Etiqueta: VISITAS PATRIMONIALS

Categorías
CATALA POBLES AMB ENCANT RUTES I ITINERARIS VISITES GUIADES VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

VISITA A CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Castelló d’Empúries es un poble de l’Alt Empordà, entre Figueres i Roses, que va ser molt important a l’època medieval; al segle XI  va passar a ser la capital del Comtat d’Empúries , en lloc de Sant Martí d’Empúries que estava massa al abast dels atacs pirates; tot i que al segle IX ja s’esmenta el nom de Castelló en algun document.

El seu terme, a mes del poble, inclou el Parc Natural dels Aiguamolls del Empordà,  Empuria brava“la Venècia catalana” urbanització creada el 1975 amb nombrosos canals, i el Butterfly park, un parc dedicat a les papallones, aus exòtiques, lloros i fins i tot ratpenats .

EL RENTADOR I LA BASILICA.

El poble guarda bastants llocs interessants que val la pena de de visitar, per fer-ho e pot aparcar davant el dispensari i l’escola Joana, al carrer del Rentador, allí, com indica el nom del carrer, trobarem El Rentador, un safareig públic de meitat de XIX d’estil neoclàssic-romàntic; des d’aquí agafem el carrer Marin cap a l’esquerra i arribem al Ecomuseu la Farinera, instal·lat el 2004 en un antic moli hidràulic del XIV, que en segle XIX va convertir-se en una fabrica de farina; a finals del segle XX es va renovar el edifici per fer hi el museu.

Estem al carrer de la Fruita, i tot seguit tombem a la dreta per el carrer Carbonar, o esta el Convent de Santa Clara, d’entre el XVII i XVIII, d’estil barroc, actualment de propietat municipal,  al costat esta el Hotel Palau Marcel·lí; i al final del carrer sortim a la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, on veurem la Creu de terme, gòtica del XV, aquest no es el seu lloc original, l’hi van posar al 1963; al se davant esta la Basílica de Santa Maria, coneguda com la Catedral del Empordà, gòtica d’entre el XIII i el XV, sobre una de romànica del XI, en els segles XVII i XVIII es van afegir capelles laterals d’estil barroc, te un interessant retaule d’alabastre, i també un museu parroquial.

Sortint de la basílica cap a la dreta, veurem uns porxos, es la Sala de Contractació i Duana, gòtica del XIV reformada el XX, al altre costat esta la plaça Joan Alsina  presidida per la Fontana; i cap a la part del darrera de la basílica esta el Mirador del Paller d’en Melino, que dona sobre el Rec del Moli, que corre paral·lel a l’antiga muralla; donem mitja volta i a la dreta, pugem per el carrer dels Capellans, un xic mes amunt arribem al carrer del Portal de la Gallarda, que va fins a la única porta que resta de la muralla , del segle XIII, tenia un pont llevadís per salvar el Rec del Moli; tornem enrere i tombem a la dreta per el carrer del Portal Nou, que ens porta davant de la Casa Gran, un casal gòtic del XIV de una família de la baixa noblesa. 

Des d’aquí anem a l’esquerra per el carrer Consol, que seguim fins el carrer Comalac, on veurem el Convent de Sant Bartomeu, fundat el segle XIII per Sant Pere Nolasc, per el frares mercedaris; seguim per el Comalac fins arribar al carrer Verge on girem a l’esquerra, i en arribar al carrer Prat de la Riba l’agafem girant a la dreta, fins arribar a la plaça dels Homes, on veurem l’oficina d’informació turística, instal·lada a la Casa del Consell i Llotja del mar, un edifici gòtic del XIII al XIV, que havia estat seu del Ajuntament fins el 1987; anem fins el fons de la plaça i agafem cap a la dreta per el carrer de Comas Sola per on arribem a la plaça de la Moneda i seguint tot recte agafem el carrer del Call jueu, al Puig Mercadal, en arribar al carrer de les Peixateries Velles, girem a la dreta i arribarem davant la antiga Sinagoga, que va funcionar entre els segles XIII i XV.

Continuem per el carrer Peixateries fins arribar a la plaça de Jaume I, lloc on s’aixecava el antic castell comtal del que no queda res; anat a la dreta, al final de la plaça trobem la Cúria, edifici gòtic del XIV, que era el equivalent als tribunals actuals, i que encara conserva la Presó medieval, amb algun grafit dels presos de l’època, actualment, des el 2009 es el Museu d’Història Medieval; seguim per el carrer de la presó, uns metres fins la primera travessia, carrer de la Moneda, on girem a l’esquerra, i seguim dues travessies fins a la plaça del Joc de la Pilota, on trobem el Convent de Sant Domènec, d’estil barroc d’entre el XVI i XVIII, va ser utilitzat com Palau Comtal, actualment es la seu del Ajuntament, cal destacar el pati porticat, antic claustre del convent; sortim cap a la dreta per el carrer Catalunya fins arribar a la plaça Curtidors, on veurem un campanar, que pertany al Convent de Sant Agustí, possiblement aixecat el XIV i reformat el XVII, actualment tancat , la part del claustre esta habilitada com a piscina terrassa del Hotel Canet que esta al costat del ajuntament.

PATI DEL PALAU COMTAL.

Aquest convent esta al carrer Calabro, que agafarem fins arribar al final, a la intersecció amb el carrer de Santa Clara, on girarem a la dreta, poc abans d’arribar al riu ( Muga), trobem, a la dreta, la Torre Carlina, una torre militar del segle XIX; seguim fins el pont, on tornarem a girar a la dreta per el carrer de Joan Güibas, paral·lel al riu, y arribarem al Pont Vell, un pont gòtic de set ulls destruït y reparat diverses vegades des del segle XIII, al XVIII va ser reconstruït totalment; aquí podem donar per acabada la visita, podem tornar a entrar a la vila per el carrer del pont que ens dura al costat del ajuntament, o recular fins el carrer de Santa Clara i resseguir-lo fins a la intersecció amb el carrer del rentador on havíem començat la visita.

Per mes informació podeu dirigir-vos a l’oficina d’informació turística : 972156233 turisme@castello.cat

La de Empuriabrava 972450802 turisme@empuriabrava.cat

I el Butterfly park 972450761 info@butterflypark.es

Categorías
CATALA LLEGENDES POBLES AMB ENCANT RUTES I ITINERARIS VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

VISITANT L’ALTA RIBAGORÇA

Aquí, vull proposar-vos una ruta per conèixer l’Alta Ribagorça, una petita comarca del Pirineu de Lleida, al marge esquerra de la Noguera Ribagorçana, que fa de límit amb l’Aragó; constituïda el any 1988, segregant-la del Pallars Jussà, nomes te tres municipis: Pont de Suert, Vall de Boí i Vilaller, que estan compostos per petits poblets.

S’hi pot accedir des de Lleida per la N230, passant per la Franja de Ponent, des de Vielha també per N230 i Túnel  de Vielha o des de la Pobla de Segur, al Pallars, per la N260 “Eix Pirinenc”, jo proposo aquest ultima ruta.

Entrant per la N260, entrem en el terme municipal del Pont de Suert, el primer poble que trobem es VIU DE LLEVATA, en trobem l’església romànica de Santa Mª de Viu, del XII, i las restes del Castell i l’església de Stª Llúcia.

Passant un túnel, trobem el trencant cap a MALPÁS, un antic poble miner;tornant a la N260, arribarem a CASÓS, amb les esglésies Sant Roma de Casós, romànica del XII, i la de Sant Salvador de Casós del XVII.

En arribar a la confluència de la N260 amb la N230, al extrem nord del pantà d’Escales, entrem a PONT DE SUERT cap de municipi i capital comarcal; te un bonic casc antic amb cases de pedra, amb pòrtics i porxades, i l’església de Santa Mª romànica del XII amb parts barroques del XVIII; al centre del poble, al costat de la carretera trobem l’església de l’Assumpció, de meitats del XX, del arquitecta Torroja ( avi de l’Ana Torroja de Mecano), també trobem una piscifactoria i la fabrica Dies, de peçes de llana de finals del XIX; al altre costat de la Noguera Ribagorçana, esta el barri de les cases d’Aragó, dit així per que a tot el llarg de la comarca el marge dret del riu pertany al Aragó, excepte en el tros de Pont de Suert; cap a la sortida nord del poble, trobem la Colònia ENHER, aixecada a meitats del XX per aquesta empresa per allotjar els treballadors de les centrals hidroelèctriques.

Sortint de Pont de Suert, per la N230/N260 direcció nord, al cap de pocs quilometres, a la dreta, trobem el trencall cap a la Vall de Boí, per la L500,que remunta la Noguera de Tor, primer, arribem a CASTILLÓ DE TOR, que també pertany al municipi de Pont de Suert, aquí podrem veure l’església de Sant Esteve , de origen romànic popular, i un pont medieval.

Seguint per la mateixa L500, arribarem, a l’esquerra, a un altre poble que pertany a Pont de Suert, LLESP, on destaca l’església de Sant Marti de Llesp, romànica del XII, però modificada el XIX en neoclàssic.

Seguint la mateixa L500 entrem en el terme municipal de Vall de Boí, creat com a tal el 1996, el primer poble que trobem es BARRUERA, cap del municipi, on podrem veure l’església de Sant Feliu de Barruera, romànica del XI, i, dalt d’un turo, l’església de Sant Salvador, també romànica però no e te documentació del any que va ser edificada.

De Barruera, a la dreta, surt una pista que ens dura a DURRO I SARAIS, on veurem l’església de la Nativitat de Durro, i la de Sant Quric de Durro,  romàniques del XII, i las restes de la de Sant Llorenç de Sarais.

Tornem a Barruera i seguim a la dreta per L500, uns quilometres mes enllà, a l’esquerra, trobem el trencant cap a ERILL LA VALL, on podrem visitar l’església de Santa Eulalia d’Erill, romànica del XI .

Tornem a la L500, i tot seguit trobem, a la dreta, el trencant cap a BOÍ, que, des de 1996 dona nom a la vall i al municipi, aquí podrem visitar l’església de Sant Joan Baptista, romànica del XI, el nucli emmurallat, on esta la Casa del Parc, centre d’interpretació del Parc Nacional d’Aigüestortes i llac de Sant Maurici, el portal i la font de la muralla, davant del portal hi ha la parada i l’oficina dels taxis 4X4, per anar visitar el Parc; i també hi ha un pont medieval.

REPRODUCCIO PINTURES SANT CLIMENT DE TAÜLL.

Una mica mes amunt esta TAÜLL, amb les esglésies romàniques de Sant Climent de Taüll, una mica separada del poble, on es pot veure un interessant audiovisual, i al centre del poble, la de Santa Maria de Taüll, les dues del XII, i també l’ermita de Sant Quiric de Taüll, també del XII.

Tornem a la L500, que arriba fins a CALDES DE BOÍ, abans d’arribar, a la dreta, veurem la pista que puja fins al PARC NACIONAL D’AIGÜES TORTES I LLAC DE SANT MAURICI, amb vehicle privat nomes es pot pujar fins a l’entrada del parc, els taxis si poden entrar fins el aparcament que hi ha al Pla del Sant Esperit, a 1800 mts d’alçada, i allà agafar la senda que va paral·lela al riu de Sant Nicolau, fins l’Estany Llong, envoltats de cims d’entre 2500 i mes de 3000 mts.

PLA DEL SANT ESPIRIT, AIGËSTORTES.

A CALDES DE BOÍ, veurem el santuari i la caseria del XVIII,  un balneari i una planta embotelladora d’aigua.

Tornem enrere, cap a la N230/N260, que agafarem cap a la dreta (nord), entrant a la VALL DE BARRAVÉS, on encara trobarem dos petits poblets pertanyents a Pont de Suert; al cap de poc, a la dreta, trobem el trencant cap a SARROQUETA DE BARRAVÉS, de 14 habitants;,  i, on es tornen a separar la N260 de la N230, LES BORDES,  amb 12 habitants, aquí la N260 entra al Aragó, i nosaltres seguim per la N230 cap el nord entrant al terme municipal de Vilaller.

A VILALLER, fundada l’any 1118, podrem veure l’església de Sant Climent de Vilaller, del XI però reconstruïda el XVIII en estil barroc, també un pont gòtic , les cabanes troglodítiques de les Comes, i les tombes antropomòrfiques, medievals de Riu Pedrós.

Mes amunt, passant un túnel, a la dreta trobem el trencant a SENET DE BARRAVÉS, que pertany al terme de Vilaller, i esta a la confluència de la Vall de Besiberri amb la de Barravés, aquí trobem l’església de Santa Cecilia de Senet, del IX reformada a romànic el XI.

Senet es l’últim poble abans d’arribar al Túnel de Viella, però, entre aquest i Senet hi ha un bon tram de carretera, amb alguns túnels , el Pantà de Senet, i unes bones vistes del Pirineu Axial.

LLEGENDA DE LES BRUIXES DE VILALLER.

Les bruixes de Vilaller  vivien als Carantos, unes escletxes de roca a la muntanya de davant del poble pel costat de llevant, molt a prop d’on els xicots abans baixaven les falles la nit de Sant Joan. Quan plovia, les bruixes treien la roba bruta de dintre de les coves i l’estenien a fora perquè s’eixarravés. Feien com les formigues, que després de ploure estenen tot el menjar que han emmagatzemat fora del formiguer, perquè s’eixugui i no se’ls grilli. Un cop havia passat el sol, les bruixes s’afanyaven a amagar el seu tresor dintre del forat.

A la mitjanit, quan tot el poble dormia, les bruixes dels Carantos baixaven a la plaça de Vilaller i ballaven la Bolangera. No es deixaven sorprendre mai per ningú: tan aviat com ensumaven que algú s’atansava per espiar-les, tocaven el dos cap als seus foradots. Només un home del poble, el fuster Xep de Veleta, les havia enxampades una vegada ballant a la plaça.

La cosa va anar així. Un dia, Josep de Pepe va encarregar una reu al fuster:
 – No tinc fusta –es va excusar l’arreuaire-. Ja saps que es necessita un tronc especial, que faci corba per un cap.
– Això rai, home! A les Vinyasses, sota mateix dels Carantos, hi ha un freixe molt bo. Fa dies que me’l tinc mirat. Hi vas, el talles i me’n fas l’arreu.
– I l’amo? Bé deu tenir amo, suposo…
– Vés-hi de nit i no ho sabrà ningú. Només et poden veure les bruixes, però no els en facis cas…
Després de sopar, Xep de Veleta va agafar la destral i cap a les Vinyasses. Com que hi havia un bon tall de lluna, no li va costar gaire trobar el freixe. El talla, esporga les branques, el neteja de la pela i es carrega el tronc al coll. Arriba al poble sense fer soroll i, al tombar la cantonada de la plaça, es troba amb les bruixes que feien les seues ballarugues. El pobre Xep es va quedar sense sang a les butxaques. Ell que llença el tronc al mig del ball i gira cua cap amunt, pel camí dels Escamps. Al veure’s sorpreses, les bruixes ho van donar a la cama darrere l’arreuaire. Durant una estona el pobre Xep es pensava que el perseguien i ja s’encomanava a tots els sants. En realitat, però, les donotes l’estalonaven perquè fugien, pel mateix camí, cap als seus amagatalls dels Carantos.
Xep de Veleta, doncs, va ser l’única persona del poble que va veure ballar les bruixes dels Carantos a la plaça de Vilaller. El fuster explicava que aquelles dones feien molt de goig: duien una cabellera fins a mitja esquena i vestien unes faldilles bigarrades.
Altres persones de Vilaller havien tingut tractes amb les bruixes. A casa Marieta, van estar uns quants anys desesperats ja que se’ls morien les criatures poc després de batejar-les.
Se’ls va morir tres nens seguits, un darrere l’altre. Una nit van anar a demanar consell a les bruixes dels Carantos. La més vella els va dir:
– Quan en tingueu un altre i el porteu a batejar, no el baixeu per l’escala. Fiqueu-lo dins d’un cistell i traieu-lo per la finestra.
Ho van fer així i la criatura va campar. Al cap de poc, van tornar a visitar les bruixes:
– Que hi tenim alguna cosa dolenta, a l’entrada de casa? –van preguntar els de Marieta.
– I ben dolenta! –va dir la bruixa més vella. A l’indret on comença el primer esglaó, hi veureu una pedra més grossa que les altres. Doncs bé, estoveu-la i trobareu a sota una metxa de cabells. Cremeu-los i no tingueu por que us passi cap més desgràcia.
Efectivament, en arribar a casa, van trobar el metxot de cabells on els havia indicat la bruixa i el van tirar al foc. Amb els anys, els hereus de Marieta van tenir més fills, i els van poder recuperar tots.»


Font de la informació:Les Bruixes del Carantos de Pep Coll

Categorías
CATALA FESTES POPULARS FIRES I MERCATS LLEGENDES VISITES PATRIMONI

SETMANA MEDIEVAL DE MONTBLANC

La Setmana Medieval de Montblanc és una celebració única que transforma la vila en un autèntic escenari medieval, amb un ampli programa d’activitats culturals, espectacles i recreacions històriques.  Cada any, els carrers i places s’omplen de vida amb el mercat medieval, el mercat de vins i caves, la mostra d’oficis, les comitives i les actuacions de petit format, amb la representació de la llegenda de Sant Jordi com a acte central.

El Mercat Medieval

LLUITES DE CAVALLERS.

Durant els dos caps de setmana de la festa es poden veure espectacles teatrals de petit format pels carrers i places de la vila. També s’hi podren trobar les comitives de cases nobles, soldats a cavall i a la muralla de Sant Jordi s’instal·la el campament de poble.

Un dels actes destacats és el mercat medieval, que estarà obert entre les 10.00 h del matí i les 20.00 h de la tarda, amb desenes d’artesans vinguts d’arreu i mostra d’oficis. La DO Conca de Barberà, amb els cellers,  fereixen l’oportunitat de tastar els seus vins i caves. Altres espectacles són l’Escola Cavalleresca, La Bevenda i les Rondes Trobadoresques que precedeixen el Sopar Medieval.

El Sopar Medieval

L’església de Sant Francesc acull, anualment, un sopar en honor de la família reial. És imprescindible anar vestit de l’època de l’edat mitjana, amb l’acord de la comissió de vestuari de l’Associació Medieval de Sant Jordi. Enguany, les entrades s’han esgotat pocs minuts després de la seva posada a la venda.

La Llegenda de Sant Jordi

La Representació de la Llegenda de Sant Jordi és l’espectacle més antic i emblemàtic de la festa. L’obra de gran format i producció pròpia de l’Associació Medieval porta a escena unes 400 persones i inclou projeccions de mappings a la muralla del segle XIV. La representació té dues sessions acostumades i és retransmesa per la televisió.

Torneig Medieval Nocturn

Un altre espectacle de gran format és el Torneig Medieval Nocturn, que es celebra a la vila de Montblanc, en un marc incomparable i únic, que deixa una estampa medieval nocturna que no pot oferir cap altre vila de Catalunya.

Dracum Nocte i Nits Malignes

Per últim, una altra de les grans propostes nocturnes de la Setmana Medieval és l’espectacle de la invocació del Drac i les forces del mal, renovat des de l’edició anterior amb una nova història, nous personatges i espectaculars videoprojeccions a la muralla. En aquest espectacle hi poden haver escenes de violència i llenguatge malsonant.

També, els caps de cartell de les Nits Malignes 2025 serà l’actuació de la Fúmiga i el Dj. Òscar Sámchez.

Extret de Tarragona Digital.

Categorías
CATALA LLEGENDES POBLES AMB ENCANT VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

VISITA AL 9 DE COPES, GUIMERÀ

A prop de Tàrrega, al Urgell,  enfilant-se per un turo a tocar del riu Corb trobem la vila de Guimerà, que rep el malnom de nou de copes per que, vista des de l’altra costat del riu es un amuntegament de cases unes damunt les altres, als peus del castell i l’església; el nucli del poble es una bona mostra de vila medieval, amb carrers entortolligats, porxades, portalades, cases-pont, passadissos; moltes cases tenen portes i finestres renaixentistes.

VISTA DES DE EL APARCAMENT MUNICIPAL.

Per visitar-lo, venint de Tàrrega, cal creuar el pont sobre el riu i, tot seguit, a la dreta, esta l’aparcament municipal, en un descampat, des d’on es veu una bona panoràmica del poble; tornem a creuar el pont, a peu, agafarem el carrer de la dreta, que va paral·lel al riu, i girem a l’esquerra per el pas de la Capella, arribarem al carrer de la Capella, una mica cap a l’esquerra trobarem un edifici que sobresurt cap el carrer, es la Capella de Sant Esteve, del segle XIV que conté dues taules de retaule gòtic; al costat mateix hi ha un edifici renaixentista,  Cal Manseta, delsegle XVI-XVII, antiga Casa Hospital; seguim en la mateixa direcció i arribarem a una cruïlla, a la dreta tindrem una porxada d’on surt una escala, a l’esquerra el carrer de la Font, que surt a la carretera i davant veurem el portal que dona a la Plaça Major, entrem a la plaça, just a la dreta veurem l’entrada al petit Museu de Guimerà la Cort del Batlle, petit però interesant, el encarregat es molt amable i si no hi ha mes gent os farà una petita visita guiada, hi veureu fragments de capitells romànics i gòtics, de creus de terme, alguns sarcòfags i escultures de la que destacaria la de un cavaller jacent, informació sobre les excavacions al Monestir de Vallsanta,  uns audiovisuals sobre el poble, l’església i el castell;  tornem a la plaça on hi ha una botiga de queviures amb embotits de la terra, i un forn de pa i coques de poble; per sobre del forn veurem unes porxades els Aubalços, per on passa el carrer de la Goleta, al que accedim al final de la plaça Major girant a la dreta; el carrer va pujant fins arribar a un revolt a l’esquerra i som al carrer Cendra, al final del mateix veurem un dels portals de la muralla, el Portal de Tàrrega, reculem fins agafar el passatge d’Angel Guimerà, esquerra, cap amunt, fins al carrer del Estudi, dreta, amunt fins a la bifurcació del carrer del Nord, esquerra, fins a un passadís a l’esquerra, que puja fins el carrer de l’Església, cap a la dreta arribarem a la Plaça de l’Església,  aquí podrem visitar l’Església de Santa Maria, gòtica de transició amb elements romànics, del segle XIV, amb ampliacions i reformes els XVIII-XIX i XX, te un retaule gòtic del XV i un de modernista del XX de Jujol.

ELS AUBALÇOS.

Sortim de l’església i passem per el Portal dels senyors d’Évol, sortirem fora la muralla, davant veurem la Carretera de dalt i una Creu de Terme de Pedró, a l’esquerra veurem les restes del Castell de Guimerà, originaris del segle XI, a partir d’una torre de guaita, al voltant de la que es van anar aixecant las diferents dependències del castell, que primer va ser una Baronia, fins a arribar a ser capçalera del Comptat de Guimerà, el segle XVI va ser transformat en palau residencial; actualment el títol de compte de Guimerà esta en mans del Duc d’Hixer, des d’el segle XVII; l’únic del castell que es manté mitjanament dempeus, es la torre, a la que es pot pujar fins dalt de tot per una escala exterior.

Aquí podrem donar la visita per acabada, si no volem tornar sobre les nostres passes, podem baixar o be seguint la carretera de dalt extramurs, cap a l’esquerra, o recular fins el carrer del Nord i seguir-lo passant per sota l’església, on gira cap avall per el carrer Pere Vila  fins al Carrer Cendra (un altre tram), esquerra, baixant fins a carrer de la Capella, dreta, i tot seguit a l’esquerra per el carrer de les Piques, que baixa cap el riu tot passant per el Moli de Baix, antic moli d’oli del segle XIX, actualment seu del Casal de Guimerà; arribarem al carrer del riu que surt a la carretera.

Fora el poble, encara hi tenim dos llocs d’interès, les restes del Monestir de Santa Maria de Vallsanta, romànic del segle XIII, que va acollir una congregació de monges, a tocar de la carretera de Tàrrega a uns dos kilòmetres del poble; i el Santuari de Santa Maria de Bovera, del segle XV però que conserva el claustre d’un antic monestir del Cister del XII; i al costat una ermita del segle XVIII, que estan situats per damunt de Vallsanta, al altre costat de la carretera, per accedir i s’ha d’agafar el camí de Bovera ; des de la Creu de Terme del Pedró  surt un camí fins a la Creu de terme de Bovera, i, cap a l’esquerra, per el camí de la Boverafins al santuari hi han dos kilòmetres.

També es un bon lloc per comprar oli, s’hi fa oli verge d’olives arbequines, tant a la cooperativa com a Olis Cal Jan, tots dos a peu de la Carretera de Tarrega.

Mes informació al tel 659090413 o a http://www.guimera.info

LLEGENDA DE LA TROBALLA DE LA MARE DE DEU DE LA BOVERA.

Segons la llegenda, la imatge de la Mare de Deu va ser trobada per un pastor de Cal Duard, que pasturava els bous per el lloc on ara esta l’ermita, va veure que un bou sempre anava sota una alzina i no es movia d’allí, encuriosit va anar a mirar i va trobar la imatge de la Verge, la va embolicar i la dur a casa, però quan volia ensenyar-la a la família i veïns, havia desaparegut; l’endemà va tornar a mirar sota l’alzina i la va tornar a trobar, però es va tornar a repetir la desaparició en arribar a casa, i així fins a tres vegades, fins que van decidir aixecar una ermita en aquell paratge.

Font, Guimera Blog.

Categorías
CATALA POBLES AMB ENCANT VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

VISITA A TORTOSA

Tortosa es la capital del Baix Ebre, riu que travessa la vila; esta a tocar de dos Parcs naturals, el Delta del Ebre i els Ports de Tortosa-Beseit.

Històricament, es creu que podria ser la Hibera dels ibers; el que si es segur que va ser la Dertosa romana i al 714 la Tortusha àrab, va ser conquistada per Ramon Berenguer IV l’any 1148, va ser molt important duran el renaixement; i duran la guerra civil va ser parcialment destruïda per els bombardejos de l’aviació franquista.

Si arribeu per la AP7, entrareu cap el centre ciutat i seguiu l’indicador de la oficina d’informació turística, al costat de l’oficina trobareu un pàrquing, i podreu continuar la visita a peu; l’oficina d’informació esta instal·lada en l’antic Escorxador, un edifici modernista, que també acull el Museu Arqueològic.

Sortiu del Escorxador tot recte i anireu a la Plaça Sant Jaume, gireu a l’esquerra per el carrer Major de Sant Jaume, estareu al barri de la Moreria, arribareua la plaça de la Inmaculada presidida per l’església del mateix nom, i les dependències de la policia local; continueu recte i el carrer ara es Major de Remolins, estareu el barri de Remolins antic Call jueu, segles XII al XV, al final del carrer trobareu l’antiga sinagoga, i Hospital de Sant Jordi; gireu a la dreta per la Travessia del Mur que os dura fins a la Torre del Celio, gòtica del XIV, cap a la dreta podreu resseguir la Muralla de Remolins i arribareu al Portal dels jueus, per accedir a la part superior dels Jardins del Princep, on veureu un museu d’escultures al aire lliure i un punt d’informació, la visita costa 3€.

CASTELL DE LA SUDA.

A la part de baix dels jardins esta el carrer del Castell de la Suda, comenceu a pujar, uns metres mes amunt, a l’esquerra, veureu un camí que puja en ziga zaga, si voleu pujar, porta a la Fortificació de la Avançada de Sant Joan, renaixentista del XVI – XVII; seguiu pujant cap el castell, passareu un arc i veureu que el camí es mes estret, a partir d’aquí aneu amb compte amb els cotxes que passin, arribant a la porta del castell, a l’esquerra veureu les restes del cementiri andalusí, passeu la porta (de fet un portal), i arribareu al pati del Castell de la Suda, edificat sobre un castrum romà arrels musulmanes IX, ampliat com a Palau Reial al 1294, i modificat al renaixement XVIII, novament amb fins militars, actualment es el Parador Nacional de Tortosa; el centre del pati esta presidit per la Suda, un pou de grans dimensions, també podreu passejar per els jardins i les muralles des de on tindreu unes magnifiques vistes del poble i l’entorn, i anar a prendre quelcom a la terrassa del bar de parador.

Torneu a baixar i just arribar al arc o portal inferior, tombeu a la dreta i anireu als Reials Col·legis, edifici renaixentista del XVI, actualment seu del Arxiu Comarcal, es pot visitar per 3€; baixeu per el carrer de Sant Domènec, on veureu els antics Jutjats, Ajuntament i l’Hospital de la Santa Creu, tots ells renaixentistes del XVII, sortireu a la plaça Estudis, continueu per el carrer de la Mercè, on trobareu unes restes àrabs al costat de la Biblioteca,  l’Església de la Reparació, modernista de principis del XX, i la Casa Grego, també modernista de principis del XX, al costat del Portal de Romeu, gòtic del XIV, tombeu a la dreta per el carreró dels capellans i arribareu a la plaça del Absis de la Catedral, torneu enrere i, a la dreta veureu l’Arc del carreró dels Capellans també gòtic, gireu a la dreta per el carrer de les Taules Velles, i novament a la dreta veureu l’accés a la Canònica de la Catedral, romànic del XII, que es, al hora, l’entrada a la Catedral i el seu museu, amb estils que van des d’el gòtic al Barroc i el Renaixentista, cal comentar que la façana barroca resta inacabada.

CLAUSTRE DE LA CATEDRAL.

Sortint de la Catedral aneu a la dreta, passareu davant la façana, i arribareu al Portal de Tamarit, gòtic del XV, i al Palau Montagut, renaixentista del XVII, doneu mitja volta i passeu arran de riu per la Rambla Felip Pedrell, passat la Catedral , a l’esquerra veureu el Palau Episcopal, gòtic del XIV, després gireu a l’esquerra per el carrer Jaume i Ferran Clua, per on arribareu al Palau Oliver de Boteller, gòtic del XV, que serveix de suport a la Font de la Ciutat, de la mateixa època, tombeu a la dreta per el carrer de la Ciutat, i a la dreta, podreu veure el Passatge Franquet, un record del renaixement; continuant per el mateix carrer de la Ciutat, a l’esquerra veureu el Palau Capmany, renaixentista del XVII, i al darrera d’aquest, al carrer de la Rosa, estan els palaus Despuig i Oriol, ambdós gòtics del XV; tombant a la dreta sortireu a la plaça del Pont de Pedra, on a l’esquerra, pugeu per el carrer Bonaire fins a la plaça Montserrat, i novament a l’esquerra, per el carrer del Cec arribareu a l’església de Sant Antoni, renaixentista del XVII, seu del centre d’interpretació de la Setmana Santa.  

Esteu en el Barri de Santa Clara, darrera l’església esta el carrer Montcada aneu a l’esquerra i veureu la Casa Climent, modernista; mes enllà, a l’esquerra, veureu el Palau Abaria, renaixentista del XVII, acull dependències de la Generalitat; a la dreta veureu el Reial Monestir de la Puríssima Concepció Victoria, també renaixentista del XVII; gireu a la dreta, pel carrer del replà fins a la plaça de Sant Joan, on veureu el Convent de Sant Joan, renaixentista, i una mica mes amunt, el Convent de Santa Clara, gòtic del XIII; (des de aquí teniu la opció de continuar pujant per la pujada de Santa Clara cap el Baluard de la Victoria i el Portal de Tarragona, i seguint la muralla cap a la dreta, al Baluard del Carme, per damunt del Hospital); baixeu per el carrer de Santa Clara fins al Pujada de Sant Francesc ( realment seria baixada), on veureu l’Església de Sant Francesc i el Calvari, renaixentistes del XVIII; seguiu baixant per Pujada de Sant Blai, ja en el barri del Garrofer, i tombeu a l’esquerra per el carrer de Sant Blai on, a la cantonada de Teodor Gonzalez, veureu la Casa Facundo Segarra, modernista del XX, al seu davant esta la Casa Brunet, també modernista;  seguiu per el carrer Miguel de Cervantes, i arribareu al Convent de les Serves, i al seu costat la Casa Albacar, amb dos edificis modernistes; doneu mitja volta, i a carrer Genovesos, tombeu a l’esquerra, i veureu la Casa de les Torretes, també modernista; seguiu  fins al carrer Ramón Berenguer IV i tombeu a l’esquerre fins a la Plaça d’Alfons XII, on veureu la Clínica Sabaté , modernista, al altre costat de la plaça veureu dos edificis modernistes mes, las Cases Joan Ballester i Josep Ballester, baixeu per el carrer Argentina i trobareu la Casa Bernardo Grego, també modernista.

Seguiu per el mateix carrer fins l’Avinguda Generalitat, i tombeu a l’esquerra, arribareu davant el Parc Municipal Teodor Gonzalez, de principis de segle XX, amb estructures modernistes, bars, restaurants, la maquina de vapor “el Carrilet” , i la Llotja i Casa dels gegants, d’estil gòtic del XIV, aneu cap el riu i agafeu l’Avinguda Lleida cap a la dreta, passareu per sota l’Antic Pont del Tren, d’estructura metàl·lica on actualment comença una via verda cap els Ports; seguiu l’avinguda i arribareu darrera del Mercat Municipal, en un edifici modernista de final del XIX; envolteu el Mercat i tornareu a la Avinguda Generalitat, aneu a l’esquerra i arribareu a la Plaça Constitució, on, a l’esquerra teniu el Pont del Estat, passeu per ell, tindreu unes bones vistes del riu i del monument Franquista de la Batalla del Ebro, que està plantat al mig del riu, i que ja fa temps que es va decretar que tenia que ser retirat; al altre costat del riu teniu, l’Església del Roser , Barroca, reconstruïda al segle XX, acull el Crist de la Sang; darrera l’església, agafeu el carrer Llarg de Sant Vicens cap a la dreta, i la2ª ( Rambla Catalunya) també a la dreta, on veureu la Casa Llorca modernista; aneu fins el Riu, i a l’esquerra teniu un mirador amb vistes del casc antic, i un muntatge que permet veure la façana de la Catedral acabada.

Aquí podem donar per acabada la visita a Tortosa.

Per mes informació podeu dirigir-vos a l’Oficina de Turisme : 977449648 o www.tortrosaturisme.cat

Categorías
CATALA POBLES AMB ENCANT VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

RUTA PER EL MODERNISME DE REUS

Aquí os presento una bonica ruta, a peu, per la ciutat de Reus, capital del Baix Camp de Tarragona, i ciutat natal d’en Gaudi (i d’en Buenafuente), veient gran part dels nombrosos edificis modernistes (i algun altre que no ho es).

Lo normal es començar visitant l’oficina de turisme i demanar un planell, però seguint aquest itinerari estalviareu recorregut; anant amb el cotxe privat, entrareu per la carretera de Salou, sortint de la AP7, i entrareu a la vila per una avinguda,Av. Macià, que mes endavant passa a ser Av. Mª Fortuny, arribareu a una rotonda passat un pàrking, davant del Centre Comercial La Fira, agafeu la avinguda a l’esquerra, Av. Sant Jordi, que va paral·lela al Parc Sant Jordi (a la dreta), arribareu a un altre rotonda on veureu l’entrada al Pàrking de la Plaça de la Llibertat, podeu aparcar allà, ( a Reus es pot aparcar tot el dia per 4,50 €).

A la sortida del pàrking, a la dreta, agafeu el carrer Ample que os dura a la Casa Ramón Vendrell del 1912, reculeu per tornar a la Plaça de la Llibertat; i al límit d’aquesta veureu la Placeta del Pintor Fortuny  amb una estàtua del pintor, i presidida per un bonic edifici neoclàssic; tombeu a la dreta tot agafant la Av. Prat de la Riba on passareu per davant de l’església de Sant Joan, d’estil neogòtic, de 1931;mes enllà veureu la Casa Sarda, del 1896; finalment arribareu a les Escoles Prat de la Riba,del 1911,que fan cantonada amb el Passeig Sunyer.

Agafeu el Passeig Sunyer cap a l’esquerra, passareu per la Plaça de les Oques, amb una font rodona coronada per l’escultura del “Nen de les oques”, continueu per el passeig i a la banda dreta, a la cantonada amb el carrer Doctor Ferran, trobareu l’Estació enològica, un espai de descoberta de vermuts i vins en un edifici modernista del 1906; entreu per el carrer Dt Ferran, tombeu per el primer carrer a l’esquerra (carrer de l’Escorxador) hi trobareu l’Escorxador, del 1889, actualment es la biblioteca central de Reus, tombeu a l’esquerra per el carrer Doctor Frias, i sortireu a l’estació d’autobusos Reus centre.

CASA NAVAS, PL. MERCADAL.

Des de l’estació d’autobusos aneu a l’esquerra, de nou per el Passeig Sunyer i torneu a la Plaça de les Oques, gireu a la dreta per el carrer de Sant Joan, on primerament veureu la Casa Gasull del 1911 i tot seguit la Casa Rull, del 1900, que te uns jardins visitables; gaire be al davant esta la Oficina d’informació turística i tot seguit el Dispensari Antituberculós del 1926; seguida de la Casa Grau, del 1910 , la Casa Tarrats del 1892 i la Casa Sagarra del 1908; i arribareu a la plaça Prim, presidida per una estàtua eqüestre del General, allà podreu veure el Teatre Fortuny i el Casino, avui un Viena; seguiu per el Raval de Jesús (que seria la continuació del carrer San Joan), i a la cantonada del Carrer Jesús (esquerra), veureu la Casa Munné de 1904, contínua per el carrer Jesús on veureu la Casa Iglesias del 190; desembocareu a la Plaça Mercadal, on, a la cantonada, hi trobareu la Casa Navàs, del 1901, molt ben conservada, visitable amb reserva prèvia; doneu la volta a la plaça en sentit horari, i a la següent cantonada veureu un modern edifici de formes quadrades, es el Gaudi Centre, un centre d’interpretació de la vida i l’obra del geni modernista, i també oficina d’informació turística; seguiu donant la volta i a l’altre cantonada esta la Casa Piñol de 1910; acabeu la volta i torneu a la Casa Navàs.

Continueu per el carrer Major, i veureu el  Centre de Lectura, ubicat en Casal dels Marquesos de Tamarit, es visitable; tot seguit arribareu a la plaça de Sant Pere, on veureu l’entrada a l’església i el campanar de la prioral de Sant Pere gòtica del 1569, es visitable(el campanar de pagament); rodejant l’església, al costat de l’escultura el Vent, veure un pòrtic que dona accés a la Plaça de les Peixateries Velles, porticada i  ocupada totalment per bars i restaurants, ideal anar-hi a l’hora del vermut; sortiu per l’altre pòrtic al Raval de Sant Pere, i aneu a l’esquerra, al cap de poc estareu davant de la Casa Homdedéu del 1893, esta una mica deixada; uns metres mes enllà veureu la Casa Anguera del 1905 “la casa de les roses”.

CASA ANGUERA , LA DE LES ROSES.

Una mica mes enllà el carrer gira a l’esquerra i passa a dir-se Raval de Pallol, just en aquest punt, a la dreta, veureu la Plaça de la Sang davant de l’Església de la Sang, barroca del XVIII; seguiu per el Raval de Pallol i, a l’esquerra veureu el Passeig del Camp, al començament d’aquest, al terra veureu uns vidres a traves dels que es pot veure les restes de la muralla medieval de la ciutat, el perímetre de la muralla, avui el marquen els ravals; seguiu per el Raval de Pallol i, desprès d’un altre gir a l’esquerra, arribareu a la Plaça de Catalunya, on, a l’esquerra, a la cantonada amb el carrer Vallroquetes, veureu l’edifici de la Fabrica J. Rius i Gatell del 1918, seu del museu del vermut; i just al darrera esta el museu arqueòlogic de Salvador Vilaseca, torneu al davant de la plaça Catalunya i agafeu el carrer Galanes que os dura, de nou, a la plaça Mercadal, al Gaudi centre, tombeu a la dreta per el carrer Monterols, i veureu la Casa Laguna del 1904; seguiu el carrer i arribareu a la Plaça Prim, tombeu a la dreta per el Raval de Santa Anna, on veureu la figura satírica del Jueu del Raval, i al davant el Banc de Reus, mes endavant el raval gira a la dreta i, la següent cantonada a l’esquerra, veureu la Casa Serra del 1924, torneu enrere, i a la cruïlla amb el carrer de Santa Anna veureu la Casa Marco del 1926.

Continueu per el carrer de Santa Anna i a la següent cruïlla (carrer la Selva) veureu l’escultura Gaudi nen, continueu recte per el carrer Sant Vicenç i trobareu la Casa natal d’en Gaudi, seguiu fins el següent carrer i trobareu les Bodegues Rofes, reculeu fins a la cruïlla, i a la dreta del carrer de Santa Anna, agafeu el Carreró Nolla, del 1799; sortireu al Raval de Santa Anna, tombeu a la dreta fins a la Plaça Prim, i novament a la dreta per el carrer Llovera, on veureu el Palau Bofarull barroc del 1770, que acull l’escola de musica, i es visitable; la Casa Bartoli del 1903, a l’esquerra entreu al carrer Boule on veureu l’Espai Boule en unes antigues cotxeres de diligencies de finals del XIX ; torneu al carrer Llovera on encara veureu tres cases modernistes mes, la Casa Querol 1901, la Casa Tomas Jordi 1909 i la Casa Punyed  de 1900, finalment arribareu a la plaça Llibertat, on encara podreu veure las Columnes del Kursaal al costat del accés del pàrquing.

Per mes informació: Oficina de Turisme de Reus: infoturisme@reus.cat   tel 977010670.

Categorías
CATALA POBLES AMB ENCANT VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

VISITA CULTURAL A IGUALADA

Aquí os comentaré una visita cultural a Igualada, la capital de l’Anoia; ubicada al centre de la depressió de la conca d’ Òdena, a la riba esquerre del riu Anoia; fundada, sobre l’any 1000, a la cruïlla del Camí Ral ( actual NII a, i el camí militar de Manresa a Tarragona; ha estat un important centre de producció tèxtil tant de teixits com de gènere de punt, i sobre tot d’adoberia del cuir, activitat que encara segueix vigent.

Un bon lloc per començar la visita es la Plaça de la Creu, en ple centre del casc antic, on trobareu la oficina d’informació turística, ubicada a Cal Maco, un edifici modernista del 1917; per arribar hi, si aneu en cotxe, en la mateixa plaça teniu un pàrking , i dos mes, a prop, un a la plaça de Cal Font, a tocar del Passeig Mossèn Cinto Verdaguer; i l’altre  a la Ronda del Rec, darrera el Museu de la Pell;  si arribeu en tren (FGC) o autobús interurbà, podeu agafar el bus urbà LC1, que te parada a les estacions de tren i bus, i a la plaça de la Creu.

Podeu començar visitant els museus dels Traginers i el de la Pell; situats de  cara a la oficina de turisme, aneu cap el carrer que baixa per el costat dret del edifici (baixada de Sant Nicolau), i arribareu a la cruïlla amb el carrer del Sol,(a la cantonada esta el restaurant Somiatruites, amb una original presentació de alguns plats), si agafeu aquest carrer cap a la dreta arribareu al Museu dels Traginers ubicat en una masia del segle XVIII, per anar al Museu de la Pell, teniu que tornar a la cruïlla amb el carrer Dr Joan Mercader i baixar cap a la dreta i arribareu a l’entrada del museu instal·lat a l’antiga fabrica tèxtil de Cal Boyer de 1897; l’entrada inclou una visita guiada al Museu de Cal Granotes, una antiga adoberia del segle XVIII, situada a la zona del Rec.

PORTAL DE LA FONT MAJOR.

Desprès podeu tornar cap al casc antic, pujant per el carrer de Sant Faust, que esta entre el Museu de la Pell i el de Cal Granotes, sortireu al Carrer de Santa Anna, que sortint de la Plaça de la Creu, ressegueix l’antiga muralla del segle XV, de fet, agafant aquest carrer cap a la dreta, podreu veure dos del portals de la muralla, primer el d’en Vives i, una mica mes enllà, el de la Font Major, amb merlets que l’hi van incorporar en una restauració posterior; entreu per aquest últim, i sortireu a la Plaça de Sant Miquel, presidida per un mural de la Colla de Diables, i als peus d’aquest l’escultura de Prometeu encadenat de 1903, al costat mateix veureu unes arcades que son el que resta d’una casa del 1676; per l’esquerra ve el carrer de Sant Roc, on veureu Cal Monets, una casa modernista del 1914, torneu a la plaça i, al extrem de la plaça veureu un passatge per l’esquerra, el carreró de Sant Miquel, agafeu-lo i sortireu a la Plaça de Pius XII, on veureu Ca la Mamita, un edifici modernista del 1905, i la part del darrera de la Basílica  de Stª Maria;  gòtica, del segle XVII sobre una església del 1004, en el seu interior es pot admirar la Capella del Sant Crist i el gran retaule barrocs del XVII; sortiu de la basílica, a la plaça del Bruc i veureu Cal Ratés, modernista del 1909, i al altra costat veureu el Ajuntament,un edifici neoclàssic del XIX, davant seu esta la Plaça del  Ajuntament, sortiu de la plaça per els porxos que donen al passatge del Forn, que surt al carrer Nou, gireu a la dreta i anireu a parar a la Plaça del Pilar, on veureu una escultura d’Hèrcules i Eton.

RETAULE DE LA BASILICA.

Si seguiu recte per el carrer Nou sortireu a la Rambla del General Vives, cap a la dreta esta la Plaça del Rei amb la font de Neptú, neoclàssica del XIX;… i en sentit contrari, els diferents trams de la Rambla, que van canviant de nom, Rambla de Sant Isidre, i Rambla Nova, en aquesta ultima, al nº 27, esta la casa modernista de Aleix Gabarró del 1902.

Continueu en el mateix sentit, i passareu a Rambla de Sant Ferran i Av. Angel Guimerà, agafeu la segona travessia a la dreta, carrer Prat de la Riba, i al nº5, veureu l’antic escorxador, edifici modernista de 1903; reculeu un carrer, tombeu a l’esquerra per el carrer Milà i Fontanals, on al nº8 veureu l’entrada al pati del Asil del Sant Crist, un exòtic edifici modernista / eclèctic , començat al 1931 i acabat al 1941.

Seguiu per el carrer Milà i Fontanals i arribareu a la Plaça de Cal Font, presidida per una gran xemeneia, record del antic vapor que ocupava el lloc; també hi veureu la Biblioteca Central, instal·lada en unes antigues naus, de la mateixa fabrica, i El Teatre de l’Aurora, instal·lat en una antiga cooperativa,pel costat del teatre passa el carrer Sant Magí ple de botigues, i que desemboca a la Plaça de la Creu, on podeu donar per acabada la visita.

Encara, però, hi ha un altre lloc interessant, lluny del centre, el Museu del Tren, Railhome BCN, al carrerd’Alemanya, al polígon industrial, amb 500m2 d’exposició i una maqueta de 200m2. 

Podeu informar-vos a l’Oficina de Turisme: 935164016, info@albergcalmaco.com

Categorías
CATALA VISITES GUIADES VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

PASSEIG PER LA ROMA BARROCA

Vull recomanar vos una visita a peu per la Roma barroca, que, penso, os agradarà; si be os aconsello fer la visita amb un guia local, (hi han varis recorreguts possibles), també es pot fer per lliure, al vostre ritme, seguint aquestes indicacions.

Un bon lloc per començar es la Piazza del Popolo, una gran plaça als peus del turo Pincio, al nord del casc antic, en aquest turo esta la Villa Borghese uns grans jardins de 80 hectàrees, creats el 1605, i que inclouen diversos museus i la Villa Medici, edifici renaixentista que acull l’academia de Franca a Roma;  l’entrada nord de la plaça es la Porta del Popolo, la antiga Porta Flaminia de la muralla Aureliana, reformada en estil renaixentista al segle XVI ; al seu costat esta la Basilica di Stª Mª del Popolo, data del 1099, reconstruïda al renaixement (1477) i amb façana barroca de Bernini al 1660; el centre de la plaça s’aixeca l’Obelisc Flaminio de 36 metres, costat est la Fontana Dea di Roma (Deesa Roma) i al oest la Fontana di Nettuno, les dues neoclàssiques del segle XIX; i al costat sud, dues esglésies “bessones”, la Chiesa di Stª Mª dei Miracoli, barroca de 1675 de Rinaldi amb planta circular i 4 capelles laterals, i la Basilica di Stª Mª in Montesanto, barroca de 1679 de Bernini, amb planta el·líptica i 6 capelles laterals, l’hi diuen l’església dels artistes, doncs esta molt lligada al mon del art i la cultura.

Sortiu de la plaça per la Via del Babuino, i arribareu a la Piazza de Spagna, regal de Ferran el Catòlic al Papa, aquí estan la seu de l’ambaixada espanyola al Vaticà i la seu dels Cavallers de l’Ordre de Malta; i la Fontana de la Barcaccia, barroca de Bernini 1624, i l’escalinata barroca de 1725 que puja cap a la Chiesa de la Trinita dei Monti Pincio, d’estil renaixentista del XVI; tot seguit s’arriba a la Piazza Minganelli presidida per la Colonna della Immaculata del 1857.

FONTANA DE TREVI I PALAZZO POLI.

Des d’aquí agafeu la Via della Propaganda, que surt en diagonal per la dreta, i arribareu a la Basilica de Sant’Andrea delle Fratte, barroca de Borromini, sobre una església del XI, i façana refeta el 1862; continueu per el mateix carrer que acaba a la Via Pozzetto, tombeu a la dreta i la primera a l’esquerra, Via Poli, on veureu el Palazzo Poli edificat el 1573 sobre el Palazzo del Monte, va ser remodelat el segle XVIII, actualment acull sales de exposicions i conferencies, adossada a la façana sud d’aquest palau veureu la famosa Fontana di Trevi, barroca de Salvi 1735; davant de la font esta la Chiesa di Santi Vincenzo e Anastasio a Trevi, barroca de Longhi 1650, conserva els cors embalsamats de 25 papàs, des del 2002 va ser cedida als ortodoxos búlgars.

Sortiu de Trevi per la Via Sabini, i a la cruïlla amb la Via del Corso, veureu la Galleria Alberto Sordi, l’antiga Galleria Colonna un edifici eclèctic de 1922 que acull un centre comercial i la presidència del Consell de Ministres; al altre costat de la Via del Corso, s’obra la Piazza Colonna, que deu el nom a la Colonna di Marco Aurelio, de 30 metres d’alçada aixecada l’any 193 , al costat nord de la plaça esta el Palazzo Chigi ,renaixentista del 1580, actualment es la seu del Govern italià; i al costat oest, el Palazzo Wedekin, neoclàssic del XVII, seu del d’el diari Il Tempo; passat el Palazzo Wedwkin, entrareu a la Piazza Montecitorio, presidida per el Obelisco Solare, egipci del 589 a.c. de 33metres, va se portat a Roma per August el 10 a.c., juntament amb l’obelisc Flaminio; també hi veureu el Palazzo Montecitorio, barroc del 1653 de Bernini, actualment es la Cambra dels Diputats.

Agafeu la Via de Burro, entre les dues places, i arribareu a la Piazza Sant’Ignazio, davant de la Chiesa Sant’Ignazio de Loyola a Campo Marzio, barroca del 1650 de Grassi; seguiu per la Via del Seminario i sortireu a la Piazza Rotonda, davant del Pantheon di Agripa, temple roma del 27 a.c.  reconstruït per Adrià el 125 d.c., de planta rodona, per el que li diuen la Rotonda, esta molt ben conservat i el sostre es una meravella d’enginyeria amb un “oculo” central que l’hi proporciona una llum molt especial, va ser convertit en església cristiana: Santa Maria Rotonda; al mig de la plaça esta la Fontana Rotonda, barroca de Barigioni 1711, coronada per l’obelisc Macuteo de 14,5 metres.

Sortiu de la plaça per la Salita di Crescendi, arribareu a la Via della Scrofa, gireu a la dreta i arribareu a la Chiesa di Sant Luigi dei Francesi, església de Sant Lluis dels Francesos, barroca de Domenico Fontana, 1589; per el carreró que passa al costat de l’església, sortireu a la Piazza Navona, una gran plaça el·líptica, construïda al segle XVII ocupant el terreny del Stadio Domiciano, estadi per competicions atlètiques del 86 a.c, del que es poden visitar unes restes al extrem nord oest de la plaça; la plaça esta presidida al seu centre per la Fontana dei quattro fiumi, barroca de Bernini representació dels principals rius de quatre continents amb el Danubi, el Ganges, el Nil i el Rio de la Plata, sobre la que s’aixeca l’obelisc ; als extrems nord i sud de la plaça hi ha dues altres fonts barroques, la Fontana de Nettuno, de Zappala i la Fontana del Moro, de Dellaporta; al costat de ponent, al davant de la font dels 4 rius, esta la Chiesa de Santa Agnese in Agone, església de Santa Agnes en agonia, barroca de Borromini, 1657, construïda sobre un antic prostíbul on es diu que van tancar,i  van martiritzar a la santa; al costat sud esta el Palazzo Pamphili, barroc de Rinaldi, 1650, actualment seu de l’ambaixada del Brasil.

PIAZZA NAVONA, FONTANA 4 FIUMI, I STªAGNESE IN AGONE.

Sortiu de la plaça per les restes del Stadio, i agafeu la Via Coronari, al cap de pocs metres arribareu al Chiostro del Bramante Claustre de Bramante, renaixentista de 1504, ara es museu multi funcional , reunions, exposicions…; torneu enrere fins a la Via Giuseppe Zanarelli i agafeu-la cap a l’esquerra (direcció al Tiber), i en una plaça a la dreta veureu el Palazzo Altemps, del segle XV, una de les seus del Museo Nazionale Romano.   

Seguin per el mateix carrer arribareu al Ponte de Umberto I, davant mateix, al altre riba del Tiber, veureu l’edifici de la Corte Suprema di Casazione, el Palau de Justícia,del segle XIX; sense travessar el pont, podeu seguir en aquest costat de riu, tornant cap el nord per la Via Clementini, que surt per la dreta en diagonal al riu, fins a la Via Ripetta, cap a l’esquerra,  per on arribareu al Palazzo Borghese, manierista dels segles XVI-XVII, seu de l’ambaixada espanyola, el Mausoleo de Augusto,  seguint per la mateixa Via Ripetta, passant dues esglésies, arribareu al Mausoleo di Augusto, una construcció romana circular que va fer construir August l’any 28 a.c, desprès de tornar d’Egipte per enterrar a membres de la seva família i a ell mateix (14 d.c), hi ha enterrats diferents emperadors fins a Claudi.

En aquest punt podreu triar, seguir per la Via Ripetta cap el nord i tornar cap a la Piazza del Popolo, donant per acabat el recorregut, o tornar cap el sud fins a la Via Tomacelli, girar a la dreta passant el riu per el Ponte Cavour, i seguir cap el sud (esquerra) per el Lungotevere Prati, passareu per davant del Palau de Justícia, i arribareu al Castel di Sant’Angelo, un altre edifici roma circular que es va construir el 135 d.c. com a Mausoleu d’Adrià, que el 405 va se reconvertit en fortalesa integrant-lo en la Muralla Aureliana que el separa del carrer, esta coronat per un gran àngel que l’hi dona el nom actual, actualment fa funcions de museu; davant seu esta el Ponte di l’Angelo,  d’origen romà reconstruït varies vegades i amb nombroses escultures d’àngels; des del castell teniu el Vaticà a 800 metres seguint recte, de fet existeix un passadís “il Passetto” que comunica el Vaticà amb el castell.   

Categorías
CATALA FETS HISTORICS POBLES AMB ENCANT VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

VISITA A PALERM.

Aquí descriure una visita de Palerm,(Palermo en italià i castellà, Palermu en sicilià) capital de Sicília; però  primer veurem la seva historia, per situar-nos una mica.

 Sicília, com totes les illes de la mediterrània, ha estat colonitzada per totes les civilitzacions que hi navegaven, primer van ser els fenicis que hi van establir una colònia, a la zona de Palerm, de la que no se sap segur el nom,  però que podria ser Machanat; desprès van ocupar l’illa els grecs, però no Palerm, al que l’hi deien Panormos; al segle VI a.c. amb la caiguda de Fenícia a mans dels perses, va passar a mans dels cartaginesos, i al segle II, en la primera guerra púnica, va ser conquerida, amb el reste de l’illa, per els romans que l’hi van dir Panormus; al segle V van arribar els Ostrogots, i el VI la van conquerir els bizantins,fins al IX que va passar a mans dels musulmans aglàbides primer i fatimites mes tard, fins que a principis del XI s’hi va instaurar un emirat república, i a finals del mateix segle va se conquerida per els normands, passant a mans catalanes el segle XIII, integrant-se a la corona catalanoaragonesa; i al segle XVII a la hispano austríaca; al XVIII a la España dels Borbons i finalment al XIX a Itàlia.

Palerm esta situada al nord del extrem occidental de l’illa, en la badia a la que dona el nom; el recorregut (circular) que aquí proposo, es fa a peu aprofitant que la ciutat es molt plana; el punt de sortida es a la entrada del port, i agafant la Via (carrer) E.Amari, que desprès de creuar la Via Roma, du a la Piazza Ruggero Settimo, just davant del Teatro Politeama Garibaldi, un edifici neoclàssic, del s.XIX, de forma circular amb una gran portalada frontal, en forma d’arc triomfal.

Al altre extrem de la plaça, esta el carrer del mateix nom, agafeu-lo cap a l’esquerra, i arribareu a la plaça de Giuseppe Verdi, on podreu veure el Teatro Massimo Vittorio Emanuelle, el teatre mes gran d’Itàlia i el tercer d’Europa, un edifici neoclàssic de finals del XIX.

TEATRO MASSIMO.

La continuació de la Via Ruggero Settimo, passada la plaça G.Verdi, es la Via Maqueda, continueu per ella i a la primera travessia agafeu a l’esquerra, es la Via Orologio, un carreró amb establiments de restauració, que os dura a la Piazza Olivella, on a l’esquerra veureu el Museu Arqueòlogic Antonio Salinas, (Tot i que sobre la porta diu Museo Nazionale), instal·lat en el antic convent de Sant Filippo Neri; al costat mateix, en front de la Via Orolgio, veureu la chiesa de Sant Ignazio all Olivella, barroca del 1622; i al costat, a la Via Monteleone, el Oratorio de Santa Caterina d’Alessandria, també barroc del 1638.

Gireu a l’esquerra per Via Epicarmo, que  passant pel costat del Palazzo della poste, dels anys 20 i estil racionalista, us dura a la Via Roma, agafeu-la cap a la dreta, i arribareu a la Piazza Sant  Domenico, al mig de la plaça veureu la Colonna della Inmaculata, i al fons de la plaça, la chiesa de Sant Domenico, barroca del 1726, es l’església mes gran, desprès de la catedral, i, a mes, es el panteó dels sicilians il·lustres; mirant cap a l’església, a la dreta de la plaça surt un carreró, la Via Macheronai, que baixa fins il Mercato della Vucciria, un dels populars mercats al aire lliure que hi ha a Palerm, aquest era un antic mercat de carn (bucheria), d’origen àrab, actualment encara s’hi pot comprar carn, però també tota mena de comestibles; allí agafeu la Via Argenteria, direcció al port, i arribareu a la Loggia dei Catalani (Llotja dels Catalans), actualment es la seu del Instituto Cervantes a Palerm, al seu interior esta el que queda de la Chiesa di Santa Eulalia dei Catalani, dessacralitzada, però que conserva dues capelles dedicades a la Verge de Montserrat.

Torneu a la Vucciria, i veureu una escala, (Discesa caracciolo ingreso Vucciria) que puja a la Via Roma, per un lateral de la chesia di Sant’Antonio Abate, del segle XIII i estil gòtic; aneu a la Via Roma, i agafeu-la cap a l’esquerra, creuareu la Via Vittorio Emanuelle, i al cap d’un tros, per la dreta, arribareu a un carreró, la Discesa dei Giudici, agafeu-lo i arribareu a la Piazza Bellini, on estareu envoltats per, el teatro Bellini, la chiesa Santa Maria dil Almiraglio, del 1143, on es barregen els estils bizantí, normand i barroc (d’aquest últim es la façana del 1740), es una parròquia italoalbanesa de ritus ortodox;  al costat mateix, la chiesa di Sant Cataldo, d’estil àrab normand del segle XII, amb tres curioses cúpules vermelles, esta dessacralitzada; i al altra costat de la plaça,veureu el Monestir de Santa Caterina d’Alessandria, del 1311, amb l’exterior renaixentista i el interior barroc; es pot visitar; separat del monestir per un carreró, veureu la façana posterior del Palazzo Pretorio, o Palazzo delle Aquile, del 1463 però reformat el 1875 en estil neo-renaixentista, actualment acull l’ajuntament.

Tot seguit pugueu per el carreró i sortireu a la Piazza Pretoria, davant de la façana principal del palazzo/ajuntament, el centre de la plaça, esta ocupat per una gran font monumental, la Fontana Pretoria o de Florència, feta construir per Don Pedro de Toledo, virrei de Nàpols, per el jardí de la seva casa de Florència; però el 1552 va ser portada a Palerm, la font te nombroses escultures, d’animals i dones nues (per aquest motiu la plaça va rebre el renom de plaça de la vergonya); els altres tres costats de la plaça estan ocupats per el monestir de Santa Caterina; el Palazzo Bonocore, neoclàssic del XVI, enfront del ajuntament; i, separat de la plaça per la Via Maqueda, la Chiesa di Sant Giuseppe Padri Teatini, barroca del 1645.

Si torceu a la dreta per la Via Maqueda, arribareu al encreuament d’aquesta amb la de Vittorio Emanuelle, que forma una petita placeta octogonal, la Piazza Villena o Quattro Canti, la façana de cada un d’aquests “canti”, en estil barroc, te estàtues en tres nivells, el nivell inferior dedicat a les quatre estacions; el nivell entremig, als reis Carles V, Felip II, Felip III i Felip IV; i el nivell superior a les quatre verges palermitanes; torceu a l’esquerra per la Via Vittorio Emanuelle, també coneguda com il Cassaro, es el carrer mes antic de Palerm, de origen fenici, i que, en aquest tram, es per vianants, i esta farcit de botigues, bars i restaurants.

Al cap d’uns metres, al costat esquerra veureu la Piazza Bologni, perfectament quadrada, i presidida per una estàtua de bronze del emperador Carles V de 1566, i flanquejada per dos palaus; una mica mes enllà, veureu la Chiesa del Santissimo Salvatore, del 1682 en barroc sicilià; i desprès veureu el Palazzo Castrone Santa Ninfa, del segle XVI i estil renaixentista, amb el portal barroc i un bonic pati interior; finalment arribareu als jardins davant la Catedral, amb una barreja d’estils, doncs, inicialment, al segle VI, va ser una basílica amb estil romà d’orient, amb la dominació musulmana va passar a mesquita, i al segle XII, amb l’arribada dels normands, es comença  la catedral en estil àrab (fatimita)i normand, passant per el gòtic i el classicisme.

DETALL DE LA CATEDRAL CAMPANAR I PALAU EPISCOPAL.

Per la mateixa Via Vittorio Emanuelle, passada la catedral, travesseu la piazza Vittoria i arribareu davant la porta de ponent o Porta Nuova, una espècie d’arc del triomf barroc aixecada el XVI per la visita del emperador Carles V, reconstruïda el 1669; cap a l’esquerra veureu el Palazzo dei Normandi, del XII, va ser el palau reial, el primer d’Europa; en el seu interior es troba la Capella Palatina, d’estil àrab normand i bizantí; actualment acull l’Assemblea Regional.  

Retorneu fins la Catedral, i aneu a la part del darrera , a la Piazza Sett’Angeli, des on es poden veure els absis amb ceramiques arabs; i en el carrer que baixa per el lateral de la catedral veureu la façana de la església i convent  de clarisses de la Madonna di Monte Oliveto, barroca del 1512; continueu per la Via Santa Agata alla Guilla, que mes enllà canvia de nom a Via Beati Paoli, i arribareu al Mercato dil Capo, on torna a canviar el nom per Via Carini, es un mercat al aire lliure, sobre tot de productes alimentaris, sobre tot peix i marisc, també pasta i especies, i s’hi troben bastants restaurants i llocs per picar; al final del mercat esta la Porta Carini, refeta en seu aspecte actual el 1782, fa cantonada amb la Via Volturno, una avinguda amb arbres, que, a l’esquerra, mena al Palazzo de Justicia, i, a la dreta, al Teatro Massimo, on podeu acabar la visita;  un altra opció: la via Carini, al seu començament, fa cantonada amb la Via Sant’Agostino, on, en direcció mar, estan las parades de roba i teixits, que arriba fins la Via Maqueda, que, cap a l’esquerra os porta al Teatro Massimo.    

Categorías
CATALA FETS HISTORICS VACANCES VISITES RECOMENABLES

MALTA, VALLETTA i les TRES CIUTATS

 Per parlar-vos de l’actual capital de Malta, La Valeta (Valletta), tinc que parlar-vos primer  del Gran Port de Malta (Il-Port il-Kbyr) i de les Tres Ciutats.

La zona del Gran Port, es un port natural que ja van aprofitar els fenicis, grecs i, sobre tot, els romans; el marge esquerra d’aquest port , format per petites penínsules i badies, es conegut com Las Tres Ciutats o Kottonera, que son, Il-Birgu (Vittoriosa), Bormla o Bir-Mula (Cospicua) i Isla (Senglea); Valletta esta al marge dret, davant de les tres ciutats.

D’aquestes tres ciutats, la mes antiga es il-Birgu; on ja s’hi van establir els fenicis, i mes tard els romans, que ja hi van aixecar un castell, com demostren las restes d’una torre; però el creixement mes important va ser a partir del 1530 amb la arribada dels Cavallers de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem (Hospitalers), que mes tard serien coneguts com  de l’Ordre de Malta, que van traslladar la capital de Mdina a Birgu, que van fortificar, amb el Fort de San Angel ( San Anglu), conjuntament amb Isla, amb el Bastió de Sant Miquel (San Michelle)(1551), i també van aixecar el Fort de Sant Elm (1533), a la punta nord de la península de Scebberras, al lloc on havia una antiga torre de vigilància;  cosa que els va permetre resistir el  setge a que els van sotmetre el turcs l’any 1565, tot i que Sant Elm va caure, va fer perdre molt de temps als turcs, cosa que va permetre l’arribada de la ajuda de la marina catalana-aragonesa; havent derrotat als turcs, el gran mestre Jean Parrisot de la Valette, l’any 1566 va fer construir la nova capital a l’altra banda del Gran Port, a la península de Scebberras, de 56 mts d’altura, entre el Gran Port  i Marsamxett, completament fortificada, i refent el Fort de Sant Elm; en el seu honor la van batejar com a Valletta, traslladant-hi el l govern l’any 1571.

Van rebatejar a Il-Birgu com a Vittoriosa i a L’Isla com a Citta Invicta o Senglea; i, ja en el segle XVII, van ampliar Bormla i la van rebatejar com a Senglea, tot i que els autòctons les continuen dient per el se nom original; també en el segle XVII,  es va aixecar una línea defensiva per la part  terrestre per protegir les tres ciutats anomenada Línea Cottonera; i al embocament del port , enfrontat amb el Fort de Sant Elm, van aixecar el Fort Rikasoli (Forti Rikazli in Karkala)(1670); i ja en el 1723, el Gran Mestre Manoel de Vilhena, va fer construir una fortalesa a la Illa Manoel per controlar l’accés al port de Marsamxett: el Fort Manoel.

Desprès del “rollo” històric que vos he clavat, faré la descripció de la visita a La Valeta (Valletta); esta construïda a la meitat nord de la península de Scebberras, a llevant esta el Gran Port (IL-Port IL-Kbir), a ponent el port de Marsamxett, i la meitat sud (la que connecta amb la resta de l’illa), esta ocupada per un suburbi anomenat Floriana (Il-Furjana), per tant per arribar-hi amb vehicle s’ha de travessar aquest suburbi, i agafar el Triq(carrer) Sarria, que arriba prop de la entrada a Valetta, a la dreta d’aquest carrer veureu l’església de Sant Publi (Publiju)(1768), i a l’esquerra el passeig il-Mall i el parc de la independència, al final del carrer veureu el monumet a l’Independència, i la plaça de la font dels Tritons, (il- Funtana tat-Tritoni), una font monumental amb tres tritons de bronze, del 1955; a prop estan diversos aparcaments, l’estació d’autobusos i l’oficina de turisme; i en línea recte, passada la font, esta el accés a la Bieb il Belt (Porta de la Ciutat) d’entrada a La Valetta, situada a la cortina de muralla de la Porta Real; traspassant la porta estareu al Triq Republika, el carrer mes important, que arriba fins el Fort de Sant Elm; a la dreta veureu un edifici modern que es el Parlament de Malta, com a curiositat comentar-vos que els panells decoratius del sostre estan fets a Torelló; al costat del Parlament, veureu la plaça del Teatre Real (Pjazza Teatru Rjal), on podreu veure les restes del teatre de l’Opera, bombardejat a la segona guerra mundial, actualment s’hi fan actuacions al aire lliure al estiu; al costat esquerra davant mateix de la plaça del teatre, veureu un gran palau, d’estil venecià, amb balconades verdes, es il Palazzo Ferreria, del XIX, aixecat on estava l’antiga ferreria dels cavallers.

PARLAMENT DE MALTA.

Seguiu pel mateix carrer i a l’esquerra veureu el Museu Arqueòlogic,(1959) instal·lat al antic il-Berga ta’Provenza (alberg de Provença)(1574, refet en estil barroc el XVII) un dels 8 albergs que tenien els Cavallers segons la llengua que parlaven.

Uns metres mes enllà, a la dreta trobareu la Kon-Katidral ta’San Gwan (cocatedral de Sant Joan)(1577) que, a mes era l’església conventual dels Cavallers, es un edifici barroc amb exterior bastant sobri, però, per amb un interior del barroc mes recarregat, amb parets folrades d’or, compta amb una capella per cada grup lingüístic dels Cavallers,(8 en total) i amb un Oratori no menys ornamentat, on s’exposen dues obres de Caravaggio, la Decapitació de Sant Joan Baptista i Sant Jeroni escrivint; la catedral te la façana principal a la Pjazza ta’Katidral, a la dreta del Triq Republika, però l’acces, (de pagament i amb controls de seguretat) es fa per una porta lateral, al mateix carrer  Republika.

Seguint per el mateix carrer, arribareu a una gran plaça al bell mig de la ciutat, es la Misrah San Gorg (Plaça Sant Jordi), a la dreta veureu el Palazz tal’Gran Mastru (Palau del Gran Mestre), (1574) d’estil manierista; actualment es la seu del President del Govern; i a l’esquerra en un altre gran edifici del XVII, Il Istituto Italiano di cultura del XX.

Una mica mes avall, a l’esquerra veureu l’església i Monasteru santa Katerina del XVIII; i davant mateix, un altre palau, conegut com Casa Rocca Piccola, del 1580, actualment es un museu; prop del final del carrer, guireu a la dreta per el North Street fins al Triq it Tramuntana, on podreu veure la Sacra infermeria, el antic hospital dels Hospitalers de 1574 , actualment es el Palau de congressos Mediterrani.

Des de allà, a l’esquerra, agafeu el carrer Saint Elmo Place, passareu per davant del  Fort San Elmo , ( 1533, 1567)on es pot visitar el museu de la guerra; actualment es l’acadèmia de policia; davant del fort esta la  Misrah San Elmo (plaça Sant Elm); seguiu per el mateix carrer i  passareu pel costat de la French Courtain (cortina francesa (muralla)) just on comença la Saint Elmo Bay; al altre costat de la badia el carrer gira a la dreta i pren el nom de San Bastjan, i allà, a ma esquerra podreu veure Il-Berga ta’Bavaria (Alberg de la llengua Anglo-Bavara)1696, actualment es la Lands Autority.

El Triq San Bastjan acaba a Marsamxett Road, amb bones vistes del port de Marsamxett i la illa Manoel; en aquest carrer, al costat esquerra, trobareu la House of Catalunya (no es un error es així, mig angles mig català); un conjunt de tres cases, per acollir el Priorat de Catalunya, a part del Alberg d’Aragó, des d’el 1692, actualment acull el Ministeri d’economia; per el lateral del edifici, passa un carreró, el Triq l’Arcisqof, que surt a la Misrah Independenzia, on veureu il Berga ta’Aragón,(alberg de la llengua d’Aragó, Navarra i Catalunya)( sona curiós que els aplegessin per la llengua, per que ara a l’Aragó es parla castellá i a Navarra eusquera, pero a l’edat mitjana eran aragones medieval i navarres medieval, amb dos molt similars al catalá i el occitá), es  el mes antic, del 1571, i l’únic que conserva l’estil manierista; actualment es la seu del ministeri per l’ igualtat; al costat, ja en el Triq Punent, es pot veure l’església del Pilar.  

Seguiu per el Triq Punent en sentit sud, i a la cantonada amb Old Theatre street, veureu la Katidral ta’San Pawlu (Catedral (anglicana) de Sant Pau) de 1844; edificada sobre el terreny que ocupava el Berga ta’Germania (Alberg d’Alemanya) de 1575; continueu el carrer Old Theatre cap a llevant, i de seguida veureu la Basílica del Karmel del 1570, en estil neoclàssic; i mes endavant el Manoel Teatru, del que agafa el nom el carrer, barroc de 1731; una mica mes endavant sortireu a la Misrah San Gorg, passeu el Palau del Gran Mestre, i sortireu al Triq Il Merkanti (carrer dels Mercaders).

En el carrer Merkanti, cap a l’esquerra (sentit nord) trobareu moltes botigues i parades de tot tipus; cap a la dreta (sentit sud) desprès de passar per les terrasses de diversos bars i restaurants, arribareu davant del il Berga ta’Italja (alberg d’Itàlia) del 1571, reformat  el XVIII en estil barroc, i actual seu del Museu Nacional de Belles Arts, i davant mateix esta il Palazzo Parisio , barroc del 1740; a continuació del alberg d’Itàlia, i fen cantonada amb la plaça Jean de la Vallette, esta la Knisja santa Katerina tal Iltalja (l’església de santa Caterina d’Itàlia); al final del carrer esta la Knisja tal Vittorja (església de la Victoria) la mes antiga de 1570; al seu costat (a la dreta) esta la seu de l’Associació de l’Ordre de Malta.

A la cantonada esquerra del final del Triq Merkanti, esta il Berga ta’Kastilja (alberg de la llengua de Castella, Lléo i Portugal) del 1573 reformat en estil Barroc el 1740, actualment acull l’oficina del primer ministre; davant del alberg esta la Misrah Kasilja (plaça Castella), si la travesseu cap a llevant, arribareu als Upper Barrakka Gardens, creats el 1661 per els cavallers italians, pero no van ser d’us public fins el 1864; alli veureu el Mirador new Huevones, i davant d’aquest la Saluting Battery , una bateria amb vuit canons, que cada dia a les 12 fan una salva de salutació; des d’aquest mirador es te una magnifica vista del Gran Port  i de la Cottonera; a la part dreta del mirador hi ha un ascensor (de peatge), que baixa fins a l’entrada del port.

VISTA DEL GRAN PORT DESDE UPPER BARRAKKA GARDENS.

Un cop a baix, veureu l’entrada al moll del ferry i el de creuers, i una mica mes a l dreta el accés a Valletta water front, uns edificis repartits en tres blocs las Pinto Stores, l’església d’Egipte i las Furni Stores, actualment son restaurants i llocs d’esbarjo;  malgrat el seu nom estareu en el terme de Floriana.

Del Port surten ferrys per anar a la Cottonera, amb preus econòmics, (també s’hi pot anar amb el bus línea 1, que surt de l’estació d’autobusos  davant de l’entrada a la ciutat i va fins a Senglea),  las tres ciutats estant juntes com si fossin una sola, allí podreu visitar: la Basílica de Maria Bambina, els Gardjolas Gardens, i el Fort Sant Michelle a Senglea; l’església de la Immaculada, la St Helen’s Gate i la Línea Margherita a Cospicua; i el Fort de San Anglu, l’alberg de França, el palau del inquisidor, i el War museum a Birgu.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar