Categorías
CATALA LLEGENDES NATURA POBLES AMB ENCANT RUTES I ITINERARIS VISITES RECOMENABLES

UN PASSEIG PER EL BAIX TER

Avui proposo un passeig per el Baix Ter, al Baix Empordà, es una plana entre el Montgrí i les muntanyes de Begur i  les Gavarres i la Badia de Pals, acull el Parc Natural del Baix Ter, el massís del Montgrí i el de les Illes Medes, en aquesta plana coincideixen els últims trams dels rius Ter i Daró, que desguassen en un delta conjunt a la Badia de Pals, la part propera a la costa havien estat aiguamolls “els Aiguamolls del Baix Empordà” però, la major part, ara son camps d’arròs.

CARRERO DE PALS.

El començament d’aquesta ruta seria arribant des de Palafrugell o de la Bisbal, en direcció Torroella de Montgrí, el primer que trobem, a la dreta, es el poble de Regencós on podrem veure l’església de Sant Vicenç de Regencós, del segle XIX, i restes de la muralla amb dues torres, reprenem la carretera de Torruella i tot seguit trobem, a l’esquerra, el trencall a Pals, poble, medieval, al que ja l’he dedicat un article, però remarcarem els punt mes interessants, començant per la Torre de les Hores,  del s. XI-XIII, dalt de tot del poble, la muralla, amb quatre torres quadrades del XIV, l’Església de Sant Pere, romànica del XII, el Barri Gòtic , ( tot el nucli antic), les Tombes medievals del carrer Major, i els Masos de les rodalies.

Reprenem la carretera de Torroella, i al cap de poc trobarem un trencall, a l’esquerra, cap a Peratallada, però primer passem per Palau-Sator, un petit nucli medieval que inclou Fontclara i Boada; aquí trobem, el Castell de Palau-Sator, del segles X i XI, l’Església de Sant Pere,  romànica, del XII-XIII, el Monestir de Sant Pau, a Fontclara, romànic del XI, l’església mossàrab de Sant Julia de Boada, del X , l’església de Sant Feliu de Boada, del gòtic tarda del XVI, però amb origen romànic, i al Mas Pou el Museu d’estris del camp; seguim fins a Peratallada, integrada, al 1977, a Vulpellac, Fonteta i Forrallac; amb un bonic Conjunt Històric medieval, on destaquen, les restes del Castell de Peratallada, romànic i gòtic, d’entre el X i el XVII, amb la Torre mestre, rectangular, restes de les muralles i el Palau, que es pot admirar des de la Plaça del Castell; l’església romànica de Sant Esteve, del XII i la de Sant Climent, barroca, es molt agradable passejar per els seus carrerons estrets entre cases de pedra i porxades.

Seguim per la mateixa carretera, que acaba al petit nucli de Canapost, que pertany a Forrelac; anirem cap a la dreta fins a Ullastret, amb un nucli medieval originat al segle IX, del seu castell no queda res, però si resten muralles dels segles XII i XIII i una llotja gòtica; però el mes important son les dues viles ibèriques, Indicetes, una al Puig de Sant Andreu, i l’altre a l’Illa d’en Reixach; seguim en la mateixa direcció i arribem a Serra d’Aró, amb l’Església de Santa Maria, del segle XI refeta el XIX; a aquí trobem la carretera que ve de Torruella (a la dreta), anirem en direcció contraria (esquerra) fins a Parlavà, amb l’Església gòtica de Sant Feliu, del XV; i també diversos masos dels segles XVI-XVII i XVIII; aquí girem a l’esquerra, direcció a Verges, passant per Ultramort, amb l’Església romànica de Santa Eulalia, dels XIII i XIV, i també la masia fortificada el Castell de Finestres, dels segles XVI i XVII; finalment arribem a Verges, amb l’Església de Sant Julia i Santa Basilissa, que conserva un absis romànic del XII, la resta es neogòtica del XVII i el campanar neoclàssic del XIX; del castell romànic del segle XI, nomes resta la paret nord; si que podrem veure part de les muralles i 6 torres, de la vila d’entre els segles XII al XIV, un abeurador i un rentador medievals; també destaca el moli arrosser de Can Punton, neoclàssic del XIX; però el poble es famós per la DANSA DE LA MORT, que es representa per Setmana Santa.

Deixarem Verges per anar fins a Torroella de Montgrí, situada  als peus del Montgrí i del Castell de Montgrí, dels segles XIII i VIV, restaurat recentment; al poble destaca la Vila Vella, amb el Palau Reial, (La Cellera)gòtic del XIV, que acull un Hotel, l’església de Sant Genis Gòtica del XVI amb elements barrocs del XVIII i el campanar inacabat, també queden restes de la muralla i 2 torres; la Capella de Sant Antoni , amb elements romànics del XIII, gòtics del XIV i barrocs del XVIII, un parrell de casalots, el Palau Solterra, gòtic del XV-XVI, i la Casa Galibern, modernista del XIX; i no oblidem el Museu Mediterrani a Can Quintana; tot seguit anirem fins l’Estartit, que depèn de Torruella, fundat al segle XVII, aquí destaquen l’església parroquial de Santa Anna del XX, el port i les Illes Medes, que formen part del Parc Natural; al voltant de la població es troben bastants càmpings; seguint la llarga Platja del Estartit, podem arribar fins a la Gola del Ter la desembocadura del Ter.

Tornem cap a Torroella i agafem la carretera direcció Pals i Begur, mes o menys a l’alçada del trencall cap a Peratallada, a l’esquerra, veurem un trencall cap a Serra de Pals  i el Golf, que entra cap els Arrossars de Pals, prop dels que esta el Moli de Pals o Castell de Sant Miquel del segle XV, per aquest lloc també veurem les Basses d’en Coll, que son el curs final del riu Daró; al costat esta el Càmping Platja Brava, i arribem a la llarga platja de Pals, de 2,8 kilòmetres de sorra fina, delimitada per dunes; seguint per el Carrer del Golf, mes al sud passa a dir-se carretera de la  platja del Reco, semi- urbana, als afores de Begur, amb 326 metres de llarg; una mica mes enllà esta la platja de l’illa Roja, o cala Moreta, es una platja nudista; seguim en la mateixa direcció, i arribarem a Sa Riera, una preciosa cala amb un poblet de pescadors; continuem resseguint la costa per el carrer S’Antiga, i  arribarem  a la urbanització Sa Nau Mar,  i al antic i bonic Hotel Cap Sa Sal, que va funcionar entre 1969 i 1973; seguim per la mateixa ruta, que ara es diu carrer Cap Sa Sal, i arribarem al accés a la Cala d’Aiguafreda, reprenem la ruta i arribem al Camí vell de Sa Tuna, un altre preciosa cala en el barri de pescadors de Begur.

VISTA DEL POBLE I EL CASTELL DE BEGUR.

Tornem a la cruïlla, agafarem la Carretera de Sa Tuna, que ens dura fins a Begur,  enfilada al turó del mateix nom, que ha estat habitat des de la prehistòria, i pels ibers, el segle XI es va construir el Castell de Begur, reconstruït el segle XV, va estar actiu fins el 1810 en que va ser destruït, el segle XX ha estat reformat; al segle XIV es va crear la Baronia de Begur, a la vila queden cinc Torres de defensa, dels segles XVI i XVII, i també es poden veure nombroses Cases d’indians, moltes en estil modernista, edificades per els que van emigrar a Cuba i van fer fortuna; a principis de setembre es celebra la festa dels indians; podem sortir de Begur per la carretera de Palafrugell, fins al trencall a Aiguablava, passarem primer per l’accés a la Platja Fonda, que es per escales; després arribarem a Aiguablava, que te una platja poc fonda que la fa ideal per el bany; allà, sobre la Punta des Mut esta el Parador d’Aiguablava, inaugurat el 1966 i renovat l’any 2000.

Aquí acabem aquest itinerari, podem tornar seguint fins a Palafrugell, direcció Barcelona, o tornar a Begur i anar cap a la Bisbal i Girona, passant per Pals.

LLEGENDA DELS GEGANTS DEL MONTGRÍ

De Jaume Bassa Pasqual, extret de Emporion, diari digital.

Diu la llegenda que tota la muntanya del Montgrí és un gran monument funerari, on es varen erigir els tres elements màgics de les cultures antigues: el triangle a la muntanya d’Ullà, el cercle a la de Santa Caterina i el quadrat a la Muntanya Gran. La intenció va ser que els tres símbols es veiessin de ben enllà tant si es mirava de la banda de tramuntana com de migdia. També diu que tot el monument és travessat per multitud de túnels laberíntics a l’estil de les piràmides d’Egipte, i que és més o menys d’aquella mateixa època. Segons sembla, el varen construir uns homes gegantins que habitaven les vores del Ter. Gegantins, però senzills i amants de la pau. I diu que aquells colossos varen veure amb estupor com s’acostaven a les seves terres, venint del sud, unes gents desconegudes que s’establien a Ullastret i que tot ho dominaven al seu voltant, i que per mar unes altres arribaven en estols de grans velers a Empúries, al nord, disposades a quedar-s’hi i a fer-hi una gran ciutat. Els gegants i gegantesses, pacífics com eren, veient venir que anirien maldades, varen decidir de construir el gran mausoleu de les muntanyes del Montgrí, ple de passadissos i de cambres mortuòries, i s’hi varen enterrar tots abans de deixar-se subjugar.

Categorías
CATALA LLEGENDES POBLES AMB ENCANT VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

VISITA AL 9 DE COPES, GUIMERÀ

A prop de Tàrrega, al Urgell,  enfilant-se per un turo a tocar del riu Corb trobem la vila de Guimerà, que rep el malnom de nou de copes per que, vista des de l’altra costat del riu es un amuntegament de cases unes damunt les altres, als peus del castell i l’església; el nucli del poble es una bona mostra de vila medieval, amb carrers entortolligats, porxades, portalades, cases-pont, passadissos; moltes cases tenen portes i finestres renaixentistes.

VISTA DES DE EL APARCAMENT MUNICIPAL.

Per visitar-lo, venint de Tàrrega, cal creuar el pont sobre el riu i, tot seguit, a la dreta, esta l’aparcament municipal, en un descampat, des d’on es veu una bona panoràmica del poble; tornem a creuar el pont, a peu, agafarem el carrer de la dreta, que va paral·lel al riu, i girem a l’esquerra per el pas de la Capella, arribarem al carrer de la Capella, una mica cap a l’esquerra trobarem un edifici que sobresurt cap el carrer, es la Capella de Sant Esteve, del segle XIV que conté dues taules de retaule gòtic; al costat mateix hi ha un edifici renaixentista,  Cal Manseta, delsegle XVI-XVII, antiga Casa Hospital; seguim en la mateixa direcció i arribarem a una cruïlla, a la dreta tindrem una porxada d’on surt una escala, a l’esquerra el carrer de la Font, que surt a la carretera i davant veurem el portal que dona a la Plaça Major, entrem a la plaça, just a la dreta veurem l’entrada al petit Museu de Guimerà la Cort del Batlle, petit però interesant, el encarregat es molt amable i si no hi ha mes gent os farà una petita visita guiada, hi veureu fragments de capitells romànics i gòtics, de creus de terme, alguns sarcòfags i escultures de la que destacaria la de un cavaller jacent, informació sobre les excavacions al Monestir de Vallsanta,  uns audiovisuals sobre el poble, l’església i el castell;  tornem a la plaça on hi ha una botiga de queviures amb embotits de la terra, i un forn de pa i coques de poble; per sobre del forn veurem unes porxades els Aubalços, per on passa el carrer de la Goleta, al que accedim al final de la plaça Major girant a la dreta; el carrer va pujant fins arribar a un revolt a l’esquerra i som al carrer Cendra, al final del mateix veurem un dels portals de la muralla, el Portal de Tàrrega, reculem fins agafar el passatge d’Angel Guimerà, esquerra, cap amunt, fins al carrer del Estudi, dreta, amunt fins a la bifurcació del carrer del Nord, esquerra, fins a un passadís a l’esquerra, que puja fins el carrer de l’Església, cap a la dreta arribarem a la Plaça de l’Església,  aquí podrem visitar l’Església de Santa Maria, gòtica de transició amb elements romànics, del segle XIV, amb ampliacions i reformes els XVIII-XIX i XX, te un retaule gòtic del XV i un de modernista del XX de Jujol.

ELS AUBALÇOS.

Sortim de l’església i passem per el Portal dels senyors d’Évol, sortirem fora la muralla, davant veurem la Carretera de dalt i una Creu de Terme de Pedró, a l’esquerra veurem les restes del Castell de Guimerà, originaris del segle XI, a partir d’una torre de guaita, al voltant de la que es van anar aixecant las diferents dependències del castell, que primer va ser una Baronia, fins a arribar a ser capçalera del Comptat de Guimerà, el segle XVI va ser transformat en palau residencial; actualment el títol de compte de Guimerà esta en mans del Duc d’Hixer, des d’el segle XVII; l’únic del castell que es manté mitjanament dempeus, es la torre, a la que es pot pujar fins dalt de tot per una escala exterior.

Aquí podrem donar la visita per acabada, si no volem tornar sobre les nostres passes, podem baixar o be seguint la carretera de dalt extramurs, cap a l’esquerra, o recular fins el carrer del Nord i seguir-lo passant per sota l’església, on gira cap avall per el carrer Pere Vila  fins al Carrer Cendra (un altre tram), esquerra, baixant fins a carrer de la Capella, dreta, i tot seguit a l’esquerra per el carrer de les Piques, que baixa cap el riu tot passant per el Moli de Baix, antic moli d’oli del segle XIX, actualment seu del Casal de Guimerà; arribarem al carrer del riu que surt a la carretera.

Fora el poble, encara hi tenim dos llocs d’interès, les restes del Monestir de Santa Maria de Vallsanta, romànic del segle XIII, que va acollir una congregació de monges, a tocar de la carretera de Tàrrega a uns dos kilòmetres del poble; i el Santuari de Santa Maria de Bovera, del segle XV però que conserva el claustre d’un antic monestir del Cister del XII; i al costat una ermita del segle XVIII, que estan situats per damunt de Vallsanta, al altre costat de la carretera, per accedir i s’ha d’agafar el camí de Bovera ; des de la Creu de Terme del Pedró  surt un camí fins a la Creu de terme de Bovera, i, cap a l’esquerra, per el camí de la Boverafins al santuari hi han dos kilòmetres.

També es un bon lloc per comprar oli, s’hi fa oli verge d’olives arbequines, tant a la cooperativa com a Olis Cal Jan, tots dos a peu de la Carretera de Tarrega.

Mes informació al tel 659090413 o a http://www.guimera.info

LLEGENDA DE LA TROBALLA DE LA MARE DE DEU DE LA BOVERA.

Segons la llegenda, la imatge de la Mare de Deu va ser trobada per un pastor de Cal Duard, que pasturava els bous per el lloc on ara esta l’ermita, va veure que un bou sempre anava sota una alzina i no es movia d’allí, encuriosit va anar a mirar i va trobar la imatge de la Verge, la va embolicar i la dur a casa, però quan volia ensenyar-la a la família i veïns, havia desaparegut; l’endemà va tornar a mirar sota l’alzina i la va tornar a trobar, però es va tornar a repetir la desaparició en arribar a casa, i així fins a tres vegades, fins que van decidir aixecar una ermita en aquell paratge.

Font, Guimera Blog.

Categorías
CATALA POBLES AMB ENCANT VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

VISITA A TORTOSA

Tortosa es la capital del Baix Ebre, riu que travessa la vila; esta a tocar de dos Parcs naturals, el Delta del Ebre i els Ports de Tortosa-Beseit.

Històricament, es creu que podria ser la Hibera dels ibers; el que si es segur que va ser la Dertosa romana i al 714 la Tortusha àrab, va ser conquistada per Ramon Berenguer IV l’any 1148, va ser molt important duran el renaixement; i duran la guerra civil va ser parcialment destruïda per els bombardejos de l’aviació franquista.

Si arribeu per la AP7, entrareu cap el centre ciutat i seguiu l’indicador de la oficina d’informació turística, al costat de l’oficina trobareu un pàrquing, i podreu continuar la visita a peu; l’oficina d’informació esta instal·lada en l’antic Escorxador, un edifici modernista, que també acull el Museu Arqueològic.

Sortiu del Escorxador tot recte i anireu a la Plaça Sant Jaume, gireu a l’esquerra per el carrer Major de Sant Jaume, estareu al barri de la Moreria, arribareua la plaça de la Inmaculada presidida per l’església del mateix nom, i les dependències de la policia local; continueu recte i el carrer ara es Major de Remolins, estareu el barri de Remolins antic Call jueu, segles XII al XV, al final del carrer trobareu l’antiga sinagoga, i Hospital de Sant Jordi; gireu a la dreta per la Travessia del Mur que os dura fins a la Torre del Celio, gòtica del XIV, cap a la dreta podreu resseguir la Muralla de Remolins i arribareu al Portal dels jueus, per accedir a la part superior dels Jardins del Princep, on veureu un museu d’escultures al aire lliure i un punt d’informació, la visita costa 3€.

CASTELL DE LA SUDA.

A la part de baix dels jardins esta el carrer del Castell de la Suda, comenceu a pujar, uns metres mes amunt, a l’esquerra, veureu un camí que puja en ziga zaga, si voleu pujar, porta a la Fortificació de la Avançada de Sant Joan, renaixentista del XVI – XVII; seguiu pujant cap el castell, passareu un arc i veureu que el camí es mes estret, a partir d’aquí aneu amb compte amb els cotxes que passin, arribant a la porta del castell, a l’esquerra veureu les restes del cementiri andalusí, passeu la porta (de fet un portal), i arribareu al pati del Castell de la Suda, edificat sobre un castrum romà arrels musulmanes IX, ampliat com a Palau Reial al 1294, i modificat al renaixement XVIII, novament amb fins militars, actualment es el Parador Nacional de Tortosa; el centre del pati esta presidit per la Suda, un pou de grans dimensions, també podreu passejar per els jardins i les muralles des de on tindreu unes magnifiques vistes del poble i l’entorn, i anar a prendre quelcom a la terrassa del bar de parador.

Torneu a baixar i just arribar al arc o portal inferior, tombeu a la dreta i anireu als Reials Col·legis, edifici renaixentista del XVI, actualment seu del Arxiu Comarcal, es pot visitar per 3€; baixeu per el carrer de Sant Domènec, on veureu els antics Jutjats, Ajuntament i l’Hospital de la Santa Creu, tots ells renaixentistes del XVII, sortireu a la plaça Estudis, continueu per el carrer de la Mercè, on trobareu unes restes àrabs al costat de la Biblioteca,  l’Església de la Reparació, modernista de principis del XX, i la Casa Grego, també modernista de principis del XX, al costat del Portal de Romeu, gòtic del XIV, tombeu a la dreta per el carreró dels capellans i arribareu a la plaça del Absis de la Catedral, torneu enrere i, a la dreta veureu l’Arc del carreró dels Capellans també gòtic, gireu a la dreta per el carrer de les Taules Velles, i novament a la dreta veureu l’accés a la Canònica de la Catedral, romànic del XII, que es, al hora, l’entrada a la Catedral i el seu museu, amb estils que van des d’el gòtic al Barroc i el Renaixentista, cal comentar que la façana barroca resta inacabada.

CLAUSTRE DE LA CATEDRAL.

Sortint de la Catedral aneu a la dreta, passareu davant la façana, i arribareu al Portal de Tamarit, gòtic del XV, i al Palau Montagut, renaixentista del XVII, doneu mitja volta i passeu arran de riu per la Rambla Felip Pedrell, passat la Catedral , a l’esquerra veureu el Palau Episcopal, gòtic del XIV, després gireu a l’esquerra per el carrer Jaume i Ferran Clua, per on arribareu al Palau Oliver de Boteller, gòtic del XV, que serveix de suport a la Font de la Ciutat, de la mateixa època, tombeu a la dreta per el carrer de la Ciutat, i a la dreta, podreu veure el Passatge Franquet, un record del renaixement; continuant per el mateix carrer de la Ciutat, a l’esquerra veureu el Palau Capmany, renaixentista del XVII, i al darrera d’aquest, al carrer de la Rosa, estan els palaus Despuig i Oriol, ambdós gòtics del XV; tombant a la dreta sortireu a la plaça del Pont de Pedra, on a l’esquerra, pugeu per el carrer Bonaire fins a la plaça Montserrat, i novament a l’esquerra, per el carrer del Cec arribareu a l’església de Sant Antoni, renaixentista del XVII, seu del centre d’interpretació de la Setmana Santa.  

Esteu en el Barri de Santa Clara, darrera l’església esta el carrer Montcada aneu a l’esquerra i veureu la Casa Climent, modernista; mes enllà, a l’esquerra, veureu el Palau Abaria, renaixentista del XVII, acull dependències de la Generalitat; a la dreta veureu el Reial Monestir de la Puríssima Concepció Victoria, també renaixentista del XVII; gireu a la dreta, pel carrer del replà fins a la plaça de Sant Joan, on veureu el Convent de Sant Joan, renaixentista, i una mica mes amunt, el Convent de Santa Clara, gòtic del XIII; (des de aquí teniu la opció de continuar pujant per la pujada de Santa Clara cap el Baluard de la Victoria i el Portal de Tarragona, i seguint la muralla cap a la dreta, al Baluard del Carme, per damunt del Hospital); baixeu per el carrer de Santa Clara fins al Pujada de Sant Francesc ( realment seria baixada), on veureu l’Església de Sant Francesc i el Calvari, renaixentistes del XVIII; seguiu baixant per Pujada de Sant Blai, ja en el barri del Garrofer, i tombeu a l’esquerra per el carrer de Sant Blai on, a la cantonada de Teodor Gonzalez, veureu la Casa Facundo Segarra, modernista del XX, al seu davant esta la Casa Brunet, també modernista;  seguiu per el carrer Miguel de Cervantes, i arribareu al Convent de les Serves, i al seu costat la Casa Albacar, amb dos edificis modernistes; doneu mitja volta, i a carrer Genovesos, tombeu a l’esquerra, i veureu la Casa de les Torretes, també modernista; seguiu  fins al carrer Ramón Berenguer IV i tombeu a l’esquerre fins a la Plaça d’Alfons XII, on veureu la Clínica Sabaté , modernista, al altre costat de la plaça veureu dos edificis modernistes mes, las Cases Joan Ballester i Josep Ballester, baixeu per el carrer Argentina i trobareu la Casa Bernardo Grego, també modernista.

Seguiu per el mateix carrer fins l’Avinguda Generalitat, i tombeu a l’esquerra, arribareu davant el Parc Municipal Teodor Gonzalez, de principis de segle XX, amb estructures modernistes, bars, restaurants, la maquina de vapor “el Carrilet” , i la Llotja i Casa dels gegants, d’estil gòtic del XIV, aneu cap el riu i agafeu l’Avinguda Lleida cap a la dreta, passareu per sota l’Antic Pont del Tren, d’estructura metàl·lica on actualment comença una via verda cap els Ports; seguiu l’avinguda i arribareu darrera del Mercat Municipal, en un edifici modernista de final del XIX; envolteu el Mercat i tornareu a la Avinguda Generalitat, aneu a l’esquerra i arribareu a la Plaça Constitució, on, a l’esquerra teniu el Pont del Estat, passeu per ell, tindreu unes bones vistes del riu i del monument Franquista de la Batalla del Ebro, que està plantat al mig del riu, i que ja fa temps que es va decretar que tenia que ser retirat; al altre costat del riu teniu, l’Església del Roser , Barroca, reconstruïda al segle XX, acull el Crist de la Sang; darrera l’església, agafeu el carrer Llarg de Sant Vicens cap a la dreta, i la2ª ( Rambla Catalunya) també a la dreta, on veureu la Casa Llorca modernista; aneu fins el Riu, i a l’esquerra teniu un mirador amb vistes del casc antic, i un muntatge que permet veure la façana de la Catedral acabada.

Aquí podem donar per acabada la visita a Tortosa.

Per mes informació podeu dirigir-vos a l’Oficina de Turisme : 977449648 o www.tortrosaturisme.cat

Categorías
CATALA POBLES AMB ENCANT VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

VISITA CULTURAL A IGUALADA

Aquí os comentaré una visita cultural a Igualada, la capital de l’Anoia; ubicada al centre de la depressió de la conca d’ Òdena, a la riba esquerre del riu Anoia; fundada, sobre l’any 1000, a la cruïlla del Camí Ral ( actual NII a, i el camí militar de Manresa a Tarragona; ha estat un important centre de producció tèxtil tant de teixits com de gènere de punt, i sobre tot d’adoberia del cuir, activitat que encara segueix vigent.

Un bon lloc per començar la visita es la Plaça de la Creu, en ple centre del casc antic, on trobareu la oficina d’informació turística, ubicada a Cal Maco, un edifici modernista del 1917; per arribar hi, si aneu en cotxe, en la mateixa plaça teniu un pàrking , i dos mes, a prop, un a la plaça de Cal Font, a tocar del Passeig Mossèn Cinto Verdaguer; i l’altre  a la Ronda del Rec, darrera el Museu de la Pell;  si arribeu en tren (FGC) o autobús interurbà, podeu agafar el bus urbà LC1, que te parada a les estacions de tren i bus, i a la plaça de la Creu.

Podeu començar visitant els museus dels Traginers i el de la Pell; situats de  cara a la oficina de turisme, aneu cap el carrer que baixa per el costat dret del edifici (baixada de Sant Nicolau), i arribareu a la cruïlla amb el carrer del Sol,(a la cantonada esta el restaurant Somiatruites, amb una original presentació de alguns plats), si agafeu aquest carrer cap a la dreta arribareu al Museu dels Traginers ubicat en una masia del segle XVIII, per anar al Museu de la Pell, teniu que tornar a la cruïlla amb el carrer Dr Joan Mercader i baixar cap a la dreta i arribareu a l’entrada del museu instal·lat a l’antiga fabrica tèxtil de Cal Boyer de 1897; l’entrada inclou una visita guiada al Museu de Cal Granotes, una antiga adoberia del segle XVIII, situada a la zona del Rec.

PORTAL DE LA FONT MAJOR.

Desprès podeu tornar cap al casc antic, pujant per el carrer de Sant Faust, que esta entre el Museu de la Pell i el de Cal Granotes, sortireu al Carrer de Santa Anna, que sortint de la Plaça de la Creu, ressegueix l’antiga muralla del segle XV, de fet, agafant aquest carrer cap a la dreta, podreu veure dos del portals de la muralla, primer el d’en Vives i, una mica mes enllà, el de la Font Major, amb merlets que l’hi van incorporar en una restauració posterior; entreu per aquest últim, i sortireu a la Plaça de Sant Miquel, presidida per un mural de la Colla de Diables, i als peus d’aquest l’escultura de Prometeu encadenat de 1903, al costat mateix veureu unes arcades que son el que resta d’una casa del 1676; per l’esquerra ve el carrer de Sant Roc, on veureu Cal Monets, una casa modernista del 1914, torneu a la plaça i, al extrem de la plaça veureu un passatge per l’esquerra, el carreró de Sant Miquel, agafeu-lo i sortireu a la Plaça de Pius XII, on veureu Ca la Mamita, un edifici modernista del 1905, i la part del darrera de la Basílica  de Stª Maria;  gòtica, del segle XVII sobre una església del 1004, en el seu interior es pot admirar la Capella del Sant Crist i el gran retaule barrocs del XVII; sortiu de la basílica, a la plaça del Bruc i veureu Cal Ratés, modernista del 1909, i al altra costat veureu el Ajuntament,un edifici neoclàssic del XIX, davant seu esta la Plaça del  Ajuntament, sortiu de la plaça per els porxos que donen al passatge del Forn, que surt al carrer Nou, gireu a la dreta i anireu a parar a la Plaça del Pilar, on veureu una escultura d’Hèrcules i Eton.

RETAULE DE LA BASILICA.

Si seguiu recte per el carrer Nou sortireu a la Rambla del General Vives, cap a la dreta esta la Plaça del Rei amb la font de Neptú, neoclàssica del XIX;… i en sentit contrari, els diferents trams de la Rambla, que van canviant de nom, Rambla de Sant Isidre, i Rambla Nova, en aquesta ultima, al nº 27, esta la casa modernista de Aleix Gabarró del 1902.

Continueu en el mateix sentit, i passareu a Rambla de Sant Ferran i Av. Angel Guimerà, agafeu la segona travessia a la dreta, carrer Prat de la Riba, i al nº5, veureu l’antic escorxador, edifici modernista de 1903; reculeu un carrer, tombeu a l’esquerra per el carrer Milà i Fontanals, on al nº8 veureu l’entrada al pati del Asil del Sant Crist, un exòtic edifici modernista / eclèctic , començat al 1931 i acabat al 1941.

Seguiu per el carrer Milà i Fontanals i arribareu a la Plaça de Cal Font, presidida per una gran xemeneia, record del antic vapor que ocupava el lloc; també hi veureu la Biblioteca Central, instal·lada en unes antigues naus, de la mateixa fabrica, i El Teatre de l’Aurora, instal·lat en una antiga cooperativa,pel costat del teatre passa el carrer Sant Magí ple de botigues, i que desemboca a la Plaça de la Creu, on podeu donar per acabada la visita.

Encara, però, hi ha un altre lloc interessant, lluny del centre, el Museu del Tren, Railhome BCN, al carrerd’Alemanya, al polígon industrial, amb 500m2 d’exposició i una maqueta de 200m2. 

Podeu informar-vos a l’Oficina de Turisme: 935164016, info@albergcalmaco.com

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar