Categoría: CATALA

Categorías
CATALA FETS HISTORICS VACANCES VISITES RECOMENABLES

MALTA, VALLETTA i les TRES CIUTATS

 Per parlar-vos de l’actual capital de Malta, La Valeta (Valletta), tinc que parlar-vos primer  del Gran Port de Malta (Il-Port il-Kbyr) i de les Tres Ciutats.

La zona del Gran Port, es un port natural que ja van aprofitar els fenicis, grecs i, sobre tot, els romans; el marge esquerra d’aquest port , format per petites penínsules i badies, es conegut com Las Tres Ciutats o Kottonera, que son, Il-Birgu (Vittoriosa), Bormla o Bir-Mula (Cospicua) i Isla (Senglea); Valletta esta al marge dret, davant de les tres ciutats.

D’aquestes tres ciutats, la mes antiga es il-Birgu; on ja s’hi van establir els fenicis, i mes tard els romans, que ja hi van aixecar un castell, com demostren las restes d’una torre; però el creixement mes important va ser a partir del 1530 amb la arribada dels Cavallers de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem (Hospitalers), que mes tard serien coneguts com  de l’Ordre de Malta, que van traslladar la capital de Mdina a Birgu, que van fortificar, amb el Fort de San Angel ( San Anglu), conjuntament amb Isla, amb el Bastió de Sant Miquel (San Michelle)(1551), i també van aixecar el Fort de Sant Elm (1533), a la punta nord de la península de Scebberras, al lloc on havia una antiga torre de vigilància;  cosa que els va permetre resistir el  setge a que els van sotmetre el turcs l’any 1565, tot i que Sant Elm va caure, va fer perdre molt de temps als turcs, cosa que va permetre l’arribada de la ajuda de la marina catalana-aragonesa; havent derrotat als turcs, el gran mestre Jean Parrisot de la Valette, l’any 1566 va fer construir la nova capital a l’altra banda del Gran Port, a la península de Scebberras, de 56 mts d’altura, entre el Gran Port  i Marsamxett, completament fortificada, i refent el Fort de Sant Elm; en el seu honor la van batejar com a Valletta, traslladant-hi el l govern l’any 1571.

Van rebatejar a Il-Birgu com a Vittoriosa i a L’Isla com a Citta Invicta o Senglea; i, ja en el segle XVII, van ampliar Bormla i la van rebatejar com a Senglea, tot i que els autòctons les continuen dient per el se nom original; també en el segle XVII,  es va aixecar una línea defensiva per la part  terrestre per protegir les tres ciutats anomenada Línea Cottonera; i al embocament del port , enfrontat amb el Fort de Sant Elm, van aixecar el Fort Rikasoli (Forti Rikazli in Karkala)(1670); i ja en el 1723, el Gran Mestre Manoel de Vilhena, va fer construir una fortalesa a la Illa Manoel per controlar l’accés al port de Marsamxett: el Fort Manoel.

Desprès del “rollo” històric que vos he clavat, faré la descripció de la visita a La Valeta (Valletta); esta construïda a la meitat nord de la península de Scebberras, a llevant esta el Gran Port (IL-Port IL-Kbir), a ponent el port de Marsamxett, i la meitat sud (la que connecta amb la resta de l’illa), esta ocupada per un suburbi anomenat Floriana (Il-Furjana), per tant per arribar-hi amb vehicle s’ha de travessar aquest suburbi, i agafar el Triq(carrer) Sarria, que arriba prop de la entrada a Valetta, a la dreta d’aquest carrer veureu l’església de Sant Publi (Publiju)(1768), i a l’esquerra el passeig il-Mall i el parc de la independència, al final del carrer veureu el monumet a l’Independència, i la plaça de la font dels Tritons, (il- Funtana tat-Tritoni), una font monumental amb tres tritons de bronze, del 1955; a prop estan diversos aparcaments, l’estació d’autobusos i l’oficina de turisme; i en línea recte, passada la font, esta el accés a la Bieb il Belt (Porta de la Ciutat) d’entrada a La Valetta, situada a la cortina de muralla de la Porta Real; traspassant la porta estareu al Triq Republika, el carrer mes important, que arriba fins el Fort de Sant Elm; a la dreta veureu un edifici modern que es el Parlament de Malta, com a curiositat comentar-vos que els panells decoratius del sostre estan fets a Torelló; al costat del Parlament, veureu la plaça del Teatre Real (Pjazza Teatru Rjal), on podreu veure les restes del teatre de l’Opera, bombardejat a la segona guerra mundial, actualment s’hi fan actuacions al aire lliure al estiu; al costat esquerra davant mateix de la plaça del teatre, veureu un gran palau, d’estil venecià, amb balconades verdes, es il Palazzo Ferreria, del XIX, aixecat on estava l’antiga ferreria dels cavallers.

PARLAMENT DE MALTA.

Seguiu pel mateix carrer i a l’esquerra veureu el Museu Arqueòlogic,(1959) instal·lat al antic il-Berga ta’Provenza (alberg de Provença)(1574, refet en estil barroc el XVII) un dels 8 albergs que tenien els Cavallers segons la llengua que parlaven.

Uns metres mes enllà, a la dreta trobareu la Kon-Katidral ta’San Gwan (cocatedral de Sant Joan)(1577) que, a mes era l’església conventual dels Cavallers, es un edifici barroc amb exterior bastant sobri, però, per amb un interior del barroc mes recarregat, amb parets folrades d’or, compta amb una capella per cada grup lingüístic dels Cavallers,(8 en total) i amb un Oratori no menys ornamentat, on s’exposen dues obres de Caravaggio, la Decapitació de Sant Joan Baptista i Sant Jeroni escrivint; la catedral te la façana principal a la Pjazza ta’Katidral, a la dreta del Triq Republika, però l’acces, (de pagament i amb controls de seguretat) es fa per una porta lateral, al mateix carrer  Republika.

Seguint per el mateix carrer, arribareu a una gran plaça al bell mig de la ciutat, es la Misrah San Gorg (Plaça Sant Jordi), a la dreta veureu el Palazz tal’Gran Mastru (Palau del Gran Mestre), (1574) d’estil manierista; actualment es la seu del President del Govern; i a l’esquerra en un altre gran edifici del XVII, Il Istituto Italiano di cultura del XX.

Una mica mes avall, a l’esquerra veureu l’església i Monasteru santa Katerina del XVIII; i davant mateix, un altre palau, conegut com Casa Rocca Piccola, del 1580, actualment es un museu; prop del final del carrer, guireu a la dreta per el North Street fins al Triq it Tramuntana, on podreu veure la Sacra infermeria, el antic hospital dels Hospitalers de 1574 , actualment es el Palau de congressos Mediterrani.

Des de allà, a l’esquerra, agafeu el carrer Saint Elmo Place, passareu per davant del  Fort San Elmo , ( 1533, 1567)on es pot visitar el museu de la guerra; actualment es l’acadèmia de policia; davant del fort esta la  Misrah San Elmo (plaça Sant Elm); seguiu per el mateix carrer i  passareu pel costat de la French Courtain (cortina francesa (muralla)) just on comença la Saint Elmo Bay; al altre costat de la badia el carrer gira a la dreta i pren el nom de San Bastjan, i allà, a ma esquerra podreu veure Il-Berga ta’Bavaria (Alberg de la llengua Anglo-Bavara)1696, actualment es la Lands Autority.

El Triq San Bastjan acaba a Marsamxett Road, amb bones vistes del port de Marsamxett i la illa Manoel; en aquest carrer, al costat esquerra, trobareu la House of Catalunya (no es un error es així, mig angles mig català); un conjunt de tres cases, per acollir el Priorat de Catalunya, a part del Alberg d’Aragó, des d’el 1692, actualment acull el Ministeri d’economia; per el lateral del edifici, passa un carreró, el Triq l’Arcisqof, que surt a la Misrah Independenzia, on veureu il Berga ta’Aragón,(alberg de la llengua d’Aragó, Navarra i Catalunya)( sona curiós que els aplegessin per la llengua, per que ara a l’Aragó es parla castellá i a Navarra eusquera, pero a l’edat mitjana eran aragones medieval i navarres medieval, amb dos molt similars al catalá i el occitá), es  el mes antic, del 1571, i l’únic que conserva l’estil manierista; actualment es la seu del ministeri per l’ igualtat; al costat, ja en el Triq Punent, es pot veure l’església del Pilar.  

Seguiu per el Triq Punent en sentit sud, i a la cantonada amb Old Theatre street, veureu la Katidral ta’San Pawlu (Catedral (anglicana) de Sant Pau) de 1844; edificada sobre el terreny que ocupava el Berga ta’Germania (Alberg d’Alemanya) de 1575; continueu el carrer Old Theatre cap a llevant, i de seguida veureu la Basílica del Karmel del 1570, en estil neoclàssic; i mes endavant el Manoel Teatru, del que agafa el nom el carrer, barroc de 1731; una mica mes endavant sortireu a la Misrah San Gorg, passeu el Palau del Gran Mestre, i sortireu al Triq Il Merkanti (carrer dels Mercaders).

En el carrer Merkanti, cap a l’esquerra (sentit nord) trobareu moltes botigues i parades de tot tipus; cap a la dreta (sentit sud) desprès de passar per les terrasses de diversos bars i restaurants, arribareu davant del il Berga ta’Italja (alberg d’Itàlia) del 1571, reformat  el XVIII en estil barroc, i actual seu del Museu Nacional de Belles Arts, i davant mateix esta il Palazzo Parisio , barroc del 1740; a continuació del alberg d’Itàlia, i fen cantonada amb la plaça Jean de la Vallette, esta la Knisja santa Katerina tal Iltalja (l’església de santa Caterina d’Itàlia); al final del carrer esta la Knisja tal Vittorja (església de la Victoria) la mes antiga de 1570; al seu costat (a la dreta) esta la seu de l’Associació de l’Ordre de Malta.

A la cantonada esquerra del final del Triq Merkanti, esta il Berga ta’Kastilja (alberg de la llengua de Castella, Lléo i Portugal) del 1573 reformat en estil Barroc el 1740, actualment acull l’oficina del primer ministre; davant del alberg esta la Misrah Kasilja (plaça Castella), si la travesseu cap a llevant, arribareu als Upper Barrakka Gardens, creats el 1661 per els cavallers italians, pero no van ser d’us public fins el 1864; alli veureu el Mirador new Huevones, i davant d’aquest la Saluting Battery , una bateria amb vuit canons, que cada dia a les 12 fan una salva de salutació; des d’aquest mirador es te una magnifica vista del Gran Port  i de la Cottonera; a la part dreta del mirador hi ha un ascensor (de peatge), que baixa fins a l’entrada del port.

VISTA DEL GRAN PORT DESDE UPPER BARRAKKA GARDENS.

Un cop a baix, veureu l’entrada al moll del ferry i el de creuers, i una mica mes a l dreta el accés a Valletta water front, uns edificis repartits en tres blocs las Pinto Stores, l’església d’Egipte i las Furni Stores, actualment son restaurants i llocs d’esbarjo;  malgrat el seu nom estareu en el terme de Floriana.

Del Port surten ferrys per anar a la Cottonera, amb preus econòmics, (també s’hi pot anar amb el bus línea 1, que surt de l’estació d’autobusos  davant de l’entrada a la ciutat i va fins a Senglea),  las tres ciutats estant juntes com si fossin una sola, allí podreu visitar: la Basílica de Maria Bambina, els Gardjolas Gardens, i el Fort Sant Michelle a Senglea; l’església de la Immaculada, la St Helen’s Gate i la Línea Margherita a Cospicua; i el Fort de San Anglu, l’alberg de França, el palau del inquisidor, i el War museum a Birgu.

Categorías
CATALA FETS HISTORICS VACANCES VISITES GUIADES VISITES RECOMENABLES

MALTA, VISITA A MDINA

Malta es un país de la Unió Europea, situat en un arxipèlag al sud de l’illa de Sicília; l’illa principal, amb el nom del país, ha estat habitada des de la prehistòria, i ocupada per quasi totes les civilitzacions que van navegar per la mediterrània: fenicis, grecs, cartaginesos, romans, bizantins, àrabs, normands, sicilians, catalano-aragonesos, que el 1530 la van cedir als cavallers de l’ordre de Sant Joan (hospitalers), que mes tard seria l’ordre de Malta, fins el 1798 en que Napoleó la va espoliar i incorporar a França, fins el 1800 que va ser alliberada per els britànics, que el 1814 la van incorporar al seu imperi, fins que el 1964 l’hi van concedir la independència.

De resultes d’aquesta barreja de civilitzacions, el idioma maltès esta basat en l’àrab amb quelcom d’italià i d’angles.

La ciutat de Mdina (Medina) esta situada a la part central de l’illa, i va ser fundada pels fenicis l’any 770 a.c. amb el nom de Maleth (refugi), va ser la capital de l’illa fins el 1530, en que els hospitalers van traslladar la capital a Birgu, a la costa; l’any 1693 va ser parcialment destruïda per un terratrèmol, i els hospitalers van reconstruir la ciutat, amb edificis barrocs, van reforçar la muralla que l’envolta i van eixamplar el fossar.

PORTA DE VILHENA, CARA INTERIOR, escut de vilhena i figures de Sant Pau, Sant Publi i Santa Agatha.

Per visitar aquesta ciutat, s’ha de travessar la ciutat veïna de Rabat (Suburbi en àrab), i passant una rotonda amb una estàtua de Sant Pau (san Pawl) arribem als jardins Howard, davant l’entrada a la ciutat emmurallada, travessem el fossar (enjardinat), per un pont de pedra, que abans era un pont llevadís, i arribem a la porta de Vilhena o dels cavallers, doncs nomes ells estaven autoritzats a entrar o sortir per aquesta porta, (la resta tenien que fer-ho per la Brama Grecka (porta greca), que esta dins del fossar, i que podríem considerar com la porta de servei).

Passada la porta de Vilhena, a la dreta veureu l’entrada al Palazzo Vilhena o Palazzo Pretorio, que es va fer construir aquest gran mestre d’origen portugues, al fer reformar la muralla i la porta d’acces; actualment es la seu del museu nacional d’història natural, i també disposa d’una oficina de turisme; al seu costat estan les dependencies de la policia, i l’ajuntament.

Davant de la policia s’ha de girar a la dreta i la primera a l’esquerra, agafant el Triq (carrer) il Villegaignon, a la cantonada veureu la capella de santa Agatha de S. XV, anexa al St. Peter’s monastery, un convent de monges benedictines; passat el convent , a la dreta esta el Palazzo Testaferratta, actualment seu d’un banc, i a l’esquerra el Palazzo Prelato, seu d’un hostal; i novament a la dreta el Palazzo Magisteriale o casa del Magistrat.

Al costat de la Casa del Magistrat s’obre la Pjazza San Pawl (plaça Sant Pau), i al fons d’aquesta veureu la Kon Katidral’ta San Pawl (con catedral de Sant Pau), edificada entre 1697 i 1702, amb dues torres, estil barroc,  (com tots els edificis rellevants de la vila), i un interior esplèndid amb nombroses pintures a sostres i parets, unes ornamentades capelles laterals, un preciós orgue del segle XVIII, i un terra format per acolorides lapides de cavallers i prelats.

CAPELLA DE SANT PUBLI , CATEDRAL DE S. PAWL.

Al costat dret de la plaça veureu el Museu de la Catedral, en un antic seminari jesuïta, amb una important col·lecció d’art religiós; i al costat esquerre, el Palazzo Gourgion i el Bishops Palace, (palau episcopal); al altre costat del Triq il Villegaignon esta el Palazzo Santa Sofia; seguiu per el mateix carrer i, a la següent travessia, veureu, a la dreta la capella de San Rokku (sant Roc), i a l’esquerra, una escultura de la Madonna del Carmel col·locada a la cantonada de la Knisja ta Lonzjata Madona ( església de la Anunciació de la Verge).

Seguiu per el mateix carrer, i a la dreta veureu el Palazzo Falzon, un edifici medieval de dos pisos, que acull la fundació Gollcher; a l’esquerra esta la Casa Tesoriere amb una petita plaça, si seguiu endavant arribareu al final del carrer i la muralla, resseguiu-la cap a l’esquerra i estareu al Triq l’Imhazen que va paral·lel al carrer per el que havíeu vingut, però arran de la muralla, on trobàreu el Museu d’Història dels Cavallers de Malta;  a l’esquerra veureu la Casa Isabella, i uns metres enllà el Triq San Pietru, agafeu-lo i, desprès el primer a la dreta, que es el Triq San Nikola, seguiu-lo fins arribar a la capella de San Nikola, que esta a la cantonada amb el Triq Mesquita, agafeu-lo cap a l’esquerra i sortireu a la Pjazza Mesquita, una plaça amb palmeres, seguin per el mateix carrer, sortireu a la cantonada amb el carrer principal (Triq il Villegaignon), tombeu a la dreta i tornareu a la Porta de Vilhena.

Per la part exterior de la ciutat, podeu visitar el jardins Howard, on podeu llogar carruatges de cavalls per visitar l’entorn, o passejar per ells fins arribar a la rotonda de l’estàtua de sant Pau, i al altre banda, ja en el terme de Rabat, podreu visitar les restes d’un Domus Roma, pertanyent a la vila romana de Melite, que també era el nom de la illa en aquells temps; també es pot visitar Rabat amb una gran quantitat de esglésies i catacumbes.  

Categorías
CATALA NATURA VISITES GUIADES VISITES RECOMENABLES

EL ZOO DEL PIRINEU

Perdut en la serra de Campelles o d’Odèn , en el terme municipal d’Odèn, al Solsonès, estan les instal·lacions del Zoo del Pirineu, una lloable iniciativa d’uns joves que, sense cap ajuda de les administracions, es dediquen a la recuperació de animals salvatges, principalment aus, ferits o lesionats, orfes i discapacitats.

NEN AGUANTANT L’OLIBA.

Intenten retornar tots els que poden a la natura, (enguany uns 300), però els que, per algun motiu, no podrien sobreviure en llibertat, es queden al refugi, alguns d’aquests son els que utilitzen en las exhibicions que es poden veure en la visita, guiada, al parc, i els altres resten en tancats i gàbies, que també es veuen en la visita guiada, en la que expliquen les histories de com van arribar molts d’aquests animals al refugi, la majoria per causa dels humans.

ALIGA DAURADA EN VOL RAS.

Com ja he dit mes amunt, no reben ajudes de les administracions; el finançament el aconsegueixen mitjançant la venda d’entrades i marxandatge, cursos de cetreria, donatius, socis i apadrinament d’animals.

Per informació podeu contactar per e-mail : zoopirineu@gmail.com , o trucar al 610750224.

Categorías
CATALA FETS HISTORICS POBLES AMB ENCANT VISITES RECOMENABLES

LLIVIA

Llívia es un bonica vila de la Cerdanya, que te la particularitat de que esta situat en territori francès, però que pertany a Espanya, l’explicació d’aquest fet la trobem al segle XVII, quan es va firmar el tractat dels Pirineus, per el que Espanya cedia a França, el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i part de la Cerdanya (el que anomenem l’Alta Cerdanya), en el tractat parlava de pobles (villages) i Ciutats (cites), però Llívia es va poder escapar adduint que era una vila (ville), que no s’esmentaven en el tractat.

VISTA PARCIAL DE LA VILA I EL PUIG DEL CASTELL.

El poble actual esta als peus del Puig del castell, on havia estat el castell, des d’el segle IX fins el XV , tot i que, des de l’època romana, en que van fortificar un castrum (Castrum Libyae), que hi van haver fortificacions allí dalt, se sap de un castell roquer, visigòtic del segle VII, que van reforçar  i ampliar el musulmans en la seva curta estada de 50 anys, i van canviar el nom per Medinet el Bab; al segle XIII va ser, novament, ampliat i reformat;  i al segle XV, va ser destruït per ordre del rei de França; actualment nomes queden restes de muralles i les bases d’alguna torre.

El nucli antic de la vila esta qualificat com Conjunt Històric, amb carrers empedrats i costeruts; esta presidit per l’església, fortificada de Nostre Senyora dels Àngels, d’estil gòtic tarda d’entre els segles XVI i XVII, al exterior disposa de dues torres rodones a banda i banda de la façana; i a l’interior te 5 capelles laterals, dues a la dreta i tres a l’esquerra; el recinte de l’església estava, també, fortificat, encara resta part de la muralla i la torre de Bernat de So, del XIV, i refeta el XVI.

ESGLESIA, MUR EXTERIOR I TORRE DE BERNAT DE SO.

Davant de l’església esta la Casa de la Vila, seu del Museu Municipal, i també del Museu de la Farmàcia, a la que va ser la Farmàcia Esteve, que va funcionar des de finals del segle XIV o principi del XV, fins el 1926, essent una de las mes antigues d’Europa, conté una col·lecció de pots de ceràmica, blaus i blancs, dels segles XVI i XVIII, i caixes renaixentistes.

A l’esplanada de l’església, es veu una creu de ferro sobre una base de pedra, es la Creu de Toret, una creu de terme del segle XVIII, que estava a les afores de la vila, sobre una columna de pedra.

La part moderna de la vila esta bastant orientada al comerç de cara als francesos, amb botigues de licors i altres productes que a França son mes cars.   

Categorías
CATALA VISITES RECOMENABLES

EL NIU DE L’ÀLIGA.

El refugi del Niu de l’Àliga esta situat a 2520 metres, a la Tosa d’Alp, de 2536 metres, al extrem est del Moixeró, al Parc Natural Cadí-Moixeró entre la Cerdanya i el Berguedà; pertany al terme municipal de Baga.

INTERIOR RESTAURANT.

Es el refugi guardat mes alt del Pirineu Oriental, i en ell, a mes, de 27 places per dormir-hi (en lliteres), trobem servei de bar i restaurant; i des dels miradors, que estan a pocs metres de distancia, es pot gaudir d’unes bones vistes del Berguedà i la Cerdanya; i si pugeu fins el cim, gaudireu de vistes 360º del Berguedà, la Cerdanya i el Ripollès.

ESTACIO SUPERIOR DEL TELECABINA.

S’hi pot pujar a peu des de la Molina, en 2’30 hores; o des de Alp o Baga, en 3,30; però nosaltres vam triar una manera mes còmode, el telecabina des de la Molina, amb el que es fa un transbord a la cota 2350, agafant el que puja fins el mateix refugi; un cop a dalt es pot triar, tornar amb el telecabina o a peu (o esquiant al hivern). 

Categorías
CATALA FESTES POPULARS VISITES RECOMENABLES

FESTA MAJOR DE GRACIA.

Com cada any, del 15 al 21 d’agost, se celebra la Festa Major de Gracia, una festa major, de les mes populars de Catalunya, que requereix 6 mesos de preparació, amb la implicació majoritària dels veïns, sobre tot, amb la decoració de 23 carrers del barri, i la preparació de 900 activitats.

CARRER GUARNIT DEL FONS DEL MAR.

La festa te mes de 200 anys de historia; va ser l’any 1817 que, amb el creixement de la, a les hores, poble de Gracia, va passar a celebrar-se pels vols del 15 d’agost, en comptes del 15 de maig (Sant Isidre); i va anar perdent el caire religiós, passant a ser mes lúdic, amb balls i jocs tradicionals.

L’any 1850, amb la proclamació com a Vila, es va guarnir la façana del ajuntament, a partir de les hores, les societats gracienques, guarnien els seus jardins per la festa.

El 1877 s’estrenen el concurs de guarnir botigues, i els jocs florals, també es col·loquen arcs florals als carrers mes populars; el concurs de carrers guarnits, no es va incorporar fins els anys 20 del segle passat, en que també s’hi van afegir els castellers i activitats per a la mainada; el 1935 es va fer el concurs de cartells.

Desprès de la Guerra Civil es va reprendre la celebració, i es va arribar a guarnir fins 70 carrers i 5 places; però, cap a finals dels 60s, es va anar perdent empenta i cap a meitat dels 70s nomes es van guarnir 5 carrers; per sort, amb la arribada de la democràcia, l’Organització va passar a mans dels veïns del barri, recuperant la seva esplendor. 

ENTRADA CARRER BERGA, DECORAT COM A GRANJA. Edicio 2015.

Podeu informar-vos, trucant a la Fundació Festa Major de Gracia, tel: 934593080; o per e-mail : info@festamajordegracia.cat.

Categorías
CATALA FESTES POPULARS VISITES RECOMENABLES

CATIFES DE FLORS A LA GARRIGA.

Per Corpus, a la Garriga, com en d’altres poblacions, es tradició guarnir els carrers amb catifes florals, enguany la aquesta celebració tindrà lloc el dissabte de 21 de juny, (el dia de Corpus es el dijous 19).

Tot i el significat religiós de la celebració, les catifes florals son una exaltació a la primavera, i ja se’n feien en temps dels romans i pot ser abans i tot.

CARRER CARDEDEU.

A la Garriga,se celebra des de 1816, i enguany, a mes dels 28  carrers “alfombrats” amb flors, es fan d’altres activitats, com aixecada  de 3 altars de flors, un mural floral al barri de dalt, i l’ou com balla a la plaça de l’Església, i a mes, aixecada de castells, ballades de sardanes i el Ball de Corpus, a la plaça de Can Dachs; i la processo, que, a mes del seguici religiós, també i van els gegants, els nans, els Diables i els balls de bastons i de cintes.

CARRER BANYS.

Aquesta diada, també es fan “portes obertes” a nombrosos llocs de la vila:     com Can Raspall, el Jardí de la Casa Barbey, la Fundació Mauri, Hotel Balneari Termes Blancafort, Hotel Balneari Termes la Garriga, Hotel Boutique Edelweiss, el Refugi antiaeri de l’Estació, o l’església de la Doma.

La festa finalitza amb la tradicional “Clavellada”. 

Podeu informar-vos a info@visitalagarriga.cat o al telèfon 610477823.

Origen de les catifes de flors, extret de:   https://www.barcelona.cat/culturapopular/ca/festes-i-tradicions/personatges-i-elements-festius/catifes-de-flors

Les catifes són obres d’art efímer que tradicionalment s’elaboren amb pètals de flors, flors senceres i herbes, per bé que ja fa uns quants anys que s’experimenta amb més materials, com ara llavors, serradura o marro de cafè. Poden representar motius molt diversos, però els més freqüents solen anar lligats a la religiositat pròpia de Corpus, a la primavera, a temes locals o simplement representar motius geomètrics.

De la mateixa manera que les enramades, en trobem l’origen més remot en les decoracions amb flors i herba que es feien a les llars romanes en època primaveral. També cal assenyalar que les decoracions florals són un tret molt comú a totes les cultures.

Les catifes no són exclusives de la festa de Corpus, per bé que és en aquesta data quan la manifestació es fa més visible. A la primeria, tenien la funció de transformar l’espai festiu i, al mateix temps, servien per a perfumar l’ambient, sobretot quan les flors eren trepitjades per la processó.

Algunes poblacions han aconseguit molt de renom gràcies a les catifes. És el cas de Sitges, la Garriga o Arbúcies, però n’hi ha moltes més on n’elaboren.

Normalment els catifaires s’organitzen en agrupacions locals, de carrers i places que a més competeixen entre elles. L’any 2005 va constituir-se la Federació d’Entitats Catifaires de Catalunya amb l’objectiu d’unir esforços per mantenir i difondre la tradició i alhora avançar en la millora d’aquest art.

Categorías
CATALA VISITES PATRIMONI VISITES RECOMENABLES

RUTA MODERNISTA PER TERRASSA.

Desprès de la fira modernista de Terrassa, vull proposar-vos una ruta per els edificis modernistes d’aquesta ciutat.

Com a punt inicial, proposo el Parc de Sant Jordi, doncs trobareu lloc per deixar el cotxe en el pàrquing de la propera plaça del Progrés, o en algun carrer dels voltants.

El Parc de Sant Jordi, en ple centre de Terrassa, es un espai enjardinat, amb un estany, un amfiteatre, glorietes, un xiringuito i la Masia Freixa, del 1905-1910, d’inspiració gaudiniana, sobre la fabrica tèxtil d’en Josep Freixa, que hi va fixar la seva residencia familiar; actualment  es la seu del Síndic de Greuges de Terrassa i de la Oficina de Turisme.

Sortiu del parc per el carrer de Volta, fins a la Rambla, i tombeu a l’esquerra, arribareu al Vapor Aymerich, del 1907; actualment seu de Museu Nacional de la Ciència i la Técnica de Catalunya.

Reculeu per la Rambla, per l’esquerra, dues travessies, i pugeu per el carrer de la Rasa, en pocs metres veureu la Quadra i la xemeneia de la fabrica Izard, aquesta Quadra,del 1921, era la nau de tints de la fabrica, actualment, acull la Sala Moncunill; seguint per el mateix carrer de la Rasa, arribareu a la fabrica i magatzem Marcet i Poal, de 1914 i 1920, que acull l’escola Lanapa; i un xic mes enllà, la Quadra del Vapor Ventalló, del 1897, l’única que resta en peus de les tres que havia.

Sortireu a la plaça Saragossa, on veureu el magatzem de Joaquim Alegre, del 1904, que acull el arxiu Tobella; seguiu per el carrer del Camí Fondo, fins a la plaça Verdaguer, on veureu el Magatzem Corcoy, del 1900, reformat el 2019.

Reculeu fins la plaça Saragossa, i a la cantonada del carrer de Sant Pere, veureu el magatzem Torras o Cal Sastre d’Olesa, com es coneixia popularment, del 1914; a la vorera contraria del carrer Sant Pere, una mica mes avall, veureu l’Hotel Peninsular, també dit Hotel Pompidor, per el nom els propietaris, del 1903, i al costat  el Círcol Egarenc, antic casino de 1887, que compartia alguns salons amb l’hotel.

Torneu a la plaça Saragossa, i agafeu el carrer del Teatre (a la dreta), i veureu el Teatre Principal, l’edifici es de 1911, reformat el 2011, però el original era del 1866; i una mica mes enllà la Casa Jacint Bosch, del 1912, actualment seu dels Minyons de Terrassa.

Al final del carrer del Teatre esta la cruïlla amb el de Sant Pau, tombeu a la dreta, i veureu el magatzem de Pasqual Sala, de 1893, actualment seu del Institut Industrial; mes avall veureu el magatzem d’Emili Matalonga, del 1904.

CASES CONCEPCIÓ MONTSET I BALTASAR GORINA.

Sortireu al carrer de la Font Vella, gireu a l’esquerra, i, a la vorera de dreta, veureu el Gran Casino del Foment, del 1920, actualment ocupat per una botiga d’Abacus; a davant esta la Casa Concepció Montset, del 1907, i just al costat la Casa Baltasar Gorina del 1902, que actualment es la seu d’una empresa de seguretat.

Aneu cap a la Mutua de Terrassa, i passeu per el pont del Passeig, des on podreu veure part del parc de Vallparadis, just passat el pont, a l’esquerra de l’ Avinguda Jacquard, veureu la Casa Baumann, del 1913, seu del Servei de Joventut i Lleure Infantil; darrera seu podreu veure la Cartoixa de Vallparadis, gòtica i romànica; seguiu per l’Avinguda Jacquard, i al final, a la confluència amb carrer Colom i Carretera de Castellar, esta l’edifici de l’Escola Industrial, del 1907, també conegut com el Palau d’indústries, actualment es l’escola d’enginyeria de la UPC. 

GALERIA VITRALLADA, CASA ALEGRE DE SAGRERA.

Torneu a recular fins al carrer de la Font Vella, i aneu en direcció a la Plaça Vella, aproximadament a la meitat del carrer, a la dreta, veureu la Casa Alegre de Sagrera, de principis del XIX, però reformada al modernisme el 1911, actualment forma part del Museu de Terrassa.

Seguiu fins a la Plaça Vella i tombeu a la dreta per el carrer dels Gavatxons, sortireu a la plaça de la Font Trobada, on veureu el Magatzem Cortés i Prat del 1897, d’estil eclèctic, actualment els baixos estan ocupats per botigues; aneu a l’esquerra cap el Raval de Montserrat, a l’esquerra, fent cantonada amb el carrer Cremat, esta l’edifici, neoclàssic, del antic Ajuntament, original del 1835, i reformat els 1901 i 1904, mes tard va ser institut industrial i seu de l’associació excursionista de Terrassa.

Per el mateix carrer Cremat , gireu a la dreta al carrer Joan Corominas, i sortireu davant d’un Viena que esta instal·lat en l’edifici de la Societat General d’Electricitat, del 1908; torneu cap el Raval de Montserrat , davant del actual Ajuntament, un edifici neogòtic del 1900-1902; en el mateix Raval, en direcció a la Rambla, veureu el Mercat de la Independència, del 1903-1906, que separa el Raval del carrer de la Goleta, i que encara esta en funcionament; en el mateix Raval, davant del mercat estan la Casa Joaquim Freixa de 1894, d’estil Historicista, i la Confiteria de la Vídua Carné, del 1908, que actualment es la Farmàcia Albinyana; seguin el carrer una mica mes avall, sortireu a la Rambla, on podreu donar per acabat el “tour”.   

Categorías
CATALA FESTES POPULARS FETS HISTORICS MEMORIAS

APLEC DE LA SALUT

El dilluns següent al segon cap de setmana de maig, a Sabadell, celebrem l’Aplec de la Salut, enguany serà el 15 de maig, tot i que el diumenge 14 ja es faran activitats lúdiques.

SANTUARI DE LA SALUT.

S’hi faran activitats diverses,com, el cercavila i actuacions de gegants i caps grossos, bastoners, castellers i la banda municipal de musica; ballada de sardanes, diferents tallers, com el d’orientació, amb recerca de fites.., jocs i contes per la mainada; i  es muntaran taules per qui vulgui dinar de pic nic; el pujar a peu, des de la Plaça de la Sardana, també esta contemplat com una de les activitats,(la majoria puja amb vehicle privat, o amb el bus F4), t’has d’inscriure a l’UES, i et donaran coca i xocolata abans de sortir.

També es faran algunes activitats a la ciutat, com sardanes a la plaça de Sant Roc.  

En els aplecs que jo recordo, de la meva infantesa, la majoria de la gent pujàvem a peu, doncs eren pocs els que tenien cotxe, alguns pujaven amb el bus de Sentmenat, que parava a l’entrada del parc del santuari, o amb el de Polinyà que parava al cementiri; a les hores vivíem als Merinals, i  m’hi duia la meva avia, agafàvem el bus del 4, per anar a “Sabadell”, que es com en dèiem d’anar al centre, i des de allí a peu, per el carrer de la Salut fins passar la via del tren, baixant les escales cap el pont de la Salut i pujant per el Raval d’Amalia; el que no recordo es si anàvem tot el dia i dinàvem allà, o nomes a la tarda, per berenar-hi.

Una de les primeres sortides amb la colla del club= a l’Aplec 75??

Ja, de adolescent, recordo haver anat, almenys una vegada, amb la colla dels Merinals,(crec que nomes els nois), també a peu, des dels Merinals, anar i tornar; i amb la colla del Club, també, a peu des del centre, anar i tornar.

En aquells temps, el jovent, dúiem entrepans, i ens els menjàvem en qualsevol lloc, asseguts a terra, en una pedra o muret, o drets; els grans duien menjar en carmanyoles i seien en una manta a terra,  o els mes preparats en taules i cadires de càmping;  d’activitats, recordo els gegants, davant el santuari; sardanes, entre els pins; concurs de cant d’ocells a la zona de la font….i recordo haver vist fer missa fora, al lateral del santuari, en un altar de pedra en mig dels pins, que crec que encara hi es, el jovent i la quitxalla, jugàvem entre els pins, als jocs de l’època, tocar i parar, a la goma, al cavall fort, lladres i serenos, al “escondite”… i com no, a pilota.

L’Aplec de la Salut : extret de : https://historiadesabadell.com/2018/10/14/el-santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-salut-i-el-parc-de-la-salut/

La tradició afirma que el 1652 un peregrí que anava cap a l’Ermita de Sant Iscle, mentre buscava aigua va trobar en una font, sota de la riera de Canyameres, una petita imatge de la Verge Maria amb el nen Jesús.             Coincidint amb aquest descobriment l’epidèmia va esvair-se atribuint-se a un miracle de Sant Iscle, a partir de llavors, aquesta font s’anomenà Font de la Salut i se li atribuïren qualitats curatives. Arran d’aquest esdeveniment començà a expandir-se la devoció cap a la Verge i de tota la comarca venien peregrins amb exvots, ciris i prometences per a guarir als malalts. La imatge sagrada fou col·locada interinament a l’esquerra de la paret del presbiteri de l’Ermita.

En aquest context, el Consell de la Vila encarregà al febrer de 1695 un nou retaule als artistes Jaume Pernau i Ramon Sampsó per dos lliures i catorze sous i que va conservar-se fins a la meitat del segle XIX.

L’Ermita i les curacions de la Verge van fer molt popular l’indret i cada cop hi acudien més persones. A finals del segle XVII, es va establir l’Aplec de la Mare de Déu de la Salut de Sant Iscle. El 31 de Març de 1697, el Consell de la Vila instaura la festa de la nostra senyora de la Salut de Sant Iscle el segon diumenge de maig i la celebració d’una processó aquest dia. L’èxit de la processó de la Salut va provocar la decadència de l’antiga processó de Sant Iscle del 17 de novembre que va deixar de celebrar-se el 1756.

A finals del segle XVIII l’Aplec no només aplegà els habitants de Sabadell sinó de tota la comarca i fins i tot de Barcelona. Apart del seu caràcter religiós la festa també va esdevenir lloc de trobada de les famílies per menjar, beure, jugar i ballar.

La invasió napoleònica i la primera guerra carlina deixaren en un estat d’abandó l’ermita i, al 1813, la festa quedà oblidada. El 1838, en plena guerra carlina, l’Ajuntament ordenà que la campana de l’Ermita fos dipositada a la Parròquia de Sant Fèlix per evitar que caigués en mans dels carlins. A partir de 1845 però, es tornà a celebrar l’Aplec i es realitzà una ampliació de l’Ermita per a atendre les peticions de l’Ajuntament que des del 1802 reclamava una sala al primer reservada als regidors i una habitació pel rector. El 1876 es va decidir ampliar la festa al dilluns, quan tradicionalment se celebrava només el segon diumenge de maig. Amb la inauguració, el 31 de gener de 1864, del Pont de la Salut, sufragat per la Diputació de Barcelona, es va incrementar el volum de persones que acudien a l’Aplec, però poc després amb l’esclat de la “Revolució Gloriosa” (1868) va deixar de celebrar-se la processó.

Amb la restauració borbònica, el 27 d’abril del 1876, l’Ajuntament, presidit per Josep Calasanç Duran, amb el suport del Capellà Fèlix Sardà i Salvany, nomenà la comissió per a construir el nou Santuari encarregant el projecte a l’arquitecte Carles Duran. Les obres van patir molts retards a causa dels problemes econòmics, l’Ajuntament va reduir les aportacions previstes i les donacions i almoines no eren suficients per finançar les obres. Quan l’edifici estava pràcticament acabat i només faltava la teulada, una forta tempesta que va tenir lloc la nit del 27 al 28 de gener, va provocar el seu esfondrament, i l’arquitecte i el cap de paletes van ser acomiadats. La nova direcció del projecte passà a Miquel Pascual i Tintorer i el temple fou finalment inaugurat el 23 d’abril del 1882. El 5 de maig de 1896 l’antiga Ermita abandonada a causa de la construcció del nou temple, va ser finalment enderrocada.

El juny del 1899 Ajuntament i la Parròquia de Sant Fèlix signaren un conveni, mitjançant el qual l’administració del Santuari quedava sota l’exclusiva direcció i responsabilitat de l’Arxiprest, però el 1910 l’Ajuntament va abolir el conveni i esclatà el conflicte pel dret de possessió i administració del Santuari. La disputa va acabar el febrer de 1925 quan el jutge Filiberto Arrontes, va fallar a favor de l’Ajuntament ordenant l’anul·lació de la inscripció del 30 d’octubre de 1922 que registrava La Salut a nom de la Parròquia de Sant Fèlix, i donant la seva propietat a l’Ajuntament. El contenciós es va solucionar a través del conveni del 18 de febrer de 1926 entre l’Ajuntament i la Diòcesi que establia la formació d’una Junta Administrativa presidida per l’alcalde, dos regidors, el Rector de Sant Fèlix, el Rector parroquial més antic de la ciutat, el Procurador de la comunitat de preveres de Sant Fèlix, un representant del Gremi de Fabricants, un de l’Acadèmia Catòlica i dos veïns de la ciutat designats pel municipi.

El 22 de juliol del 1936 com ja havia succeït amb altres temples catòlics de la ciutat, l’església de la Salut va ser cremada per un grup de revolucionaris. La casa-habitació del capellà no fou destruïda i va ser utilitzada per albergar els refugiats de guerra. El 1940, un cop acabada la guerra, l’edifici va ser reparat sota la direcció de Francesc Folguera. El 19 d’octubre de 1947, la Mare de Déu de La Salut, fou proclamada i coronada com a patrona de la ciutat.

Fa doncsmés de tres-cents anys que l’Aplec juntament amb la Festa Major, és la principal festa de la ciutat.

Categorías
CATALA FIRES I MERCATS VISITES RECOMENABLES

FIRA MODERNISTA DE TERRASSA

Els propers dies 9,10 I 11 de Maig, a Terrassa, celebren la fira Modernista, que, enguany arriba a la vintidosena edició; es una de les mes importants de la seva temàtica, i amb gran nombre d’activitats.

PARELLA EN UNA PARADETA.

Enguany estarà especialment dedicada a la dansa; però també es faran diferents espectacles, tant itinerants, com localitzats, (alguns d’ells amb reserva prèvia); musica, recreacions històriques, conferencies, exposicions, tallers d’arts aplicades, visites guiades (amb reserva prèvia);  també activitats esportives, mostra i desfilada d’autos i motos d’època, mostres gastronòmiques, activitats i tallers infantils, el clàssic mercadet de paradetes d’artesania i gastronomia; tot amb personatges amb vestits com els d’aquella època.

ELS AUTOS D’EPOCA.

Podeu infirmar-vos a l’oficina de turisme, tel: 937397019, o al e-mail : turisme@terrassa.cat

 Aquí os deixo el enllaç per veure el programa.

Fira Modernista de Terrassa 2025
Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar