Categorías
CATALA LLEGENDES POBLES AMB ENCANT VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

VISITA AL 9 DE COPES, GUIMERÀ

A prop de Tàrrega, al Urgell,  enfilant-se per un turo a tocar del riu Corb trobem la vila de Guimerà, que rep el malnom de nou de copes per que, vista des de l’altra costat del riu es un amuntegament de cases unes damunt les altres, als peus del castell i l’església; el nucli del poble es una bona mostra de vila medieval, amb carrers entortolligats, porxades, portalades, cases-pont, passadissos; moltes cases tenen portes i finestres renaixentistes.

VISTA DES DE EL APARCAMENT MUNICIPAL.

Per visitar-lo, venint de Tàrrega, cal creuar el pont sobre el riu i, tot seguit, a la dreta, esta l’aparcament municipal, en un descampat, des d’on es veu una bona panoràmica del poble; tornem a creuar el pont, a peu, agafarem el carrer de la dreta, que va paral·lel al riu, i girem a l’esquerra per el pas de la Capella, arribarem al carrer de la Capella, una mica cap a l’esquerra trobarem un edifici que sobresurt cap el carrer, es la Capella de Sant Esteve, del segle XIV que conté dues taules de retaule gòtic; al costat mateix hi ha un edifici renaixentista,  Cal Manseta, delsegle XVI-XVII, antiga Casa Hospital; seguim en la mateixa direcció i arribarem a una cruïlla, a la dreta tindrem una porxada d’on surt una escala, a l’esquerra el carrer de la Font, que surt a la carretera i davant veurem el portal que dona a la Plaça Major, entrem a la plaça, just a la dreta veurem l’entrada al petit Museu de Guimerà la Cort del Batlle, petit però interesant, el encarregat es molt amable i si no hi ha mes gent os farà una petita visita guiada, hi veureu fragments de capitells romànics i gòtics, de creus de terme, alguns sarcòfags i escultures de la que destacaria la de un cavaller jacent, informació sobre les excavacions al Monestir de Vallsanta,  uns audiovisuals sobre el poble, l’església i el castell;  tornem a la plaça on hi ha una botiga de queviures amb embotits de la terra, i un forn de pa i coques de poble; per sobre del forn veurem unes porxades els Aubalços, per on passa el carrer de la Goleta, al que accedim al final de la plaça Major girant a la dreta; el carrer va pujant fins arribar a un revolt a l’esquerra i som al carrer Cendra, al final del mateix veurem un dels portals de la muralla, el Portal de Tàrrega, reculem fins agafar el passatge d’Angel Guimerà, esquerra, cap amunt, fins al carrer del Estudi, dreta, amunt fins a la bifurcació del carrer del Nord, esquerra, fins a un passadís a l’esquerra, que puja fins el carrer de l’Església, cap a la dreta arribarem a la Plaça de l’Església,  aquí podrem visitar l’Església de Santa Maria, gòtica de transició amb elements romànics, del segle XIV, amb ampliacions i reformes els XVIII-XIX i XX, te un retaule gòtic del XV i un de modernista del XX de Jujol.

ELS AUBALÇOS.

Sortim de l’església i passem per el Portal dels senyors d’Évol, sortirem fora la muralla, davant veurem la Carretera de dalt i una Creu de Terme de Pedró, a l’esquerra veurem les restes del Castell de Guimerà, originaris del segle XI, a partir d’una torre de guaita, al voltant de la que es van anar aixecant las diferents dependències del castell, que primer va ser una Baronia, fins a arribar a ser capçalera del Comptat de Guimerà, el segle XVI va ser transformat en palau residencial; actualment el títol de compte de Guimerà esta en mans del Duc d’Hixer, des d’el segle XVII; l’únic del castell que es manté mitjanament dempeus, es la torre, a la que es pot pujar fins dalt de tot per una escala exterior.

Aquí podrem donar la visita per acabada, si no volem tornar sobre les nostres passes, podem baixar o be seguint la carretera de dalt extramurs, cap a l’esquerra, o recular fins el carrer del Nord i seguir-lo passant per sota l’església, on gira cap avall per el carrer Pere Vila  fins al Carrer Cendra (un altre tram), esquerra, baixant fins a carrer de la Capella, dreta, i tot seguit a l’esquerra per el carrer de les Piques, que baixa cap el riu tot passant per el Moli de Baix, antic moli d’oli del segle XIX, actualment seu del Casal de Guimerà; arribarem al carrer del riu que surt a la carretera.

Fora el poble, encara hi tenim dos llocs d’interès, les restes del Monestir de Santa Maria de Vallsanta, romànic del segle XIII, que va acollir una congregació de monges, a tocar de la carretera de Tàrrega a uns dos kilòmetres del poble; i el Santuari de Santa Maria de Bovera, del segle XV però que conserva el claustre d’un antic monestir del Cister del XII; i al costat una ermita del segle XVIII, que estan situats per damunt de Vallsanta, al altre costat de la carretera, per accedir i s’ha d’agafar el camí de Bovera ; des de la Creu de Terme del Pedró  surt un camí fins a la Creu de terme de Bovera, i, cap a l’esquerra, per el camí de la Boverafins al santuari hi han dos kilòmetres.

També es un bon lloc per comprar oli, s’hi fa oli verge d’olives arbequines, tant a la cooperativa com a Olis Cal Jan, tots dos a peu de la Carretera de Tarrega.

Mes informació al tel 659090413 o a http://www.guimera.info

LLEGENDA DE LA TROBALLA DE LA MARE DE DEU DE LA BOVERA.

Segons la llegenda, la imatge de la Mare de Deu va ser trobada per un pastor de Cal Duard, que pasturava els bous per el lloc on ara esta l’ermita, va veure que un bou sempre anava sota una alzina i no es movia d’allí, encuriosit va anar a mirar i va trobar la imatge de la Verge, la va embolicar i la dur a casa, però quan volia ensenyar-la a la família i veïns, havia desaparegut; l’endemà va tornar a mirar sota l’alzina i la va tornar a trobar, però es va tornar a repetir la desaparició en arribar a casa, i així fins a tres vegades, fins que van decidir aixecar una ermita en aquell paratge.

Font, Guimera Blog.

Categorías
CATALA FETS HISTORICS LLEGENDES VISITES GUIADES VISITES RECOMENABLES

VISITA AL CIARGA I CASTELL DE PENYAFORT

Santa Margarida i els Monjos, al Penedès, a tocar de Vilafranca; a priori sembla que no sigui un lloc interesant per visitar, però, a mes de l’església, neoclàssica, i un petit jardí botànic, te un parell de llocs molt interesants per visitar: el CIARGA, i el Castell de Penyafort.

El Ciarga (Centre d’Interpretació de l’aviació republicana i la guerra aèria) és una construcció que imita els antic hangars de la Guerra Civil espanyola; esta situat al parc de la memòria, davant la Masia del Serral, on, a la Guerra Civil hi havia un aeròdrom militar; acull un espai museogràfic de referència a Catalunya sobre el paper de l’aviació republicana durant la Guerra Civil Espanyola i l’empremta del conflicte sobre la població civil.

HANGAR DEL CIARGA, RESPIRADORS DEL REFUGI I MASIA DEL SERRAL.

Al costat del Ciarga, es troba també el refugi del Serral, un dels refugis antiaeris de la Guerra Civil lligats a l’aeròdrom; el del Serral és el més gran dels refugis que es conserven, està situat a uns 10 metres sota terra i té capacitat per acollir un centenar de persones.

Es una visita molt recomanable, les guies ofereixen una visita guiada molt ben explicada, al espai museístic que acull fotografies, maquetes i també uniformes dels aviadors, també es pot veure un audiovisual, i es complerta amb una visita al refugi.

El Castell de Penyafort és un conjunt arquitectònic del s.XI. El complex inclou elements d’origen medieval, barroc i neoclàssic. Els seus inicis es troben al voltant d’una torre de defensa circular, amb algunes dependències annexes, on va néixer sant Raimon de Penyafort, al s.XIII.

CASTELL I CONVENT DE PENYAFORT.

Aquest fet provocà que tot just començar el segle XVII l’ordre dels dominics hi fundà un convent; a partir de l’any 1836, amb la desamortització de Mendizábal, l’edifici passà a mans de la família Puig i poc després fou heretat pel fill de la família, Josep Puig i Llagostera, qui va reformar l’edifici completament fins a donar-li la imatge que presenta actualment.

Durant la Guerra Civil Espanyola, l’edifici acollí una presó per els aviadors del bàndol franquista, les cel·les estaven ubicades a les capelles laterals de l’església;( es pot incloure en la visita del Ciarga). Després de la guerra civil, passà per diverses mans privades, incloses les de un Yanquee, que la va espoliar i es va endur els objectes a Estats Units, fins que l’any 2002 fou adquirit per l’Ajuntament, actualment s’hi estan fent obres de restauració.

Els elements més remarcables del complex són les dimensions excepcionals del conjunt arquitectònic: el pati d´accés davant la façana principal, l´església d´una sola nau i les sis capelles laterals amb el seu portal de frontó trencat amb fornícula, la torre de planta circular, amb les parets de més d´un metre i mig de gruix i les dependències conventuals, també es visitable independentment del Ciarga; disposa d’una oficina d’informació en el edifici residencial.

Part d’aquesta informació esta extreta de la web de Penedès turisme.

EL MIRACLE DE SANT RAIMON DE PENYAFORT

A sant Raimon de Penyafort se li atribueix una de les gestes més sobrenaturals de les descrites en totes les llegendes àuries. Segons el relat hagiogràfic, sant Raimon de Penyafort va creuar la Mediterrània des de l’illa de Mallorca fins a Barcelona agenollat damunt de la seva capa. D’aquest fenomen se’n diu transfretació. El diccionari Alcover-Moll el descriu com «passar a l’altra vorera de la mar». Per a aquesta virtut, alguns graciosos han atribuït a sant Raimon de Penyafort el patronatge del windsurf.

Categorías
CATALA NATURA VISITES GUIADES VISITES RECOMENABLES

EL ZOO DEL PIRINEU

Perdut en la serra de Campelles o d’Odèn , en el terme municipal d’Odèn, al Solsonès, estan les instal·lacions del Zoo del Pirineu, una lloable iniciativa d’uns joves que, sense cap ajuda de les administracions, es dediquen a la recuperació de animals salvatges, principalment aus, ferits o lesionats, orfes i discapacitats.

NEN AGUANTANT L’OLIBA.

Intenten retornar tots els que poden a la natura, (enguany uns 300), però els que, per algun motiu, no podrien sobreviure en llibertat, es queden al refugi, alguns d’aquests son els que utilitzen en las exhibicions que es poden veure en la visita, guiada, al parc, i els altres resten en tancats i gàbies, que també es veuen en la visita guiada, en la que expliquen les histories de com van arribar molts d’aquests animals al refugi, la majoria per causa dels humans.

ALIGA DAURADA EN VOL RAS.

Com ja he dit mes amunt, no reben ajudes de les administracions; el finançament el aconsegueixen mitjançant la venda d’entrades i marxandatge, cursos de cetreria, donatius, socis i apadrinament d’animals.

Per informació podeu contactar per e-mail : zoopirineu@gmail.com , o trucar al 610750224.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar