Santa Margarida i els Monjos, al Penedès, a tocar de Vilafranca; a priori sembla que no sigui un lloc interesant per visitar, però, a mes de l’església, neoclàssica, i un petit jardí botànic, te un parell de llocs molt interesants per visitar: el CIARGA, i el Castell de Penyafort.
El Ciarga (Centre d’Interpretació de l’aviació republicana i la guerra aèria) és una construcció que imita els antic hangars de la Guerra Civil espanyola; esta situat al parc de la memòria, davant la Masia del Serral, on, a la Guerra Civil hi havia un aeròdrom militar; acull un espai museogràfic de referència a Catalunya sobre el paper de l’aviació republicana durant la Guerra Civil Espanyola i l’empremta del conflicte sobre la població civil.
HANGAR DEL CIARGA, RESPIRADORS DEL REFUGI I MASIA DEL SERRAL.
Al costat del Ciarga, es troba també el refugi del Serral, un dels refugis antiaeris de la Guerra Civil lligats a l’aeròdrom; el del Serral és el més gran dels refugis que es conserven, està situat a uns 10 metres sota terra i té capacitat per acollir un centenar de persones.
Es una visita molt recomanable, les guies ofereixen una visita guiada molt ben explicada, al espai museístic que acull fotografies, maquetes i també uniformes dels aviadors, també es pot veure un audiovisual, i es complerta amb una visita al refugi.
El Castell de Penyafort és un conjunt arquitectònic del s.XI. El complex inclou elements d’origen medieval, barroc i neoclàssic. Els seus inicis es troben al voltant d’una torre de defensa circular, amb algunes dependències annexes, on va néixer sant Raimon de Penyafort, al s.XIII.
CASTELL I CONVENT DE PENYAFORT.
Aquest fet provocà que tot just començar el segle XVII l’ordre dels dominics hi fundà un convent; a partir de l’any 1836, amb la desamortització de Mendizábal, l’edifici passà a mans de la família Puig i poc després fou heretat pel fill de la família, Josep Puig i Llagostera, qui va reformar l’edifici completament fins a donar-li la imatge que presenta actualment.
Durant la Guerra Civil Espanyola, l’edifici acollí una presó per els aviadors del bàndol franquista, les cel·les estaven ubicades a les capelles laterals de l’església;( es pot incloure en la visita del Ciarga). Després de la guerra civil, passà per diverses mans privades, incloses les de un Yanquee, que la va espoliar i es va endur els objectes a Estats Units, fins que l’any 2002 fou adquirit per l’Ajuntament, actualment s’hi estan fent obres de restauració.
Els elements més remarcables del complex són les dimensions excepcionals del conjunt arquitectònic: el pati d´accés davant la façana principal, l´església d´una sola nau i les sis capelles laterals amb el seu portal de frontó trencat amb fornícula, la torre de planta circular, amb les parets de més d´un metre i mig de gruix i les dependències conventuals, també es visitable independentment del Ciarga; disposa d’una oficina d’informació en el edifici residencial.
Part d’aquesta informació esta extreta de la web de Penedès turisme.
EL MIRACLE DE SANT RAIMON DE PENYAFORT
A sant Raimon de Penyafort se li atribueix una de les gestes més sobrenaturals de les descrites en totes les llegendes àuries. Segons el relat hagiogràfic, sant Raimon de Penyafort va creuar la Mediterrània des de l’illa de Mallorca fins a Barcelona agenollat damunt de la seva capa. D’aquest fenomen se’n diu transfretació. El diccionari Alcover-Moll el descriu com «passar a l’altra vorera de la mar». Per a aquesta virtut, alguns graciosos han atribuït a sant Raimon de Penyafort el patronatge del windsurf.
Camprodon, situat al cor dels Pirineus Orientals, a la vall del Alt Ter, mes coneguda com la Vall de Camprodon; es un bon lloc per visitar un cap de setmana o un pont; ofereix varies rutes de senderisme, bonics pobles i paisatges de muntanya, ermites i esglésies romàniques, bona gastronomia…
La vila de Camprodon esta al mig de la Vall, a la confluència del Ter i el Ritort, el seu origen es remunta al segle X, amb la fundació del Monestir de Sant Pere, al seu entorn va créixer la “Vila de dalt”; al segle XII, al Puig de les Relíquies, es va edificar el Castell, i al seu abric s’hi va instal·lar un mercat i “la Vila de baix”; actualment es un municipi compost per diversos nuclis urbans, la vila de Camprodon, la Colònia Estebanell, el suburbi de Font Rubí, el poblat de Rocabruna i el poble de Beget, aquest últim a l’Alta Garrotxa.
Arribant per la C38, passat Sant Pau de Seguries, i el pont sobre el Ter, arribareu a la Ral i un xic mes enllà, a la dreta, esta el accés al Càmping Vall de Camprodon, per darrera seu, al altre costat del riu, passa el Camí Ral, del què, uns quants metres cap a la dreta, surt una pista per l’esquerra que puja fins el Santuari del Remei, edificat el segle XIX; tornant a la carretera, tot seguit s’arriba a la Colònia Estebanell, una antiga colònia textil edificada al 1870 al costat de la Fabrica Matabosc, que el 1923 va passar a ser Estebanell, actualment, restaurada, continua habitada; tot just passar la Colònia, esta la nova fabrica de Galetes Birba, i poc després s’entra a Camprodon.
Entrant a Camprodon, a la dreta, teniu el Parc de la Mare de la Font, amb places d’aparcament gratuïtes, un estany, zona de pic nic i una font; es un bon lloc per deixar el cotxe per anar a visitar la vila, que te molta cosa per oferir, l’Oficina de Turisme, suggereix tres rutes segons temàtica; Ruta medieval, Ruta Modernista, i la Ruta de la retirada; (també hi ha una ruta de les fonts; jo, aquí, plantejo una ruta que arreplega las tres temàtiques i alguna font.
Des de la zona d’aparcament del parc, veureu un pas per sota de la C38, que surt a l’estació d’autobusos, i a un altre zona d’aparcament gratuït, el Camp de la Vila, des d’aquí , una mica cap a la dreta, surt el Carrer Catalunya, per on arribareu a la Plaça de Carme, on, a la dreta, veureu el Convent del Carme, gòtic del XIV, i just al seu costat, un palau, Cal Marques, gòtic tardà del XVII, actualment acull un restaurant, un espai cultural, petit museu, exposició permanent de la Retirada, i una biblioteca; seguin per el mateix carrer arribareu a la Plaça de Vila, on tombant a l’esquerra veureu l’Hotel Güell, modernista del XIX, durant las guerres carlines va funcionar com a presó, i durant la retirada com hospital de campanya, i com es lògic , a la mateixa plaça esta la Casa de la Vila, gòtic civil XIV, i al seu costat Can Rigordosa, modernista de 1914, continueu amunt per el carrer Sant Roc, on trobareu la Oficina d’informació turística, i en el mateix edifici, el Museu Albeniz, dedicat a compositor nascut a la vila; aquí tindreu una bona prespectiva del emblema de Camprodon, el Pont Nou, gòtic del XIV, sobre un de romànic del XI; el carrer passa per sota del pont, tot canviant a carrer Isaac Albeniz, que passa en mig de dos establiments emblemàtics de la vila, el Forn Sant Roc del segle XVIII, amb els porquets de massapà i uns “panellets” de pinyons gegants, a mes del pa de poble, això si es car; i la carnisseria cal Campaner, amb embotits de pagès, vins en botes de fusta i les Galetes Birba; un xic mes amunt creua el pont sobre el Ritort, desembocant a la Plaça Cesar August Torras, on a la dreta, enganxada al edifici que toca al pont, veureu la Font dels Quatre Cantons.
EL TER I EL PONT NOU, JARDINS HOTEL CAMPRODON.
Continueu tot dret, pel carrer Ferrer Bàrbara, passareu per davant del Forn Sala, un forn dels antics amb un pa i unes coques de forner boníssims, també els croissants; mes endavant el carrer s’eixampla, hi podreu veure l’antiga fabrica de Galetes Birba, del 1910, va ser parcialment cremada a la Retirada; poc després sortireu a una rotonda, seguiu recte per l’Avinguda Maristany (direcció Llanars), fins arribar a la següent rotonda, tombeu a l’esquerra per el Passeig Maristany, creat el 1924, amb mes de 500 arbres, i entre el Passeig i l’Avinguda podreu veure una important quantitat de torres modernistes, com Can Maristany, Can Oliveda, Can Torrent, Can Conde , Can Guasch, l’Hotel Maristany o El Niu de l’Aliga entre d’altres.
Quan arribeu al final del Passeig, sortireu, altra vegada, a la rotonda on havíeu encetat l’Avinguda Maristany, tombeu a la dreta per la carretera de Llanars, fins al primer carrer a l’esquerra , carrer Nou, per on arribareu al cor de la Vila, la Plaça Doctor Robert, on el diumenge es fa el mercat setmanal, allí veureu l’Hotel de Camprodon, modernista/romàntic del 1914, a la retirada es va habilitar com a hospital de sang, al altre costat del riu, disposa uns magnífics jardins romàntics als que s’hi accedeix per un pont privat; i just al costat Casino / Casal, també modernista del 1881, actualment acull el cinema i un bar; mes avall tornareu a passar per la plz. Cesar A. Torres, seguiu recte i entrareu al Carrer Valencia, el carrer comercial de la vila, just a la cantonada teniu un altre establiment emblemàtics, la Pastisseria Pujol, com a producte estrella tenen els carquinyolis; mes endavant, a la dreta veureu una farmàcia en un edifici modernista de pedra i ceràmica, Can Suris, també conegut com Les Monges, de 1912, amb arquitecte sabadellenc (J.Renom); separada per un carreró, veureu una casa aixamfranada amb balcó de fusta, Art Decó Can Blanch, de principi de segle XX; també trobareu dues pastisseries modernistes mes, la Antiga Casa Sala, i Can Travesa, de on destaquen el xuixos; i també un altre font en un carreró arran del Ritort, la Font de la Cordera, d’origen medieval que incorpora un petit safareig a tocar del riu; i al final del carrer a la dreta encara podreu veure una petita exposició de materials militars abandonats a la retirada.
Estareu a la Plaça de Santa Maria, on, entre els seus arbres, podreu veure l’Arbre Cremat, que encara conserva part del tronc cremat a conseqüència de un vehicle incendiat duran la retirada; a l’esquerra de la plaça esta l’Església de Santa Maria, gòtica del XIV, amb origen romànic del XI, al seu interior es conserven les relíquies de Sant Patllari, i es pot visitar l’exposició d’orfebreria religiosa del XV al XX; mes retirat, esta el Monestir de Sant Pere, romànic del X, als jardins que l’envolten esta la Font del Monestir, al costat del monestir, esta L’Escola Doctor Robert, del 1937, va ser utilitzada com hospital de campanya a la retirada, continua funcionant com escola.
Tombeu a l’esquerra per el carrer Freixenet, on també trobareu cases modernistes, primer Can Cabot , un xaletdel 1900, cap a mig carrer, el Mas de Xaxas, convertit en hotel, i cap el final de carrer, Can Roig, de 1901, a la retirada va ser hospital de campanya, i va ser molt malmesa per els bombardejos, recentment ha estat reconstruïda; arribareu a la rotonda de la Plaça de la Vall, a la Carretera de Molló, tombeu a la dreta, al cap d’uns metres, passareu el pont del Ritortell, i un tros mes enllà, a la dreta trobareu la Font Nova i el passeig del mateix nom, on, a la segona meitat del XIX, es van instal·lar las primeres residencies d’estiuejants, moltes d’elles modernistes, com a curiositat, veureu que algunes baranes del passeig son somiers, degut als danys del aiguat del 1940, es van aprofitar els somiers dels hospitals de campanya de la retirada per refer la barana; arribareu al carrer de Sant Antoni, gireu a l’esquerra, el primer que veureu seran els Jardins de Can Vinke, del 1920, tot seguit arribareu al Passeig de la Muralla, i a la dreta, la pujada al Puig de les Relíquies, on esta el Castell del segle XII i adossada a la muralla, la Torre del rellotge, del XVIII.
Reculeu fins al Passeig de la Muralla, i tombeu a la dreta fins al carrer de Cal Marques, i altra vegada a la dreta , arribareu a la Plaça de la Fia
Seguiu per l’antic Carrer Major, que passa per sota del Castell, fins, que a l’esquerra, veureu l’accés al Pont Nou i la Porta de la Cerdanya, passeu per el pont fins a l’altra costat del riu, on podreu veure l’Espai 1 d’Octubre, una zona verda a tocar del Ter, als peus del pont; tombeu a l’esquerra per el Carrer Cerdanya, tornareu a creuar el Ter, des d’aquest pont, (de on surten els trenets turístics), tindreu una bona vista del Pont Nou i la resclosa; finalment sortireu a la Plaça de la Vila, des de on podreu tornar fàcilment al aparcament de l’entada de la vila.
Fins aquí la ruta a peu pels recons de la vila de Camprodon, ara un parell de rutes amb cotxe per la vall; la primera en realitat serien dues però es poden fer conjuntament, primer anirem fins a Beget, des de la C38 direcció Molló, a la Plaça de la Vall, gireu a la dreta, seguint el Ritortell direcció Font Rubí, una urbanització passat el camp de golf, seguiu fins a la carretera GIV5223, i tombeu a la dreta, arribareu primer a Rocabruna, un petit poblet romànic, amb l’església de Sant Feliu del XII i las restes de Castell de Rocabruna, del X, que, a mes ofereix unes magnifiques vistes sobre l’Alta Garrotxa; seguin per la carretera baixareu fins a Beget un poble medieval on destaca l’església de Sant Cristòfol, romànica del XII, on es pot veure un impressionant Crist Majestat romànic, (la Majestat de Beget); també val la pena un passeig pels carrer empedrats entre les cases de pedra i creuar el seu pont que sembla el dels pessebres.
Des de aquí podeu començar l’altra ruta, cap a Molló, torneu per la carretera passant Rocabruna fins a la carretera C38, gireu a la dreta i arribareu a Molló, municipi compost per set veïnats, a la capçalera del Ritort; a Molló podreu visitar l’Església de Santa Cecilia romànica d’entre el XI i XII, la Capella votiva de Sant Sebastià, a l’entrada del poble, possiblement del XVIII;podeu seguir fins a Espinavell, on podreu visitar l’Església de la Mare de Deu de les Neus, del XVII en estil rústic popular; torneu a la C38, cap a l’esquerra, al cap de poc, a la dreta veureu l’entrada al Molló Park, un parc d’animals que val la pena visitar, el recorregut es d’entre 2 o 3 hores; després podeu seguir la carretera fins al Coll d’Ares de 1513 metres d’alt, on esta la frontera francesa, i per on van entrar a França els fugitius a la retirada de la gerra civil; fins i tot, si voleu, podeu entrar a França, i visitar Prats de Molló la Presta, a la Vall del Tec, al Vallespir, i donar una ullada al Fort la Garde, l’antiga fortalesa fronterera dels francesos.
VALLTER 2000, PLA DE MORENYS.
L’altre ruta, es fins a Vallter 2000, sortiu de Camprodon per la GIV5264, direcció Llanars-Vallter, de seguida arribareu a Llanars, un poblet amb boniques cases de pedra amb balcons de fusta, i l’Església de Sant Esteve, romànica del XII; una mica mes endavant, a l’esquerra veureu el trencall què du a La Roca de Pelancà, un peculiar poblet enfilat damunt d’una roca, amb l’Església de la Mare de Deu de la Pietat, romànica del XI; mes amunt, a 1250 metres d’alt, esta el poble d’Abella, amb l’Església de Santa Llucià , romànica del XII, i unes antigues mines d’antimoni; (en dos poblets pertanyen al municipi de Vilallonga de Ter); torneu a la GIV5264 i seguiu camí fins a Vilallonga de Ter, també amb cases de pedra i fusta, i l’Església de Sant Marti, romànica del XII, i a la sortida el càmping Conca de Ter, i mes amunt las restes del Castell de la Sala, també veureu el trencall, a l’esquerra, que du fins als petits nuclis de Tregurà de Baix i de Dalt, enfilats a la falda de la muntanya; finalment entrareu a Setcases, bonic poble de muntanya, fundat al segle X, amb cases de pedra; hi podreu veure l’Església de Sant Miquel, del segle XII, però reformada el XVII en estil gòtic tarda, conté un interesant retaule barroc; també destaca el rec obert que passa pel mig del poble, uns quants bons restaurants i la Casa de la Mel, on trobareu tota mena de productes, tant derivats de la mel com d’altres com embotits, o records, també es pot accedir a diversos miradors de la vall.
Continueu carretera amunt, i arribareu a l’estació d’esquí de Vallter 2000, que inclou el Refugi de Ulldeter, on, a part dels lògics esports d’Hivern, a l’estiu també esta operatiu com a sortida de rutes de senderisme de muntanya, i el telecadira Jordi Pujol Panella, que puja fins al naixement del Ter, a 2525 metres d’alt, allà dalt teniu el restaurant Les Marmotes, i es pot arribar amb relativa facilitat al Coll de la Marrana, a 2530 m.per on s’accedeix al alt Fresser, o pujar al Bastiments de 2881m o al Gra de Fajol, de 2714m.
Des de el mateix Camprodon, també es poden fer diverses rutes de senderisme, aquí os deixo cinc amb diferents nivells de dificultat: Camprodon-Llanars-Camprodon, 5’4km. Nivell baix. Ruta circular. Les fonts de Camprodon, rodalia del poble i Font Rubí, inclou visita a l’Ermita del Roure, al costat de la Font de Llandrius; 5’3km. Nivell baix. Pujada Ermita Sant Antoni, 7,2km. Nivell mig, ruta circular. Camprodon-Obaga d’Espinalba-Torre Cavallera-Llanars-Camprodon, 8’1km, nivell mig, ruta circular. Beget-Rocabruna-Beget,( per camins de contrabandistes), 13’14km, nivell alt, ruta circular.
A mes també teniu els Trenets turístics Tricu-Tricu, que tots els dissabtes tarda fa una ruta comentada, de 40 minuts, per la vila, i un altra a demanda per l’entorn de Camprodon, Font Rubí i las Fonts, de 1h 15min. i 7 rutes mes de 3’5h, al estiu: a Sant Pau de Seguries; Llanars, La Roca, Abella; Molló Espinavell; Vilallonga de Ter, Tregurà; Font Rubí, Rocabruna; Setcases; i el Camí de Retirada, Coll d’Ares.
Un bon lloc per visitar en una escapada de cap de setmana o un pont, el trobareu al costat d’un tram de la Noguera Pallaresa, entre Sort i Tremp repartit entre els dos Pallars, el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà; entre Tremp i Sort.
Començarem pel sud, per Tremp, la capital del Pallars Jussà i “porta del Pirineu”; s’hi pot accedir per la C74 per Isona, o per la C13 per Balaguer, hi trobareu el Centre de Visitants Epicentre, centre d’informació turística per les dues comarques; també s’hi troba l’Institut Geològic de Catalunya i el Museu Comarcal de Ciències Naturals , podreu visitar el nucli antic amb els carrers de traçat medieval, la Basílica de Stª Maria de Valldeflors del segle XII, però que poc conserva del romànic, es va reformar en gòtic i barroc; i, al seu entorn, tres Torres de l’antiga muralla del XII; també veureu l’antic Hospital dels pobres, renaixentista, del segle XVI, actualment seu dels jutjats; i el pont de Sant Jaume, romànic però reformat el segle XVIII.
Sortint de Tremp, per la C13, cap el nord, a l’esquerra, dalt d’un turó, esta la vila de Talarn, la antiga capital del Pallars Jussà, encara conserva restes del castell i de la vila medieval; es coneguda per la Acadèmia Militar de sotsoficials,( on, per cert, podria haver anat en acabar la “mili”, si m’agrades el rotllo militar, i m’hagués volgut re-enganxar).
A la dreta de la C13, a l’alçada de Talarn, es pot veure la presa del Pantà de Sant Antoni, també anomenat de Talarn; des de la carretera es pot anar veient el pantà, al que es pot accedir en diferents punts, i practicar esports d’aigües manses, com piragüisme, surf de vela, esqui aquàtic, i banyar-se; al cap d’uns quilometres, a l’esquerra, trobareu el trencall cap a Salàs de Pallars, un poblet d’origen medieval que conserva portals, torres rodones y altres restes de la muralla medieval; però el seu reclam turístic son les 9 Botigues /Museu, amb una important col·lecció de productes i objectes comercials de principi i meitat del segle XX.
BOTIGA MUSEU DE SALAS DE PALLARS.
Continuant camí per la C13, cap el nord, tot just passat la cua del Pantà, arribareu a la Pobla de Segur, 2ª ciutat del Pallars Jussà, i estació final de la línia fèrria de Lleida a la Pobla i el Tren dels llacs, esta partida en dos per el Riu Flamisell, que allà desemboca en el Noguera Pallaresa; té bastant patrimoni visitable, com la Torre Mauri un conjunt modernista del 1907, seu de l’Ajuntament, la fabrica de Licors Portet, també modernista del 1883, on encara es fabrica ratafia, la Fabrica de cerveses C13, els Refugis antiaeris, y el casc antic, medieval que encara conserva dos portals; i també podeu visitar el Espai Raier, museu dedicat a aquesta feina lligada al riu.
EL PONT I EL GALL FER, GERRI DE LA SAL.
A la sortida de la Pobla la C13 passa a la N260, (l’eix Pirinenc); al cap de poc passareu per el Congost de Collegats, lloc on es pot practicar diversos esports, com rafting, canyoning, hidrospeed, kaiak, o via ferrata; esta situat en el límit dels dos Pallars, sortint del Congost, ja en el Pallars Sobirà, entrareu al terme municipal de Baix Pallars, que té com a cap i casal la vila de Gerri de la Sal, es una vila d’arrels medievals del segle XII cosa que es pot veure al casc antic que es una vila closa que encara conserva tres portals, en el Pont medieval , romànic del XI-XII; el Monestir de Santa Maria de Gerri, també romànic del XII, que acull la tomba de Sant Ot d’Urgell,( al seu pati esta el cementiri del poble); també podreu veure la Torre de la Presó, del XIII; i el Alfolí de la Sal, del XVI-XVII, que es la seu del Museu de la sal, i es pot visitar juntament amb las Salinas, arran de riu conegudes des el IX; el poble també es la seu de l’associació de criadors d’ovella Xisqueta també ; i per els voltants es poden fer diverses rutes de senderisme.
Seguin la C13/N260 cap el nord, entrareu en el Congost d’Arboló, després de passar Baró, un petit poblet, arribareu a la vila de Sort, capital del Pallars Subirà, on, a mes de la famosa administració de loteria, podreu veure i visitar, el Castell dels Comptes de Pallars, romànic del X-XIII; la Vila Comtal, l’Església de Sant Feliu i la Presó / museu Camí de la Llibertat; es poden fer visites guiades; en pla esportiu, teniu l’Estadi d’aigües Braves, l’Escola de Piragüisme, i un rocòdrom.
Aquí es pot donar el recorregut per acabat, es pot desfer camí tornant cap a Tremp, o seguir per la N260 , cap a Adrall i la Seu d’Urgell; o, si voleu continuar explorant el Pallars, seguir per la C13 cap a la Vall d’Aneu i la Vall de Cardós, Espot, Vall d’Aran….
En aquesta zona no tindreu problema per pernoctar, trobareu molts hotels, hostals, pensions, càmpings, i cases rurals.
Tortosa es la capital del Baix Ebre, riu que travessa la vila; esta a tocar de dos Parcs naturals, el Delta del Ebre i els Ports de Tortosa-Beseit.
Històricament, es creu que podria ser la Hibera dels ibers; el que si es segur que va ser la Dertosa romana i al 714 la Tortusha àrab, va ser conquistada per Ramon Berenguer IV l’any 1148, va ser molt important duran el renaixement; i duran la guerra civil va ser parcialment destruïda per els bombardejos de l’aviació franquista.
Si arribeu per la AP7, entrareu cap el centre ciutat i seguiu l’indicador de la oficina d’informació turística, al costat de l’oficina trobareu un pàrquing, i podreu continuar la visita a peu; l’oficina d’informació esta instal·lada en l’antic Escorxador, un edifici modernista, que també acull el Museu Arqueològic.
Sortiu del Escorxador tot recte i anireu a la Plaça Sant Jaume, gireu a l’esquerra per el carrer Major de Sant Jaume, estareu al barri de la Moreria, arribareua la plaça de la Inmaculada presidida per l’església del mateix nom, i les dependències de la policia local; continueu recte i el carrer ara es Major de Remolins, estareu el barri de Remolins antic Call jueu, segles XII al XV, al final del carrer trobareu l’antiga sinagoga, i Hospital de Sant Jordi; gireu a la dreta per la Travessia del Mur que os dura fins a la Torre del Celio, gòtica del XIV, cap a la dreta podreu resseguir la Muralla de Remolins i arribareu al Portal dels jueus, per accedir a la part superior dels Jardins del Princep, on veureu un museu d’escultures al aire lliure i un punt d’informació, la visita costa 3€.
CASTELL DE LA SUDA.
A la part de baix dels jardins esta el carrer del Castell de la Suda, comenceu a pujar, uns metres mes amunt, a l’esquerra, veureu un camí que puja en ziga zaga, si voleu pujar, porta a la Fortificació de la Avançada de Sant Joan, renaixentista del XVI – XVII; seguiu pujant cap el castell, passareu un arc i veureu que el camí es mes estret, a partir d’aquí aneu amb compte amb els cotxes que passin, arribant a la porta del castell, a l’esquerra veureu les restes del cementiri andalusí, passeu la porta (de fet un portal), i arribareu al pati del Castell de la Suda, edificat sobre un castrum romà arrels musulmanes IX, ampliat com a Palau Reial al 1294, i modificat al renaixement XVIII, novament amb fins militars, actualment es el Parador Nacional de Tortosa; el centre del pati esta presidit per la Suda, un pou de grans dimensions, també podreu passejar per els jardins i les muralles des de on tindreu unes magnifiques vistes del poble i l’entorn, i anar a prendre quelcom a la terrassa del bar de parador.
Torneu a baixar i just arribar al arc o portal inferior, tombeu a la dreta i anireu als Reials Col·legis, edifici renaixentista del XVI, actualment seu del Arxiu Comarcal, es pot visitar per 3€; baixeu per el carrer de Sant Domènec, on veureu els antics Jutjats, Ajuntament i l’Hospital de la Santa Creu, tots ells renaixentistes del XVII, sortireu a la plaça Estudis, continueu per el carrer de la Mercè, on trobareu unes restes àrabs al costat de la Biblioteca, l’Església de la Reparació, modernista de principis del XX, i la Casa Grego, també modernista de principis del XX, al costat del Portal de Romeu, gòtic del XIV, tombeu a la dreta per el carreró dels capellans i arribareu a la plaça del Absis de la Catedral, torneu enrere i, a la dreta veureu l’Arc del carreró dels Capellans també gòtic, gireu a la dreta per el carrer de les Taules Velles, i novament a la dreta veureu l’accés a la Canònica de la Catedral, romànic del XII, que es, al hora, l’entrada a la Catedral i el seu museu, amb estils que van des d’el gòtic al Barroc i el Renaixentista, cal comentar que la façana barroca resta inacabada.
CLAUSTRE DE LA CATEDRAL.
Sortint de la Catedral aneu a la dreta, passareu davant la façana, i arribareu al Portal de Tamarit, gòtic del XV, i al Palau Montagut, renaixentista del XVII, doneu mitja volta i passeu arran de riu per la Rambla Felip Pedrell, passat la Catedral , a l’esquerra veureu el Palau Episcopal, gòtic del XIV, després gireu a l’esquerra per el carrer Jaume i Ferran Clua, per on arribareu al Palau Oliver de Boteller, gòtic del XV, que serveix de suport a la Font de la Ciutat, de la mateixa època, tombeu a la dreta per el carrer de la Ciutat, i a la dreta, podreu veure el Passatge Franquet, un record del renaixement; continuant per el mateix carrer de la Ciutat, a l’esquerra veureu el Palau Capmany, renaixentista del XVII, i al darrera d’aquest, al carrer de la Rosa, estan els palaus Despuig i Oriol, ambdós gòtics del XV; tombant a la dreta sortireu a la plaça del Pont de Pedra, on a l’esquerra, pugeu per el carrer Bonaire fins a la plaça Montserrat, i novament a l’esquerra, per el carrer del Cec arribareu a l’església de Sant Antoni, renaixentista del XVII, seu del centred’interpretació de la Setmana Santa.
Esteu en el Barri de Santa Clara, darrera l’església esta el carrer Montcada aneu a l’esquerra i veureu la Casa Climent, modernista; mes enllà, a l’esquerra, veureu el Palau Abaria, renaixentista del XVII, acull dependències de la Generalitat; a la dreta veureu el Reial Monestir de la Puríssima Concepció Victoria, també renaixentista del XVII; gireu a la dreta, pel carrer del replà fins a la plaça de Sant Joan, on veureu el Convent de Sant Joan, renaixentista, i una mica mes amunt, el Convent de Santa Clara, gòtic del XIII; (des de aquí teniu la opció de continuar pujant per la pujada de Santa Clara cap el Baluard de la Victoria i el Portal de Tarragona, i seguint la muralla cap a la dreta, al Baluard del Carme, per damunt del Hospital); baixeu per el carrer de Santa Clara fins al Pujada de Sant Francesc ( realment seria baixada), on veureu l’Església de Sant Francesc iel Calvari, renaixentistes del XVIII; seguiu baixant per Pujada de Sant Blai, ja en el barri del Garrofer, i tombeu a l’esquerra per el carrer de Sant Blai on, a la cantonada de Teodor Gonzalez, veureu la Casa Facundo Segarra, modernista del XX, al seu davant esta la Casa Brunet, també modernista; seguiu per el carrer Miguel de Cervantes, i arribareu al Convent de les Serves, i al seu costat la Casa Albacar, amb dos edificis modernistes; doneu mitja volta, i a carrer Genovesos, tombeu a l’esquerra, i veureu la Casa de les Torretes, també modernista; seguiu fins al carrer Ramón Berenguer IV i tombeu a l’esquerre fins a la Plaça d’Alfons XII, on veureu la Clínica Sabaté , modernista, al altre costat de la plaça veureu dos edificis modernistes mes, las Cases Joan Ballester i Josep Ballester, baixeu per el carrer Argentina i trobareu la Casa Bernardo Grego, també modernista.
Seguiu per el mateix carrer fins l’Avinguda Generalitat, i tombeu a l’esquerra, arribareu davant el Parc Municipal Teodor Gonzalez, de principis de segle XX, amb estructures modernistes, bars, restaurants, la maquina de vapor “el Carrilet” , i la Llotja i Casa dels gegants, d’estil gòtic del XIV, aneu cap el riu i agafeu l’Avinguda Lleida cap a la dreta, passareu per sota l’Antic Pont del Tren, d’estructura metàl·lica on actualment comença una via verda cap els Ports; seguiu l’avinguda i arribareu darrera del Mercat Municipal, en un edifici modernista de final del XIX; envolteu el Mercat i tornareu a la Avinguda Generalitat, aneu a l’esquerra i arribareu a la Plaça Constitució, on, a l’esquerra teniu el Pont del Estat, passeu per ell, tindreu unes bones vistes del riu i del monument Franquista de la Batalla del Ebro, que està plantat al mig del riu, i que ja fa temps que es va decretar que tenia que ser retirat; al altre costat del riu teniu, l’Església del Roser , Barroca, reconstruïda al segle XX, acull el Crist de la Sang; darrera l’església, agafeu el carrer Llarg de Sant Vicens cap a la dreta, i la2ª ( Rambla Catalunya) també a la dreta, on veureu la Casa Llorca modernista; aneu fins el Riu, i a l’esquerra teniu un mirador amb vistes del casc antic, i un muntatge que permet veure la façana de la Catedral acabada.
Aquí podem donar per acabada la visita a Tortosa.
Per mes informació podeu dirigir-vos a l’Oficina de Turisme : 977449648 o www.tortrosaturisme.cat
Aquí os presento una bonica ruta, a peu, per la ciutat de Reus, capital del Baix Camp de Tarragona, i ciutat natal d’en Gaudi (i d’en Buenafuente), veient gran part dels nombrosos edificis modernistes (i algun altre que no ho es).
Lo normal es començar visitant l’oficina de turisme i demanar un planell, però seguint aquest itinerari estalviareu recorregut; anant amb el cotxe privat, entrareu per la carretera de Salou, sortint de la AP7, i entrareu a la vila per una avinguda,Av. Macià, que mes endavant passa a ser Av. Mª Fortuny, arribareu a una rotonda passat un pàrking, davant del Centre Comercial La Fira, agafeu la avinguda a l’esquerra, Av. Sant Jordi, que va paral·lela al Parc Sant Jordi (a la dreta), arribareu a un altre rotonda on veureu l’entrada al Pàrking de la Plaça de la Llibertat, podeu aparcar allà, ( a Reus es pot aparcar tot el dia per 4,50 €).
A la sortida del pàrking, a la dreta, agafeu el carrer Ample que os dura a la Casa RamónVendrell del 1912, reculeu per tornar a la Plaça de la Llibertat; i al límit d’aquesta veureu la Placeta del Pintor Fortuny amb una estàtua del pintor, i presidida per un bonic edifici neoclàssic; tombeu a la dreta tot agafant la Av. Prat de la Riba on passareu per davant de l’església de Sant Joan, d’estil neogòtic, de 1931;mes enllà veureu la Casa Sarda, del 1896; finalment arribareu a les Escoles Prat de la Riba,del 1911,que fan cantonada amb el Passeig Sunyer.
Agafeu el Passeig Sunyer cap a l’esquerra, passareu per la Plaça de les Oques, amb una font rodona coronada per l’escultura del “Nen de les oques”, continueu per el passeig i a la banda dreta, a la cantonada amb el carrer Doctor Ferran, trobareu l’Estació enològica, un espai de descoberta de vermuts i vins en un edifici modernista del 1906; entreu per el carrer Dt Ferran, tombeu per el primer carrer a l’esquerra (carrer de l’Escorxador) hi trobareu l’Escorxador, del 1889, actualment es la biblioteca central de Reus, tombeu a l’esquerra per el carrer Doctor Frias, i sortireu a l’estació d’autobusos Reus centre.
CASA NAVAS, PL. MERCADAL.
Des de l’estació d’autobusos aneu a l’esquerra, de nou per el Passeig Sunyer i torneu a la Plaça de les Oques, gireu a la dreta per el carrer de Sant Joan, on primerament veureu la Casa Gasull del 1911 i tot seguit la Casa Rull, del 1900, que te uns jardins visitables; gaire be al davant esta la Oficina d’informació turística i tot seguit el Dispensari Antituberculós del 1926; seguida de la Casa Grau, del 1910 , la Casa Tarrats del 1892 i la Casa Sagarra del 1908; i arribareu a la plaça Prim, presidida per una estàtua eqüestre del General, allà podreu veure el Teatre Fortuny i el Casino, avui un Viena; seguiu per el Raval de Jesús (que seria la continuació del carrer San Joan), i a la cantonada del Carrer Jesús (esquerra), veureu la Casa Munné de 1904, contínua per el carrer Jesús on veureu la Casa Iglesias del 190; desembocareu a la Plaça Mercadal, on, a la cantonada, hi trobareu la Casa Navàs, del 1901, molt ben conservada, visitable amb reserva prèvia; doneu la volta a la plaça en sentit horari, i a la següent cantonada veureu un modern edifici de formes quadrades, es el Gaudi Centre, un centre d’interpretació de la vida i l’obra del geni modernista, i també oficina d’informació turística; seguiu donant la volta i a l’altre cantonada esta la Casa Piñol de 1910; acabeu la volta i torneu a la Casa Navàs.
Continueu per el carrer Major, i veureu el Centre de Lectura, ubicat en Casal dels Marquesos de Tamarit, es visitable; tot seguit arribareu a la plaça de Sant Pere, on veureu l’entrada a l’església i el campanar de la prioral de Sant Pere gòtica del 1569, es visitable(el campanar de pagament); rodejant l’església, al costat de l’escultura el Vent, veure un pòrtic que dona accés a la Plaça de les Peixateries Velles, porticada i ocupada totalment per bars i restaurants, ideal anar-hi a l’hora del vermut; sortiu per l’altre pòrtic al Raval de Sant Pere, i aneu a l’esquerra, al cap de poc estareu davant de la Casa Homdedéu del 1893, esta una mica deixada; uns metres mes enllà veureu la Casa Anguera del 1905 “la casa de les roses”.
CASA ANGUERA , LA DE LES ROSES.
Una mica mes enllà el carrer gira a l’esquerra i passa a dir-se Raval de Pallol, just en aquest punt, a la dreta, veureu la Plaça de la Sang davant de l’Església de la Sang, barroca del XVIII; seguiu per el Raval de Pallol i, a l’esquerra veureu el Passeig del Camp, al començament d’aquest, al terra veureu uns vidres a traves dels que es pot veure les restes de la muralla medieval de la ciutat, el perímetre de la muralla, avui el marquen els ravals; seguiu per el Raval de Pallol i, desprès d’un altre gir a l’esquerra, arribareu a la Plaça de Catalunya, on, a l’esquerra, a la cantonada amb el carrer Vallroquetes, veureu l’edifici de la Fabrica J. Rius i Gatell del 1918, seu del museu del vermut; i just al darrera esta el museu arqueòlogic de Salvador Vilaseca, torneu al davant de la plaça Catalunya i agafeu el carrer Galanes que os dura, de nou, a la plaça Mercadal, al Gaudi centre, tombeu a la dreta per el carrer Monterols, i veureu la Casa Laguna del 1904; seguiu el carrer i arribareu a la Plaça Prim, tombeu a la dreta per el Raval de Santa Anna, on veureu la figura satírica del Jueu del Raval, i al davant el Banc de Reus, mes endavant el raval gira a la dreta i, la següent cantonada a l’esquerra, veureu la Casa Serra del 1924, torneu enrere, i a la cruïlla amb el carrer de Santa Anna veureu la Casa Marco del 1926.
Continueu per el carrer de Santa Anna i a la següent cruïlla (carrer la Selva) veureu l’escultura Gaudi nen, continueu recte per el carrer Sant Vicenç i trobareu la Casa natal d’en Gaudi, seguiu fins el següent carrer i trobareu les Bodegues Rofes, reculeu fins a la cruïlla, i a la dreta del carrer de Santa Anna, agafeu el Carreró Nolla, del 1799; sortireu al Raval de Santa Anna, tombeu a la dreta fins a la Plaça Prim, i novament a la dreta per el carrer Llovera, on veureu el Palau Bofarull barroc del 1770, que acull l’escola de musica, i es visitable; la Casa Bartoli del 1903, a l’esquerra entreu al carrer Boule on veureu l’Espai Boule en unes antigues cotxeres de diligencies de finals del XIX ; torneu al carrer Llovera on encara veureu tres cases modernistes mes, la Casa Querol 1901, la Casa Tomas Jordi 1909 i la Casa Punyed de 1900, finalment arribareu a la plaça Llibertat, on encara podreu veure las Columnes del Kursaal al costat del accés del pàrquing.
Per mes informació: Oficina de Turisme de Reus: infoturisme@reus.cat tel 977010670.
Aquí os comentaré una visita cultural a Igualada, la capital de l’Anoia; ubicada al centre de la depressió de la conca d’ Òdena, a la riba esquerre del riu Anoia; fundada, sobre l’any 1000, a la cruïlla del Camí Ral ( actual NII a, i el camí militar de Manresa a Tarragona; ha estat un important centre de producció tèxtil tant de teixits com de gènere de punt, i sobre tot d’adoberia del cuir, activitat que encara segueix vigent.
Un bon lloc per començar la visita es la Plaça de la Creu, en ple centre del casc antic, on trobareu la oficina d’informació turística, ubicada a Cal Maco, un edifici modernista del 1917; per arribar hi, si aneu en cotxe, en la mateixa plaça teniu un pàrking , i dos mes, a prop, un a la plaça de Cal Font, a tocar del Passeig Mossèn Cinto Verdaguer; i l’altre a la Ronda del Rec, darrera el Museu de la Pell; si arribeu en tren (FGC) o autobús interurbà, podeu agafar el bus urbà LC1, que te parada a les estacions de tren i bus, i a la plaça de la Creu.
Podeu començar visitant els museus dels Traginers i el de la Pell; situats de cara a la oficina de turisme, aneu cap el carrer que baixa per el costat dret del edifici (baixada de Sant Nicolau), i arribareu a la cruïlla amb el carrer del Sol,(a la cantonada esta el restaurant Somiatruites, amb una original presentació de alguns plats), si agafeu aquest carrer cap a la dreta arribareu al Museu dels Traginers ubicat en una masia del segle XVIII, per anar al Museu de la Pell, teniu que tornar a la cruïlla amb el carrer Dr Joan Mercader i baixar cap a la dreta i arribareu a l’entrada del museu instal·lat a l’antiga fabrica tèxtil de Cal Boyer de 1897; l’entrada inclou una visita guiada al Museu de Cal Granotes, una antiga adoberia del segle XVIII, situada a la zona del Rec.
PORTAL DE LA FONT MAJOR.
Desprès podeu tornar cap al casc antic, pujant per el carrer de Sant Faust, que esta entre el Museu de la Pell i el de Cal Granotes, sortireu al Carrer de Santa Anna, que sortint de la Plaça de la Creu, ressegueix l’antiga muralla del segle XV, de fet, agafant aquest carrer cap a la dreta, podreu veure dos del portals de la muralla, primer el d’en Vives i, una mica mes enllà, el de la Font Major, amb merlets que l’hi van incorporar en una restauració posterior; entreu per aquest últim, i sortireu a la Plaça de Sant Miquel, presidida per un mural de la Colla de Diables, i als peus d’aquest l’escultura de Prometeu encadenat de 1903, al costat mateix veureu unes arcades que son el que resta d’una casa del 1676; per l’esquerra ve el carrer de Sant Roc, on veureu Cal Monets, una casa modernista del 1914, torneu a la plaça i, al extrem de la plaça veureu un passatge per l’esquerra, el carreró de Sant Miquel, agafeu-lo i sortireu a la Plaça de Pius XII, on veureu Ca la Mamita, un edifici modernista del 1905, i la part del darrera de la Basílica de Stª Maria; gòtica, del segle XVII sobre una església del 1004, en el seu interior es pot admirar la Capella del Sant Crist i el gran retaule barrocs del XVII; sortiu de la basílica, a la plaça del Bruc i veureu Cal Ratés, modernista del 1909, i al altra costat veureu el Ajuntament,un edifici neoclàssic del XIX, davant seu esta la Plaça del Ajuntament, sortiu de la plaça per els porxos que donen al passatge del Forn, que surt al carrer Nou, gireu a la dreta i anireu a parar a la Plaça del Pilar, on veureu una escultura d’Hèrcules i Eton.
RETAULE DE LA BASILICA.
Si seguiu recte per el carrer Nou sortireu a la Rambla del General Vives, cap a la dreta esta la Plaça del Rei amb la font de Neptú, neoclàssica del XIX;… i en sentit contrari, els diferents trams de la Rambla, que van canviant de nom, Rambla de Sant Isidre, i Rambla Nova, en aquesta ultima, al nº 27, esta la casa modernista de Aleix Gabarró del 1902.
Continueu en el mateix sentit, i passareu a Rambla de Sant Ferran i Av. Angel Guimerà, agafeu la segona travessia a la dreta, carrer Prat de la Riba, i al nº5, veureu l’antic escorxador, edifici modernista de 1903; reculeu un carrer, tombeu a l’esquerra per el carrer Milà i Fontanals, on al nº8 veureu l’entrada al pati del Asil del Sant Crist, un exòtic edifici modernista / eclèctic , començat al 1931 i acabat al 1941.
Seguiu per el carrer Milà i Fontanals i arribareu a la Plaça de Cal Font, presidida per una gran xemeneia, record del antic vapor que ocupava el lloc; també hi veureu la Biblioteca Central, instal·lada en unes antigues naus, de la mateixa fabrica, i El Teatre de l’Aurora, instal·lat en una antiga cooperativa,pel costat del teatre passa el carrer Sant Magí ple de botigues, i que desemboca a la Plaça de la Creu, on podeu donar per acabada la visita.
Encara, però, hi ha un altre lloc interessant, lluny del centre, el Museu del Tren, Railhome BCN, al carrerd’Alemanya, al polígon industrial, amb 500m2 d’exposició i una maqueta de 200m2.
Podeu informar-vos a l’Oficina de Turisme: 935164016, info@albergcalmaco.com
Vull recomanar vos una visita a peu per la Roma barroca, que, penso, os agradarà; si be os aconsello fer la visita amb un guia local, (hi han varis recorreguts possibles), també es pot fer per lliure, al vostre ritme, seguint aquestes indicacions.
Un bon lloc per començar es la Piazza del Popolo, una gran plaça als peus del turo Pincio, al nord del casc antic, en aquest turo esta la Villa Borghese uns grans jardins de 80 hectàrees, creats el 1605, i que inclouen diversos museus i la Villa Medici, edifici renaixentista que acull l’academia de Franca a Roma; l’entrada nord de la plaça es la Porta del Popolo, la antiga Porta Flaminia de la muralla Aureliana, reformada en estil renaixentista al segle XVI ; al seu costat esta la Basilica di Stª Mª del Popolo, data del 1099, reconstruïda al renaixement (1477) i amb façana barroca de Bernini al 1660; el centre de la plaça s’aixeca l’Obelisc Flaminio de 36 metres, costat est la Fontana Dea di Roma (Deesa Roma) i al oest la Fontana di Nettuno, les dues neoclàssiques del segle XIX; i al costat sud, dues esglésies “bessones”, la Chiesa di Stª Mª dei Miracoli, barroca de 1675 de Rinaldi amb planta circular i 4 capelles laterals, i la Basilica di Stª Mª in Montesanto, barroca de 1679 de Bernini, amb planta el·líptica i 6 capelles laterals, l’hi diuen l’església dels artistes, doncs esta molt lligada al mon del art i la cultura.
Sortiu de la plaça per la Via del Babuino, i arribareu a la Piazza de Spagna, regal de Ferran el Catòlic al Papa, aquí estan la seu de l’ambaixada espanyola al Vaticà i la seu dels Cavallers de l’Ordre de Malta; i la Fontana de la Barcaccia, barroca de Bernini 1624, i l’escalinata barroca de 1725 que puja cap a la Chiesa de la Trinita dei Monti Pincio, d’estil renaixentista del XVI; tot seguit s’arriba a la Piazza Minganelli presidida per la Colonna della Immaculata del 1857.
FONTANA DE TREVI I PALAZZO POLI.
Des d’aquí agafeu la Via della Propaganda, que surt en diagonal per la dreta, i arribareu a la Basilica de Sant’Andrea delle Fratte, barroca de Borromini, sobre una església del XI, i façana refeta el 1862; continueu per el mateix carrer que acaba a la Via Pozzetto, tombeu a la dreta i la primera a l’esquerra, Via Poli, on veureu el Palazzo Poli edificat el 1573 sobre el Palazzo del Monte, va ser remodelat el segle XVIII, actualment acull sales de exposicions i conferencies, adossada a la façana sud d’aquest palau veureu la famosa Fontana di Trevi, barroca de Salvi 1735; davant de la font esta la Chiesa di Santi Vincenzo e Anastasio a Trevi, barroca de Longhi 1650, conserva els cors embalsamats de 25 papàs, des del 2002 va ser cedida als ortodoxos búlgars.
Sortiu de Trevi per la Via Sabini, i a la cruïlla amb la Via del Corso, veureu la Galleria Alberto Sordi, l’antiga Galleria Colonna un edifici eclèctic de 1922 que acull un centre comercial i la presidència del Consell de Ministres; al altre costat de la Via del Corso, s’obra la Piazza Colonna, que deu el nom a la Colonna di Marco Aurelio, de 30 metres d’alçada aixecada l’any 193 , al costat nord de la plaça esta el Palazzo Chigi ,renaixentista del 1580, actualment es la seu del Govern italià; i al costat oest, el Palazzo Wedekin, neoclàssic del XVII, seu del d’el diari Il Tempo; passat el Palazzo Wedwkin, entrareu a la Piazza Montecitorio, presidida per el Obelisco Solare, egipci del 589 a.c. de 33metres, va se portat a Roma per August el 10 a.c., juntament amb l’obelisc Flaminio; també hi veureu el Palazzo Montecitorio, barroc del 1653 de Bernini, actualment es la Cambra dels Diputats.
Agafeu la Via de Burro, entre les dues places, i arribareu a la Piazza Sant’Ignazio, davant de la Chiesa Sant’Ignazio de Loyola a Campo Marzio, barroca del 1650 de Grassi; seguiu per la Via del Seminario i sortireu a la Piazza Rotonda, davant del Pantheon di Agripa, temple roma del 27 a.c. reconstruït per Adrià el 125 d.c., de planta rodona, per el que li diuen la Rotonda, esta molt ben conservat i el sostre es una meravella d’enginyeria amb un “oculo” central que l’hi proporciona una llum molt especial, va ser convertit en església cristiana: Santa Maria Rotonda; al mig de la plaça esta la Fontana Rotonda, barroca de Barigioni 1711, coronada per l’obelisc Macuteo de 14,5 metres.
Sortiu de la plaça per la Salita di Crescendi, arribareu a la Via della Scrofa, gireu a la dreta i arribareu a la Chiesa di Sant Luigi dei Francesi, església de Sant Lluis dels Francesos, barroca de Domenico Fontana, 1589; per el carreró que passa al costat de l’església, sortireu a la Piazza Navona, una gran plaça el·líptica, construïda al segle XVII ocupant el terreny del Stadio Domiciano, estadi per competicions atlètiques del 86 a.c, del que es poden visitar unes restes al extrem nord oest de la plaça; la plaça esta presidida al seu centre per la Fontana dei quattro fiumi, barroca de Bernini representació dels principals rius de quatre continents amb el Danubi, el Ganges, el Nil i el Rio de la Plata, sobre la que s’aixeca l’obelisc ; als extrems nord i sud de la plaça hi ha dues altres fonts barroques, la Fontana de Nettuno, de Zappala i la Fontana del Moro, de Dellaporta; al costat de ponent, al davant de la font dels 4 rius, esta la Chiesa de Santa Agnese in Agone, església de Santa Agnes en agonia, barroca de Borromini, 1657, construïda sobre un antic prostíbul on es diu que van tancar,i van martiritzar a la santa; al costat sud esta el Palazzo Pamphili, barroc de Rinaldi, 1650, actualment seu de l’ambaixada del Brasil.
PIAZZA NAVONA, FONTANA 4 FIUMI, I STªAGNESE IN AGONE.
Sortiu de la plaça per les restes del Stadio, i agafeu la Via Coronari, al cap de pocs metres arribareu al Chiostro del Bramante Claustre de Bramante, renaixentista de 1504, ara es museu multi funcional , reunions, exposicions…; torneu enrere fins a la Via Giuseppe Zanarelli i agafeu-la cap a l’esquerra (direcció al Tiber), i en una plaça a la dreta veureu el Palazzo Altemps, del segle XV, una de les seus del Museo Nazionale Romano.
Seguin per el mateix carrer arribareu al Ponte de Umberto I, davant mateix, al altre riba del Tiber, veureu l’edifici de la Corte Suprema di Casazione, el Palau de Justícia,del segle XIX; sense travessar el pont, podeu seguir en aquest costat de riu, tornant cap el nord per la Via Clementini, que surt per la dreta en diagonal al riu, fins a la Via Ripetta, cap a l’esquerra, per on arribareu al Palazzo Borghese, manierista dels segles XVI-XVII, seu de l’ambaixada espanyola, el Mausoleo de Augusto, seguint per la mateixa Via Ripetta, passant dues esglésies, arribareu al Mausoleo di Augusto, una construcció romana circular que va fer construir August l’any 28 a.c, desprès de tornar d’Egipte per enterrar a membres de la seva família i a ell mateix (14 d.c), hi ha enterrats diferents emperadors fins a Claudi.
En aquest punt podreu triar, seguir per la Via Ripetta cap el nord i tornar cap a la Piazza del Popolo, donant per acabat el recorregut, o tornar cap el sud fins a la Via Tomacelli, girar a la dreta passant el riu per el Ponte Cavour, i seguir cap el sud (esquerra) per el Lungotevere Prati, passareu per davant del Palau de Justícia, i arribareu al Castel di Sant’Angelo, un altre edifici roma circular que es va construir el 135 d.c. com a Mausoleu d’Adrià, que el 405 va se reconvertit en fortalesa integrant-lo en la Muralla Aureliana que el separa del carrer, esta coronat per un gran àngel que l’hi dona el nom actual, actualment fa funcions de museu; davant seu esta el Ponte di l’Angelo, d’origen romà reconstruït varies vegades i amb nombroses escultures d’àngels; des del castell teniu el Vaticà a 800 metres seguint recte, de fet existeix un passadís “il Passetto” que comunica el Vaticà amb el castell.
Aquí descriure una visita de Palerm,(Palermo en italià i castellà, Palermu en sicilià) capital de Sicília; però primer veurem la seva historia, per situar-nos una mica.
Sicília, com totes les illes de la mediterrània, ha estat colonitzada per totes les civilitzacions que hi navegaven, primer van ser els fenicis que hi van establir una colònia, a la zona de Palerm, de la que no se sap segur el nom, però que podria ser Machanat; desprès van ocupar l’illa els grecs, però no Palerm, al que l’hi deien Panormos; al segle VI a.c. amb la caiguda de Fenícia a mans dels perses, va passar a mans dels cartaginesos, i al segle II, en la primera guerra púnica, va ser conquerida, amb el reste de l’illa, per els romans que l’hi van dir Panormus; al segle V van arribar els Ostrogots, i el VI la van conquerir els bizantins,fins al IX que va passar a mans dels musulmans aglàbides primer i fatimites mes tard, fins que a principis del XI s’hi va instaurar un emirat república, i a finals del mateix segle va se conquerida per els normands, passant a mans catalanes el segle XIII, integrant-se a la corona catalanoaragonesa; i al segle XVII a la hispano austríaca; al XVIII a la España dels Borbons i finalment al XIX a Itàlia.
Palerm esta situada al nord del extrem occidental de l’illa, en la badia a la que dona el nom; el recorregut (circular) que aquí proposo, es fa a peu aprofitant que la ciutat es molt plana; el punt de sortida es a la entrada del port, i agafant la Via (carrer) E.Amari, que desprès de creuar la Via Roma, du a la Piazza Ruggero Settimo, just davant del Teatro Politeama Garibaldi, un edifici neoclàssic, del s.XIX, de forma circular amb una gran portalada frontal, en forma d’arc triomfal.
Al altre extrem de la plaça, esta el carrer del mateix nom, agafeu-lo cap a l’esquerra, i arribareu a la plaça de Giuseppe Verdi, on podreu veure el Teatro Massimo Vittorio Emanuelle, el teatre mes gran d’Itàlia i el tercer d’Europa, un edifici neoclàssic de finals del XIX.
TEATRO MASSIMO.
La continuació de la Via Ruggero Settimo, passada la plaça G.Verdi, es la Via Maqueda, continueu per ella i a la primera travessia agafeu a l’esquerra, es la Via Orologio, un carreró amb establiments de restauració, que os dura a la Piazza Olivella, on a l’esquerra veureu el Museu Arqueòlogic Antonio Salinas, (Tot i que sobre la porta diu Museo Nazionale), instal·lat en el antic convent de Sant Filippo Neri; al costat mateix, en front de la Via Orolgio, veureu la chiesa de Sant Ignazio all Olivella, barroca del 1622; i al costat, a la Via Monteleone, el Oratorio de Santa Caterina d’Alessandria, també barroc del 1638.
Gireu a l’esquerra per Via Epicarmo, que passant pel costat del Palazzo della poste, dels anys 20 i estil racionalista, us dura a la Via Roma, agafeu-la cap a la dreta, i arribareu a la Piazza Sant Domenico, al mig de la plaça veureu la Colonna della Inmaculata, i al fons de la plaça, la chiesa de Sant Domenico, barroca del 1726, es l’església mes gran, desprès de la catedral, i, a mes, es el panteó dels sicilians il·lustres; mirant cap a l’església, a la dreta de la plaça surt un carreró, la Via Macheronai, que baixa fins il Mercato della Vucciria, un dels populars mercats al aire lliure que hi ha a Palerm, aquest era un antic mercat de carn (bucheria), d’origen àrab, actualment encara s’hi pot comprar carn, però també tota mena de comestibles; allí agafeu la Via Argenteria, direcció al port, i arribareu a la Loggia dei Catalani (Llotja dels Catalans), actualment es la seu del Instituto Cervantes a Palerm, al seu interior esta el que queda de la Chiesa di Santa Eulalia dei Catalani, dessacralitzada, però que conserva dues capelles dedicades a la Verge de Montserrat.
Torneu a la Vucciria, i veureu una escala, (Discesa caracciolo ingreso Vucciria) que puja a la Via Roma, per un lateral de la chesia di Sant’Antonio Abate, del segle XIII i estil gòtic; aneu a la Via Roma, i agafeu-la cap a l’esquerra, creuareu la Via Vittorio Emanuelle, i al cap d’un tros, per la dreta, arribareu a un carreró, la Discesa dei Giudici, agafeu-lo i arribareu a la Piazza Bellini, on estareu envoltats per, el teatro Bellini, la chiesa Santa Maria dil Almiraglio, del 1143, on es barregen els estils bizantí, normand i barroc (d’aquest últim es la façana del 1740), es una parròquia italoalbanesa de ritus ortodox; al costat mateix, la chiesa di Sant Cataldo, d’estil àrab normand del segle XII, amb tres curioses cúpules vermelles, esta dessacralitzada; i al altra costat de la plaça,veureu el Monestir de Santa Caterina d’Alessandria, del 1311, amb l’exterior renaixentista i el interior barroc; es pot visitar; separat del monestir per un carreró, veureu la façana posterior del Palazzo Pretorio, o Palazzo delle Aquile, del 1463 però reformat el 1875 en estil neo-renaixentista, actualment acull l’ajuntament.
Tot seguit pugueu per el carreró i sortireu a la Piazza Pretoria, davant de la façana principal del palazzo/ajuntament, el centre de la plaça, esta ocupat per una gran font monumental, la Fontana Pretoria o de Florència, feta construir per Don Pedro de Toledo, virrei de Nàpols, per el jardí de la seva casa de Florència; però el 1552 va ser portada a Palerm, la font te nombroses escultures, d’animals i dones nues (per aquest motiu la plaça va rebre el renom de plaça de la vergonya); els altres tres costats de la plaça estan ocupats per el monestir de Santa Caterina; el Palazzo Bonocore, neoclàssic del XVI, enfront del ajuntament; i, separat de la plaça per la Via Maqueda, la Chiesa di Sant Giuseppe Padri Teatini, barroca del 1645.
Si torceu a la dreta per la Via Maqueda, arribareu al encreuament d’aquesta amb la de Vittorio Emanuelle, que forma una petita placeta octogonal, la Piazza Villena o Quattro Canti, la façana de cada un d’aquests “canti”, en estil barroc, te estàtues en tres nivells, el nivell inferior dedicat a les quatre estacions; el nivell entremig, als reis Carles V, Felip II, Felip III i Felip IV; i el nivell superior a les quatre verges palermitanes; torceu a l’esquerra per la Via Vittorio Emanuelle, també coneguda com il Cassaro, es el carrer mes antic de Palerm, de origen fenici, i que, en aquest tram, es per vianants, i esta farcit de botigues, bars i restaurants.
Al cap d’uns metres, al costat esquerra veureu la Piazza Bologni, perfectament quadrada, i presidida per una estàtua de bronze del emperador Carles V de 1566, i flanquejada per dos palaus; una mica mes enllà, veureu la Chiesa del Santissimo Salvatore, del 1682 en barroc sicilià; i desprès veureu el Palazzo Castrone Santa Ninfa, del segle XVI i estil renaixentista, amb el portal barroc i un bonic pati interior; finalment arribareu als jardins davant la Catedral, amb una barreja d’estils, doncs, inicialment, al segle VI, va ser una basílica amb estil romà d’orient, amb la dominació musulmana va passar a mesquita, i al segle XII, amb l’arribada dels normands, es comença la catedral en estil àrab (fatimita)i normand, passant per el gòtic i el classicisme.
DETALL DE LA CATEDRAL CAMPANAR I PALAU EPISCOPAL.
Per la mateixa Via Vittorio Emanuelle, passada la catedral, travesseu la piazza Vittoria i arribareu davant la porta de ponent o Porta Nuova, una espècie d’arc del triomf barroc aixecada el XVI per la visita del emperador Carles V, reconstruïda el 1669; cap a l’esquerra veureu el Palazzo dei Normandi, del XII, va ser el palau reial, el primer d’Europa; en el seu interior es troba la Capella Palatina, d’estil àrab normand i bizantí; actualment acull l’Assemblea Regional.
Retorneu fins la Catedral, i aneu a la part del darrera , a la Piazza Sett’Angeli, des on es poden veure els absis amb ceramiques arabs; i en el carrer que baixa per el lateral de la catedral veureu la façana de la església i convent de clarisses de la Madonna di Monte Oliveto, barroca del 1512; continueu per la Via Santa Agata alla Guilla, que mes enllà canvia de nom a Via Beati Paoli, i arribareu al Mercato dil Capo, on torna a canviar el nom per Via Carini, es un mercat al aire lliure, sobre tot de productes alimentaris, sobre tot peix i marisc, també pasta i especies, i s’hi troben bastants restaurants i llocs per picar; al final del mercat esta la Porta Carini, refeta en seu aspecte actual el 1782, fa cantonada amb la Via Volturno, una avinguda amb arbres, que, a l’esquerra, mena al Palazzo de Justicia, i, a la dreta, al Teatro Massimo, on podeu acabar la visita; un altra opció: la via Carini, al seu començament, fa cantonada amb la Via Sant’Agostino, on, en direcció mar, estan las parades de roba i teixits, que arriba fins la Via Maqueda, que, cap a l’esquerra os porta al Teatro Massimo.
Per parlar-vos de l’actual capital de Malta, La Valeta (Valletta), tinc que parlar-vos primer del Gran Port de Malta (Il-Port il-Kbyr) i de les Tres Ciutats.
La zona del Gran Port, es un port natural que ja van aprofitar els fenicis, grecs i, sobre tot, els romans; el marge esquerra d’aquest port , format per petites penínsules i badies, es conegut com Las Tres Ciutats o Kottonera, que son, Il-Birgu (Vittoriosa), Bormla o Bir-Mula (Cospicua) i Isla (Senglea); Valletta esta al marge dret, davant de les tres ciutats.
D’aquestes tres ciutats, la mes antiga es il-Birgu; on ja s’hi van establir els fenicis, i mes tard els romans, que ja hi van aixecar un castell, com demostren las restes d’una torre; però el creixement mes important va ser a partir del 1530 amb la arribada dels Cavallers de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem (Hospitalers), que mes tard serien coneguts com de l’Ordre de Malta, que van traslladar la capital de Mdina a Birgu, que van fortificar, amb el Fort de San Angel ( San Anglu), conjuntament amb Isla, amb el Bastió de Sant Miquel (San Michelle)(1551), i també van aixecar el Fort deSant Elm (1533), a la punta nord de la península de Scebberras, al lloc on havia una antiga torre de vigilància; cosa que els va permetre resistir el setge a que els van sotmetre el turcs l’any 1565, tot i que Sant Elm va caure, va fer perdre molt de temps als turcs, cosa que va permetre l’arribada de la ajuda de la marina catalana-aragonesa; havent derrotat als turcs, el gran mestre Jean Parrisot de la Valette, l’any 1566 va fer construir la nova capital a l’altra banda del Gran Port, a la península de Scebberras, de 56 mts d’altura, entre el Gran Port i Marsamxett, completament fortificada, i refent el Fort de Sant Elm; en el seu honor la van batejar com a Valletta, traslladant-hi el l govern l’any 1571.
Van rebatejar a Il-Birgu com a Vittoriosa i a L’Isla com a Citta Invicta o Senglea; i, ja en el segle XVII, van ampliar Bormla i la van rebatejar com a Senglea, tot i que els autòctons les continuen dient per el se nom original; també en el segle XVII, es va aixecar una línea defensiva per la part terrestre per protegir les tres ciutats anomenada Línea Cottonera; i al embocament del port , enfrontat amb el Fort de Sant Elm, van aixecar el Fort Rikasoli (Forti Rikazli in Karkala)(1670); i ja en el 1723, el Gran Mestre Manoel de Vilhena, va fer construir una fortalesa a la Illa Manoel per controlar l’accés al port de Marsamxett: el Fort Manoel.
Desprès del “rollo” històric que vos he clavat, faré la descripció de la visita a La Valeta (Valletta); esta construïda a la meitat nord de la península de Scebberras, a llevant esta el Gran Port (IL-Port IL-Kbir), a ponent el port de Marsamxett, i la meitat sud (la que connecta amb la resta de l’illa), esta ocupada per un suburbi anomenat Floriana (Il-Furjana), per tant per arribar-hi amb vehicle s’ha de travessar aquest suburbi, i agafar el Triq(carrer) Sarria, que arriba prop de la entrada a Valetta, a la dreta d’aquest carrer veureu l’església de Sant Publi (Publiju)(1768), i a l’esquerra el passeig il-Mall i el parc de la independència, al final del carrer veureu el monumet a l’Independència, i la plaça de la font dels Tritons, (il-Funtana tat-Tritoni), una font monumental amb tres tritons de bronze, del 1955; a prop estan diversos aparcaments, l’estació d’autobusos i l’oficina de turisme; i en línea recte, passada la font, esta el accés a la Bieb il Belt (Porta de la Ciutat) d’entrada a La Valetta, situada a la cortina de murallade la Porta Real; traspassant la porta estareu al Triq Republika, el carrer mes important, que arriba fins el Fort de Sant Elm; a la dreta veureu un edifici modern que es el Parlament de Malta, com a curiositat comentar-vos que els panells decoratius del sostre estan fets a Torelló; al costat del Parlament, veureu la plaça del Teatre Real (Pjazza Teatru Rjal), on podreu veure les restes del teatre de l’Opera, bombardejat a la segona guerra mundial, actualment s’hi fan actuacions al aire lliure al estiu; al costat esquerra davant mateix de la plaça del teatre, veureu un gran palau, d’estil venecià, amb balconades verdes, es il Palazzo Ferreria, del XIX, aixecat on estava l’antiga ferreria dels cavallers.
PARLAMENT DE MALTA.
Seguiu pel mateix carrer i a l’esquerra veureu el Museu Arqueòlogic,(1959) instal·lat al antic il-Berga ta’Provenza (alberg de Provença)(1574, refet en estil barroc el XVII) un dels 8 albergs que tenien els Cavallers segons la llengua que parlaven.
Uns metres mes enllà, a la dreta trobareu la Kon-Katidral ta’San Gwan (cocatedral de Sant Joan)(1577) que, a mes era l’església conventual dels Cavallers, es un edifici barroc amb exterior bastant sobri, però, per amb un interior del barroc mes recarregat, amb parets folrades d’or, compta amb una capella per cada grup lingüístic dels Cavallers,(8 en total) i amb un Oratori no menys ornamentat, on s’exposen dues obres de Caravaggio, la Decapitació de Sant Joan Baptista i Sant Jeroni escrivint; la catedral te la façana principal a la Pjazza ta’Katidral, a la dreta del Triq Republika, però l’acces, (de pagament i amb controls de seguretat) es fa per una porta lateral, al mateix carrer Republika.
Seguint per el mateix carrer, arribareu a una gran plaça al bell mig de la ciutat, es la Misrah San Gorg (Plaça Sant Jordi), a la dreta veureu el Palazz tal’Gran Mastru (Palau del Gran Mestre), (1574) d’estil manierista; actualment es la seu del President del Govern; i a l’esquerra en un altre gran edifici del XVII, Il Istituto Italiano di cultura del XX.
Una mica mes avall, a l’esquerra veureu l’església i Monasteru santa Katerina del XVIII; i davant mateix, un altre palau, conegut com Casa Rocca Piccola, del 1580, actualment es un museu; prop del final del carrer, guireu a la dreta per el North Street fins al Triq it Tramuntana, on podreu veure la Sacra infermeria, el antic hospital dels Hospitalers de 1574 , actualment es el Palau de congressos Mediterrani.
Des de allà, a l’esquerra, agafeu el carrer Saint Elmo Place, passareu per davant del Fort San Elmo , ( 1533, 1567)on es pot visitar el museu de la guerra; actualment es l’acadèmia de policia; davant del fort esta la Misrah San Elmo (plaça Sant Elm); seguiu per el mateix carrer i passareu pel costat de la French Courtain (cortina francesa (muralla)) just on comença la Saint Elmo Bay; al altre costat de la badia el carrer gira a la dreta i pren el nom de San Bastjan, i allà, a ma esquerra podreu veure Il-Berga ta’Bavaria (Alberg de la llengua Anglo-Bavara)1696, actualment es la Lands Autority.
El Triq San Bastjan acaba a Marsamxett Road, amb bones vistes del port de Marsamxett i la illa Manoel; en aquest carrer, al costat esquerra, trobareu la House of Catalunya (no es un error es així, mig angles mig català); un conjunt de tres cases, per acollir el Priorat de Catalunya, a part del Alberg d’Aragó, des d’el 1692, actualment acull el Ministeri d’economia; per el lateral del edifici, passa un carreró, el Triq l’Arcisqof, que surt a la Misrah Independenzia, on veureu il Berga ta’Aragón,(alberg de la llengua d’Aragó, Navarra i Catalunya)( sona curiós que els aplegessin per la llengua, per que ara a l’Aragó es parla castellá i a Navarra eusquera, pero a l’edat mitjana eran aragones medieval i navarres medieval, amb dos molt similars al catalá i el occitá), es el mes antic, del 1571, i l’únic que conserva l’estil manierista; actualment es la seu del ministeri per l’ igualtat; al costat, ja en el Triq Punent, es pot veure l’església del Pilar.
Seguiu per el Triq Punent en sentit sud, i a la cantonada amb Old Theatre street, veureu la Katidral ta’San Pawlu (Catedral (anglicana) de Sant Pau) de 1844; edificada sobre el terreny que ocupava el Berga ta’Germania (Alberg d’Alemanya) de 1575; continueu el carrer Old Theatre cap a llevant, i de seguida veureu la Basílica del Karmel del 1570, en estil neoclàssic; i mes endavant el Manoel Teatru, del que agafa el nom el carrer, barroc de 1731; una mica mes endavant sortireu a la Misrah San Gorg, passeu el Palau del Gran Mestre, i sortireu al Triq Il Merkanti (carrer dels Mercaders).
En el carrer Merkanti, cap a l’esquerra (sentit nord) trobareu moltes botigues i parades de tot tipus; cap a la dreta (sentit sud) desprès de passar per les terrasses de diversos bars i restaurants, arribareu davant del il Berga ta’Italja (alberg d’Itàlia) del 1571, reformat el XVIII en estil barroc, i actual seu del Museu Nacional de Belles Arts, i davant mateix esta il Palazzo Parisio , barroc del 1740; a continuació del alberg d’Itàlia, i fen cantonada amb la plaça Jean de la Vallette, esta la Knisja santa Katerina tal Iltalja (l’església de santa Caterina d’Itàlia); al final del carrer esta la Knisja tal Vittorja (església de la Victoria) la mes antiga de 1570; al seu costat (a la dreta) esta la seu de l’Associació de l’Ordre de Malta.
A la cantonada esquerra del final del Triq Merkanti, esta il Berga ta’Kastilja (alberg de la llengua de Castella, Lléo i Portugal) del 1573 reformat en estil Barroc el 1740, actualment acull l’oficina del primer ministre; davant del alberg esta la Misrah Kasilja (plaça Castella), si la travesseu cap a llevant, arribareu als Upper Barrakka Gardens, creats el 1661 per els cavallers italians, pero no van ser d’us public fins el 1864; alli veureu el Mirador new Huevones, i davant d’aquest la Saluting Battery , una bateria amb vuit canons, que cada dia a les 12 fan una salva de salutació; des d’aquest mirador es te una magnifica vista del Gran Port i de la Cottonera; a la part dreta del mirador hi ha un ascensor (de peatge), que baixa fins a l’entrada del port.
VISTA DEL GRAN PORT DESDE UPPER BARRAKKA GARDENS.
Un cop a baix, veureu l’entrada al moll del ferry i el de creuers, i una mica mes a l dreta el accés a Valletta water front, uns edificis repartits en tres blocs las Pinto Stores, l’església d’Egipte i las Furni Stores, actualment son restaurants i llocs d’esbarjo; malgrat el seu nom estareu en el terme de Floriana.
Del Port surten ferrys per anar a la Cottonera, amb preus econòmics, (també s’hi pot anar amb el bus línea 1, que surt de l’estació d’autobusos davant de l’entrada a la ciutat i va fins a Senglea), las tres ciutats estant juntes com si fossin una sola, allí podreu visitar: la Basílica de Maria Bambina, els Gardjolas Gardens, i el Fort Sant Michelle a Senglea; l’església de la Immaculada, la St Helen’s Gate i la Línea Margherita a Cospicua; i el Fort de San Anglu, l’alberg de França, el palau del inquisidor, i el War museum a Birgu.
Malta es un país de la Unió Europea, situat en un arxipèlag al sud de l’illa de Sicília; l’illa principal, amb el nom del país, ha estat habitada des de la prehistòria, i ocupada per quasi totes les civilitzacions que van navegar per la mediterrània: fenicis, grecs, cartaginesos, romans, bizantins, àrabs, normands, sicilians, catalano-aragonesos, que el 1530 la van cedir als cavallers de l’ordre de Sant Joan (hospitalers), que mes tard seria l’ordre de Malta, fins el 1798 en que Napoleó la va espoliar i incorporar a França, fins el 1800 que va ser alliberada per els britànics, que el 1814 la van incorporar al seu imperi, fins que el 1964 l’hi van concedir la independència.
De resultes d’aquesta barreja de civilitzacions, el idioma maltès esta basat en l’àrab amb quelcom d’italià i d’angles.
La ciutat de Mdina (Medina) esta situada a la part central de l’illa, i va ser fundada pels fenicis l’any 770 a.c. amb el nom de Maleth (refugi), va ser la capital de l’illa fins el 1530, en que els hospitalers van traslladar la capital a Birgu, a la costa; l’any 1693 va ser parcialment destruïda per un terratrèmol, i els hospitalers van reconstruir la ciutat, amb edificis barrocs, van reforçar la muralla que l’envolta i van eixamplar el fossar.
PORTA DE VILHENA, CARA INTERIOR, escut de vilhena i figures de Sant Pau, Sant Publi i Santa Agatha.
Per visitar aquesta ciutat, s’ha de travessar la ciutat veïna de Rabat (Suburbi en àrab), i passant una rotonda amb una estàtua de Sant Pau (san Pawl) arribem als jardins Howard, davant l’entrada a la ciutat emmurallada, travessem el fossar (enjardinat), per un pont de pedra, que abans era un pont llevadís, i arribem a la porta de Vilhena o dels cavallers, doncs nomes ells estaven autoritzats a entrar o sortir per aquesta porta, (la resta tenien que fer-ho per la Brama Grecka (porta greca), que esta dins del fossar, i que podríem considerar com la porta de servei).
Passada la porta de Vilhena, a la dreta veureu l’entrada al Palazzo Vilhena o Palazzo Pretorio, que es va fer construir aquest gran mestre d’origen portugues, al fer reformar la muralla i la porta d’acces; actualment es la seu del museu nacional d’història natural, i també disposa d’una oficina de turisme; al seu costat estan les dependencies de la policia, i l’ajuntament.
Davant de la policia s’ha de girar a la dreta i la primera a l’esquerra, agafant el Triq (carrer) il Villegaignon, a la cantonada veureu la capella de santa Agatha de S. XV, anexa al St. Peter’s monastery, un convent de monges benedictines; passat el convent , a la dreta esta el Palazzo Testaferratta, actualment seu d’un banc, i a l’esquerra el Palazzo Prelato, seu d’un hostal; i novament a la dreta el Palazzo Magisteriale o casa del Magistrat.
Al costat de la Casa del Magistrat s’obre la Pjazza San Pawl (plaça Sant Pau), i al fons d’aquesta veureu la Kon Katidral’ta San Pawl (con catedral de Sant Pau), edificada entre 1697 i 1702, amb dues torres, estil barroc, (com tots els edificis rellevants de la vila), i un interior esplèndid amb nombroses pintures a sostres i parets, unes ornamentades capelles laterals, un preciós orgue del segle XVIII, i un terra format per acolorides lapides de cavallers i prelats.
CAPELLA DE SANT PUBLI , CATEDRAL DE S. PAWL.
Al costat dret de la plaça veureu el Museu de la Catedral, en un antic seminari jesuïta, amb una important col·lecció d’art religiós; i al costat esquerre, el Palazzo Gourgion i el Bishops Palace, (palau episcopal); al altre costat del Triq il Villegaignon esta el Palazzo Santa Sofia; seguiu per el mateix carrer i, a la següent travessia, veureu, a la dreta la capella de San Rokku (sant Roc), i a l’esquerra, una escultura de la Madonna del Carmel col·locada a la cantonada de la Knisja ta Lonzjata Madona ( església de la Anunciació de la Verge).
Seguiu per el mateix carrer, i a la dreta veureu el Palazzo Falzon, un edifici medieval de dos pisos, que acull la fundació Gollcher; a l’esquerra esta la Casa Tesoriere amb una petita plaça, si seguiu endavant arribareu al final del carrer i la muralla, resseguiu-la cap a l’esquerra i estareu al Triq l’Imhazen que va paral·lel al carrer per el que havíeu vingut, però arran de la muralla, on trobàreu el Museu d’Història dels Cavallers de Malta; a l’esquerra veureu la Casa Isabella, i uns metres enllà el Triq San Pietru, agafeu-lo i, desprès el primer a la dreta, que es el Triq San Nikola, seguiu-lo fins arribar a la capella de San Nikola, que esta a la cantonada amb el Triq Mesquita, agafeu-lo cap a l’esquerra i sortireu a la Pjazza Mesquita, una plaça amb palmeres, seguin per el mateix carrer, sortireu a la cantonada amb el carrer principal (Triq il Villegaignon), tombeu a la dreta i tornareu a la Porta de Vilhena.
Per la part exterior de la ciutat, podeu visitar el jardins Howard, on podeu llogar carruatges de cavalls per visitar l’entorn, o passejar per ells fins arribar a la rotonda de l’estàtua de sant Pau, i al altre banda, ja en el terme de Rabat, podreu visitar les restes d’un Domus Roma, pertanyent a la vila romana de Melite, que també era el nom de la illa en aquells temps; també es pot visitar Rabat amb una gran quantitat de esglésies i catacumbes.
VIVENCIAS Y RECUERDOS 