustín, i arribareu davant del IAACC Pablo Serrano, museu d’art contemporani d’Aragó, en un modern edifici del actual segle; uns metres mes enllà, arribareu al Edificio Pignatelli, que es com es coneix el palau de la Real Casa de Misericordia; del segle XVI, ampliat per Ramón Pignatelli el XVIII, actualment  es la seu de la Diputación General de Aragón.

Per poder veure tot l’Edificio Pignatelli, haureu girat al carrer Gómez Salvo que desemboca al carrer Ramón Pignatelli, on podreu veure el Coso de la Misericordia, la plaça de braus, Neo mudèjar del XVIII, que va fer construir Ramón Piganatelli, per donar feina als asilats a la Casa de Misericordia; continueu fins la del Portillo, on veureu l’església barroca de Nuestra Señora del Portillo, del XVIII, que en resultar danyada a los Sitios, va ser reformada en estil Neo clàssic; en aquesta església es pot visitar el Mausoleo de las Heroinas, en homenatge a les dones que van defensar la ciutat dels asetjaments (sitios) napoleònics, entre elles Agustina Zaragoza mes coneguda com Agustina de Aragón.

Desprès agafeu l’Avinguda de Madrid, i en dues travessies estareu davant la Aljaferia, i darrera seu, esta el parc del mateix nom, que es va fer en els terrenys on havia estat una industria química enderrocada als 80s; es un parc d’inspiració àrab, com correspon amb la proximitat del palau, amb palmeres, oliveres, pins, laberints d’arbustos, un estany i dues fonts ornamentals.

Petit extracte sobre Los Sitios de Zaragoza:

Los Sitios de Zaragoza fueron dos asedios sufridos por la ciudad de Zaragoza durante la Guerra de la Independencia en 1808 y 1809. La plaza era clave para garantizar las comunicaciones del noreste y el abastecimiento de las tropas en Cataluña, así como para controlar Aragón.

Por ello, tras la sublevación de la ciudad a consecuencia de los sucesos del Dos de Mayo de 1808, se envió a un ejército a restablecer el control de la ciudad. Aunque las tropas francesas eran superiores en número y armamento, la ciudad resistió.

Sin embargo, a finales de año, los franceses regresaron en mayor número, reanudándose el Sitio. A pesar de la feroz resistencia, inmortalizada por varios cronistas de la época, la ciudad, diezmada por la guerra y las epidemias derivadas del asedio, capituló finalmente el 29 de febrero de 1809.

Los dos asedios a los que fue sometida por los ejércitos de Napoleón Bonaparte y su defensa a ultranza supusieron un duro mazazo, tanto para su población como para su urbanismo. Algunos estudios hablan de que la ciudad pasó de tener alrededor de 50.000 habitantes a apenas 13.000 tras la contienda, además de toda la destrucción material que se produjo. Alrededor del 30% del casco urbano de la ciudad quedó dañado o muy dañado, y algunas zonas quedaron literalmente arrasadas.

Desprovista de defensas dignas de tal nombre, los monasterios y conventos fueron usados como improvisados fortines y algunos de ellos se llevaron la peor parte quedando casi o totalmente destruidos.

Doscientos años no son nada desde el punto de vista histórico. Por eso, Zaragoza todavía guarda vestigios de la gesta de 1808 en multitud de rincones de lo que fue la ciudad de entonces, que ahora es el Centro y el Casco Antiguo.

El 15 de junio de 1808 se presentaron los franceses ante las puertas de Zaragoza lanzando un fuerte ataque simultáneo por tres frentes: la Puerta del Portillo, la Puerta del Carmen y Santa Engracia. Por esta última consiguieron penetrar un pequeño grupo de jinetes, al parecer lanceros polacos, llegando hasta la antigua plaza del Portillo, pero fueron abatidos por valerosas mujeres zaragozanas armadas solamente con piedras y cuchillos. Comenzó aquí el primer Sitio de Zaragoza, con la Batalla de las Eras, llamada así por tener lugar en las Eras del Rey, una explanada que se ubicó en el actual Paseo María Agustín.

El 2 de julio de 1808, vio cómo los franceses habían acabado con toda la defensa zaragozana, dejando una brecha perfectamente abierta en la Puerta del Portillo para entrar en la ciudad. La barcelonesa Agustina Zaragoza y Doménech, tomando la mecha de manos de un artillero herido consiguió disparar un cañón sobre las tropas francesas que corrían sobre la entrada.

Categorías
CATALA POBLES AMB ENCANT Sin categoría VACANCES VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

EL CASCO, SARAGOSSA.

Imagino que molts de vosaltres heu estat a Saragossa mes d’una vegada, però que, com jo fins fa poc, os heu limitat a visitar El Pilar i seu entorn, o fins i tot el “Tubo”; aquí vull proposar-vos una ruta per conèixer millor el seu casc antic, el que anomenen “El Casco”, que, pràcticament, queda dins del perímetre de la antiga muralla de la Cesaraugusta romana.

La ruta que aquí proposo, comença al extrem N.O. de la Plaça del Pilar, amb el supòsit de que, desprès d’arribar per la A2 o la AP2, heu entrat per el Puente de Santiago, i aparcat al aparcament del Pilar; deixarem la plaça i la Basílica per el final; molt a prop de la sortida del pàrquing, dalt d’una escalinata, veureu l’església barroca de San Juan de los Panetes del XVI; just al costat esta el Torreón de la Zuda, única resta del palau/alcàsser musulmà de la Zuda, edificat sobre una torre romana, i que, actualment, es la seu de l’oficina de turisme, on, si voleu, es pot agafar un planol de la ciutat.

Davant de la Zuda, esta la Av. de César Augusto, i seguint-la cap a l’esquerra, (en sentit anti-horari), de seguida veureu les restes de la Muralla Romana un tram de 80 metres, de la part nord-oest, es va aixecar entre els segles I i III, i tenia uns 3 quilometres i 120 torres; com a contrast amb la seva antiguitat, davant esta una parada del modern tramvia que circula per l’avinguda; al final d’aquest pany de muralla, podreu veure una estàtua d’August.

MERCADO DE LANUZA.

Uns metres mes endavant esta el Mercado Central o de Lanuza, un bonic edifici modernista del 1903; si gireu a l’esquerra del mercat, arribareu a la Plaça del Justicia presidida per la font de la Samaritana, i que est pot considerar el epicentre de la Setmana Santa de Saragossa, com ho demostra el monument als Cofrades, en aquesta plaça podreu veure la treballada façana barroca de l’església de Santa Isabel de Portugal, del XVII.

Sortiu de la plaça per la Calle del Temple, per arribar a la plaça de San Felipe, on podreu veure el Torreón Fortea, gòtic del XV, actualment acull una sala d’exposicions; el palau renaixentista de los Condes de Arguillo, del XVII, seu del Museu Pablo Gargallo; i l’església barroca de San Felipe y Santiago el Menor, del XVII.

Agafeu la Calle Perea per tornar a l’Avenida Cesar Augusto, tombant a l’esquerra,(seguint les vies del tramvia) estareu a la Calle del Coso, o veureu un altre palau renaixentista, el de los Luna o Condes de Morata, del XVI, destaca la portalada flanquejada per dos gegants, Hèrcules i Gerió, actualment es la seu del Tribunal Superior de Justicia.

EDIFICIO BANTIERRA.

Seguint per la calle del Coso, uns metres mes enllà, al altra vorera, veureu la plaça del Carmen, on podreu veure l’església barroca de La Manteria, del XVII;  una mica mes endavant, esta el Palacio de Sástago, renaixentista del XVI; i davant, a l’altra vorera, el antic Casino Mercantil, al Edificio Bantierra, del XX, actualment teatre de arts escèniques; just al costat, ja a la Plaça  España, un modern edifici del XXI, anomenat Puerta Cinegia , per l’antiga porta de la muralla romana en el mateix lloc, que acull el centre comercial  Puerta Cinegia Gastonomica, amb varis locals dedicats a la restauració i la gastronomia, tant mateix acull en el seu interior un pati gòtic de XV i una gegantina estàtua d’August,(aquesta moderna), també es una porta d’accés al popular “Tubo”.

Podeu explorar els intricats carrerons del Tubo, plens de tascas i locals on  menjar o anar de copes o tapes, també hi ha el primer cabaret d’Espanya, El Plata, que encara funciona; allí mateix, si os arribeu a la Plaça Santa Cruz, podreu veure l’església barroca del XVIII, de la Exaltación de la Santa Cruz, seguiu en direcció nord i arribareu al Museo Goya- Camon Aznar, en el palau renaixentista del XVI de los Pardo (l’entrada al museu val 6€); i darrera seu el palau Montemuzo, que en realitat es un conjunt format per el propi palau renaixentista del XVI, i la casa Artiach, modernista del XX; son la seu,entre d’altres, d’una sala d’exposicions, l’entrada es gratuïta.

Sortiu cap a llevant, i agafeu la Calle Don Jaime I en direcció a la plaça España, (sud), es un carrer ple de botigues, quan arribeu a la Calle Mayor,(esquerra) agafeu-lo fins el primer carrer a la dreta (C. Refugio), i a la següent cantonada gireu a l’esquerra, arribareu al Museo de las Termas Publicas de Cesaraugusta, del I actives fins el IV; torneu al C. Don Jaime I, i quan arribeu a la Plaza Sinues veureu l’església mudèjar de San Gil Abad, del XIV, que va ser reformada al barroc el XVIII;  entre les botigues del C. Don Jaime I, trobareu unes quantes de records a prop de la plaça del Pilar, i la de los Paturros, on fan ànecs de goma personalitzats, també hi ha un parell de pastisseries amb productes amb molt bona pinta; a la mateixa plaza Sinues, veureu la part posterior del Teatro Principal del XIX remodelat el XX, te la façana i l’entrada a la calle del Coso.

Podeu anar al carrer de darrera el teatre (c.Veronica) cap a la dreta i veure el museu de las runes del Teatro de Cesaraugusta, del segle I, vorejant les runes per el carrer de Pedro Soler, arribareu a la plaça de San Pedro Nolasco, on esta l’església del Sagrado Corazón, del XX, seu del museo de los Faroles i el Rosario de Cristal (entrada 5€); sortiu de la plaça per el carrer de San Jorge, en sentit llevant,  i sortíreu a un altra plaça, la de San Carlos, on veureu un palau renaixentista del XVI, anomenat Casa Morlanes, sala d’exposicions i filmoteca de Saragossa; i sortint de la plaça per el mateix carrer esta el Real seminario de San Carlos Borromeo, un edifici barroc, del XVIII, que dona al carrer del Coso.  

Agafeu el carrer del Coso cap a l’esquerra, i en un parell de cantonades,  arribareu a la plaça de la Magdalena, on veureu l’església mudèjar de la Magdalena, del XIV; desprès repreneu el camí per el c. del Coso i arribareu al Monasterio mudèjar del Santo Sepulcro del XIV, construït sobre la muralla, romana, nord est; annexa al monestir, esta l’església Barroca de San Nicolas de Bari, del XVII.

Estareu davant la Glorieta de la Puerta del Sol i del Puente del Pilar, popularment , Puente de Hierro, del XIX, a la cruïlla amb el Paseo Echegaray y Caballero, (el que va arran del Ebre), agafeu aquest passeig cap a l’esquerra i, passades quatre travessies, arribareu a la plaça de San Bruno, on trobareu el museu del Puerto Fluvial de Cesaraugusta i al costat el museu Alma Mater, museu Diocesà instal·lat en el palau Arquebisbal, neoclàssic del XIX; tan mateix, a l’altra banda de la plaça, veureu un lateral, mudèjar, de la Catedral del Salvador, mes coneguda com La Seo, construïda el segle XII (romànic)(entrada 7€), sobre la antiga mesquita major de Saragusa; ampliada el XIV, en gòtic mudèjar i el XVII es va aixecar el característic campanar barroc; la façana i el campanar estan a la plaça de la Seo ( prolongació de la plaça del Pilar, de la que la separa el carrer Don Jaime I), en aquesta mateixa plaça crida l’atenció un edifici cúbic de plaques de pedra vermelloses, que acull el museu del Foro de Cesaraugusta. 

Darrera del museu del Foro, veureu l’Hotel Tibur, agafeu el carrer que passa entre aquest i la Seo ( c.Ramon Cuellar), i seguiu fins el carrer Diego Dormer, on veureu el palau renaixentista de la Real Maestranza de Caballeria, del XVI, (visita 2€); des d’aquí, si voleu, podeu acabar de donar la volta per l’exterior de la Seo, per el carrer Pabostria i passant per sota del Arco del Deán, gotic, del XIII, que uneix la Seo amb la Casa del Deán ; sortint de nou a la plaça de San Bruno i d’aquí a la de la Seo.

L’AJUNTAMENT I EL PILAR.

Travesseu el carrer Don Jaime I, i estareu al extrem est de la Plaça del Pilar, la segona, mes gran d’Europa per vianants, i l’única amb dues catedrals; on veureu el monument a Goya, davant del edifici renaixentista de La Lonja, del XVI, actualment sala municipal d’exposicions; al costat esta l’edifici del Ajuntament , d’estil renaixentista i mudèjar, però construït en el segle XX; i a continuació la Basílica del Pilar, barroca  i rococó del XVII; al altra banda de la plaça, davant mateix del Pilar, on comença el carrer Alfonso I, als baixos de l’edifici de la dreta, esta el Pasaje del Comercio y la Industria, modernista del XIX, unes galeries comercials, al estil de les que hi havia a Paris en aquella època, conegudes popularment com el Ciclón, actualment estan en procés de restauració; a prop de l’entrada al pàrquing del Pilar, al costat d’una bola del mon, veureu la Fuente de la Hispanidad amb la forma de Centre i Sud-americà.

Informació addicional, per 7€ es pot fer la “ruta Romana” que visita els quatre museus romans i la muralla.

Aquí podeu veure que el casc antic de Saragossa no es, nomes, el Ebro, el Pilar, i la seva plaça, sinó que acull nombrosos edificis mudèjars, renaixentistes (l’hi deien la Florència espanyola), i barrocs, a mes de restes romanes, i, també, algunes mostres modernistes.

Podeu informar-vos a Zaragoza Turismo, tel: 976201200, WhatsApp 606655107 o web http://www.zaragozaturismo.es

Categorías
CATALA FETS HISTORICS LLEGENDES VACANCES VISITES PATRIMONI

CARCASSONA I DAMA CARCAS

Els nadals del 2021, els vam passar per terres del Midi frances, precisament el dia de Nadal, vam fer la nostra segona visita a la ciutat medieval de Carcassona; la primera vegada va ser a l’estiu del 2007, com ja vaig exposar en el relat del “País Càtar”.

LA «CITÉ» DE CARCASSONA.


La ciutadella actual és fruit d’una reconstrucció a la segona meitat del segle XIX a càrrec de Eugene Viollet Le Duc, que es va pendre algunes llibertats en fer-la; el seu emplaçament té segles d’història, està situat sobre un pujol, a la dreta del riu Aude, primer va haver-hi un enclavament protohistòric; després, en el 100 a.c., la ciutat Gal-romana de Carcaso; mes endevant, en el S V, va ser una fortalesa visigoda, que en el S VIII va ser ocupada per les tropes sarraïnes, i reconquerida, 30 anys més tard, pel rei franc Pipí el Breu,( tot i que la llegenda parla de Carlemany); va arribar a ser la capital del comtat, occità, de Carcassona; i en el segle XIII, va ser conquerida per les tropes del rei de França, a la croada albigesa, contra els catars, resultant mort el vescomte Ramón Roger de Trencavell.

PORTA DE NARBONA, I L’ESTATUA DE LA DAMA CARCAS.


Està envoltada per una doble muralla de 3 quilòmetres; amb nombroses torres, i 4 portes amb barbacana: la de Narbona, a l’est, actualment és la principal, perquè està en la part més plana del pujol, on també hi ha un cementiri de finals del XIX o principis del XX; al sud està la de Sant Nazari, pròxima a la basílica; a l’oest la de l’Aude, sobre el riu, és la que té l’accés més escarpat, la seva barbacana no va ser reconstruïda; i al nord està la del Burg.


L’interior, té l’aspecte de les ciutats medievals europees, amb carrers recargolats i estrets, té diferents barris amb gremis d’artesans, nombrosos restaurants i un hotel, a més del Castell Comtal i la Basílica de Sant Nazari.

EL CASTELL COMTAL.


El Castell Comtal, està situat al costat de la muralla oest, per sobre de la porta de l’Aude; va ser fet construir el 1130, pel vescomte Bernat Aton IV de Trencavell, en substitució d’un castell anterior situat a l’est, possiblement on està la Porta de Narbona; una estacada separa el castell de la ciutat, a la fi del SXII, s’incorporá la barbacana, un fossat amb pont llevadís, i la porta franquejada per dues torres; a la part nord del castell esta la capella, romànica, de Santa María.
La Basílica de Sant Nazari, originàriament, en el S XI, era una església romànica, ampliada en el XII; entre el XIII i el XIV, els francesos la van convertir en la catedral de Carcassona, d’estil gòtic francès; en la restauració del XIX, va ser modificada, i va deixar de ser la catedral, que va ser traslladada a l’altre costat de riu, a la ciutat nova; el 1908, el seu claustre va ser transformat en teatre a l’aire lliure.


Als peus del pujol, entre la ciutat i el Pont Vell, esta la ciutat Baixa o Bastida de Sant Lluís, fundada pels conqueridors francesos; i a l’altre costat del riu, la ciutat moderna.

Llegenda de la Dama Carcas, i del origen del nom de Carcassona, extret de Vikipedia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Dame_Carcas

La llegenda té lloc al segle viii, durant les guerres entre cristians i musulmans al sud-oest d’Europa. En aquella època, Carcassona estava sota el regnat sarraí i l’exèrcit de Carlemany n’era a les portes per reconquerir la ciutat pels francs. Una princesa sarraïna anomenada Carcas va governar la ciutat després de la mort del seu marit.

El setge va durar cinc anys; a principis del sisè any, l’aliment i l’aigua s’acabaven; Carcas va fer un inventari de totes les reserves restants; els vilatans li van portar un porc i un sac de blat.

 A continuació, va tenir la idea d’alimentar amb blat el porc i després tirar-lo de la torre més alta de les muralles de la ciutat.

Carlemany va aixecar el setge, creient que la ciutat tenia prou de menjar fins al punt de perdre porcs alimentats amb blat. Alegrada per l’èxit del seu pla, Carcas va decidir fer sonar totes les campanes de la ciutat. Un dels homes de Carlemany exclamà: «Carcas sona!». D’aquí el nom de la ciutat.

Categorías
CATALA LLEGENDES MEMORIAS RELAT D'EXCURSIONS VACANCES

SORTIDES I VACANCES FAMILIARS

Aquí voldria recordar les sortides en excursions amb la meva família, segur que hi ha moltes que no recordo, però sí que recordo bastantes a les que em va dur l’àvia Antonia, desde meitats dels 60s i durant dels 70s.

L’AVIA DEVANT L’AUTOCAR A VALLS.


Les mateixes agències d’autocars que l’avia contractava per a anar a la platja, feien excursions a diversos llocs, els diumenges; i s’apuntava a moltes d’elles, recordo haver anat a: Tarragona, on vam visitar un museu de restes romanes; a Salou; al Monestir de Santes Creus; a Montserrat; a Sitjes, en Corpus per a veure les catifes de flors; a Tossa de Mar, no se si va ser allá o en un altre lloc de la Costa Brava, que vam pujar a una barca de motor, que visitava algunes coves de la costa; també, una vegada, vam aprofitar un viatge de seguidors del Sabadell a Saragossa, i mentre ells animaven a l’equip en el camp, nosaltres vam visitar el Pilar i la Seo, vam berenar i comprar les típiques “Adoquines” del Pilar, uns caramels enormes; també vam fer excursions gastronòmiques, com a la matança del porc a una masia de Sant Feliu de Codines, i a la Calçotada de Valls.


També recordo algunes excursions en autocar, amb l’àvia, de dos dies, una va ser la meva primera visita a Andorra, que ja vaig comentar en un relat dedicat a Andorra; i una altra a Núria, amb el cremallera, dormint a l’hotel de Núria, recordo haver pujat una pendent  darrere de l’hotel fins a una ermita (la de Sant Gil?), seguint una espècie de Via crucis, avui desaparegut; també recordo haver vist cavalls en llibertat, i el llac.


La germana gran de l’àvia, la tia Quima, vivia, amb les seves dues filles, Eulalia i Rosa, en un antic casalot de poble a Viladecavalls, que en aquella època també es coneixia com “ La Tarumba”( i a elles com les Tarumbaires), anàvem de tant en tant a visitar-les, per a mi era tota una excursió, havíem d’agafar l’autobús de línia fins a Terrassa, i allí agafar un altre fins a Viladecavalls, a més, tenien alguns animals de granja, conills, gallines, fins i tot alguns porcs, que una vegada es van escapar de la cort estant  jo al pati, em vaig espantar molt; i a l’hivern, per a mi era tota una experiència estar al costat de la gran llar de foc que tenien, fent torrades; almenys una vegada ens vam quedar a dormir, i record  un moble de l’habitació, amb el rentamans amb aigua i la tovallola, per a rentar-se la cara, i, com no, l’orinal sota el llit; perquè el bany estava en el pis inferior, al costat del pati; ja de gran i amb el meu cotxe, vam continuar visitant-les, fins que, ja anys després de morta la tia, les seves filles es van vendre la casa, i s’en van anar a una residència.

AMB LA MARE A MONTSERRAT.


També recordo algunes sortides amb els meus pares amb la moto amb sidecar, a Montserrat, al Montseny, a la Granada, un poble del Penedès, on vivia un amic del meu pare, a Arenys de Mar…Amb el meu pare i companys seus de la feina havia anat, a Rubí, a visitar unes caves; i també a San Sadurni a fer un dinar.


I de vacances, recordo haver anat amb l’àvia a Santa María de Palautordera, al peu del Montseny, a casa d’unes nebodes d’una companya seva de la fàbrica, la Lola “sorda”, vam anar amb tren fins a Montcada i allí vam anar a un altre estació per a agafar un altre tren d’un altra línia i vam baixar  a l’estació de Palautordera, on calia agafar un autobús a l’estació per a arribar al poble; allí recordo haver anat amb “coche de linia” a Santa Fe del Montseny, que aquell dia estava envoltat de boira baixa, i malgrat ser estiu feia fred; també  anàvem passejant fins a Sant Esteve de Palautordera, on havien unes fonts amb una aigua molt fresca; i de baixar a les ribes del riu Tordera, a fer una barbacoa ( llavors es podia fer foc en el camp), i pescar capgrossos. Tinc un record borrós d’haver anat, al menys, un altra vegada, a Palautordera, per a anar a buscar bolets amb elles, per cert que se’m va quedar  gravat que allí als rovellons els hi diuen pinetells;  quan vaig estrenar  el meu primer cotxe, el 850, vaig dur l’àvia a visitar-les.


A principis dels 70s, una cosina de la meva mare, i el seu marit, la Agnés i en Salvador, tenien una torre als afores de Viladecaballs, pel costat d’Ullastrell; i no sé com va ser però, un estiu, ens van deixar les claus perquè passéssim uns dies allí, el meu pare i la meva mare van anar amb la moto, i el meu germà, l’àvia, jo i l’equipatge, vam anar a la furgoneta del Jaume Prat, recordo que les seves filles, la Rosa María i l’Elvira, també van venir, i es van quedar, no sé si tots els dies o nomes alguns; d’aquesta estada, sol recordo, les postes de sol darrere de Montserrat, i veure cuques de llum, tornant del poble a la nit.
També, amb la furgoneta i la família Prat, vam fer, almenys dues excursions, una a la zona de Vidrà, crec que a buscar bolets, i un altra a Caldas de Montbuy, a veure les termes romanes i la Font del Lleó.

SAN VICENTE DE LA SONSIERRA.


Els altres viatges de vacances en família, que recordo, ja els he comentat en relats anteriors;  a casa dels meus oncles a Manosca i Peiravert (França), amb l’àvia; a San Vicente de la Sonsierra, amb els meus pares, i amb la meva àvia Teresa; i a Hinojosa del Duque, amb els meus pares i la Marisol.


Amb el meu cotxe, entre finals dels 70s i la primera meitat dels 80s, vaig fer diverses sortides amb l’àvia, a Andorra, per a fer compres, (en una crec que van venir la meva mare i el meu germà), a l’última vam anar amb la Marisol; també vaig dur, a l’àvia, a Callús, a veure a una cosina seva; als Rasos de Peguera, amb el meu germà; a Viladrau, a veure als seus nebots; a Sant Miquel del Fai, amb me mare i el meu germà; i al Monasterio de Piedra, sortida que també té un relat.

 

 

Llegenda de la Mare de Déu de Núria, extret de : https://www.turismefgc.cat/blog/la-basilica-de-vall-de-nuria/

L’origen: la llegenda

Com la gran majoria de llegendes de les marededéus trobades a Catalunya, la de Núria també va ser descoberta per uns pastors. Posteriorment, les autoritats eclesiàstiques van voler traslladar la imatge però a causa del seu pes van interpretar que la Verge desitjava romandre allà, i en conseqüència, es van veure obligats a construir-hi un temple.

Concretament, la llegenda manifesta que cap a l’any 700, Sant Gil, procedent de Provença, va arribar a la Vall, i allí va crear la imatge de la Mare de Déu de Núria, que posteriorment va amagar, juntament amb tres objectes que actualment formen part del simbolisme de Núria: la creu, la campana i l’olla. 

Tres segles més tard, Amadeu va construir una capella en honor a la Mare de Déu, tal i com li havia demanat l’àngel en somnis. I, tot i que no va aconseguir trobar el tresor de Sant Gil, va elaborar un temple modest: “la primera capella”. Al cap d’uns anys, un dia va aparèixer un brau de pèl vermell, que va colpejar una paret de pedra; pels pastors allò va ser una senyal, així que van foradar la roca i allí van trobar la imatge de la Mare de Déu, amb la creu, la campana i l’olla.

I justament en aquell mateix lloc, es va construir cap a l’any 1615 l’ermita dedicada a Sant Gil, ampliada més endavant i que encara es conserva avui en dia.

El do de la fertilitat

Segons la tradició, que encara perdura avui en dia, moltes parelles que no han pogut tenir fills han acudit a Vall de Núria a demanar-ne, fent una pregària davant de la creu i tot col·locant el cap a sota de l’olla, alhora que es toca la campana. Tot i que no hi ha una demostració científica d’aquest fet, el cert és que moltes parelles han aconseguit tenir fills després de visitar Vall de Núria, i han tornat per agraïr-li a la Mare de Déu.

“El segrest de la Verge de Núria”

Cap a finals de l’època franquista, l’any 1967, en un acte de coronació de la verge per Franco i un bisbe, en un acte reivindicatiu i de sabotatge, un grup de joves va “segrestar” la imatge original de la Verge i van substituïr-la, en secret, per una còpia. La imatge original no va tornar a la Basílica fins el 1972.

Categorías
ANECDOTES DE VIATJES CATALA CRONICA DE VIATJES RECORDS VACANCES

RETORN A PARIS

Des que vam ser·hi, en el nostre viatge de noces, que volíem tornar a Paris; les vacances del 2018, van ser el moment propici, vam anar a una agència per a organitzar el viatge i reservar tres nits d’hotel.


El dimecres 20 de Juny, al matí d’hora, vam anar fins al parquing de Aparca & Go, al costat de l’aeroport del Prat, on vam deixar el cotxe i ens van dur en un mini-bus fins a la T2, on després de passar els controls i esmorzar,  vam embarcar en un avió de Vueling cap a Paris-Orly.


Arribats a l’aeroport, vam dirigir nos a la sortida, on ens havia d’esperar un “Shutle” per a portar-nos a l’hotel, però no vam veure a ningú esperant-nos; després d’una estona, sense canvis, vam telefonar a l’agència i els vam explicar la situació; al cap de poca estona, ens van trucar ells, i ens van dir que, hi havia problemes per a accedir a l’aeroport, perquè la via d’accés estava en obres, i a més hi havia un avís de bomba, però que el nostre transport estava en camí; de fet, havíem vist moltes patrulles del que em van semblar militars armats; mentre esperava, vaig preguntar a un xofer que venia a recollir altres passatgers, i em va dir que el també arribava tard, i que s’havia assabentat que havien fet explotar una maleta sospitosa, efectivament s’havia sentit un so com d’un petard; finalment va arribar una noia amb un retol amb el meu nom, que, gairebé  amb una hora de  retard, ens va recollir, a nosaltres i a una noia amb un bebè, per a portar-nos als nostres respectius destins.


Finalment, prop de la una, vam arribem a l’Hotel Saint Jacques, a la rue Ecoles, en el cor del Quartier Latin; com a curiositat, sent allí ens vam assabentar de, qu’en aquest hotel es van rodar escenes de la pel·lícula Xarada, amb Audey Hepburn i Cary Grant; ens van donar una habitació de “pel·lícula”, a la planta baixa i amb un llit extra-gran amb dosser; vam deixar les maletes i vam anar a dinar a un restaurant pròxim, “plat du jour”, pero molt car.

CATEDRAL DE NOTRE DAME


A la tarda, vam sortir a explorar els voltants, vam veure que baixant pel carrer lateral de l’hotel, a uns 300 metres, teniem el Sena a l’altura de la catedral de Notre Dame; així que, passant per devant de la Prefecture de la Police, vam anar fins allí, a la île de la Cité; quan vam veure la quilomètrica cua per a entrar a la Catedral, gòtica d’entre el XII i el XIV, vam optar per visitar l’exterior, així que la vam envoltar i vam tornar al Quartier Latin, on vam seguir la Rue Monge fins a l’Av. des Gobelines, des d’on vam tornar per la rue Mouffetard, potser el carrer més “típic” del barri, amb un petit mercat ambulant de fruita i verdura, vam passar per la place de la Contrescarpe, un altre lloc emblemàtic, i vam arribar al Panthéon, edifici neoclàssic del XVIII, construït en el cim del pujol de Sainte Genevieve; just al davant vam entrar a l’església de Saint Etienne du Mont, amb elements del gòtic flamíger i renaixentistes del XV al XVII, reconstruïda el XIX,i que alberga la tomba de Sainte Genevieve, patrona de Paris; pel camí vam poder veure que els preus dels restaurants s’havien disparat des de la nostra anterior visita, així que ens vam anar a sopar a un Kebab, darrere de l’hotel.

BASILICA SACRE COEUR


El dia 21, vam anar a la propera estació del metro de Cardinal Lemoine, on vam agafar un abonament per a 10 viatges, i vam agafar el metro fins a l’estació de Anvers, a Montmartre, després vam agafar el funicular de Montmartre ( serveix l’abonament del metre), fins a la basílica, neo-bizantina, del Sacre Coeur, del XIX, vam entrar a visitar-la; en sortir vam anar a visitar l’església romànica de Saint Pierre, del XII, que està al costat de la basílica, es diu que en aquesta església es va fundar la Companyia de Jesús; després vam passegar per la típica Plce du Terte, on estan concentrats els pintors i dibuixants de carrer, en els seus voltants hi ha moltes botigues de records, i vam veure algunes mansions antigues; després vam baixar el pujol, passant per le Moulin de la Galette, un molí de vent del XVII; dels molts que hi  havian al pujol antigament; ens vam  anar a visitar el cementiri de Montmartre (o Cemitiere du Nord), també fundat en el XIX, en ell hi ha tombes importants, com les de Stendhal, Degas, Ampere o la cantant Dalida; en l’entrada del cementiri et faciliten una guia d’aquest.


Sortint del cementiri, ens vam anar cap a la place Pigalle, per a seguir pel Bd. Clichy, on vam veure el famós Moulin Rouge, construït per un terrassenc en el S XIX, vam estar mirant les cartelleres; una mica més amunt vam comprar uns entrepans i aigua, i en un banc, a l’ombra dels arbres del Boulevard, ens vam asseure a dinar; vam continuar passejant veient aparadors de Sex-Shops, la novetat d’aquell any eren els consoladors amb la forma de la Torre Eiffel; al final del boulevard, vam baixar per un animat carrer fins a l’església, neoclàssica, de Notre Dame de Lorette, del XIX, les escalinates estaven plenes de gent dinant; vam seguir en direcció a Saint Lazare, i girant cap a Opera, arribant enfront de l’església, neo-renaixentista, de la Sainte Trinite del XIX, des d’allí vaix trucar al meu pare per a felicitar-lo pel seu sant;  vam seguir pel Bd. Haussmann fins a les galeries Lafayette, on vam agafar el metro per a tornar a l’hotel a reposar.


A la tarda vam agafar la Rue Ecoles (la de l’hotel), cap a l’oest, passant per davant del prestigiós Collége de France, fundat en el XVI, vam arribar al Hôtel de Cluny, residència per als frares cluniacenses, fundada el XIV, actualment és el Museu de l’Edat mitjana; vam girar cap al sud en el Bd. Saint Michel, passant entre el Collége de France i l’Observatoire de la Sorbonne; arribant a l’encreuament amb la rue Souffot, vam veure un McDonalds, però els preus no eren els d’aquí, com que no estàvem disposats a pagar 12 € per una trista hamburguesa (a part la beguda), vam passar de llarg i enfront dels Jardins du Louxenbourg, vam trobar una creperíe ambulant, que ens va preparar dues delicioses crepes a bon preu, ens vam anar als jardins a asseure’ns en un banc per a menjar-les; després vam fer una passejada pels extensos jardins, que alberguen le Palais du Louxenbourg, barroc del XVII, i qu’és la seu del Senat frances; a mes, vam poder assistir a uns cants corals, en una glorieta en front del teatre de guinyol, també vam veure les fonts monumentals de Leda del XIX, i la de Marie de Medici del XVII.


De tornada a l’Hotel, vaig rebre un avís de Vueling, en el qual m’avisaven que, a causa d’una vaga de controladors, el vol de tornada s’havia anul·lat; em passaven un enllaç en el que podia canviar-lo per uns altres que si es podrien fer; vaig anar a parlar amb el recepcionista de l’hotel, per a demanar-li si tenien un ordinador des d’on poder connectar-me, tenien un portàtil, però no anava la contrasenya per a entrar en internet, així, que molt amablement, ea va portar fins al del taulell de recepció des d’on vaig poder triar un vol per al mateix dia que l’anul·lat, que sortia a la 1,30 del migdia en comptes de les 8 de la tarda.


El dia 22, acabant d’esmorzar, vaig trucar a l’agència, perquè confirmessin el nou vol,  coordinessin el canvi amb el Transfer que havia de recollir-nos, i ens fessin arribar els nous bitllets a l’hotel, via e-mail.
Acabat el tramit, vam anar a agafar el metro per a anar a visitar el barri de Le Marais, el seu nom es deu al fet que, en l’antiguitat, aquesta zona, de la dreta del Sena, estava coberta de maresmes; vam baixar a l’estació de Republique, a la plaça del mateix nom, vam agafarel Bd du Temple, girant, despres, cap a le Carreau du Temple, un espai multi-usos instal·lat en un antic mercat cobert del XIX; vam passar enfront del Museu Picasso, i una mica més endevant, vam entrar en el Museu Cognacq-Jay, en el Hôtel Donon del XVI, que en 1929 va fundar Marie Louise Jay, vídua d’Ernest Cognacq, per a exposar la seva col·lecció d’objectes artístics del XVIII; més tard vam anar al Museu Carnevalet, però estava tancat per reformes; vam arribar a la Place des Vosges, una de les més antigues de Paris, S XVII, (llavors era la Place Royale) envoltada de voltes sota d’elegants edificis de maó i pedra, i amb un gran parc central, on ens vam aturar reposar; vam continuar passejant arribant a la Place Bastille, un dels escenaris de la revol·lucio francesa; d’alli vam baixar cap al Sena pel Bd. Henri IV, on vam veure un supermercat en el que vam entrar, allí vam trobem plats cuinats, calents, a bon preu, vam agafar dues cuixes de pollastre amb patates al forn i dues ampolles d’aigua; vam arribar fins al pont de Sully, i en el Quai Henri IV, vam veure uns bancs sota uns arbres, que vam triar per menjar nos el pollastre.


Després de dinar, vam seguir cap a la zona de Sant Paul, passant per devant del Hôtel de Sens des Archeveques, gòtic flamiger, del XV, seu de la Biblioteca Forney; més endavant, a la rue Francois Miron, vam veure les Maisons Enseigne du Faucheau et du Moutons, que segons crec són les cases (d’habitatges) més antigues de París, del XVI; prop d’allí vam veure una pastisseria, on vam comprar unes merengues de maduixa com a postres, vam sortir a la Rue Rivoli, i passant l’església clasicista de San Gervais,del XVII, vam arribar al Hôtel de Ville (ajuntament) en un palau del XIV, reconstruït el XIX en estil neo renaixentista; vam seguir pel Quai Gesures fins al Pont du Change, per on vam passar a l’Illa de la Cité, al tocar de la Conciergerie que és com es coneix al Palais de la Cité, antic palau reial construït entre el X i el XII, en el segle XIV, va deixar de ser el palau reial per a convertir-se en presó, funció que va complir fins a 1914, actualment és la seu del Palais de Justice; entre els seus edificis esta la Sainte Chapelle, gòtica, edificada per Sant Lluís en el XIII, i la tour de l’horloge; vam passar el pont de Saint Michel del XI, sortint a la placa del mateix nom, on vam veure la font monumental de Saint Michel, del XIX, vam pujar un tros del Bd. Saint Michel, i vam girar per la rue Saint Severin, que ens va dur fins a l’església, gòtica, del mateix nom, del XIII; i des d’allí vam tornar a l’hotel a descansar.


Arribats a l’hotel, ens estaven esperant els bitllets de tornada modificats; a la tarda vam agafar el metro fins a l’estacio de Bir-Hakeim, pròxima a la Tour Eiffel; arribats als voltants de la torre, ens vam trobar que estava envoltada per unes tanques, i que només permetien l’entrada al perímetre als que anaven a pujar a la torre, després de passar per diversos controls; com que nosaltres ja havíem pujat en el primer viatge, ens vam conformar  amb un selfie; i vam continuar passejant pels Jardins du Champ de Mars, fins a arribar a la place Joffre, enfront de la École Militaire, del XVIII, que esquivem anant cap a l’estació de la Motte Picquet, per a agafar el metro de tornada a l’hotel; vam comprar uns entrepans en un local pròp de la sortida del metro, i vam anar a menjar-los al Square Paul Langevin, un parc pròp del l’hotel.


El dissabte 23, després d’esmorzar, vam preparar les maletes per deixar les a recepció, i vam sortir a fer un últim passeig pel barri, vam anar a visitar l’església de Saint Nicholas de Chardonet, construïda el XIII i reformada el XVII, passant després per la rue Saint Victor, on vam veure unes boniques botigues “vintage”; sobre les 11, vam tornar a l’hotel a esperar que passessin a recollir-nos per a portar-nos a l’aeroport.


Ja a l’aeroport, vam verificar que el vol continuava vigent, i una vegada passats els controls d’accés, vam comprar uns entrepans i aigua, per a dinar abans d’embarcar; el vol va sortir puntual i una vegada al Prat vam anar al punt de recollida del transfer fins a l’Aparca & Go, per a recollir el nostre cotxe i tornar a casa.


Anècdota sobre: L’home que va vendre la torre Eiffel, extreta de http://www.toureiffel.paris:
En els anys 20 del segle passat, Victor Lustig va vendre la torre Eiffel a André Poisson, un home poc segur de si mateix que desitjava fer-se lloc en el món dels negocis. Aquesta transacció era una estafa minuciosament preparada i va resultar un èxit per a l’estafador, que es va esfumar una vegada conclòs el tracte.
Un mes després, Lustig no va vacil·lar a repetir el frau, però aquesta vegada no va sortir com havia previst: va ser desemmascarat per un comprador menys crèdul.
I efectivament, no està en venda!

Categorías
CATALA CRONICA DE VIATJES LLEGENDES RECORDS VACANCES

ARAN, BOÍ I NAUTA GARONA

      Per les vacances de l’estiu de 2015, decidim tornar a Era Val d’Aran, vam anar a una agència per a reservar un hotel a Vielha; aquest seria l’últim viatge que faríem amb el Fiat Idea, que ja tenia 10 anys i més de 200000 quilòmetres; de fet abans de sortir de viatge ja havíem tancat la compra del substitut, un Toyota Yaris.
El dia de Sant Fermí, ens dirigim cap al Túnel de Vielha, parant a dinar a Lo Pont de Suert, capital de l’Alta Ribagorça, després de dinar vam passegar pel barri antic d’aquest poble, visitant la seva original església de l’Asunció de la Mare de Déu, de finals dels 60; seguim fins a creuar el túnel i una vegada a Vielha e Mijaran, vem anar fins a l’Hotel Spa Acevi, una vegada instal·lats a l’hotel, vam anar a fer una passejada per Vielha, passant per la glésia de Sent Miquèu, romànica i gòtica, d’entre el XII i el XIV, que alberga la talla romànica d’eth Crist de Mijaran, i una pila baptismal, també romànica; vem arribar al Passég dera Libertat, en el barri d’eth Cap dera Vila, a la riba dreta del arriu Nere, amb diverses cases gòtiques i renaixentistes, com Ço de Rodés del XVII; després vam seguir el riu Nere fins a la seva confluència amb la Garona, arribant al Palau de Gèu (Palau de Gel), tornant per la riba de la Garona fins a l’Hotel, per a sopar.

SENT BERTRAN DE COMENGE.


El dia 8, vam entrar a França per Eth Pont d’et Rei,  i ens vam anar fins a Sent Bertran de Comenge (Saint Bertrand de Cominges), a la Nauta Garona, a la part gascona d’Occitania, catalogat en els “plus beaus villages de France” ( els més bells pobles de França), està situat en un pujol enmig de fertils camps de cultiu, coronada per la Catedral de Sainte Marie, amb elements romànics del XII, gòtics del XIV i renaixentistes del XVI, al seu al voltant, el poble, té cases gòtiques i renaixentistes, entre las que destaca la Maison Bridaut, gòtica del XV; acabada la visita, vam tornar cap a l’Aran, parant en Sent Biat (Saint Beat), a la vora de la Garona, a prendre uns cafès amb llet, i fer un petit passeig, en el qual vam veure una Capella Troglodítica, encastada en la roca.


De nou en terra aranesa, vam parar per dinar a Bossòst, a la riba esquerra de la Garona, després de dinar vam fer una passejada pel poble, on vam veure la glésia romànica de la Mair de Diu dera Purificación, del XII; després vam agafar la carretera cap al col d’et Portillon, entrant, de nou en Nauta Garona, arribant a Banhères de Luishon (Bagnères de Luchon), on vam visitar el hall de les Termes de Luchon, i passejar pels seus bonics jardins, després de prendre uns cafès, i fer un petit passeig per el poble, vam tornar cap a Bossòst, però, abans, vam parar per a visitar l’Aran Park, un parc d’animals del Pirineu, en semi-llibertat, (cervols, marmotes, voltors, ossos…), acabda la visita, vam tornar cap a l’hotel per a sopar.


Havent sopat  vam sortir a fer una passejada pel centre de Vielha, i vaig rebre una trucada del meu germà, demanant-me si podia passar per casa dels pares, a veure com estaven; perquè, segons sembla, havia parlat amb el meu pare que li va dir que aquell matí havia portat a la meva mare a urgències, perquè li costava respirar, de fet en aquells dies, va fer molta calor a Sabadell; li vaig recordar que estava a Vielha, i em va dir que ja s’acostaria el, l’endemà.

SANT CLIMENT DE TAHÜLL


El dia 9, va començar el dia molt ennuvolat; vam anar fins a Tredòs, amb la intenció d’arribar fins al balneari de Banhs de Tredòs, però, mentre estàvem visitant els voltants del pantà d’Aiguamòg, va empitjorar el temps i va començar a plovisquejar; així que vam donar la volta, tot decidint de provar a l’altre costat del Túnel de Vielha; quan vam sortir del túnel, ens vam trobar un temps assolellat i esplendid; i vam anar cap a la Vall de Boí.
Vam arribar al poble de Taüll, parant enfront de l’església romànica de Sant Climent de Taüll, del XII, als afores del poble; després de visitar-la, vam anar fins al poble, per a visitar la de Santa María de Taüll, que es va aixecar al mateix temps que la de Sant Climent; després vam anar a un petit restaurant del poble, a dinar, des d’allí vaig trucar al meu pare, per a veure com seguia la mare, que, de moment, estava estable; després d’un passeig per Taüll, ens vam acostar a Caldes de Boí, on vam veure el balneari i el santuari de La Nostre Senyora de Caldes, del XVIII, al costat de la Noguera de Tor.
Cap a mitja tarda vam tornar a Vielha, ja no plovia, però feia fresca, em vaig comprar una jaqueta para vent.


Aquella tarda, vaig rebre una trucada del concessionari Toyota, que ja tenien el cotxe matriculat, vam quedar que l’endemà, divendres, que tornàvem a casa, a la tarda, passaríem a recollir-l’ho.


El dia 10, per a tornar a casa, vam sortir de l’Aran, pel Port de la Bonaigua, i el Pallars, passant per Sort, Tremp i el Collegats, cap a Balaguer i Bellcaire d’Urgell, on vam parar a dinar en restaurant de carretera; d’allí directes a Sabadell, arribant amb el temps just, per a treure les coses del cotxe, per a anar al concessionari, a lliurar-lo i recollir el nou; per a després anar a casa dels pares a veure com estava la mare, segons sembla, aquell matí havia tingut una altra crisi, però aquella tarda ja estava millor, encara que molt toveta.


Aquell cap de setmana, 11 i 12, vam anar els dos dies a casa dels meus pares, també van baixar el meu germà i la meva cunyada; el diumenge, la meva mare, semblava una mica més animada; el dilluns 13, se’m van acabar les vacances, i vaig tornar a la feina, a l’hora de dinar, vaig telefonar a casa dels pares, però no contestava ningú, així que sobre les quatre i escaig de la tarda, vaig tornar a provar, i com que seguien sense respondre, vaig trucar al mòbil del meu pare, qu’em va dir que estaven a urgències del Tauli, però que em penjava perquè venia el metge; al cap d’una estona em va trucar el meu germà, que havia arribat a l’hospital al mateix temps que em penjava el meu pare, i em va dir que plegués i anes cap alla, que la cosa pintava malament; vaig anar a avisar al meu cap, i després de recollir la meva taula, vaig sortir a agafar l’autobús fins a l’estació, just en el moment en que pujava al bus, em va trucar el meu germà dient-me, que la meva mare acabava d’expirar, per una fallada cardio-respiratoria; va ser una fi de vacances trista, però en que vaig poder constatar la gran quantitat de gent que apreciava a la meva mare, que al cel sia. .


Seguint el costum, aquí os deixo una llegenda de la zona.
Llegenda de: Les encantàries de la Vall de Boí
Extret de: https://escasateva.catalunya.com
Diuen que la Vall de Boí era plena d’encantàries. Aquestes petites fades misterioses, o donis d’aigua, que vivien a la vora dels rius i al estanys tenien el poder de regenerar la natura. És podien trobar vora el camí del port de Rus de Taüll, amagades a la cova de la Roca Carrera de Barruera o al barranc donis Corts de Cóll. Els encantàries molt sovint rentaven la roba vora el riu. Una nit, un home que els havia vist, els va prendre d’amagat una tovallola. Quan ho van veure van exclamar: “Tira que tiraràs, si et l’emportes, ni ric ni pobra seràs”. I així va passar. Sembla que en aquella època posseir una peça de roba portava fortuna, però els cuses també podin anar malament. Dues noies que també ho van intentar no van poder sortir de la pobresa per més que treballaven fins que van cremar aquella tovallola.

Categorías
CATALA CRONICA DE VIATJES LLEGENDES RECORDS VACANCES

SEVILLA 2015

L’any 2013 em vaig quedar en atur, i a l’estiu del 2014, vam decidir de tornar a Sabadell, i al cap de poc vaig trobar treball en un concessionari de Barcelona; per aquest motiu, ni el 2013 ni el 2014, vam anar de vacances.


Al febrer de 2015, ja vaig poder agafar uns dies en el meu nou treball, i vam decidir d’anar a conèixer Sevilla; vam anar a una agència de viatges, on ens van reservar hotel i bitllets d’anada i tornada en l’AVE; a més, com que la meva cunyada la Noe, va estar un temps treballant allí, ens va deixar una guia de la ciutat, i un abonament “contac-less” per a l’autobús urbà, que es recarregava en quioscos i estancs.


El dia de l’anada, d’hora al matí, vam agafar els FGC fins a l’estació de Provença on vam agafar la L5 del metro fins a Sants, una vegada a l’estació de Sants, vam anar a esmorzar i després ja vam anar cap agafar l’AVE fins a l’estació de Santa Justa de Sevilla, on vam arribar sobre la una i escaig del mig dia.


Sortint de l’estació, el primer que vam fer va ser buscar un lloc per a dinar, per sort, vam trobar un restaurant molt a prop de l’estació; després de dinar vam anar caminant fins a l’hotel, guiant-nos pel planell que ens va deixar la meva cunyada; finalment vam arribar a l’Hotel Macarena, al costat de l’Hospital de las Cinco Llagas, del S XVI, la seu del Parlamento de Andalucia; com a curiositat, comentar-vos que és l’hotel on té l’accident la mare del protagonista de la sèrie “Alli abajo”, és molt gran i bonic.

LA GIRALDA DE NIT.


Una vegada instal·lats, a la tarda vam sortir per a començar a conèixer la ciutat, que té el barri antic més gran d’Espanya; començant per la Muralla Almohade del S XII, que teníem enfront de l’hotel; i d’allí vam anar a visitar la propera Basílica de la Esperanza Macarena, edificada el  en el S XX, per a acollir la imatge de la Macarena del XVII o XVIII; després de passar per diversos carrerons del barri de Sant Gil, ens vam encaminar cap a la Giralda; al carrer de San Luís, vam veure l’iglésia de San Luís de los Franceses, barroca del XVIII i la Santa Catalina, gòtica mudèjar del XIII; arribant a la plaza de San Leandro, vam veure l’iglésia de San Ildefonso, neoclasica del XVIII; passant al costat del Museo del baile flamenco,  finalment, vam arribar a la Catedral de Santa Mª de la Sede, gòtica, la més gran del món, del XV , i la Giralda, el campanar, construït sobre un minaret almohade del XII; d’allí ens vam anar cap al carrer Mateo Gagos a triar un dels seus nombrosos locals per a sopar, per, després, tornar a l’hotel.


L’endemà, vam tornar fins a la catedral, per a veure-la amb llum de dia, ens vam dedicar a admirar el seu exterior, perquè hi havia molta cua per a entrar i vam desistir, vam veure, també el Palacio Arzobispal, renaixentista i barroc de XVI i XVIII; i vam anar a visitar els Reales Alcazares, un gran complex palatí amb elements islàmics del S XI, gòtics del XIII i mudèjars del XIV, després de visitar el seu interior, vam sortir als extensos Jardines del Alcázar, arribant fins a la Galeria del Grutesco, un tram de muralla almohade transformada en una loggia manierista en el S XVII, que imita roques amb pintures al fresc.


Sortint de los Alcázares vam passar per l’Archivo de Índias del XVIII, i vam anar a buscar un lloc per a dinar, darrere de l’Hospital de la Caridad; després de dinar ens vam acostar al riu, i al costat de la Torre del Oro, almohade del XIII, vam veure els vaixells turístics que recorren el riu, i després de regatejar el preu del bitllet, vam pujar en un d’ells, va ser un passeig agradable, passant al costat de la Isla Mágica, i l’Isla de la Cartuja, on es va instal·lar la Expo; passat el Puente de la Barqueta vam donar la volta, i vam arribar fins al Muelle de las Delícias, on atraquen els creuers; poc abans del port comercial, vam donar la volta i  vam tornear al costat de la Torre del Oro; de nou en terra ferma, vam agafar el camí de tornada a l’hotel, parant a sopar a una jamonería.

PLAZA DE ESPAÑA.


L’endemà, vam estrenar la targeta del bus, que ja habiem carregat, agafant un fins al Parque del Prado de San Sebastian, on hi havia una noria, creuant aquest parc vam arribar al Parque de Mª Luisa, entrant per un accés de la galeria que hi ha entre les torres de la Plaza de España, com a curiositat, comentar-vos que aquesta plaça i el seu canal amb barques apareix en un episodi de Star Wars; després de recórrer aquesta plaça, ens vam internar als jardins del parc, passant per diverses glorietes, vam poder veure la Isla de los Patos (o de los Pajaros), i també la “montaña Gurugú”, un monticle artificial, amb una casacada, des del seu cim es domina tot el parc; vam veure el pavelló Mudèjar, i arribem fins a la Plaza de America, al costat del museu arqueològic, després del que vam trobar el pavelló de Mèxic, des d’allí, vam anar cap el Paseo de las Delícias, per a tornar cap al barri de Santa Cruz, passant devant del Costurero de la Reina, una caseta de guarda en forma de Castell Neo mudèjar del XIX; vam arribar fins al palacio de San Telmo, Barroc d’entre el XVII i el XVIII, seu de la Junta de Andalucia; i d’allí vam anar cap a la zona de la Giralda, per a anar a dinar.


Després de dinar, vam tornar cap a l’Hotel, passant per la Plaza Nueva i l’ajuntament, instal·lat en un edifici d’estil plateresc del XVI, i per la calle Sierpes, que concentra gran quantitat de comerços, com la botiga de la Vicky Martin Berrocal; més endavant vam trobar la plaza de la Encarnación, més coneguda com la plaza de las Setas, a causa de les construccions metàl·liques que hi fan de parasol; per a arribar al carrer de San Luís, vam passar, per l’isglésia de San Pedro Apóstol, gòtica-mudèjar del XIV, i pel Palacio de las Dueñas, de la Duquessa d’Alba, renaixentista del XV; prop d’allí, ens vam creuar amb el Luchino, dels Vitorio i Luchino; arribats a l’hotel, vam reposar fins al vespre.


Cap el vespre, vam agafar un autobús per a anar fins al Centro Comercial Antigua Estación de Cordoba; sortint d’allí vam anar fins al Puente de Isabel II, més conegut com el Puente de Triana, pel que vam creuar per a anar a veure aquest famós barri, passejant per diversos dels seus carrers, entre les quals no podíem deixar-nos la calle Betis; de tornada a l’altra riba, vam passar per la plaça de toros, barroca del XVIII, de la Real Maestranza; i d’allí ens vam anar cap a la zona de la Catedral a provar un altre local per a sopar “tortilla de camarones”; i tornar passejant fins a l’hotel.


El següent dia era el retorn a casa, com que teníem el tren a la tarda, quan vam deixar l’hotel, vam agafar un bus per a anar a l’estació de Santa Justa, per a deixar les maletes en una consigna; i després vam anar a passejar fins a l’hora de dinar; arribant fins als Jardines de Murillo, que estan darrere dels Reales Alcazares, allí vam veure el monumento a Cristobal Colon, després vam entrar p’els carrerons del Barrio de Santa Cruz, al costat de la paret nord de los Alcázares, desembocant en l’encantadora Plaza de Doña Elvira, tornant cap a l’estació vam parar a dinar; i després vam anar, tranquil·lament ,a buscar les maletes i a l’AVE; arribats a l’estació de Sants, vam agafar un tren fins a Sabadell Centre; i de camí a casa,vam parar per sopar al Viena de l’ajuntament.

Leyenda de la Calle Sierpes:

   En tiempos de reconquista, esta calle se llamaba calle de Espaderos, ya que en ésta había un hospital y hermandad que hacían espadas.

A finales del S. XV empezaron a suceder una serie de desapariciones de niños y no se volvían a saber más de ellos. Desaparecían durante la noche al dormir o mientras jugaban en la calle, y ya no se volvían a ver ni vivos ni muertos.

A raíz de estos sucesos las madres preocupadas llevaban a sus hijos pegados a sus faldas todo el tiempo y los dormían  en sus brazos por temor a que pudiese ocurrirles algo. Corrían rumores de todo tipo: que los niños eran robados por judíos, por piratas turcos, etc.

Pero un día, Alfonso de Cárdenas, que regentaba la ciudad por aquel entonces, fue alertado por un preso fugitivo quien de momento no quiso dar su nombre, ofreciéndole a Don Alfonso información sobre el robo de los niños a cambio de su libertad. Al firmar el acuerdo se supo que ese esclavo era Melchor de Quintana y Argüeso, condenado por participar en una rebeldía contra el Rey.

Melchor condujo a Don Alfonso hacia el autor de las desapariciones de niños. Era una enorme serpiente, gruesa como un hombre y de más de 20 pies de largo, la cual tenía una daga clavada en el cuerpo y fue el mismo Melchor quién le propició la muerte a ese condenado monstruo.

El animal fue expuesto en la calle Espaderos y venían a verlo desde todos los barrios de Sevilla, borrando de la memoria el nombre de Espaderos y hablando de la calle como la calle de la Sierpe

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar