Etiqueta: VISITES RECOMENABLES

Categorías
CATALA LLEGENDES NATURA POBLES AMB ENCANT RUTES I ITINERARIS VISITES RECOMENABLES

UN PASSEIG PER EL BAIX TER

Avui proposo un passeig per el Baix Ter, al Baix Empordà, es una plana entre el Montgrí i les muntanyes de Begur i  les Gavarres i la Badia de Pals, acull el Parc Natural del Baix Ter, el massís del Montgrí i el de les Illes Medes, en aquesta plana coincideixen els últims trams dels rius Ter i Daró, que desguassen en un delta conjunt a la Badia de Pals, la part propera a la costa havien estat aiguamolls “els Aiguamolls del Baix Empordà” però, la major part, ara son camps d’arròs.

CARRERO DE PALS.

El començament d’aquesta ruta seria arribant des de Palafrugell o de la Bisbal, en direcció Torroella de Montgrí, el primer que trobem, a la dreta, es el poble de Regencós on podrem veure l’església de Sant Vicenç de Regencós, del segle XIX, i restes de la muralla amb dues torres, reprenem la carretera de Torruella i tot seguit trobem, a l’esquerra, el trencall a Pals, poble, medieval, al que ja l’he dedicat un article, però remarcarem els punt mes interessants, començant per la Torre de les Hores,  del s. XI-XIII, dalt de tot del poble, la muralla, amb quatre torres quadrades del XIV, l’Església de Sant Pere, romànica del XII, el Barri Gòtic , ( tot el nucli antic), les Tombes medievals del carrer Major, i els Masos de les rodalies.

Reprenem la carretera de Torroella, i al cap de poc trobarem un trencall, a l’esquerra, cap a Peratallada, però primer passem per Palau-Sator, un petit nucli medieval que inclou Fontclara i Boada; aquí trobem, el Castell de Palau-Sator, del segles X i XI, l’Església de Sant Pere,  romànica, del XII-XIII, el Monestir de Sant Pau, a Fontclara, romànic del XI, l’església mossàrab de Sant Julia de Boada, del X , l’església de Sant Feliu de Boada, del gòtic tarda del XVI, però amb origen romànic, i al Mas Pou el Museu d’estris del camp; seguim fins a Peratallada, integrada, al 1977, a Vulpellac, Fonteta i Forrallac; amb un bonic Conjunt Històric medieval, on destaquen, les restes del Castell de Peratallada, romànic i gòtic, d’entre el X i el XVII, amb la Torre mestre, rectangular, restes de les muralles i el Palau, que es pot admirar des de la Plaça del Castell; l’església romànica de Sant Esteve, del XII i la de Sant Climent, barroca, es molt agradable passejar per els seus carrerons estrets entre cases de pedra i porxades.

Seguim per la mateixa carretera, que acaba al petit nucli de Canapost, que pertany a Forrelac; anirem cap a la dreta fins a Ullastret, amb un nucli medieval originat al segle IX, del seu castell no queda res, però si resten muralles dels segles XII i XIII i una llotja gòtica; però el mes important son les dues viles ibèriques, Indicetes, una al Puig de Sant Andreu, i l’altre a l’Illa d’en Reixach; seguim en la mateixa direcció i arribem a Serra d’Aró, amb l’Església de Santa Maria, del segle XI refeta el XIX; a aquí trobem la carretera que ve de Torruella (a la dreta), anirem en direcció contraria (esquerra) fins a Parlavà, amb l’Església gòtica de Sant Feliu, del XV; i també diversos masos dels segles XVI-XVII i XVIII; aquí girem a l’esquerra, direcció a Verges, passant per Ultramort, amb l’Església romànica de Santa Eulalia, dels XIII i XIV, i també la masia fortificada el Castell de Finestres, dels segles XVI i XVII; finalment arribem a Verges, amb l’Església de Sant Julia i Santa Basilissa, que conserva un absis romànic del XII, la resta es neogòtica del XVII i el campanar neoclàssic del XIX; del castell romànic del segle XI, nomes resta la paret nord; si que podrem veure part de les muralles i 6 torres, de la vila d’entre els segles XII al XIV, un abeurador i un rentador medievals; també destaca el moli arrosser de Can Punton, neoclàssic del XIX; però el poble es famós per la DANSA DE LA MORT, que es representa per Setmana Santa.

Deixarem Verges per anar fins a Torroella de Montgrí, situada  als peus del Montgrí i del Castell de Montgrí, dels segles XIII i VIV, restaurat recentment; al poble destaca la Vila Vella, amb el Palau Reial, (La Cellera)gòtic del XIV, que acull un Hotel, l’església de Sant Genis Gòtica del XVI amb elements barrocs del XVIII i el campanar inacabat, també queden restes de la muralla i 2 torres; la Capella de Sant Antoni , amb elements romànics del XIII, gòtics del XIV i barrocs del XVIII, un parrell de casalots, el Palau Solterra, gòtic del XV-XVI, i la Casa Galibern, modernista del XIX; i no oblidem el Museu Mediterrani a Can Quintana; tot seguit anirem fins l’Estartit, que depèn de Torruella, fundat al segle XVII, aquí destaquen l’església parroquial de Santa Anna del XX, el port i les Illes Medes, que formen part del Parc Natural; al voltant de la població es troben bastants càmpings; seguint la llarga Platja del Estartit, podem arribar fins a la Gola del Ter la desembocadura del Ter.

Tornem cap a Torroella i agafem la carretera direcció Pals i Begur, mes o menys a l’alçada del trencall cap a Peratallada, a l’esquerra, veurem un trencall cap a Serra de Pals  i el Golf, que entra cap els Arrossars de Pals, prop dels que esta el Moli de Pals o Castell de Sant Miquel del segle XV, per aquest lloc també veurem les Basses d’en Coll, que son el curs final del riu Daró; al costat esta el Càmping Platja Brava, i arribem a la llarga platja de Pals, de 2,8 kilòmetres de sorra fina, delimitada per dunes; seguint per el Carrer del Golf, mes al sud passa a dir-se carretera de la  platja del Reco, semi- urbana, als afores de Begur, amb 326 metres de llarg; una mica mes enllà esta la platja de l’illa Roja, o cala Moreta, es una platja nudista; seguim en la mateixa direcció, i arribarem a Sa Riera, una preciosa cala amb un poblet de pescadors; continuem resseguint la costa per el carrer S’Antiga, i  arribarem  a la urbanització Sa Nau Mar,  i al antic i bonic Hotel Cap Sa Sal, que va funcionar entre 1969 i 1973; seguim per la mateixa ruta, que ara es diu carrer Cap Sa Sal, i arribarem al accés a la Cala d’Aiguafreda, reprenem la ruta i arribem al Camí vell de Sa Tuna, un altre preciosa cala en el barri de pescadors de Begur.

VISTA DEL POBLE I EL CASTELL DE BEGUR.

Tornem a la cruïlla, agafarem la Carretera de Sa Tuna, que ens dura fins a Begur,  enfilada al turó del mateix nom, que ha estat habitat des de la prehistòria, i pels ibers, el segle XI es va construir el Castell de Begur, reconstruït el segle XV, va estar actiu fins el 1810 en que va ser destruït, el segle XX ha estat reformat; al segle XIV es va crear la Baronia de Begur, a la vila queden cinc Torres de defensa, dels segles XVI i XVII, i també es poden veure nombroses Cases d’indians, moltes en estil modernista, edificades per els que van emigrar a Cuba i van fer fortuna; a principis de setembre es celebra la festa dels indians; podem sortir de Begur per la carretera de Palafrugell, fins al trencall a Aiguablava, passarem primer per l’accés a la Platja Fonda, que es per escales; després arribarem a Aiguablava, que te una platja poc fonda que la fa ideal per el bany; allà, sobre la Punta des Mut esta el Parador d’Aiguablava, inaugurat el 1966 i renovat l’any 2000.

Aquí acabem aquest itinerari, podem tornar seguint fins a Palafrugell, direcció Barcelona, o tornar a Begur i anar cap a la Bisbal i Girona, passant per Pals.

LLEGENDA DELS GEGANTS DEL MONTGRÍ

De Jaume Bassa Pasqual, extret de Emporion, diari digital.

Diu la llegenda que tota la muntanya del Montgrí és un gran monument funerari, on es varen erigir els tres elements màgics de les cultures antigues: el triangle a la muntanya d’Ullà, el cercle a la de Santa Caterina i el quadrat a la Muntanya Gran. La intenció va ser que els tres símbols es veiessin de ben enllà tant si es mirava de la banda de tramuntana com de migdia. També diu que tot el monument és travessat per multitud de túnels laberíntics a l’estil de les piràmides d’Egipte, i que és més o menys d’aquella mateixa època. Segons sembla, el varen construir uns homes gegantins que habitaven les vores del Ter. Gegantins, però senzills i amants de la pau. I diu que aquells colossos varen veure amb estupor com s’acostaven a les seves terres, venint del sud, unes gents desconegudes que s’establien a Ullastret i que tot ho dominaven al seu voltant, i que per mar unes altres arribaven en estols de grans velers a Empúries, al nord, disposades a quedar-s’hi i a fer-hi una gran ciutat. Els gegants i gegantesses, pacífics com eren, veient venir que anirien maldades, varen decidir de construir el gran mausoleu de les muntanyes del Montgrí, ple de passadissos i de cambres mortuòries, i s’hi varen enterrar tots abans de deixar-se subjugar.

Categorías
CATALA POBLES AMB ENCANT VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

VISITA CULTURAL A IGUALADA

Aquí os comentaré una visita cultural a Igualada, la capital de l’Anoia; ubicada al centre de la depressió de la conca d’ Òdena, a la riba esquerre del riu Anoia; fundada, sobre l’any 1000, a la cruïlla del Camí Ral ( actual NII a, i el camí militar de Manresa a Tarragona; ha estat un important centre de producció tèxtil tant de teixits com de gènere de punt, i sobre tot d’adoberia del cuir, activitat que encara segueix vigent.

Un bon lloc per començar la visita es la Plaça de la Creu, en ple centre del casc antic, on trobareu la oficina d’informació turística, ubicada a Cal Maco, un edifici modernista del 1917; per arribar hi, si aneu en cotxe, en la mateixa plaça teniu un pàrking , i dos mes, a prop, un a la plaça de Cal Font, a tocar del Passeig Mossèn Cinto Verdaguer; i l’altre  a la Ronda del Rec, darrera el Museu de la Pell;  si arribeu en tren (FGC) o autobús interurbà, podeu agafar el bus urbà LC1, que te parada a les estacions de tren i bus, i a la plaça de la Creu.

Podeu començar visitant els museus dels Traginers i el de la Pell; situats de  cara a la oficina de turisme, aneu cap el carrer que baixa per el costat dret del edifici (baixada de Sant Nicolau), i arribareu a la cruïlla amb el carrer del Sol,(a la cantonada esta el restaurant Somiatruites, amb una original presentació de alguns plats), si agafeu aquest carrer cap a la dreta arribareu al Museu dels Traginers ubicat en una masia del segle XVIII, per anar al Museu de la Pell, teniu que tornar a la cruïlla amb el carrer Dr Joan Mercader i baixar cap a la dreta i arribareu a l’entrada del museu instal·lat a l’antiga fabrica tèxtil de Cal Boyer de 1897; l’entrada inclou una visita guiada al Museu de Cal Granotes, una antiga adoberia del segle XVIII, situada a la zona del Rec.

PORTAL DE LA FONT MAJOR.

Desprès podeu tornar cap al casc antic, pujant per el carrer de Sant Faust, que esta entre el Museu de la Pell i el de Cal Granotes, sortireu al Carrer de Santa Anna, que sortint de la Plaça de la Creu, ressegueix l’antiga muralla del segle XV, de fet, agafant aquest carrer cap a la dreta, podreu veure dos del portals de la muralla, primer el d’en Vives i, una mica mes enllà, el de la Font Major, amb merlets que l’hi van incorporar en una restauració posterior; entreu per aquest últim, i sortireu a la Plaça de Sant Miquel, presidida per un mural de la Colla de Diables, i als peus d’aquest l’escultura de Prometeu encadenat de 1903, al costat mateix veureu unes arcades que son el que resta d’una casa del 1676; per l’esquerra ve el carrer de Sant Roc, on veureu Cal Monets, una casa modernista del 1914, torneu a la plaça i, al extrem de la plaça veureu un passatge per l’esquerra, el carreró de Sant Miquel, agafeu-lo i sortireu a la Plaça de Pius XII, on veureu Ca la Mamita, un edifici modernista del 1905, i la part del darrera de la Basílica  de Stª Maria;  gòtica, del segle XVII sobre una església del 1004, en el seu interior es pot admirar la Capella del Sant Crist i el gran retaule barrocs del XVII; sortiu de la basílica, a la plaça del Bruc i veureu Cal Ratés, modernista del 1909, i al altra costat veureu el Ajuntament,un edifici neoclàssic del XIX, davant seu esta la Plaça del  Ajuntament, sortiu de la plaça per els porxos que donen al passatge del Forn, que surt al carrer Nou, gireu a la dreta i anireu a parar a la Plaça del Pilar, on veureu una escultura d’Hèrcules i Eton.

RETAULE DE LA BASILICA.

Si seguiu recte per el carrer Nou sortireu a la Rambla del General Vives, cap a la dreta esta la Plaça del Rei amb la font de Neptú, neoclàssica del XIX;… i en sentit contrari, els diferents trams de la Rambla, que van canviant de nom, Rambla de Sant Isidre, i Rambla Nova, en aquesta ultima, al nº 27, esta la casa modernista de Aleix Gabarró del 1902.

Continueu en el mateix sentit, i passareu a Rambla de Sant Ferran i Av. Angel Guimerà, agafeu la segona travessia a la dreta, carrer Prat de la Riba, i al nº5, veureu l’antic escorxador, edifici modernista de 1903; reculeu un carrer, tombeu a l’esquerra per el carrer Milà i Fontanals, on al nº8 veureu l’entrada al pati del Asil del Sant Crist, un exòtic edifici modernista / eclèctic , començat al 1931 i acabat al 1941.

Seguiu per el carrer Milà i Fontanals i arribareu a la Plaça de Cal Font, presidida per una gran xemeneia, record del antic vapor que ocupava el lloc; també hi veureu la Biblioteca Central, instal·lada en unes antigues naus, de la mateixa fabrica, i El Teatre de l’Aurora, instal·lat en una antiga cooperativa,pel costat del teatre passa el carrer Sant Magí ple de botigues, i que desemboca a la Plaça de la Creu, on podeu donar per acabada la visita.

Encara, però, hi ha un altre lloc interessant, lluny del centre, el Museu del Tren, Railhome BCN, al carrerd’Alemanya, al polígon industrial, amb 500m2 d’exposició i una maqueta de 200m2. 

Podeu informar-vos a l’Oficina de Turisme: 935164016, info@albergcalmaco.com

Categorías
CATALA VISITES GUIADES VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

PASSEIG PER LA ROMA BARROCA

Vull recomanar vos una visita a peu per la Roma barroca, que, penso, os agradarà; si be os aconsello fer la visita amb un guia local, (hi han varis recorreguts possibles), també es pot fer per lliure, al vostre ritme, seguint aquestes indicacions.

Un bon lloc per començar es la Piazza del Popolo, una gran plaça als peus del turo Pincio, al nord del casc antic, en aquest turo esta la Villa Borghese uns grans jardins de 80 hectàrees, creats el 1605, i que inclouen diversos museus i la Villa Medici, edifici renaixentista que acull l’academia de Franca a Roma;  l’entrada nord de la plaça es la Porta del Popolo, la antiga Porta Flaminia de la muralla Aureliana, reformada en estil renaixentista al segle XVI ; al seu costat esta la Basilica di Stª Mª del Popolo, data del 1099, reconstruïda al renaixement (1477) i amb façana barroca de Bernini al 1660; el centre de la plaça s’aixeca l’Obelisc Flaminio de 36 metres, costat est la Fontana Dea di Roma (Deesa Roma) i al oest la Fontana di Nettuno, les dues neoclàssiques del segle XIX; i al costat sud, dues esglésies “bessones”, la Chiesa di Stª Mª dei Miracoli, barroca de 1675 de Rinaldi amb planta circular i 4 capelles laterals, i la Basilica di Stª Mª in Montesanto, barroca de 1679 de Bernini, amb planta el·líptica i 6 capelles laterals, l’hi diuen l’església dels artistes, doncs esta molt lligada al mon del art i la cultura.

Sortiu de la plaça per la Via del Babuino, i arribareu a la Piazza de Spagna, regal de Ferran el Catòlic al Papa, aquí estan la seu de l’ambaixada espanyola al Vaticà i la seu dels Cavallers de l’Ordre de Malta; i la Fontana de la Barcaccia, barroca de Bernini 1624, i l’escalinata barroca de 1725 que puja cap a la Chiesa de la Trinita dei Monti Pincio, d’estil renaixentista del XVI; tot seguit s’arriba a la Piazza Minganelli presidida per la Colonna della Immaculata del 1857.

FONTANA DE TREVI I PALAZZO POLI.

Des d’aquí agafeu la Via della Propaganda, que surt en diagonal per la dreta, i arribareu a la Basilica de Sant’Andrea delle Fratte, barroca de Borromini, sobre una església del XI, i façana refeta el 1862; continueu per el mateix carrer que acaba a la Via Pozzetto, tombeu a la dreta i la primera a l’esquerra, Via Poli, on veureu el Palazzo Poli edificat el 1573 sobre el Palazzo del Monte, va ser remodelat el segle XVIII, actualment acull sales de exposicions i conferencies, adossada a la façana sud d’aquest palau veureu la famosa Fontana di Trevi, barroca de Salvi 1735; davant de la font esta la Chiesa di Santi Vincenzo e Anastasio a Trevi, barroca de Longhi 1650, conserva els cors embalsamats de 25 papàs, des del 2002 va ser cedida als ortodoxos búlgars.

Sortiu de Trevi per la Via Sabini, i a la cruïlla amb la Via del Corso, veureu la Galleria Alberto Sordi, l’antiga Galleria Colonna un edifici eclèctic de 1922 que acull un centre comercial i la presidència del Consell de Ministres; al altre costat de la Via del Corso, s’obra la Piazza Colonna, que deu el nom a la Colonna di Marco Aurelio, de 30 metres d’alçada aixecada l’any 193 , al costat nord de la plaça esta el Palazzo Chigi ,renaixentista del 1580, actualment es la seu del Govern italià; i al costat oest, el Palazzo Wedekin, neoclàssic del XVII, seu del d’el diari Il Tempo; passat el Palazzo Wedwkin, entrareu a la Piazza Montecitorio, presidida per el Obelisco Solare, egipci del 589 a.c. de 33metres, va se portat a Roma per August el 10 a.c., juntament amb l’obelisc Flaminio; també hi veureu el Palazzo Montecitorio, barroc del 1653 de Bernini, actualment es la Cambra dels Diputats.

Agafeu la Via de Burro, entre les dues places, i arribareu a la Piazza Sant’Ignazio, davant de la Chiesa Sant’Ignazio de Loyola a Campo Marzio, barroca del 1650 de Grassi; seguiu per la Via del Seminario i sortireu a la Piazza Rotonda, davant del Pantheon di Agripa, temple roma del 27 a.c.  reconstruït per Adrià el 125 d.c., de planta rodona, per el que li diuen la Rotonda, esta molt ben conservat i el sostre es una meravella d’enginyeria amb un “oculo” central que l’hi proporciona una llum molt especial, va ser convertit en església cristiana: Santa Maria Rotonda; al mig de la plaça esta la Fontana Rotonda, barroca de Barigioni 1711, coronada per l’obelisc Macuteo de 14,5 metres.

Sortiu de la plaça per la Salita di Crescendi, arribareu a la Via della Scrofa, gireu a la dreta i arribareu a la Chiesa di Sant Luigi dei Francesi, església de Sant Lluis dels Francesos, barroca de Domenico Fontana, 1589; per el carreró que passa al costat de l’església, sortireu a la Piazza Navona, una gran plaça el·líptica, construïda al segle XVII ocupant el terreny del Stadio Domiciano, estadi per competicions atlètiques del 86 a.c, del que es poden visitar unes restes al extrem nord oest de la plaça; la plaça esta presidida al seu centre per la Fontana dei quattro fiumi, barroca de Bernini representació dels principals rius de quatre continents amb el Danubi, el Ganges, el Nil i el Rio de la Plata, sobre la que s’aixeca l’obelisc ; als extrems nord i sud de la plaça hi ha dues altres fonts barroques, la Fontana de Nettuno, de Zappala i la Fontana del Moro, de Dellaporta; al costat de ponent, al davant de la font dels 4 rius, esta la Chiesa de Santa Agnese in Agone, església de Santa Agnes en agonia, barroca de Borromini, 1657, construïda sobre un antic prostíbul on es diu que van tancar,i  van martiritzar a la santa; al costat sud esta el Palazzo Pamphili, barroc de Rinaldi, 1650, actualment seu de l’ambaixada del Brasil.

PIAZZA NAVONA, FONTANA 4 FIUMI, I STªAGNESE IN AGONE.

Sortiu de la plaça per les restes del Stadio, i agafeu la Via Coronari, al cap de pocs metres arribareu al Chiostro del Bramante Claustre de Bramante, renaixentista de 1504, ara es museu multi funcional , reunions, exposicions…; torneu enrere fins a la Via Giuseppe Zanarelli i agafeu-la cap a l’esquerra (direcció al Tiber), i en una plaça a la dreta veureu el Palazzo Altemps, del segle XV, una de les seus del Museo Nazionale Romano.   

Seguin per el mateix carrer arribareu al Ponte de Umberto I, davant mateix, al altre riba del Tiber, veureu l’edifici de la Corte Suprema di Casazione, el Palau de Justícia,del segle XIX; sense travessar el pont, podeu seguir en aquest costat de riu, tornant cap el nord per la Via Clementini, que surt per la dreta en diagonal al riu, fins a la Via Ripetta, cap a l’esquerra,  per on arribareu al Palazzo Borghese, manierista dels segles XVI-XVII, seu de l’ambaixada espanyola, el Mausoleo de Augusto,  seguint per la mateixa Via Ripetta, passant dues esglésies, arribareu al Mausoleo di Augusto, una construcció romana circular que va fer construir August l’any 28 a.c, desprès de tornar d’Egipte per enterrar a membres de la seva família i a ell mateix (14 d.c), hi ha enterrats diferents emperadors fins a Claudi.

En aquest punt podreu triar, seguir per la Via Ripetta cap el nord i tornar cap a la Piazza del Popolo, donant per acabat el recorregut, o tornar cap el sud fins a la Via Tomacelli, girar a la dreta passant el riu per el Ponte Cavour, i seguir cap el sud (esquerra) per el Lungotevere Prati, passareu per davant del Palau de Justícia, i arribareu al Castel di Sant’Angelo, un altre edifici roma circular que es va construir el 135 d.c. com a Mausoleu d’Adrià, que el 405 va se reconvertit en fortalesa integrant-lo en la Muralla Aureliana que el separa del carrer, esta coronat per un gran àngel que l’hi dona el nom actual, actualment fa funcions de museu; davant seu esta el Ponte di l’Angelo,  d’origen romà reconstruït varies vegades i amb nombroses escultures d’àngels; des del castell teniu el Vaticà a 800 metres seguint recte, de fet existeix un passadís “il Passetto” que comunica el Vaticà amb el castell.   

Categorías
CATALA FETS HISTORICS VACANCES VISITES RECOMENABLES

MALTA, VALLETTA i les TRES CIUTATS

 Per parlar-vos de l’actual capital de Malta, La Valeta (Valletta), tinc que parlar-vos primer  del Gran Port de Malta (Il-Port il-Kbyr) i de les Tres Ciutats.

La zona del Gran Port, es un port natural que ja van aprofitar els fenicis, grecs i, sobre tot, els romans; el marge esquerra d’aquest port , format per petites penínsules i badies, es conegut com Las Tres Ciutats o Kottonera, que son, Il-Birgu (Vittoriosa), Bormla o Bir-Mula (Cospicua) i Isla (Senglea); Valletta esta al marge dret, davant de les tres ciutats.

D’aquestes tres ciutats, la mes antiga es il-Birgu; on ja s’hi van establir els fenicis, i mes tard els romans, que ja hi van aixecar un castell, com demostren las restes d’una torre; però el creixement mes important va ser a partir del 1530 amb la arribada dels Cavallers de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem (Hospitalers), que mes tard serien coneguts com  de l’Ordre de Malta, que van traslladar la capital de Mdina a Birgu, que van fortificar, amb el Fort de San Angel ( San Anglu), conjuntament amb Isla, amb el Bastió de Sant Miquel (San Michelle)(1551), i també van aixecar el Fort de Sant Elm (1533), a la punta nord de la península de Scebberras, al lloc on havia una antiga torre de vigilància;  cosa que els va permetre resistir el  setge a que els van sotmetre el turcs l’any 1565, tot i que Sant Elm va caure, va fer perdre molt de temps als turcs, cosa que va permetre l’arribada de la ajuda de la marina catalana-aragonesa; havent derrotat als turcs, el gran mestre Jean Parrisot de la Valette, l’any 1566 va fer construir la nova capital a l’altra banda del Gran Port, a la península de Scebberras, de 56 mts d’altura, entre el Gran Port  i Marsamxett, completament fortificada, i refent el Fort de Sant Elm; en el seu honor la van batejar com a Valletta, traslladant-hi el l govern l’any 1571.

Van rebatejar a Il-Birgu com a Vittoriosa i a L’Isla com a Citta Invicta o Senglea; i, ja en el segle XVII, van ampliar Bormla i la van rebatejar com a Senglea, tot i que els autòctons les continuen dient per el se nom original; també en el segle XVII,  es va aixecar una línea defensiva per la part  terrestre per protegir les tres ciutats anomenada Línea Cottonera; i al embocament del port , enfrontat amb el Fort de Sant Elm, van aixecar el Fort Rikasoli (Forti Rikazli in Karkala)(1670); i ja en el 1723, el Gran Mestre Manoel de Vilhena, va fer construir una fortalesa a la Illa Manoel per controlar l’accés al port de Marsamxett: el Fort Manoel.

Desprès del “rollo” històric que vos he clavat, faré la descripció de la visita a La Valeta (Valletta); esta construïda a la meitat nord de la península de Scebberras, a llevant esta el Gran Port (IL-Port IL-Kbir), a ponent el port de Marsamxett, i la meitat sud (la que connecta amb la resta de l’illa), esta ocupada per un suburbi anomenat Floriana (Il-Furjana), per tant per arribar-hi amb vehicle s’ha de travessar aquest suburbi, i agafar el Triq(carrer) Sarria, que arriba prop de la entrada a Valetta, a la dreta d’aquest carrer veureu l’església de Sant Publi (Publiju)(1768), i a l’esquerra el passeig il-Mall i el parc de la independència, al final del carrer veureu el monumet a l’Independència, i la plaça de la font dels Tritons, (il- Funtana tat-Tritoni), una font monumental amb tres tritons de bronze, del 1955; a prop estan diversos aparcaments, l’estació d’autobusos i l’oficina de turisme; i en línea recte, passada la font, esta el accés a la Bieb il Belt (Porta de la Ciutat) d’entrada a La Valetta, situada a la cortina de muralla de la Porta Real; traspassant la porta estareu al Triq Republika, el carrer mes important, que arriba fins el Fort de Sant Elm; a la dreta veureu un edifici modern que es el Parlament de Malta, com a curiositat comentar-vos que els panells decoratius del sostre estan fets a Torelló; al costat del Parlament, veureu la plaça del Teatre Real (Pjazza Teatru Rjal), on podreu veure les restes del teatre de l’Opera, bombardejat a la segona guerra mundial, actualment s’hi fan actuacions al aire lliure al estiu; al costat esquerra davant mateix de la plaça del teatre, veureu un gran palau, d’estil venecià, amb balconades verdes, es il Palazzo Ferreria, del XIX, aixecat on estava l’antiga ferreria dels cavallers.

PARLAMENT DE MALTA.

Seguiu pel mateix carrer i a l’esquerra veureu el Museu Arqueòlogic,(1959) instal·lat al antic il-Berga ta’Provenza (alberg de Provença)(1574, refet en estil barroc el XVII) un dels 8 albergs que tenien els Cavallers segons la llengua que parlaven.

Uns metres mes enllà, a la dreta trobareu la Kon-Katidral ta’San Gwan (cocatedral de Sant Joan)(1577) que, a mes era l’església conventual dels Cavallers, es un edifici barroc amb exterior bastant sobri, però, per amb un interior del barroc mes recarregat, amb parets folrades d’or, compta amb una capella per cada grup lingüístic dels Cavallers,(8 en total) i amb un Oratori no menys ornamentat, on s’exposen dues obres de Caravaggio, la Decapitació de Sant Joan Baptista i Sant Jeroni escrivint; la catedral te la façana principal a la Pjazza ta’Katidral, a la dreta del Triq Republika, però l’acces, (de pagament i amb controls de seguretat) es fa per una porta lateral, al mateix carrer  Republika.

Seguint per el mateix carrer, arribareu a una gran plaça al bell mig de la ciutat, es la Misrah San Gorg (Plaça Sant Jordi), a la dreta veureu el Palazz tal’Gran Mastru (Palau del Gran Mestre), (1574) d’estil manierista; actualment es la seu del President del Govern; i a l’esquerra en un altre gran edifici del XVII, Il Istituto Italiano di cultura del XX.

Una mica mes avall, a l’esquerra veureu l’església i Monasteru santa Katerina del XVIII; i davant mateix, un altre palau, conegut com Casa Rocca Piccola, del 1580, actualment es un museu; prop del final del carrer, guireu a la dreta per el North Street fins al Triq it Tramuntana, on podreu veure la Sacra infermeria, el antic hospital dels Hospitalers de 1574 , actualment es el Palau de congressos Mediterrani.

Des de allà, a l’esquerra, agafeu el carrer Saint Elmo Place, passareu per davant del  Fort San Elmo , ( 1533, 1567)on es pot visitar el museu de la guerra; actualment es l’acadèmia de policia; davant del fort esta la  Misrah San Elmo (plaça Sant Elm); seguiu per el mateix carrer i  passareu pel costat de la French Courtain (cortina francesa (muralla)) just on comença la Saint Elmo Bay; al altre costat de la badia el carrer gira a la dreta i pren el nom de San Bastjan, i allà, a ma esquerra podreu veure Il-Berga ta’Bavaria (Alberg de la llengua Anglo-Bavara)1696, actualment es la Lands Autority.

El Triq San Bastjan acaba a Marsamxett Road, amb bones vistes del port de Marsamxett i la illa Manoel; en aquest carrer, al costat esquerra, trobareu la House of Catalunya (no es un error es així, mig angles mig català); un conjunt de tres cases, per acollir el Priorat de Catalunya, a part del Alberg d’Aragó, des d’el 1692, actualment acull el Ministeri d’economia; per el lateral del edifici, passa un carreró, el Triq l’Arcisqof, que surt a la Misrah Independenzia, on veureu il Berga ta’Aragón,(alberg de la llengua d’Aragó, Navarra i Catalunya)( sona curiós que els aplegessin per la llengua, per que ara a l’Aragó es parla castellá i a Navarra eusquera, pero a l’edat mitjana eran aragones medieval i navarres medieval, amb dos molt similars al catalá i el occitá), es  el mes antic, del 1571, i l’únic que conserva l’estil manierista; actualment es la seu del ministeri per l’ igualtat; al costat, ja en el Triq Punent, es pot veure l’església del Pilar.  

Seguiu per el Triq Punent en sentit sud, i a la cantonada amb Old Theatre street, veureu la Katidral ta’San Pawlu (Catedral (anglicana) de Sant Pau) de 1844; edificada sobre el terreny que ocupava el Berga ta’Germania (Alberg d’Alemanya) de 1575; continueu el carrer Old Theatre cap a llevant, i de seguida veureu la Basílica del Karmel del 1570, en estil neoclàssic; i mes endavant el Manoel Teatru, del que agafa el nom el carrer, barroc de 1731; una mica mes endavant sortireu a la Misrah San Gorg, passeu el Palau del Gran Mestre, i sortireu al Triq Il Merkanti (carrer dels Mercaders).

En el carrer Merkanti, cap a l’esquerra (sentit nord) trobareu moltes botigues i parades de tot tipus; cap a la dreta (sentit sud) desprès de passar per les terrasses de diversos bars i restaurants, arribareu davant del il Berga ta’Italja (alberg d’Itàlia) del 1571, reformat  el XVIII en estil barroc, i actual seu del Museu Nacional de Belles Arts, i davant mateix esta il Palazzo Parisio , barroc del 1740; a continuació del alberg d’Itàlia, i fen cantonada amb la plaça Jean de la Vallette, esta la Knisja santa Katerina tal Iltalja (l’església de santa Caterina d’Itàlia); al final del carrer esta la Knisja tal Vittorja (església de la Victoria) la mes antiga de 1570; al seu costat (a la dreta) esta la seu de l’Associació de l’Ordre de Malta.

A la cantonada esquerra del final del Triq Merkanti, esta il Berga ta’Kastilja (alberg de la llengua de Castella, Lléo i Portugal) del 1573 reformat en estil Barroc el 1740, actualment acull l’oficina del primer ministre; davant del alberg esta la Misrah Kasilja (plaça Castella), si la travesseu cap a llevant, arribareu als Upper Barrakka Gardens, creats el 1661 per els cavallers italians, pero no van ser d’us public fins el 1864; alli veureu el Mirador new Huevones, i davant d’aquest la Saluting Battery , una bateria amb vuit canons, que cada dia a les 12 fan una salva de salutació; des d’aquest mirador es te una magnifica vista del Gran Port  i de la Cottonera; a la part dreta del mirador hi ha un ascensor (de peatge), que baixa fins a l’entrada del port.

VISTA DEL GRAN PORT DESDE UPPER BARRAKKA GARDENS.

Un cop a baix, veureu l’entrada al moll del ferry i el de creuers, i una mica mes a l dreta el accés a Valletta water front, uns edificis repartits en tres blocs las Pinto Stores, l’església d’Egipte i las Furni Stores, actualment son restaurants i llocs d’esbarjo;  malgrat el seu nom estareu en el terme de Floriana.

Del Port surten ferrys per anar a la Cottonera, amb preus econòmics, (també s’hi pot anar amb el bus línea 1, que surt de l’estació d’autobusos  davant de l’entrada a la ciutat i va fins a Senglea),  las tres ciutats estant juntes com si fossin una sola, allí podreu visitar: la Basílica de Maria Bambina, els Gardjolas Gardens, i el Fort Sant Michelle a Senglea; l’església de la Immaculada, la St Helen’s Gate i la Línea Margherita a Cospicua; i el Fort de San Anglu, l’alberg de França, el palau del inquisidor, i el War museum a Birgu.

Categorías
CATALA FETS HISTORICS VACANCES VISITES GUIADES VISITES RECOMENABLES

MALTA, VISITA A MDINA

Malta es un país de la Unió Europea, situat en un arxipèlag al sud de l’illa de Sicília; l’illa principal, amb el nom del país, ha estat habitada des de la prehistòria, i ocupada per quasi totes les civilitzacions que van navegar per la mediterrània: fenicis, grecs, cartaginesos, romans, bizantins, àrabs, normands, sicilians, catalano-aragonesos, que el 1530 la van cedir als cavallers de l’ordre de Sant Joan (hospitalers), que mes tard seria l’ordre de Malta, fins el 1798 en que Napoleó la va espoliar i incorporar a França, fins el 1800 que va ser alliberada per els britànics, que el 1814 la van incorporar al seu imperi, fins que el 1964 l’hi van concedir la independència.

De resultes d’aquesta barreja de civilitzacions, el idioma maltès esta basat en l’àrab amb quelcom d’italià i d’angles.

La ciutat de Mdina (Medina) esta situada a la part central de l’illa, i va ser fundada pels fenicis l’any 770 a.c. amb el nom de Maleth (refugi), va ser la capital de l’illa fins el 1530, en que els hospitalers van traslladar la capital a Birgu, a la costa; l’any 1693 va ser parcialment destruïda per un terratrèmol, i els hospitalers van reconstruir la ciutat, amb edificis barrocs, van reforçar la muralla que l’envolta i van eixamplar el fossar.

PORTA DE VILHENA, CARA INTERIOR, escut de vilhena i figures de Sant Pau, Sant Publi i Santa Agatha.

Per visitar aquesta ciutat, s’ha de travessar la ciutat veïna de Rabat (Suburbi en àrab), i passant una rotonda amb una estàtua de Sant Pau (san Pawl) arribem als jardins Howard, davant l’entrada a la ciutat emmurallada, travessem el fossar (enjardinat), per un pont de pedra, que abans era un pont llevadís, i arribem a la porta de Vilhena o dels cavallers, doncs nomes ells estaven autoritzats a entrar o sortir per aquesta porta, (la resta tenien que fer-ho per la Brama Grecka (porta greca), que esta dins del fossar, i que podríem considerar com la porta de servei).

Passada la porta de Vilhena, a la dreta veureu l’entrada al Palazzo Vilhena o Palazzo Pretorio, que es va fer construir aquest gran mestre d’origen portugues, al fer reformar la muralla i la porta d’acces; actualment es la seu del museu nacional d’història natural, i també disposa d’una oficina de turisme; al seu costat estan les dependencies de la policia, i l’ajuntament.

Davant de la policia s’ha de girar a la dreta i la primera a l’esquerra, agafant el Triq (carrer) il Villegaignon, a la cantonada veureu la capella de santa Agatha de S. XV, anexa al St. Peter’s monastery, un convent de monges benedictines; passat el convent , a la dreta esta el Palazzo Testaferratta, actualment seu d’un banc, i a l’esquerra el Palazzo Prelato, seu d’un hostal; i novament a la dreta el Palazzo Magisteriale o casa del Magistrat.

Al costat de la Casa del Magistrat s’obre la Pjazza San Pawl (plaça Sant Pau), i al fons d’aquesta veureu la Kon Katidral’ta San Pawl (con catedral de Sant Pau), edificada entre 1697 i 1702, amb dues torres, estil barroc,  (com tots els edificis rellevants de la vila), i un interior esplèndid amb nombroses pintures a sostres i parets, unes ornamentades capelles laterals, un preciós orgue del segle XVIII, i un terra format per acolorides lapides de cavallers i prelats.

CAPELLA DE SANT PUBLI , CATEDRAL DE S. PAWL.

Al costat dret de la plaça veureu el Museu de la Catedral, en un antic seminari jesuïta, amb una important col·lecció d’art religiós; i al costat esquerre, el Palazzo Gourgion i el Bishops Palace, (palau episcopal); al altre costat del Triq il Villegaignon esta el Palazzo Santa Sofia; seguiu per el mateix carrer i, a la següent travessia, veureu, a la dreta la capella de San Rokku (sant Roc), i a l’esquerra, una escultura de la Madonna del Carmel col·locada a la cantonada de la Knisja ta Lonzjata Madona ( església de la Anunciació de la Verge).

Seguiu per el mateix carrer, i a la dreta veureu el Palazzo Falzon, un edifici medieval de dos pisos, que acull la fundació Gollcher; a l’esquerra esta la Casa Tesoriere amb una petita plaça, si seguiu endavant arribareu al final del carrer i la muralla, resseguiu-la cap a l’esquerra i estareu al Triq l’Imhazen que va paral·lel al carrer per el que havíeu vingut, però arran de la muralla, on trobàreu el Museu d’Història dels Cavallers de Malta;  a l’esquerra veureu la Casa Isabella, i uns metres enllà el Triq San Pietru, agafeu-lo i, desprès el primer a la dreta, que es el Triq San Nikola, seguiu-lo fins arribar a la capella de San Nikola, que esta a la cantonada amb el Triq Mesquita, agafeu-lo cap a l’esquerra i sortireu a la Pjazza Mesquita, una plaça amb palmeres, seguin per el mateix carrer, sortireu a la cantonada amb el carrer principal (Triq il Villegaignon), tombeu a la dreta i tornareu a la Porta de Vilhena.

Per la part exterior de la ciutat, podeu visitar el jardins Howard, on podeu llogar carruatges de cavalls per visitar l’entorn, o passejar per ells fins arribar a la rotonda de l’estàtua de sant Pau, i al altre banda, ja en el terme de Rabat, podreu visitar les restes d’un Domus Roma, pertanyent a la vila romana de Melite, que també era el nom de la illa en aquells temps; també es pot visitar Rabat amb una gran quantitat de esglésies i catacumbes.  

Categorías
CATALA FESTES POPULARS VISITES RECOMENABLES

CATIFES DE FLORS A LA GARRIGA.

Per Corpus, a la Garriga, com en d’altres poblacions, es tradició guarnir els carrers amb catifes florals, enguany la aquesta celebració tindrà lloc el dissabte de 21 de juny, (el dia de Corpus es el dijous 19).

Tot i el significat religiós de la celebració, les catifes florals son una exaltació a la primavera, i ja se’n feien en temps dels romans i pot ser abans i tot.

CARRER CARDEDEU.

A la Garriga,se celebra des de 1816, i enguany, a mes dels 28  carrers “alfombrats” amb flors, es fan d’altres activitats, com aixecada  de 3 altars de flors, un mural floral al barri de dalt, i l’ou com balla a la plaça de l’Església, i a mes, aixecada de castells, ballades de sardanes i el Ball de Corpus, a la plaça de Can Dachs; i la processo, que, a mes del seguici religiós, també i van els gegants, els nans, els Diables i els balls de bastons i de cintes.

CARRER BANYS.

Aquesta diada, també es fan “portes obertes” a nombrosos llocs de la vila:     com Can Raspall, el Jardí de la Casa Barbey, la Fundació Mauri, Hotel Balneari Termes Blancafort, Hotel Balneari Termes la Garriga, Hotel Boutique Edelweiss, el Refugi antiaeri de l’Estació, o l’església de la Doma.

La festa finalitza amb la tradicional “Clavellada”. 

Podeu informar-vos a info@visitalagarriga.cat o al telèfon 610477823.

Origen de les catifes de flors, extret de:   https://www.barcelona.cat/culturapopular/ca/festes-i-tradicions/personatges-i-elements-festius/catifes-de-flors

Les catifes són obres d’art efímer que tradicionalment s’elaboren amb pètals de flors, flors senceres i herbes, per bé que ja fa uns quants anys que s’experimenta amb més materials, com ara llavors, serradura o marro de cafè. Poden representar motius molt diversos, però els més freqüents solen anar lligats a la religiositat pròpia de Corpus, a la primavera, a temes locals o simplement representar motius geomètrics.

De la mateixa manera que les enramades, en trobem l’origen més remot en les decoracions amb flors i herba que es feien a les llars romanes en època primaveral. També cal assenyalar que les decoracions florals són un tret molt comú a totes les cultures.

Les catifes no són exclusives de la festa de Corpus, per bé que és en aquesta data quan la manifestació es fa més visible. A la primeria, tenien la funció de transformar l’espai festiu i, al mateix temps, servien per a perfumar l’ambient, sobretot quan les flors eren trepitjades per la processó.

Algunes poblacions han aconseguit molt de renom gràcies a les catifes. És el cas de Sitges, la Garriga o Arbúcies, però n’hi ha moltes més on n’elaboren.

Normalment els catifaires s’organitzen en agrupacions locals, de carrers i places que a més competeixen entre elles. L’any 2005 va constituir-se la Federació d’Entitats Catifaires de Catalunya amb l’objectiu d’unir esforços per mantenir i difondre la tradició i alhora avançar en la millora d’aquest art.

Categorías
CATALA FETS HISTORICS POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

CALATAYUD

Un altra vila interessant de la província de Saragossa, es Calatayud, que per habitants, es la segona ciutat de la província, a uns 80 quilometres de Saragossa, en direcció a Madrid, a la riba del riu Jalón.

Si bé a prop estan las restes ibero romanes de Bilbilis, la ciutat va néixer al voltant del castell musulmà, aixecat per el emir Ayyub Ibn Habib Al Lajmi, de fet el nom deriva de Qal at Ayyub ( castell d’Ayyub); aquest castell es coneix avui amb el nom de Castillo de Doña Martina.

Sortint de la A2, entrareu per l’antiga NII, passant per davant de la Academia de Logistica de exercit de terra, un cop entreu a la vila, veureu, a la dreta, la plaça de braus, el Coso de Margarita, del segle XIX; uns metres mes endavant, a la dreta, podeu girar per el Paseo San Nicolas de Francia, que passa per davant del Hotel Monasterio, que com es pot endevinar per el nom, esta instal·lat en un antic monestir; i una mica mes enllà veureu el pàrquing públic del Sepulcro, un bon lloc per deixar el cotxe.

Seguint a peu per el mateix passeig, s’arriba  a la Puerta de Zaragoza, una de les portes de la muralla del segle XIX, quan tenia el nom de Puerta de Sonajas;  passant per aquesta porta, s’entra a la plaça del Sepulcro, davant de la Colegiata del Santo Sepulcro, barroca del XVII, però que encara conserva part del claustre mudèjar del XIV; seguint cap el sud oest, arribareu a la plaça del Carmen, i agafant el carrer Sancho y Gil, arribareu a la plaça de los Mesones, on veureu el famós Mesón de la Dolores, fundat el 1800 com a posada de San Anton, en un edifici del XVI.

MESON DE LA DOLORES.

Seguiu uns metres mes i sortireu a la Plaça de España, i seguint per el carrer Vicente de la Fuente, arribareu a la plaça de Santa Maria, davant la Colegiata de Santa Maria la Mayor, de estil mudèjar d’entre els segles XII i XIV, amb una portada renaixentista del XVI; a la part del darrera, on esta el claustre mudèjar, al 2006, es va instal·lar el museu de la Colegiata, (entrada 2€); una mica mes amunt, per el carrer Desamparados, arribareu a l’església mudèjar de San Andres, del XV; una mica mes enllà veureu el Teatro Capitol, que també es cinema.

Des de allà arrenca el carrer de la Cuesta de San Andres, que es l’accés al antic barri jueu, que es correspon amb l’actual barri de la Consolación; aquest barri  va creixa al voltant de castell d’ Ayyud o de Doña Martina, doncs els jueus es van arribar junt amb els musulmans, d’aquí neix un altre teoria sobre l’origen del nom de la vila: (Qal at yahud vol dir castell dels jueus);  no es va constituir en Aljama fins el segle XI, i va ser la segona “juderia” en importància de l’Aragó, nomes superada per la de Saragossa, va arribar a tenir fins 7 sinagogues, de las que queden restes de tres; la Sinagoga Mayor, es va reconvertir en la ermita de la Consolación; la part alta del barri estava delimitada per la muralla amb la porta d’accés al castell de Torremocha.

PUERTA DEL TERRER.

Si baixeu per la Ronda Puente Seco, arribareu a la plaça de la Fuente de los 8 caños del XVI i d’estil renaixentista, davant mateix de la Puerta del Terrer, també renaixentista, de finals del XVI, amb dues torres cilíndriques unides per un arc de mig punt, actualment es la seu del Centro de estudios Bilbilitanos; estareu, novament, a la antiga NII, i, al altra banda veureu el Museu de Calatayud, instal·lat, des del 2007, en el convent de las Carmelites, un edifici barroc del XVII.

Per la mateixa NII antiga, una mica mes avall veureu una benzinera, passada aquesta, al altra banda, desemboca el carrer Barazar, si l’agafeu , tornant a entrar al casc antic de la vila, passareu dues places, Marcial i Dario Perer, i estareu a l’Avenida de San Juan el Real, on davant del jutjat de 1ª instancia, veureu la església barroca de San Juan el Real, d’entre el XVII i el XVIII; darrera de l’església, esta la plaça del Fuerte, amb un bonic quiosc al mig; travessant-la arribareu a la NII, reconvertida en passeig; si l’agafeu cap a l’esquerra, passant la plaça Del Justicia de Aragón, arribareu al Monasterio de la Inmacualda, i ja estareu a la cantonada del Paseo de San Nicolas de Francia,  prop del punt de sortida.

Per informació podeu trucar a la Oficina de Turismo de Calatayud, 976886322.

Informació sobre la famosa Dolores: 

María de los Dolores Peinador Narvión (Calatayud, 13 de mayo de 1819-Madrid 12 de agosto de 1894), fue una mujer española convertida en mito popular y protagonista de novelas y dramas teatrales, zarzuelas, operetas y algún poema sinfónico, y películas cinematográficas.

La Dolores fue hija de Blas Peinador (gallego y teniente de los Reales Ejércitos) y de Delfina Manuela Narvión; por su parte, María Dolores, descrita en su mocedad «alta, rubia, de ojos azules, que más por el señorío de su porte y su gentileza, atraía por la sugestión de su mirada».​

Citan a un ciego (‘Pascualón’) como autor o al menos cantor-recitador de la primitiva copla popular. Aunque algunos autores relatan el episodio del ciego cuando «una guapa moza, donairosa y alegre» le preguntara en tono cariñoso por la causa de su ceguera y le diera una limosna, los versos equívocos de la copla popular eran: «Si vas a Calatayud, pregunta por la Dolores, que es una chica muy guapa, y amiga de hacer favores» (y el equívoco era ‘qué tipo de’ favores). La versión del texto que recogió Iribarren se publicó en El Español del 13 de octubre de 1945 con el título «Cómo nació la canción de La Dolores», artículo firmado por Gregorio García Arista. ​ Los estudiosos del tema sitúan la aparición de la copla anónima en el Calatayud de mediados del siglo xix, y la consideran responsable de que Dolores Peinador se trasladase a Madrid. ​

Categorías
CATALA LLEGENDES POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

LA SEU D’URGELL

Un altre vila amb historia, per la, que quasi segur, que hi hem passat per anar a Andorra, però que molts pocs l’hem visitat.

La Seu d’Urgell, (antigament Urgell), seu del Bisbat d’Urgell , cap del antic comtat d’Urgell, i actualment capital de la comarca de l’Alt Urgell.

Segons la tradició va ser fundada l’any 1699 a.c., per Hèrcules l’Egípcia; però l’origen històric el trobem en un assentament de finals de l’edat del bronze al turó de Castellciutat, i posteriorment al poblat ibèric d’Arse d’Urgi, que seria l’Orgellia romana, que va ser destruïda per els sarraïns al VIII, el que va propiciar la construcció de la Vicus Sedis Urgelli, on avui s’aixeca la vila actual; al turó de Castellciutat es va construir i fortificar el Castell de Ciutat (d’aquí el nom), on els comtes d’Urgell van fixar la seva residencia. 

Passejant per la vila, podrem visitar la Catedral romànica de Santa Maria del XII, feta aixecar per el bisbe Sant Ot, es la 4ª de una sèrie de catedrals construïdes entre el segle V i el XII;  en la seva façana sud trobarem el claustre i l’església  romànica de Sant Miquel, del XI.

Plaça dels oms, catedral i casa consistorial.

A tocar de la catedral, esta la plaça dels Oms, on trobem l’antic hospital del segle XV i la Casa Consistorial, sobre unes restes romanes i adossada a l’església de Stª Eulalia, romànica, del segle XI; també val la pena passejar per  els carrers Major i el dels Canonges, amb dos porticats, essent el dels Canonges, que passa pel darrera del Palau Episcopal, es el mes antic; en el carrer Major trobarem el Portal d’Andorra, del XIII, que com el seu nom indica, era la sortida per agafar el camí que duia a Andorra.

Porxos del carrer Major.

També es poden visitar, l’església gòtica de Sant Domènec, del XV, que, actualment, acull una sala d’exposicions; la Biblioteca de Sant Agustí a l’església gòtica del mateix nom del XVI, on es combina l’arquitectura moderna de vidre i acer amb la gòtica; o el  Palau Episcopal, gòtic del XV, residencia del bisbe i copríncep d’Andorra.

La vila, tanmateix,  es la seu de una important industria lletera: la fabrica de formatges i mantegues “Cadí”.

Podeu ampliar informació a la oficina de turisme : 973351511, o per mail info@turismeseu.com

   La llegenda de «La pixarrada del diable» :

Fa molts anys, quan el bisbe Ermengol va prendre possessió del Bisbat d´Urgell a la Seu d´Urgell, es va dedicar a la construcció de camins i ponts per millorar les comunicacions. Va fer arreglar el camí que va des de la Seu a Oliana i va fer construir els ponts del congost que hi ha prop d’Organyà, on una roca té una taca verda que s’accentua els dies d’humitat i que es coneguda com «La pixarrada del diable.» Volia construir tres ponts per poder travessar bé el riu Segre en aquell indret i va portar fusters i mestres d’obra de tots els voltants. Es van beneir els llocs on s’havien de construir les pilastres i van començar a fer feina. Al dia següent de fer-les apareixien enderrocades sense cap motiu explicable. El bisbe va pensar que això podia ser obra del dimoni i juntament amb els canonges de la Seu d’Urgell, una nit van anar a veure que passava. Hi va haver una tempesta forta i després va venir la calma. A mitjanit va aparèixer una figura horrible, vermella com una brasa amb una capa de fum i una barrina de foc. El bisbe Ermengol li ordenà que es rendís en nom de Déu. El diable llençà la barrina i va caure sobre un gingebre. L’agafen i el pengen en una roca al final del congost on moltes persones el van a veure mentre duren els treballs. El dia de Nadal es van inaugurar els ponts amb la presència de molt personatges importants: senyors , canonges… Quan va començar a passar la gent, el diable va pensar que si creixia el riu Segre seria la seva venjança. Per això va fer una gran pixarrada, però solament va quedar una ratlla marcada a la roca com a senyal de la seva ràbia. Ges 2 Temes i Mites tema 3 7 Des d’aquells moments, aquesta ratlla verdosa i humida que es veu a la penya que marca les acaballes del Congost dels Tres Ponts, anant cap a la Seu, es coneguda amb el nom de La Pixarrada del Diable.

Categorías
CATALA LLEGENDES POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

MONTFALCÓ MURALLAT

Si os agraden les viles medievals, no podeu deixar de visitar Montfalcó Murallat, al terme de Les Oluges, comarca de la Segarra; la mostra mes ben conservada de una vila closa medieval a Catalunya.

CARRER PORXAT, AL FONS LA PLAÇA.

S’aixeca sobre un turo per sobre de la confluència del riu Sió i la riera de Vergós; construïda el segle XI, d’estil romànic, el seu nom original era Montfalcó d’Oluja, i junt amb el castell d’Oluja, era part de la Marca de Berga, territori fronterer amb els musulmans, pertanyent al Comtat de Cerdanya, i que el segle XII passa a dependre dels comtes de Barcelona.

La vila, envoltada per la muralla de 8 metres d’alt, te un únic portal d’accés, del que parteix un carrer que dona a la plaça, envoltada per les 15 cases de pedra, i de la que parteixen els altres carrers de la vila,que disposava d’un forn i una cisterna comunitaris; en un extrem de la vila, s’aixeca l’església, romànica, de Sant Pere, del segle XII, molt modificada en el decurs dels anys. 

CUBICOL DEL FORN COMUNAL.

Si voleu mes informació, o sol·licitar una visita guiada, podeu adreçar-vos a l’oficina comarcal de turisme de la Segarra, a Cervera; al tel: 973531303, o per mail:   turisme@ccsegarra.cat

Llegenda del setge de Montfalcó.

Aquest poble té la seva pròpia llegenda. Es diu que els habitants de Montfalcó Murallat van sofrir un setge després de perdre una batalla en camp obert i refugiar-se dins de la fortificació. La població va resistir, per això els assetjadors van optar per enganyar-los amb una curiosa estratègia que consistia a llançar missatges amb els seus catapultes. Aquests missatges subversius anaven lligats a pans, amb l’objectiu de sembrar la discòrdia entre els assetjats, tal com havia fet de manera reeixida el Cid Campeador a València.

No obstant això, la resposta de Montfalcó va ser enviar missatges encara més desafiadors lligats a peixos frescos. Veient això, els assetjadors es van resignar a continuar assetjant i van aixecar el cèrcol sobre la vila. La llegenda conta que aquests peixos havien arribat a la fortificació a través d’un túnel que arribava fins a Les Oluges, amb el qual se subministraven de queviures.

Categorías
CATALA LLEGENDES POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

CALAF I EL SEU MERCAT.

Avui vull parlar-vos de un  altre poble interessant, Calaf, a la sub-comarca de l’Alta Segarra, a l’Anoia.

Calaf es un nom d’origen amazic, amb el que va ser batejat el pla on s’aixeca la vila duran la dominació musulmana; territori que va ser reconquistat, possiblement, per Guifre el Pilós, a finals del segle IX; i va aixecar el castell, termener, de Calaf; durant el segle XI es va anar formant la vila al voltant del castell, i entre el XII i XIII es va anar consolidant el Mercat de Calaf, del que segur heu sentit parlar, i que en el XVII consolida la vila com un important centre de comerç.

Del castell, semi enrunat, queden tres portals de la muralla, tot i que van ser modificats el segle XV.

L’església parroquial, dedicada a Sant Jaume, es d’estil renaixentista, del segle XVII, s’aixeca al centre de la vila, i conte la cripta amb las restes de Santa Calamanda, patrona de la vila; també del segle XVII es la ermita de Sant Sebastià, aixecada al punt mes alt de la vila, per celebrar la fi de la pesta.  

També, a la part alta de la vila, trobem l’antic hospital, gòtic, del XVI, adossat a la muralla de la vila, avui dia reconvertit en centre cívic.

LA PLAÇA GRAN.
  • En el centre del poble trobem la Plaça Gran, porxada, i originaria del segle XIII, on, des del segle XIII fins a meitat del XX, s’hi celebrava el mercat; en la mateixa plaça, en la primera meitat del segle XX, van arribar a obrir fins 40 botigues, de les que, actualment, s’han restaurat i museïtzat 8, que es poden visitar amb visita guiada, prèvia reserva; aquestes son: l’escola infantil, una impremta, una bodega, una pastisseria/colmado » Cal Mestres», dues merceries, «Garriga» i «Cal Cisteller», un “colmado”»Cal Sala» i un “ultramarinos”»Cal Feu».
BOTIGA HISTORICA.

També, en el casc antic, podrem veure algunes cases senyorials, com la Casa Abadal, del XVII, també coneguda com ca la Practicanta, o Can Cortadellas, edifici neoclàssic del XVIII; i, repartides per la vila, diverses escultures de les trobades internacionals d’escultors que van començar a finals de segle XX, com la Twister Seat.

Si voleu informar-vos millor podeu trucar a l’oficina de turisme 938680833, o per mail: calaf.turisme@calaf.cat

Llegenda del Mercat de Calaf, extret de :                           http://www.xtec.cat/crp-anoia/anoiaguapa/altasega/titol4.htm

Han passat bastants segles des que el vescomte de Cardona atorgà a Calaf el «privilegi» de cel·lebrar mercat el dissabte de cada setmana.

Va assolir gran renom per la concorrença de marxants i compradors, però degut a un fet llegendari ha esdevingut conegut a tot el país:

Un dia boirós i fred de l’hivern succeí un fet llegendari…

Ningú sap en quin any s’escaigué, peró la tradició oral s’ha encarregat de fer-ho arribar als nostres dies:

La Plaça Gran de la vila era plena de gom a gom . Era dissabte, dia de mercat i els vilatans parlàven. El fred tan intens que glaçava les paraules tot just sortides de les boques i només es sentia el silenci.

Al migdia, quan el sol va fer acte de presència, totes les paraules es desglaçaren alhora i ompliren tots els racons de la plaça d’una cridòria i un xivarri mai vistos.

Des d’aleshores, s’ha fet popular l’utilització de la següent dita per anomenar els llocs on es produeix un gran xivarri:

«Sembla el Mercat de Calaf!»

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar